El concepte de repetici贸 i el concepte del viatge (6)聽

Si ja hem localitzat el concepte del viatge -tal i com l’hem definit en aquesta s猫rie- dins el corpus kierkegaardi脿; si ja hem trobat aquest estadi previ de circumnavegaci贸 existencial, de descoberta i聽de formaci贸, que ens dur脿 a la majestuosa dial猫ctica de la repetici贸; i si ja hem trobat l鈥檈xpressi贸 musical perfecte del concepte 鈥渞epetici贸鈥 amb la instrumentaci贸 implacable, creixent, de melodia recurrent i alhora renovada, amb aquest “Bolero” de Ravel; cal que per mor d’aquesta m煤ltiple,聽聽irresoluda i prec脿ria condici贸 del jo hum脿 -acceptada d鈥檈n莽脿 de l鈥檕bra dels grans mestres de “l鈥檈scola de la sospita” com va anomenar Paul Ricoeur a Marx, Nietzsche i Freud- acceptem la necess脿ria i humil tasca d鈥檃lternar per铆odes de 鈥渃ircumnavegaci贸 existencial鈥 amb altres de 鈥渞epetici贸鈥.聽脡s aix铆?聽脡s aix貌 el que ens proposaria Kierkegaard? Coincidiria aix貌 amb l鈥檃lternan莽a聽que constata聽el soci貌leg itali脿聽Francesco Alberoni per a l鈥檈sdevenir individual i col路lectiu hum脿 entre les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari i les de l鈥檕rdinari? Entre les etapes naixents o de subversi贸, 茅s a dir, les de moviment, i les de consolidaci贸 o de institucionalitzaci贸?

Una sospita antiga i nova s鈥檃l莽a damunt d鈥檃questes interrogacions, per a聽temperar-les, per a resituar-les. I aquesta sospita no pot 茅sser altra que la concepci贸 antropologica de Kierkegaard, i la particular concepci贸 sobre l鈥檃mor. Vegeu l鈥檃rticle d鈥檕pini贸 de Francesc Torralba titulat La cr铆tica de Theodor Adorno a Kierkegaard, on resumeix aquesta naturalesa de l鈥檃mor capa莽 de dissoldre les disson脿ncies que conformarien aquests diferents moments vitals, aquesta abs猫ncia de comprom铆s i per tant, d鈥檃questa mancan莽a de la 聽maduresa 聽de la repetici贸 i d鈥檃quest decantament excessiu vers聽 les circumnavegaci贸 existencial, cap els per铆odes sempre eterns de formaci贸, un聽鈥渃orre com un vailet darrere les papallones鈥. Diu聽Torralba:聽聽鈥淎 la vegada, Kierkegaard critica l鈥檃mor immediat, que es basa en la predilecci贸, que es mou per simpaties i antipaties, que 茅s ef铆mer i feble com la mateixa persona.聽 Hi ha una extraordin脿ria afinitat d鈥檌dees entre l鈥檃mor immediat de Kierkegaard i l鈥檃mor l铆quid de Zygmunt Bauman. El critica a fons i ent茅n que, finalment, aquest amor aboca a la soledat i que 茅s una expressi贸 d鈥檃mor a si mateix. Per貌 l鈥檃mor ple,聽 l鈥檃mor que trenca barreres, l鈥檃mor que no es mira el melic, que s鈥檕bre al pro茂sme sense fer difer猫ncies, l鈥檃mor que perdona, edifica, recorda els difunts, reconcilia i eleva el m贸n al pla del que 茅s div铆 茅s l鈥檃mor vertader鈥

Una concepci贸 que no deixi l’home en mans nom茅s de la predilecci贸, que l’aboqui a moure’s nom茅s聽per simpaties i antipaties. D’aix貌, ja en parlarem!