Un altre blog Blogs.uab.cat per a la creació d'un espai entorn la figura de Sören Kierkegaard (1813-1855)

Mes: juliol de 2008

M√ČS SOBRE L’ENDARRERIMENT DE LA RECEPCI√ď DEL PENSAMENT DE KIERKEGAARD

Caldria afegir, en aquest endarreriment que hem remarcat en aquesta categoria “General” d’aquest bloc respecte a la recepci√≥ de l’obra Kierkegaardiana,¬†all√≤ que molt b√© destaca Begonya S√†ez i Tajafuerce: “Fins fa poc m√©s de cinc lustres, la bibliografia segona confinava encara majorit√†riament l’obra i el pensament de S√∂ren Kierkegaard a l’anecdotari filos√≤fic, llevant-li aix√≠ tot paper en la hist√≤ria de la filosofia que no fos el d’enfant terrible posse√Įt per una sort d’estranya i irreverent ira antifilos√≤fica o, si m√©s no, anticient√≠fica, antisistem√†tica.” (Presentaci√≥: Lectures de Kierkegaard. A Enrahonar : quaderns de Filosofia, 29, 1998. Podeu accedir a la revista a text complet clicant sobre aquest enlla√ß). Nom√©s cal veure com les car√≠catures ridiculitzants aparegudes a la revista “Corsario”, en vida de S√∂ren, s√≥n les que m√©s √©s van difondre com a imatge del pensador dan√®s.

D’altra banda el nostre autor no ha estat pas una personalitat f√†cil. Sabem que el seu amic P. M. Moeller el va definir com a¬†“l’home m√©s combatut per pol√®mica interna que mai hagi conegut”. Sabem que fou un home d’una potent energ√≠a espiritual, i d’una gran for√ßa de treball,¬†d’una rara intel¬∑lig√®ncia, d’una rara per escassa i poderosa intu√Įci√≥, d’una fina subtilesa i capacitat creadora, un poeta en definitiva i alhora que un home profundament religi√≥s. Com b√© diu Francesc Torralba: “(…) Kierkegaard¬†no √©s pas, doncs, un autor f√†cil, lleuger, ans un escriptor dif√≠cil de digerir. Els seus interrogants transcendeixen l’experi√®ncia concreta de la lectura i perviuen, de manera latent, en les meditacions personals del lector. Deixa empremta en l’interioritat del lector, la qual cosa t√© conseq√ľ√®ncies en el seu nivell vital i personal, genera una certa viol√®ncia, per√≤ una viol√®ncia sana, ja que, al generar crisis interiors, empeny al lector a un pensar m√©s i millor” (Kierkegaard en el laberinto de las m√°scaras.¬†Madrid : Fundaci√≥n Emmanuel Mounier, 2003)¬†

A LA CATALUNYA D’AVUI, DOS REFERENTS : FRANCESC TORRALBA i ROSELL√ď I BEGONYA S√ÄEZ i TAJAFUERCE (2)

Aquell¬†endarreriment de la irrupci√≥ de l’obra, el pensament, el sentiment¬†i l’acci√≥ de Kierkegaard, que hem¬†afirmat que s’ha produ√Įt¬†a tot arreu, ens situa, de fet, en paral¬∑lel amb les altres cultures m√©s extenses geogr√†ficament i demogr√†ficament ben b√© fins els primers anys vint del segle passat. Despr√©s caldria fixar-nos detalladament -ultra Maragall¬†i¬†d’Ors-¬†amb figures com : Joaquim Xirau, Agust√≠ Bartra i¬†l’existencialisme catal√† d’arrel francesa posterior, per trobar les dimensions i l’abast de la influ√®ncia del seu pensament. Actualment comptem amb especialistes de primer rengle com s√≥n¬†Francesc Torralba i Rosell√≥ -amb el qual¬†podeu conectar amb el seu¬†Espai Kierkegaardi√† dins aquest mateix blog- o amb Begonya S√†ez i Tajafuerce, Norbert Bilbeny,¬†Ramon Alcoberro, i possiblement d’altres que en aquest moment desconeixem… Tota una proposta de treball a fer per seguir les empremptes del nostre conegut i desconegut, alhora, S√∂ren Kierkegaard.

EL CONCEPTE DE REPETICI√ď I EL CONCEPTE DEL VIATGE (1)

A Laia Vicens i¬†Llum√† ,¬†que s’ha interessat vivament¬†des de molt jove per la possibilitat de la repetici√≥ i del viatge,¬†li dediquem aquesta s√®rie sobre el concepte de repetici√≥ i el concepte del viatge.

Atenem, per a suggerir les possibilitats¬†d’aquest bloc, a la cita que feia Eugeni d’Ors¬†: ‚ÄúTornem sempre a les definicions admirables de S√∂ren Kierkegaard: -Aquell qui √©s incapa√ß de repetir, √©s un diletant. Aquell qui repeteix d‚Äôesma, sense posar-hi l‚Äô√†nima, √©s un filisteu. Solament qui sap repetir sense decr√©ixer en l‚Äôentusiasme √©s un Home moral- √©s un home.‚ÄĚ La cita √©s, certament, tot un programa de vida com d√®iem… i sense pretendre treure l’esmentada afirmaci√≥ del seu contexte, que possiblement -ja que encara no ho he pogut comprovar- √©s un fragment del llibre “Gjentagelsen” de Kierkegaard¬†¬†(sota la m√†scara de Constantin Constantius), ens proposem de plantejar-nos quin lloc pot ocupar en una definici√≥ del noble¬†quefer de l’individuo, tal i com la formula Kierkegaard, el concepte i la pr√†ctica del viatge, viatge en el seu sentit m√©s pregon, en el sentit de despullament a altres realitats que en principi podrien conformar-se m√©s pr√≤pies del diletant que necessita la variaci√≥ pr√≤pia del nostre moment hist√≤ric plenament narcissista… Deixo oberta la q√ľesti√≥ per a prosseguir-hi dins d’aquesta categoria del blog.

PD. El llibre “Gjentagelsen” est√† tradu√Įt al catal√† per Begonya S√†ez i Tajafuerce. (Kierkegaard, S√∂ren [Constantin Constantius], Bilbeny, Norbert [editor]. La Repetici√≥. Barcelona : Edicions 62, 1992. Col¬∑lecci√≥ Textos Filos√≤fics, 63)

KIERKEGAARD I LA CULTURA CATALANA (1)

La recepci√≥ de l’acci√≥, les intu√Įcions, les descobertes, els pensaments i els experiments vitals de S√∂ren Kierkegaard dins la cultura catalana ha estat, com a tot arreu, escassa i tardana, malgrat la seva important aportaci√≥ a l’acci√≥ i al pensament hum√†.
La seva obra, escrita integrament en dan√®s, no fou tradu√Įda a l’alemany fins a principis del segle XX, que nosaltres sapiguem. √Čs, aleshores, quan segurament va irrompre de la m√† de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors en el panorama cultural catal√†, alhora que ho feia dins l’ambit¬†hisp√†nic a trav√©s de la figura de Miguel de Unamuno.
El “X√®nius” -que √©s com firmava les seves glosses Eug√®ni d’Ors a principis del segle- cita a Kierkegaard en la seva cr√≤nica del dia 27 de novembre de 1909, tot dient : “Tornem sempre a les definicions admirables de S√∂ren Kierkegaard: -Aquell qui √©s incapa√ß de repetir, √©s un diletant. Aquell qui repeteix d’esma, sense posar-hi l’√†nima, √©s un filisteu. Solament qui sap repetir sense decr√©ixer en l’entusiasme √©s un Home moral- √©s un home.” La cita √©s, certament, tot un programa de vida…

KIERKEGAARD VIU! : “KIERKEGAARD VIVANT!”

El¬†1963 va fer cent cinquanta anys¬†del naixement de S√∂ren Kierkegaard. Arran d’aquest esdeveniment la Unesco va convocar un col¬∑loqui internacional amb l’objectiu d’esbrinar la influ√®ncia exercida pel pensador dan√®s en la filosofia contempor√†nea. El seu nom no va ser un altra que el de “Kierkegaard vivant”.

Encetem aquest blog, doncs, amb aquest nom, amb el convenciment que la voluminosa, profunda i paradoxal obra i vida del poeta i pensador Kierkegaard té molt a dir en aquest mil·lenni que tot just comença.

El seu¬†pensament, la seva experiencia vital, la seva obra,¬†tota ella basada en¬†la seva¬†poderosa energ√≠a espiritual, s’adre√ßa¬†a desvetllar l’autenticitat de les coses, s’adre√ßa al individuo concret, no als gen√®rics humans, no als convencionalismes, no, tampoc, als anticonvencionalismes.

La vida i l’obra de S√∂ren Kierkegaard no es deixa escollir per¬†cada un de nosaltres en funci√≥ de criteris m√©s o menys racionals o filos√≤fics, en atenci√≥¬†a criteris m√©s o menys est√®tics, en funci√≥ de criteris religiosos, en atenci√≥ a afinitats sensitives… No, l’experi√®ncia vital, intel¬∑lectual, est√®tica, emotiva i religiosa del genial dan√®s ens interroga ella mateixa a nosaltres i ens ve a cercar en l’esfera de la nostra individualitat m√©s pregona, en una multiplicitat de m√†scares o de possibilitats vitals.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén