L鈥檈scriptor Kierkegaard聽聽聽聽

La inform脿tica ens est脿 proporcionant unes aproximacions al coneixement insospitades tan sols fa 10 anys. La creaci贸 a Catalunya del CBUC (Consorci de Biblioteques Universit脿ries de Catalunya) l’any 1996, ha representat una aplicaci贸 dels aven莽os inform脿tics en l’emmagatzematge, organitzaci贸 i sobretot聽en la recuperaci贸 de la informaci贸 que ens situa聽al primer nivell de les pol铆tiques per la gesti贸 del coneixement.

La pres猫ncia de documents d’autoria de S枚ren Kierkegaard dins el CCUC (Cat脿leg Col路lectiu d’Universitats de Catalunya), que 茅s el cat脿leg creat per aquest Consorci, ens mostra un conjunt de 385聽entrades que ens聽adrecen a obres de nostre autor, vegeu : http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?kierkegaard%20soren聽.

Una quantitat no pas gens menystenible en comparaci贸 -en un estudi aproximatiu de r脿tios- a altres d’脿mbits geogr脿fics. Tanmateix, tots sabem qu猫 volen dir nomes unes xifres, unes quantitats, de fet ben poca cosa… el sol fet que una sola persona especialitzada en el nostre autor tingui prou poder de decisi贸 en la gesti贸 d’uns pressupostos… 茅s suficient. No ens diu res per tant聽de l鈥檌nter猫s d’una determinada comunitat envers聽un determinat autor, ni encara menys, ens diu, com pot aquesta potencialitat informativa聽esdevenir coneixement. Una confusi贸, per cert, molt corrent avui, …聽 on els mateixos directors de biblioteques mesuren l’猫xit d’un sistema bibliotecari, o millor dit, inclouen entre els seus 铆ndex de descripci贸 de la qualitat d’un sistema bibliotecari, els metres lineals de prestatgeria per l’emmagatzematge…

En aquest conjunt de 385 entrades hi trobem d’antuvi dos entrades que s贸n simplement direccionals, despr茅s, en les restants 383 hi trobem t铆tols de les obres de kierkegaard en les diferents edicions que s’han anat incorporant a les biblioteques universit脿ries, en les diferents edicions i/o lleng眉es i tamb茅 en format electr貌nic.聽Cal destacar la pres猫ncia聽d’edicions de: Editions de l’Orante, Princeton University Press amb la seva col路lecci贸 Kierkegaard’s writings, Guadarrama, Deutscher Taschenbuch Verlag, G眉tersloher Verlagshaus Gerd Mohn, Gallimard, Trotta, etc.

Com a llibres concrets ens plau de destacar dues antologies :

Bretall, Robert (Ed.). (1973). A Kierkegaard anthology. Princeton (N.J.) : Princeton University Press.

Boyer, R茅gis (Ed.). (1993). Ou bien… ou bien聽; La reprise ; Stades sur le chemin de la vie ; La maladie 脿 la mort / S枚ren Kierkegaard. Paris : Robert Laffont.

Si fem una cerca per mat猫ries trobarem aproximadament la xifra de 294 entrades, 茅s a dir, 294 estudis on el nostre autor n’茅s l’estudiat, el tractat, o聽la tem脿tica principal del document. Vegeu :聽http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/d?kierkegaard%2C%20Soren

Dins d’aquest conjunt tenim el grup principal de 207 estudis, i la resta fins a 294 es desglossa en un t铆mid intent de subdivisi贸 de m脿teries, timidesa que no sabem si 茅s per la manca de聽 catalogadors experts o b茅 per la polis猫mia dels tractats o estudis sobre el nostre autor.

Ens plau de destacar com a obra de refer猫ncia el diccionari : Malantschuk, Gregor. (cop. 1986). Index terminologique : principaux concepts de Kierkegaard. Paris : Editions de l’Orante, que utilitzarem en aquest blog聽; traduit del dan猫s i adaptat i completat聽 per Else-Marie Jacquet-Tisseau. Tamb茅 destaquem l’anuari Kierkegaard studies. Yearbook. Berl铆n [etc.] : De Gruyter, 1996- i tamb茅 en el subapartat de mat猫ries referit a les influ猫ncies de Kierkegaard hi ha el llibre :聽Matust铆k, Martin J.聽(Ed.),聽Westgphal, Merold聽(Ed.). (1995). Kierkegaard in post/modernity. Bloomington : Indiana University Press.

El lector d’aquest blog haur脿 de disculpar si esperava un estudi exhaustiu i fonamentat sobre la bibliografia entorn el fil貌sof dan猫s,聽aix貌 correspondria a un estudi m茅s profund i聽a mans聽聽d’un expert. Valgui, doncs, aquesta aproximaci贸 primera i personal. Gr脿cies.聽