Un altre blog Blogs.uab.cat per a la creació d'un espai entorn la figura de Sören Kierkegaard (1813-1855)

Categoria: Kierkegaard i la cultura catalana

Especial esment de la intersecció real o possible amb la cultura catalana.

LA PRES√ąNCIA DE KIERKEGAARD A LES BIBLIOTEQUES CATALANES

 L’escriptor Kierkegaard    

La inform√†tica ens est√† proporcionant unes aproximacions al coneixement insospitades tan sols fa 10 anys. La creaci√≥ a Catalunya del CBUC (Consorci de Biblioteques Universit√†ries de Catalunya) l’any 1996, ha representat una aplicaci√≥ dels aven√ßos inform√†tics en l’emmagatzematge, organitzaci√≥ i sobretot¬†en la recuperaci√≥ de la informaci√≥ que ens situa¬†al primer nivell de les pol√≠tiques per la gesti√≥ del coneixement.

La pres√®ncia de documents d’autoria de S√∂ren Kierkegaard dins el CCUC (Cat√†leg Col¬∑lectiu d’Universitats de Catalunya), que √©s el cat√†leg creat per aquest Consorci, ens mostra un conjunt de 385¬†entrades que ens¬†adrecen a obres de nostre autor, vegeu : http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?kierkegaard%20soren¬†.

Una quantitat no pas gens menystenible en comparaci√≥ -en un estudi aproximatiu de r√†tios- a altres d’√†mbits geogr√†fics. Tanmateix, tots sabem qu√® volen dir nomes unes xifres, unes quantitats, de fet ben poca cosa… el sol fet que una sola persona especialitzada en el nostre autor tingui prou poder de decisi√≥ en la gesti√≥ d’uns pressupostos… √©s suficient. No ens diu res per tant¬†de l‚Äôinter√®s d’una determinada comunitat envers¬†un determinat autor, ni encara menys, ens diu, com pot aquesta potencialitat informativa¬†esdevenir coneixement. Una confusi√≥, per cert, molt corrent avui, …¬† on els mateixos directors de biblioteques mesuren l’√®xit d’un sistema bibliotecari, o millor dit, inclouen entre els seus √≠ndex de descripci√≥ de la qualitat d’un sistema bibliotecari, els metres lineals de prestatgeria per l’emmagatzematge…

En aquest conjunt de 385 entrades hi trobem d’antuvi dos entrades que s√≥n simplement direccionals, despr√©s, en les restants 383 hi trobem t√≠tols de les obres de kierkegaard en les diferents edicions que s’han anat incorporant a les biblioteques universit√†ries, en les diferents edicions i/o lleng√ľes i tamb√© en format electr√≤nic.¬†Cal destacar la pres√®ncia¬†d’edicions de: Editions de l’Orante, Princeton University Press amb la seva col¬∑lecci√≥ Kierkegaard’s writings, Guadarrama, Deutscher Taschenbuch Verlag, G√ľtersloher Verlagshaus Gerd Mohn, Gallimard, Trotta, etc.

Com a llibres concrets ens plau de destacar dues antologies :

Bretall, Robert (Ed.). (1973). A Kierkegaard anthology. Princeton (N.J.) : Princeton University Press.

Boyer, R√©gis (Ed.). (1993). Ou bien… ou bien¬†; La reprise ; Stades sur le chemin de la vie ; La maladie √† la mort / S√∂ren Kierkegaard. Paris : Robert Laffont.

Si fem una cerca per mat√®ries trobarem aproximadament la xifra de 294 entrades, √©s a dir, 294 estudis on el nostre autor n’√©s l’estudiat, el tractat, o¬†la tem√†tica principal del document. Vegeu :¬†http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/d?kierkegaard%2C%20Soren¬†

Dins d’aquest conjunt tenim el grup principal de 207 estudis, i la resta fins a 294 es desglossa en un t√≠mid intent de subdivisi√≥ de m√†teries, timidesa que no sabem si √©s per la manca de¬† catalogadors experts o b√© per la polis√®mia dels tractats o estudis sobre el nostre autor.

Ens plau de destacar com a obra de refer√®ncia el diccionari : Malantschuk, Gregor. (cop. 1986). Index terminologique : principaux concepts de Kierkegaard. Paris : Editions de l’Orante, que utilitzarem en aquest blog¬†; traduit del dan√®s i adaptat i completat¬† per Else-Marie Jacquet-Tisseau. Tamb√© destaquem l’anuari Kierkegaard studies. Yearbook. Berl√≠n [etc.] : De Gruyter, 1996- i tamb√© en el subapartat de mat√®ries referit a les influ√®ncies de Kierkegaard hi ha el llibre :¬†Matust√≠k, Martin J.¬†(Ed.),¬†Westgphal, Merold¬†(Ed.). (1995). Kierkegaard in post/modernity. Bloomington : Indiana University Press.

El lector d’aquest blog haur√† de disculpar si esperava un estudi exhaustiu i fonamentat sobre la bibliografia entorn el fil√≤sof dan√®s,¬†aix√≤ correspondria a un estudi m√©s profund i¬†a mans¬†¬†d’un expert. Valgui, doncs, aquesta aproximaci√≥ primera i personal. Gr√†cies.¬†

A LA CATALUNYA D’AVUI, DOS REFERENTS : FRANCESC TORRALBA i ROSELL√ď I BEGONYA S√ÄEZ i TAJAFUERCE (2)

Aquell¬†endarreriment de la irrupci√≥ de l’obra, el pensament, el sentiment¬†i l’acci√≥ de Kierkegaard, que hem¬†afirmat que s’ha produ√Įt¬†a tot arreu, ens situa, de fet, en paral¬∑lel amb les altres cultures m√©s extenses geogr√†ficament i demogr√†ficament ben b√© fins els primers anys vint del segle passat. Despr√©s caldria fixar-nos detalladament -ultra Maragall¬†i¬†d’Ors-¬†amb figures com : Joaquim Xirau, Agust√≠ Bartra i¬†l’existencialisme catal√† d’arrel francesa posterior, per trobar les dimensions i l’abast de la influ√®ncia del seu pensament. Actualment comptem amb especialistes de primer rengle com s√≥n¬†Francesc Torralba i Rosell√≥ -amb el qual¬†podeu conectar amb el seu¬†Espai Kierkegaardi√† dins aquest mateix blog- o amb Begonya S√†ez i Tajafuerce, Norbert Bilbeny,¬†Ramon Alcoberro, i possiblement d’altres que en aquest moment desconeixem… Tota una proposta de treball a fer per seguir les empremptes del nostre conegut i desconegut, alhora, S√∂ren Kierkegaard.

KIERKEGAARD I LA CULTURA CATALANA (1)

La recepci√≥ de l’acci√≥, les intu√Įcions, les descobertes, els pensaments i els experiments vitals de S√∂ren Kierkegaard dins la cultura catalana ha estat, com a tot arreu, escassa i tardana, malgrat la seva important aportaci√≥ a l’acci√≥ i al pensament hum√†.
La seva obra, escrita integrament en dan√®s, no fou tradu√Įda a l’alemany fins a principis del segle XX, que nosaltres sapiguem. √Čs, aleshores, quan segurament va irrompre de la m√† de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors en el panorama cultural catal√†, alhora que ho feia dins l’ambit¬†hisp√†nic a trav√©s de la figura de Miguel de Unamuno.
El “X√®nius” -que √©s com firmava les seves glosses Eug√®ni d’Ors a principis del segle- cita a Kierkegaard en la seva cr√≤nica del dia 27 de novembre de 1909, tot dient : “Tornem sempre a les definicions admirables de S√∂ren Kierkegaard: -Aquell qui √©s incapa√ß de repetir, √©s un diletant. Aquell qui repeteix d’esma, sense posar-hi l’√†nima, √©s un filisteu. Solament qui sap repetir sense decr√©ixer en l’entusiasme √©s un Home moral- √©s un home.” La cita √©s, certament, tot un programa de vida…

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén