galaxia3370.jpg聽聽聽聽聽聽聽 La galaxia 3370,

聽com a met脿fora de “la circumnavegaci贸 existencial”

D猫iem, diem… 聽que en la lectura atenta de 鈥淟a repetici贸鈥 hi trobem un concepte que nom茅s surt una vegada. El聽trobem a聽la p脿gina 39 de l鈥檈dici贸 catalana esmentada, on Constantin Constantius, l鈥檋eter貌nim Kierkegaardi脿,聽parla de聽 鈥la circumnavegaci贸 existencial鈥.

Ens pregunt脿vem si aquest era l鈥檈quivalent kierkegaardi脿 del concepte de viatge que aqu铆 ens hav铆em representat. Viatge no com a repetici贸, ans com a exploraci贸 en el nou i el desconegut. Viatge no com a repetici贸 en la serietat i en la realitat de l鈥檈xist猫ncia, ans聽de formaci贸 i m茅s propi de l’esperit enjogassat聽i previ a la repetici贸 que haur脿 d鈥檈sdevenir-se en la nova serietat i en la realitat de l鈥檈xist猫ncia…

Perqu猫 la necessitat d鈥檃questa circumnavegaci贸, d鈥檃quest viatge existencial, 茅s una necessitat que kierkegaard ens reclama, ens exigeix, ens demana per assolir la repetici贸 : “Aquell qui no ha circumnavegat la vida abans de comen莽ar la seva exist猫ncia no arribar脿 mai a viure” diu per boca del que hem anomenat psic貌leg. Cal, a m茅s, despr茅s d鈥檃questa aventura, no haver-ne quedat ferit, frustrat, enfastiguejat, esporuguit, despotitzat, mesell,…聽: “Aquell聽 qui l鈥檋a circumnavegada i n鈥檋a quedat fart est脿 mal constitu茂t“.

Cal un viatge formatiu,聽una mirada damunt d’altres galaxies, “un anar聽darrera les papallones“, “un estar-se de puntetes 聽per veure les excel路l猫ncies del m贸n“… , si aix貌 no es produeix tenim l鈥檃rquetip del “senyor Esteve” d鈥檈n Santiago Rusi帽ol dins l’imaginari catal脿. L鈥檋ome que sense aquesta exploraci贸 pr猫via, sense constituci贸 pr猫via del seu jo, rau en la repetici贸 per obedi猫ncia externa, per massificaci贸 dels costums, per l鈥檃nul路laci贸 del particular en el general del costum… 脡s all貌 que fa dir al senyor Esteve, ja en el聽llit de聽moribunt, el seg眉ent:

”聽-Deixa’m dir, que encara hi s贸c a temps. Jo he treballat molt en el m贸n. No he fet m茅s que aix貌: treballar. Ara que me’n vaig et puc dir que no he viscut, que no s茅 lo que 茅s viure. He passat. Nom茅s he passat. Jo no he estat jove, no he estat home, no he sigut res a la vida. He sigut un botiguer que ha trobat una casa feta, que l’ha cuidada, que l’ha seguida, que l’ha feta prosperar, perqu猫 despr茅s vingu茅s un altre, tu, i l’an茅s cuidant com jo l’he cuidada, (…)

-Jo no he ambicionat res per a mi -va seguir dient en veu feble- No s茅 lo que s贸n alegries: no m’han ensenyat mai a tenir-ne. No sabia lo que eren tristeses, i tu me n’has ensenyat alguna! No sabia de plorar, i ja n’he apr猫s, per貌 n’he apr猫s molt tard! Us he estimat. 脡s clar que us haur茅 estimat, per貌 fins ara no me n’adono, i ara que聽me n’adono… me’n vaig!”

En聽aquest estil tan entenedor de Rusi帽ol聽se’ns materialitza el que pot ser una vida que ha entrat en la repetici贸 sense la pr猫via circumnavegaci贸 existencial. Una vida eixorca i d’ofec on en realitat ni tan sols s’ha assolit la veritable plenitud de la repetici贸, 茅s a dir, la repetici贸 que se’n ofereix com “el pa de cada dia que sadolla amb la seva benedicci贸”.

Aquest 茅s un punt clau en la lluita per la nostra identitat, per aquell desgranament que ens cal fer聽per escatir la llavor que representem. La llavor de la nostra individualitat,聽煤nica, finita i infinita, entre la possibilitat i la necessitat, entre el temporal i l’etern, … Un error que podem cometre聽al caure f脿cilment en una fala莽 bondat, la聽que 茅s meritoria,聽nom茅s, per la comoditat emmandrida i ego铆sta dels altres.

Cal a m茅s, en aquest viatge formatiu, no haver-ne quedat fart, no haver-se corrumput o desencisat. Cal haver apr猫s el que s贸n les coses i la vida, all貌 que verament dep猫n de nosaltres i all貌 que no. Cal una reflexi贸 serena i 煤nica -en tant personal – del procedir de tot, i una fonamentaci贸 cosmol貌gica, aquella que聽veurem en altres treballs de l’inexaurible S枚ren Kierkegaard.

D猫iem i diem que la circumnavegaci贸 existencial Kierkegaardiana 茅s el viatge. Diem que el viatge聽en el sentit de l鈥檈xpansi贸 externa o interna, i聽no pas necess脿riament geogr脿fica.

Seguirem!