Hem restat paralitzats,聽a cor obert,聽en el temor i el tremolor, … perqu猫 el qui sent i pren聽la vida en聽la seva聽realitat i聽en l鈥檈ntusiasme de la serietat i no pas en el papalloneig de l鈥櫭╰ica del consum, troba sempre, en la lectura atenta del fil貌sof dan猫s, el bullir de la seva sang, el desfici de les seves pr貌pies contradiccions internes, les q眉estions en les que es debat聽el seu聽viure profund.

Vivim una 猫poca on sembla que el discurs del canvi i no pas el de la repetici贸 ens coacciona quasi imperativament. La facilitat del canvi ens sedueix, no solament en els objectes materials, ans tamb茅 en ordre a moltes decisions personals. El m贸n d鈥檃ra potser d贸na m茅s facilitats al canvi que a la repetici贸 en moltes esferes de la vida. Sembla que cal tenir m茅s valentia per a repetir que per a canviar, cosa que no passava abans que la nostra societat del consum es fes realitat. En la cita que vam esmentar d鈥橢ugeni d鈥橭rs referida a la repetici贸… (recordem-la de nou aqu铆 : 鈥淎quell qui 茅s incapa莽 de repetir, 茅s un diletant. Aquell qui repeteix d鈥檈sma, sense posar-hi l鈥櫭爊ima, 茅s un filisteu. Solament qui sap repetir sense decr茅ixer en l鈥檈ntusiasme 茅s un Home moral, 茅s un Home.鈥) tot confirma la superioritat moral de la repetici贸, la repetici贸, naturalment, que no decreix en l鈥檈ntusiasme. Per貌 el dubte persisteix, a on queda el viatge dins aquesta concepci贸?

D鈥檃ntuvi ens caldria definir qu猫 volem dir quan parlem de viatge. El viatge 茅s un factor d鈥檈xpansi贸 de la vida, un desig de 鈥渧iatge鈥 equival a un creixement, a una etapa de formaci贸. Hom pot considerar-se d鈥檜n esperit no pas gens viatger, d鈥檜n esperit insistent i persistent amb les mateixes fites, per貌 en la seva vida hi hauran hagut 猫poques de viatge o d鈥檈xploraci贸, tant si ho vol com no ho vol. 脡s una llei de la vida i del seu creixement. Des del viatge que fa l鈥檌nfant aprenent a caminar i expansionant per tant la seva geografia, fins al que far脿 tot fent c贸rrer la seva imaginaci贸 i la seva fantasia dins els jocs impossibles i imprevisibles. Viatges que s鈥檈sdevindran en ambd贸s sentits. L鈥檜n聽en la quietud, l鈥檃ltre聽en el moviment exterior. Ens referim a la quietud o la concentraci贸 dins la infinitud d鈥檜n sol objecte, i al moviment de l鈥檈xpansi贸 vers una infinitud d鈥檕bjectes… Hi ha moments per a tot, fins hi tot, moments simultanis on hi intervenen els dos sentits del viatge. De vegades toca ser 鈥渓鈥檋ome de les quimeres鈥,聽 l鈥檋ome de la coordenada de la expansi贸 vers la infinitud d鈥檕bjectes i geografies… D鈥檃ltres,聽el de la concentraci贸 en un sol objecte, en la seva tamb茅 infinitut; 鈥渦na vida normal鈥, 鈥渄鈥檜na vida conformada segons desig de natura鈥 d鈥檜na vida de 鈥渞aonabilitat 猫tica鈥 i d鈥檌nsist猫ncia i perman猫ncia com a via de coneixement.

En la lectura atenta de 鈥淟a repetici贸鈥 hi trobem un concepte que nom茅s surt una vegada. El聽trobem a聽la p脿gina 39 de l鈥檈dici贸 catalana esmentada, on Constantin Constantius, l’heter貌nim Kierkegaardi脿,聽parla de聽 鈥渓a circumnavegaci贸 existencial鈥. 脡s aquest l鈥檈quivalent kierkegaardi脿 del concepte de viatge que aqu铆 es hem representat?. Seguirem en aquesta q眉esti贸.