Un altre blog Blogs.uab.cat per a la creació d'un espai entorn la figura de Sören Kierkegaard (1813-1855)

Categoria: General

Referencies generals al bloc i notícies sobre el món Kierkegaardià

Variacions sobre els tres estadis de l’esdevenir existencial kierkegaardi√†

Un llagut de vela llatina a la vora de l’horitz√≥ (Fotografia de l’autor d’aquest blog)

El text que segueix a continuaci√≥ ha estat publicat inicialment en el blog Dietaris de l‚ÄôArtificier sota un altra t√≠tol. Atesa la seva tem√†tica tan central als interessos d‚Äôaquest blog el reprodu√Įm de nou aqu√≠.

A uns ulls…

Uns ulls contemplen la plana estesa d’un mar en calma, la resplendor de la llum damunt la superf√≠cie de l’aigua que per unes hores bressolar√† amorosa un espurneig daurat, la immensitat creuada per un llagut de vela llatina que √©s a punt ja de perdre’s en la l√≠nia de l’horitz√≥. Un vertader horitz√≥ que talla la nostre visi√≥ del m√©s enll√†, un horitz√≥ sense boira, clar i n√≠tid, que nom√©s en el mar o en una plan√≠cia extensa de la terra es pot contemplar.

Hom sap que, des de la sorra de la platja estant, la dist√†ncia envers aquest horitz√≥ no √©s gaire gran. Una f√≥rmula matem√†tica en determina la dist√†ncia precisa i en calcula una dist√†ncia de 4,7 km des dels ulls d’un home que es trobi dret damunt la sorra. √Čs per aix√≤ que aviat es pot perdre de vista l’embarcaci√≥ que posi rumb en aquesta direcci√≥.

La dist√†ncia a aquesta l√≠nia que separa el cel de la terra ve determinada per la forma esf√®rica del nostre planeta i per el lloc on es situa l’observador. No √©s el mateix mirar l’horitz√≥ des de la sorra de la platja que si ens col¬∑loquem a dalt d’un penya-segat august arran de mar. Nom√©s si ens elevem allarguem aquesta dist√†ncia i podrem veure encara el llagut m√©s enll√† del primer horitz√≥. Es calcula que per una al√ßada de 100 metres arran de mar ja veur√≠em l’horitz√≥ a una dist√†ncia de 36 km.

Pel patr√≥ que mena el llagut, com que no es pot elevar m√©s enll√† de la seva embarcaci√≥, l’horitz√≥ visualitzat li ser√† sempre allunyat en la mateixa primera dist√†ncia esmentada, fins que una nova terra no li barri el pas.

Ocorre que l’home -i aqu√≠ el terme “home” l’hem de considerar no en qualitat del gen√®ric hum√†, sin√≥ de l’individu dona-home singular i concret- en la seva interioritat, en la seva vida personal i concreta, en la seva emotivitat… es mou, tamb√©, dins uns horitzons diversos i ampliables.

Ocorre, doncs, que l’home que contempla la seva interioritat, la seva vida concreta i ind√≤mita, pot viure en un horitz√≥ sempre allunyat i inassolible fins que una nova terra no li barri el pas, i pot superar aquests l√≠mit tot ampliant la seva dist√†ncia de visi√≥ si eleva la seva al√ßada de mires…

Ocorre, doncs, que l’home es mogut en la seva interioritat, i comptant amb la seva porci√≥ de llibertat, per diversos horitzons. Horitzons presidits pel plaer sensual, est√®tic i intel¬∑lectual, o pel dolor; o sota horitzons dirimits pel b√© i el mal, pel correcte i socialment acceptable… i per l’incorrecte; o pot, finalment, ser presidit per horitzons moguts per la culpa, el pecat o la consci√®ncia c√≤smica i conseq√ľentment per la creen√ßa, el mite i la quimera; i tot, en el terrer de la seva vida concreta: un lloc i un moment de l’univers, una pla√ßa reclosa en la subjectivitat de l’individu i dialogant, alhora, amb el tot, amb l’etern i l’infinit.

I aquest home, que no √©s m√©s que l’home real, ja que el gen√®ric nom√©s existeix com a entel√®quia… Aquest home que est tu lectora, lector, que s√≥c jo escriptor, que ets tu escriptora, que som tots i totes en la nostra subjectivitat, en el nostre col¬∑loqui personal e intransferible, en la nostra conflictivitat interna, i alhora, encara, en una petita porci√≥ tal vegada prou sobirans i lliures, malgrat els determinants materials i immaterials, lliures sin√≥ s‚Äôha esdevingut una mort en vida, si la vida no la tenim reclosa en una atar√†xia farmacol√≤gica o d’estupidesa, en una falta absoluta de sensaci√≥ de vida, del ki que ens proposa la cultura Seitai… Si tot aix√≤ no ha succe√Įt, aquest home ha de sentir, encara, al llarg del seu esdevenir existencial tota la pres√®ncia alternativa d’aquests horitzons. Ara un, ad√©s l’altra, suara el malestar del pas de l’un a l’altre… per complaure el determini d’una for√ßa major: l’acompliment del programa ignot de la llavor que ser un home o una dona representa.

I ocorre que trenem mil camins distints, d’anades i vingudes en diversos horitzons, amb flonjes melangies, amb dram√†tiques desesperacions, angoixoses percepcions i viv√®ncies que ens empenyen per diversos horitzons vitals per realitzar aquell pla, aquell pla ignot, de la nostra permanent naixen√ßa.

I ocorre que… com a motors del canvi, com a s√≠mptomes i avisos de la vida interior, per al pas d’un a l’altra horitz√≥ vital, hi apareixen en el nostre esperit: la malenconia, la desesperaci√≥ i l‚Äôangoixa… talment com ho fa la febre, la inflamaci√≥ i el dolor en el cos, en la seva lluita constant d’adaptaci√≥ i restabliment de la vida.

Aix√≠ √©s la vida. La vida “viva”.

Ocorre, doncs, que hi hagu√© un cop un home, un home concret, que va viure en cadascun d’aquests horitzons. I en cada un dels seus interludis i transicions de malenconia i desesperaci√≥, per al pas de l’una a l’altra visi√≥ d’aquest horitzons.

Ocorre, doncs, que aquest home concret va transcorre per les fases o esferes del plaer, del dolor, de l’ètica del bé i del mal, per la culpa i la consciencia eterna, i per la creença i la quimera.

Ocorre, doncs, que va poder explicar-nos tot el seu recorregut vital, tota la seva gosadia -entesa aquesta com a possibilitats vitals-, tot el pes dels oceans -entès aquest com a necessitats vitals-.

Ocorre, doncs, que aquest home concret i singular es deia: Soren Kierkegaard, i que va viure en un successió d’instants capaços de mostrar-li el pes de l’etern i l’infinit en la seva vida, a la ciutat danesa de Copenhagen, entre els anys de 1813 i 1855.

I va oc√≥rrer, doncs… que aquest home va escriure pels vols de l‚Äôany 1845 el seg√ľent:

Hi ha tres esferes d‚Äôexist√®ncia, l‚Äôest√®tica, l‚Äô√®tica, la religiosa. (…) La esfera est√®tica √©s l‚Äôesfera de la immediatesa, l‚Äô√®tica l‚Äôesfera de l‚Äôexig√®ncia (i aquesta exig√®ncia √©s tan infinita que l‚Äôindividu sempre acaba ensorrat), la religiosa l‚Äôesfera de la plenitud, per√≤ tingui‚Äôs en compte que no es tracte d‚Äôuna plenitud com la que es dona quan s‚Äôomple la bacina pels pobres o una bossa amb or, perqu√® l‚Äôarrepentiment ha creat espec√≠ficament un espai il¬∑limitat i per tant la contradicci√≥ religiosa: estar alhora a 70.000 braces d‚Äôaigua i tanmateix ser feli√ß.

Per esfera est√®tica ell va entendre quan es viu amb un horitz√≥ que es regeix per la oposici√≥ plaer-dolor. √Čs quan es persegueix el plaer en les seves diverses modalitat: la sensual, l’art√≠stica, la intel¬∑lectual, al marge de tota moral o religiositat. Pot abastar moltes variants, des de les m√©s barroeres fins a les de major subtilesa. La seva aspiraci√≥ √©s all√≤ terrenal i el seu anclatge √©s √ļnicament el present, totalment al marge del passat i la seva c√†rrega, i del futur, amb les seves possibilitats de comprom√≠s…

Tres formes m√≠tiques el representen: Don Joan, Faust i el Jueu Errant. Don Joan significa la for√ßa i l’impuls del sensualisme directe sense reflexi√≥, aspira a satisfer el desig en cada moment i a posseir la bellesa del m√≥n. Per el donjoanisme la √ļnica realitat existent √©s la immanent natural. Aquesta viv√®ncia mena a una repetici√≥ que pot portar al fatic i a un pen√≥s avorriment, a la p√®rdua de sentit d’una vida dispersa i distreta amb la qual ell mateix es perd, perd la seva voluntat i la seva determinaci√≥. A partir d’aqu√≠ √©s quan apareix la figura de Faust que representa dins l’esfera est√®tica un segon horitz√≥. Ara, en Faust, ja hi ha una p√®rdua de l’exuber√†ncia i de la ingenu√Įtat del primer. Faust s’adona de la inconsist√®ncia d’una vida no sotmesa a examen i reflexiona sobre la inutilitat de curullar la vida a base d’emocions i plaers sensuals i immediats. Porta el dubte i l’escepticisme a Don Joan, per√≤ no veu cap alternativa que l’empenyi cap a una altra esfera existencial, per aix√≤ ell encara aspira¬† -malgrat el seu escepticisme- al moment feli√ß, aquell en el que pugui dir encara… Atura’t moment, ets tan bell que estaria disposat a vendre la meva √†nima al diable!.

Hi ha encara un tercer horitz√≥ en l’esfera est√®tica, el tercer moment que ve representat per la figura del Jueu Errant, que √©s una √†nima en pena, que ja no desitja¬† a diferencia de Don Joan, que ja no dubte ni √©s ven al diable com Faust, ans resta caigut en la malenconia i la desesperaci√≥ at√®s que es troba en el nihilisme, on res el pot salvar, i sols una ironia agre, sense recolzament en cap valor intern, el sost√©.

Els tres models de l’esteta configuren l’intent de la modernitat de construir una personalitat purament natural, al marge de la moral i la religiositat, que no vol dir immoral, ans amoral. Tots ells contenen l’orgull d’autosufici√®ncia propi de la era de la Il¬∑lustraci√≥.

Kierkegaard va creure que la majoria de la gent viu en aquesta esfera, molts homes cultivats i rom√†ntics, i fins i tot no n’estan exclosos molts dels homes que es consideren religiosos, ja que l’√ļs que en fan de la religi√≥ no deixa d’estar presidida per la viv√®ncia d’all√≤ que els produeix plaer i l’evitaci√≥ del dolor. Entenen la religi√≥ com a un sistema de seguretats, en el sentit utilitarista, com a mitja de comoditat davant els moments cr√≠tics de la vida: el naixement, el matrimoni i la mort.¬† Kierkegaard que va viure en aquesta esfera est√®tica, diu que el que la salva √©s el contacte directe amb l’experi√®ncia, l’apassionament irreflexiu capa√ß de propiciar l’apertura a la divinitat des de l’individu, si aquest es sostrau a la sensualitat i s’elegeix a si mateix, √©s a dir, tria des de la seva interioritat aquest cam√≠.

Per esfera √®tica ent√©n la que es regeix per l’oposici√≥ b√©-mal moral. Si accedeix quan apareixen categories com la del penediment, el sentit d’obligaci√≥, i el sentiment de comprom√≠s que substitueix el desig de viure el pur instant. El pas per aquesta esfera invalida un retorn a l’esfera est√®tica amoral, perqu√® si s’hi retorna ara ja la seva vida, de nou hedonista, ja nom√©s la podr√† portar com a subjecte per a ell mateix immoral… El subjecte al triar es defineix a si mateix i pren una personalitat moral delimitada, emergeix de la indefinici√≥ dispersa que caracteritza l’estadi est√®tic. L’individu elegint entre “o all√≤ o all√≤ altre”, accepta el comprom√≠s i la individuaci√≥, i el “jo”, la personalitat, es va fent a mesura que anem elegint.

La situaci√≥ vital id√≤nia per a l’esfera √®tica kierkegaardiana √©s el matrimoni, fruit de l’elecci√≥ i el comprom√≠s i expressi√≥ d’un deure que √©s llibertat perqu√® s’ha assumit volunt√†riament. L’amor conjugal es fonamenta amb el deure, deixada ja la fase de l’enamorament… i es refor√ßa amb el temps… A l’esfera √®tica no es viu segons el desig sin√≥ segons les normes morals. Aqu√≠, l’individuo s’adapta a l’acceptat i consensuat pel grup, i s’origina aix√≠ un conformisme per adaptaci√≥ que prescindeix de l’exig√®ncia personal. L’√®tica √©s l’universal, all√≤ acceptat un√†nimement, all√≤ acceptat per la ra√≥, all√≤ impersonal, all√≤ irrebatible, dins la qual, a l’individuo, no se li demana definir-se i triar personalment. Aqu√≠ no li cal patir angoixa davant la possibilitat de la llibertat. Aqu√≠ no li cal posar-se en l’abisme existencial. La perman√®ncia constant i auto-complaent en aquesta esfera mena a la llarga a l’aniquilaci√≥ espiritual, a la p√®rdua de la individualitat, i per tant deixa de ser persona i es torna massa. L’esteta com a m√≠nim tractar√† de ser un individu, en la vida √®tica hi ha abs√®ncia d’individualitat, i per tant, hi ha hipocresia. No hi ha angoixa aix√≤ s√≠, perqu√® no hi ha llibertat d’elecci√≥ -llevat del cas que l’individu senti un malestar que el pugui dur a un canvi d’esfera-. Fent una analogia transgressora -impossible a l’√®poca en que va viure Kierkegaard- les limitacions i insufici√®ncies de l’esfera √®tica tenen molt del que anys a venir va significar, per a Sigmund Freud, el concepte de privaci√≥ civilitzadora, segons el qual la civilitzaci√≥ exigeix de l’individu una gran ren√ļncia de pulsions poderoses. Avan√ßa en certa manera el fil√≤sof dan√®s un cert malestar en la civilitzaci√≥?

La vivència ètica queda reclosa en un horitzó exclusivament immanent i natural.

En l’esfera religiosa, que per a Kierkegaard √©s l’horitz√≥ m√†xim al que es pot arribar, i que no √©s pas en la realitzaci√≥ impecable de la moral on aquesta es recolza, s’hi produeix un canvi total de paradigma, avui dir√≠em un salt qu√†ntic, i la forma m√©s elevada d’individualitzaci√≥. S’ent√©n com a tal la que ve regida per la culpa, el pecat com a novetat cristiana que implica la llibertat humana enfront el m√≥n cl√†ssic on no hi havia pecat ans ignor√†ncia. Hem dit la culpa, el pecat… i la fe -com diu Kierkegaard-, √©s a dir, la creen√ßa, el mite, el pensament quim√®ric, com li agrada dir al que signa aquests post. Aqu√≠ ens trobem davant un horitz√≥ on tot √©s misteri incomunicable i silenci. La fe (cristiana o no), la creen√ßa o all√≤ quim√®ric √©s irracional, i comen√ßa all√† on acaba tot el pensament, √©s all√≤ que Kierkegaard defineix com a… estar alhora a 70.000 braces d‚Äôaigua i tanmateix ser feli√ß.

El codi que regeix l’esfera religiosa √©s un codi estrany i, alhora, superior al codi √®tic. √Čs un codi d’ordre no universal i general com s√≠ que ho s√≥n les normes √©tiques i morals. √Čs, podr√≠em dir, un manament personal subjectiu. Aqu√≠, l’individu singular est√† per damunt d’all√≤ universal, es troba amb una mena de suspensi√≥ teleol√≤gica de la √®tica, i es troba en relaci√≥ absoluta amb l’Absolut.

Kierkegaard exemplifica aquesta situaci√≥ amb el cas extrem de l’Abraham b√≠blic, quan es disposava a sacrificar el seu fill Isaac, pel manament d’una veu interior que ell creu oir…¬† Un cas extrem que comporta una monstruositat per a la √®tica, i tanmateix, que hom pot comprendre com amb la nostra interioritat, en el nostre inconscient, sense apel¬∑lar a la bogeria i, tanmateix, perillosament propers, hi ha manaments que, per incomprensibles que resultin, s√≥n la nostra determinaci√≥. De vegades un convenciment interior, una intu√Įci√≥, una veu interior que passa per damunt de totes les resist√®ncies posades per la ra√≥, la comunitat, la psicologia i els sentiments!

Dins aquesta esfera podem trobar-hi dos moments o dos horitzons encara. A saber: el que es deriva d’una activitat esfor√ßada i el que deriva d’una receptivitat entregada. El primer horitz√≥ dins l’esfera religiosa √©s la de l’home que segueix una evoluci√≥ personal d’exig√®ncia m√†xima que el salva del conformisme i l’estancament espiritual. No ha donat per bo all√≤ que els dem√©s -la fam√≠lia, la societat, el poder pol√≠tic i eclesi√†stic-¬† li representaven com aspiracions i objectius de la vida, i s’ha sotm√®s a un rigor tossut en el desenvolupament i aprofundiment de la seva autenticitat individual. √Čs, clarament, all√≤ que coneixem com un heroi.

El segon horitz√≥ dins l’esfera religiosa, √©s l’√ļnic que ultrapassa la imman√®ncia natural. Aqu√≠ irromp l’absurd, la paradoxa i all√≤ in-assumible per a la ra√≥. √Čs el moment espec√≠fic de la fe, la creen√ßa, religi√≥, el cristianisme, de l’Absolut o de la Quimera en terminologia del qui escriu aquests post. Aqu√≠ ja no serveix la voluntat i l’esfor√ß que li ha perm√®s avan√ßar en el primer tram de la religiositat. Aqu√≠ ens trobem enormement vulnerables, insuficients i hem d’abandonar la racionalitat i tot l’orgull. Aqu√≠ el nostre estat de consci√®ncia ve determinat per una entrega en la receptivitat… un cam√≠ de soledat, d’incertesa. I √©s aqu√≠ on Kierkegaard fa sorgir la figura del “Cavaller de la fe” que es aquell que assumeix la seva viv√®ncia subjectiva i solit√†ria de la espiritualitat, que ho sacrifica tot per situar D√©u en el centre de la seva exist√®ncia. Les seves forces s√≥n nom√©s la passi√≥ i la convicci√≥ interior. Ell no t√© perqu√® caracteritzar-se per cap forma exterior, el que compta es la supeditaci√≥ del material a l’espiritual. La seva viv√®ncia √©s interior i subjectiva, tendeix al silenci, no es preocupa per l’aprovaci√≥ dels altres, no ambiciona cap √®xit. √Čs nom√©s un individu singular que mant√© una relaci√≥ directa amb l’Absolut.

Fins aqu√≠ els recorregut pels diferents horitzons vitals sota els que podem navegar que ens proposa Kierkegaard. Uns recorregut que si ens endinsem especialment en la lectura del seu extens√≠ssim Diari, comprendrem que no s√≥n una conceptualitzaci√≥ te√≤rica, una entel√®quia m√©s del pensament, ans que responen a la seva vida, a la seva personal√≠ssima i singular vida. Rere cada horitz√≥ descrit s’hi troba una viv√®ncia concreta del seu esdevenir existencial.

La din√†mica del pas i el tr√†nsit entre les diferents esferes o horitzons vitals ofereix tota mena de caracter√≠stiques. La insatisfacci√≥ que es manifesta a trav√©s de la malenconia i la desesperaci√≥ √©s el que obliga l’individuo als canvis i a fer els salts a una o a altra esfera. Hom pot estar o quedar anclat en una o altre esfera, pot passar¬† de la primera a la tercera, o de la tercera a la primera, pot retornar de la segona a la primera, etc… Aix√≤ s√≠, amb conseq√ľ√®ncies fatals que han deixat empremta. El que ha passat per l’esfera √®tica i retorna a l’est√®tica ja no t√© la innoc√®ncia, ja no pot ser amoral, ara, ja ser√† per la seva interioritat immoral, o com a m√≠nim nihilista. Segons Kierkegaard sempre es tractar√† de passos abruptes, ara dir√≠em de salts qu√†ntics, en el sentit que menen a un altra paradigma, a un altra horitz√≥ voluntari i elegit on el subjecte s‚Äôhi juga la seva exist√®ncia a tot o res… I no podem viure mai en dues esferes simult√†niament, ja que per ell s√≥n incompatibles…

I ocorre que l’home en la seva interioritat, en la seva vida personal i concreta, en la seva emotivitat… I ocorre que a aquest home, com d√®iem… no li serveix de res tota aquesta circumnavegaci√≥ existencial que li proposa Kierkegaard sin√≥ la reconeix en la seva particular i √ļnica interioritat, sin√≥ li ha provocat una m√≠nima esgarrifan√ßa interior, aquella reconeixen√ßa en la pr√≤pia vida que fa dir: aquestes han estat o s√≥n les meves tribulacions, els meus desitjos, les meves forces internes, les meves angoixes, els meus dubtes, els meus instants de felicitat i de vida.

I si aix√≤ ocorre, si aix√≤ s‚Äôesdev√©, si aix√≤ succeeix… i especialment per la¬† manera en que Kierkegaard ho va exemplificar en multitud d’obres pseud√≤nimes que s’endinsaven en cada un d’aquests horitzons i des de dins d’ells… I, com d√®iem,¬† si aix√≤ ocorre, si aix√≤ s‚Äôesdev√©, si aix√≤ succeeix… La viv√®ncia de Kierkegaard pot ser-nos comuna i v√†lida per a la nostra interioritat.

Hip√≤crita lectora, hip√≤crita lector, semblant meva, semblant meu, germana meva, germ√† meu… Ja saps de que et parlo!

Sols aix√≠ espero haver-te estat proper, haver-te dit alguna cosa a cau d’orella, haver-te esgarrifat… i per tant haver-te estat… EDIFICANT!

Johannes de Vincennes

 

Bibliografia:

Sobre la descripció de les esferes kierkegaardianes ens hem basat en el llibre:

SOL√Č, Joan. Kierkegaard : El primer existencialista. Barcelona : EMSE EDAPP, S.L. : Editorial Salvat, S.L. [2017]

 

Soren Kierkegaard 1813 Р2013, dos-cents anys de seducció creixent

 

Composició-dibuix del bloc "Kierkegaard viu!"

Composici√≥-dibuix del bloc “Kierkegaard viu!”

 

Qui pot avui llegir a Kierkegaard? Qui pot aproximar-se al torrent obscur, laberíntic, entremaliat, irònic, enjogassat, fascinant, i alhora profundament intel·ligent i seriós dels milers de pàgines escrites per l’home que un 5 de maig de 1813 va néixer a Copenhaguen i va viure només 42 anys?

Kierkegaard digu√© en¬†varies ocasions: “Qui no sigui capa√ß de seduir als homes no ser√† capa√ß de salvar-los”. Ens ho va fer notar Jos√© Mar√≠a Valverde en el pr√≤leg a un¬†llibre del dan√®s,¬†estrany i desconcertant, titulat¬†Forf√∂reres Dagbog (Diari d‚Äôun seductor).

Hi ha en tot el capteniment de l‚Äôautor de Copenhaguen, com a escriptor i com a home p√ļblic del seu temps,¬†la voluntat d‚Äôengrapar-nos en el nostre patiment solitari, interior, veritable, sincer. Una voluntat de seduir-nos¬†cap a¬†la realitat viscuda verament, i aix√≠,¬†salvar-nos, simplement, perqu√® ha estimat molt a tots els homes. Ell, que era un √©sser antisocial en aparen√ßa.

Un jove Luk√°cs digu√© que Kierkegaard era el S√≤crates sentimental. Ja en els darrers dies de la seva vida, quan estaba ja hospitalitzat,¬†en les converses amb el seu amic Emil Boesen, que ens ha fet con√®ixer Ramon Alcoberro a partir de la traducci√≥ d‚Äôun llibre de Georges Gusdorf (1963), a una pregunta d’Emil respon el nostre autor: “… porta el meu record a tots els homes. Digues-los que els he estimat molt a tots i que la meva vida ha estat un gran patiment desconegut, incomprensible per a ning√ļ altre. Ha tingut l‚Äôaparen√ßa d‚Äôorgull i de vanitat, per√≤ aix√≤ no ha estat m√©s que una aparen√ßa; no s√≥c millor que els¬†altres, de cap manera. (…)”

Qui pot avui llegir a Kierkegaard? Qui pot aproximar-se al torrent obscur, laberíntic, entremaliat, irònic, enjogassat, fascinant, i alhora profundament intel·ligent i seriós dels milers de pàgines escrites per l’home que un 5 de maig de 1813 va néixer a Copenhaguen?

Ara respon una veu en off:

– Aquell qui neix, viu i¬†mort, creix i vol cr√©ixer, s‚Äôatipa de neguits i somriu, vol ser sedu√Įt i sedueix, escolta i escruta, solitari i ferm en la pregona inquietud de la seva lliure, √ļnica, sotmesa, √†nima.

HOWARD and EDNA HONG. In memoriam

El matrimoni Hong Howard and Edna Hong

 

Ens assabentem de la mort el 16 de març d’aquest any 2010 del Doctor en Filosofia per la Universitat de Minnesota Howard Hong, que junt amb la seva dona Edna Hong, desapareguda l’abril del 2007, van desenvolupar una apassionada i llarga tasca entorn la figura de l’escriptor danès Soren Kierkegaard. Ultra la traducció a l’anglès del seus treballs, i la creació de nombrosos cursos, van fer donació, ja l’any 1976, de la seva biblioteca sobre el filòsof que va esdevenir la famosa Howard and Edna Hong Kierkegaard Library, un centre altament prestigiós d’estudi i referència obligada per a qualsevol persona interessada en la figura del polèmic pensador danès.

Serveixi aquest apunt per a homenatjar, des d‚Äôaquest bloc fruit d‚Äôun simple lector apassionat de Kierkegaard, la seva enorme figura intel¬∑lectual i humana¬†d’ambd√≥s estudiosos i escriptors.

CELEBREM L’APARICI√ď DE LA REVISTA DIGITAL “LA MIRADA KIERKEGAARDIANA” (n√ļmero 0)

“La Sociedad Hisp√°nica de Amigos de Kierkegaard”¬†(S.H.A.K.) ha publicat el primer n√ļmero de la seva revista “La Mirada Kierkegaardiana”. Vegeu-la a: http://lamiradakierkegaardiana.hiin-enkelte.info/

M√ČS SOBRE L’ENDARRERIMENT DE LA RECEPCI√ď DEL PENSAMENT DE KIERKEGAARD

Caldria afegir, en aquest endarreriment que hem remarcat en aquesta categoria “General” d’aquest bloc respecte a la recepci√≥ de l’obra Kierkegaardiana,¬†all√≤ que molt b√© destaca Begonya S√†ez i Tajafuerce: “Fins fa poc m√©s de cinc lustres, la bibliografia segona confinava encara majorit√†riament l’obra i el pensament de S√∂ren Kierkegaard a l’anecdotari filos√≤fic, llevant-li aix√≠ tot paper en la hist√≤ria de la filosofia que no fos el d’enfant terrible posse√Įt per una sort d’estranya i irreverent ira antifilos√≤fica o, si m√©s no, anticient√≠fica, antisistem√†tica.” (Presentaci√≥: Lectures de Kierkegaard. A Enrahonar : quaderns de Filosofia, 29, 1998. Podeu accedir a la revista a text complet clicant sobre aquest enlla√ß). Nom√©s cal veure com les car√≠catures ridiculitzants aparegudes a la revista “Corsario”, en vida de S√∂ren, s√≥n les que m√©s √©s van difondre com a imatge del pensador dan√®s.

D’altra banda el nostre autor no ha estat pas una personalitat f√†cil. Sabem que el seu amic P. M. Moeller el va definir com a¬†“l’home m√©s combatut per pol√®mica interna que mai hagi conegut”. Sabem que fou un home d’una potent energ√≠a espiritual, i d’una gran for√ßa de treball,¬†d’una rara intel¬∑lig√®ncia, d’una rara per escassa i poderosa intu√Įci√≥, d’una fina subtilesa i capacitat creadora, un poeta en definitiva i alhora que un home profundament religi√≥s. Com b√© diu Francesc Torralba: “(…) Kierkegaard¬†no √©s pas, doncs, un autor f√†cil, lleuger, ans un escriptor dif√≠cil de digerir. Els seus interrogants transcendeixen l’experi√®ncia concreta de la lectura i perviuen, de manera latent, en les meditacions personals del lector. Deixa empremta en l’interioritat del lector, la qual cosa t√© conseq√ľ√®ncies en el seu nivell vital i personal, genera una certa viol√®ncia, per√≤ una viol√®ncia sana, ja que, al generar crisis interiors, empeny al lector a un pensar m√©s i millor” (Kierkegaard en el laberinto de las m√°scaras.¬†Madrid : Fundaci√≥n Emmanuel Mounier, 2003)¬†

KIERKEGAARD VIU! : “KIERKEGAARD VIVANT!”

El¬†1963 va fer cent cinquanta anys¬†del naixement de S√∂ren Kierkegaard. Arran d’aquest esdeveniment la Unesco va convocar un col¬∑loqui internacional amb l’objectiu d’esbrinar la influ√®ncia exercida pel pensador dan√®s en la filosofia contempor√†nea. El seu nom no va ser un altra que el de “Kierkegaard vivant”.

Encetem aquest blog, doncs, amb aquest nom, amb el convenciment que la voluminosa, profunda i paradoxal obra i vida del poeta i pensador Kierkegaard té molt a dir en aquest mil·lenni que tot just comença.

El seu¬†pensament, la seva experiencia vital, la seva obra,¬†tota ella basada en¬†la seva¬†poderosa energ√≠a espiritual, s’adre√ßa¬†a desvetllar l’autenticitat de les coses, s’adre√ßa al individuo concret, no als gen√®rics humans, no als convencionalismes, no, tampoc, als anticonvencionalismes.

La vida i l’obra de S√∂ren Kierkegaard no es deixa escollir per¬†cada un de nosaltres en funci√≥ de criteris m√©s o menys racionals o filos√≤fics, en atenci√≥¬†a criteris m√©s o menys est√®tics, en funci√≥ de criteris religiosos, en atenci√≥ a afinitats sensitives… No, l’experi√®ncia vital, intel¬∑lectual, est√®tica, emotiva i religiosa del genial dan√®s ens interroga ella mateixa a nosaltres i ens ve a cercar en l’esfera de la nostra individualitat m√©s pregona, en una multiplicitat de m√†scares o de possibilitats vitals.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén