Un altre blog Blogs.uab.cat per a la creació d'un espai entorn la figura de Sören Kierkegaard (1813-1855)

Mes: juliol de 2008

MÉS SOBRE L’ENDARRERIMENT DE LA RECEPCIÓ DEL PENSAMENT DE KIERKEGAARD

Caldria afegir, en aquest endarreriment que hem remarcat en aquesta categoria “General” d’aquest bloc respecte a la recepció de l’obra Kierkegaardiana, allò que molt bé destaca Begonya Sàez i Tajafuerce: “Fins fa poc més de cinc lustres, la bibliografia segona confinava encara majoritàriament l’obra i el pensament de Sören Kierkegaard a l’anecdotari filosòfic, llevant-li així tot paper en la història de la filosofia que no fos el d’enfant terrible posseït per una sort d’estranya i irreverent ira antifilosòfica o, si més no, anticientífica, antisistemàtica.” (Presentació: Lectures de Kierkegaard. A Enrahonar : quaderns de Filosofia, 29, 1998. Podeu accedir a la revista a text complet clicant sobre aquest enllaç). Només cal veure com les carícatures ridiculitzants aparegudes a la revista “Corsario”, en vida de Sören, són les que més és van difondre com a imatge del pensador danès.

D’altra banda el nostre autor no ha estat pas una personalitat fàcil. Sabem que el seu amic P. M. Moeller el va definir com a “l’home més combatut per polèmica interna que mai hagi conegut”. Sabem que fou un home d’una potent energía espiritual, i d’una gran força de treball, d’una rara intel·ligència, d’una rara per escassa i poderosa intuïció, d’una fina subtilesa i capacitat creadora, un poeta en definitiva i alhora que un home profundament religiós. Com bé diu Francesc Torralba: “(…) Kierkegaard no és pas, doncs, un autor fàcil, lleuger, ans un escriptor difícil de digerir. Els seus interrogants transcendeixen l’experiència concreta de la lectura i perviuen, de manera latent, en les meditacions personals del lector. Deixa empremta en l’interioritat del lector, la qual cosa té conseqüències en el seu nivell vital i personal, genera una certa violència, però una violència sana, ja que, al generar crisis interiors, empeny al lector a un pensar més i millor” (Kierkegaard en el laberinto de las máscaras. Madrid : Fundación Emmanuel Mounier, 2003) 

A LA CATALUNYA D’AVUI, DOS REFERENTS : FRANCESC TORRALBA i ROSELLÓ I BEGONYA SÀEZ i TAJAFUERCE (2)

Aquell endarreriment de la irrupció de l’obra, el pensament, el sentiment i l’acció de Kierkegaard, que hem afirmat que s’ha produït a tot arreu, ens situa, de fet, en paral·lel amb les altres cultures més extenses geogràficament i demogràficament ben bé fins els primers anys vint del segle passat. Després caldria fixar-nos detalladament -ultra Maragall i d’Ors- amb figures com : Joaquim Xirau, Agustí Bartra i l’existencialisme català d’arrel francesa posterior, per trobar les dimensions i l’abast de la influència del seu pensament. Actualment comptem amb especialistes de primer rengle com són Francesc Torralba i Roselló -amb el qual podeu conectar amb el seu Espai Kierkegaardià dins aquest mateix blog- o amb Begonya Sàez i Tajafuerce, Norbert Bilbeny, Ramon Alcoberro, i possiblement d’altres que en aquest moment desconeixem… Tota una proposta de treball a fer per seguir les empremptes del nostre conegut i desconegut, alhora, Sören Kierkegaard.

EL CONCEPTE DE REPETICIÓ I EL CONCEPTE DEL VIATGE (1)

A Laia Vicens i Llumà , que s’ha interessat vivament des de molt jove per la possibilitat de la repetició i del viatge, li dediquem aquesta sèrie sobre el concepte de repetició i el concepte del viatge.

Atenem, per a suggerir les possibilitats d’aquest bloc, a la cita que feia Eugeni d’Ors : “Tornem sempre a les definicions admirables de Sören Kierkegaard: -Aquell qui és incapaç de repetir, és un diletant. Aquell qui repeteix d’esma, sense posar-hi l’ànima, és un filisteu. Solament qui sap repetir sense decréixer en l’entusiasme és un Home moral- és un home.” La cita és, certament, tot un programa de vida com dèiem… i sense pretendre treure l’esmentada afirmació del seu contexte, que possiblement -ja que encara no ho he pogut comprovar- és un fragment del llibre “Gjentagelsen” de Kierkegaard  (sota la màscara de Constantin Constantius), ens proposem de plantejar-nos quin lloc pot ocupar en una definició del noble quefer de l’individuo, tal i com la formula Kierkegaard, el concepte i la pràctica del viatge, viatge en el seu sentit més pregon, en el sentit de despullament a altres realitats que en principi podrien conformar-se més pròpies del diletant que necessita la variació pròpia del nostre moment històric plenament narcissista… Deixo oberta la qüestió per a prosseguir-hi dins d’aquesta categoria del blog.

PD. El llibre “Gjentagelsen” està traduït al català per Begonya Sàez i Tajafuerce. (Kierkegaard, Sören [Constantin Constantius], Bilbeny, Norbert [editor]. La Repetició. Barcelona : Edicions 62, 1992. Col·lecció Textos Filosòfics, 63)

KIERKEGAARD I LA CULTURA CATALANA (1)

La recepció de l’acció, les intuïcions, les descobertes, els pensaments i els experiments vitals de Sören Kierkegaard dins la cultura catalana ha estat, com a tot arreu, escassa i tardana, malgrat la seva important aportació a l’acció i al pensament humà.
La seva obra, escrita integrament en danès, no fou traduïda a l’alemany fins a principis del segle XX, que nosaltres sapiguem. És, aleshores, quan segurament va irrompre de la mà de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors en el panorama cultural català, alhora que ho feia dins l’ambit hispànic a través de la figura de Miguel de Unamuno.
El “Xènius” -que és com firmava les seves glosses Eugèni d’Ors a principis del segle- cita a Kierkegaard en la seva crònica del dia 27 de novembre de 1909, tot dient : “Tornem sempre a les definicions admirables de Sören Kierkegaard: -Aquell qui és incapaç de repetir, és un diletant. Aquell qui repeteix d’esma, sense posar-hi l’ànima, és un filisteu. Solament qui sap repetir sense decréixer en l’entusiasme és un Home moral- és un home.” La cita és, certament, tot un programa de vida…

KIERKEGAARD VIU! : “KIERKEGAARD VIVANT!”

El 1963 va fer cent cinquanta anys del naixement de Sören Kierkegaard. Arran d’aquest esdeveniment la Unesco va convocar un col·loqui internacional amb l’objectiu d’esbrinar la influència exercida pel pensador danès en la filosofia contemporànea. El seu nom no va ser un altra que el de “Kierkegaard vivant”.

Encetem aquest blog, doncs, amb aquest nom, amb el convenciment que la voluminosa, profunda i paradoxal obra i vida del poeta i pensador Kierkegaard té molt a dir en aquest mil·lenni que tot just comença.

El seu pensament, la seva experiencia vital, la seva obra, tota ella basada en la seva poderosa energía espiritual, s’adreça a desvetllar l’autenticitat de les coses, s’adreça al individuo concret, no als genèrics humans, no als convencionalismes, no, tampoc, als anticonvencionalismes.

La vida i l’obra de Sören Kierkegaard no es deixa escollir per cada un de nosaltres en funció de criteris més o menys racionals o filosòfics, en atenció a criteris més o menys estètics, en funció de criteris religiosos, en atenció a afinitats sensitives… No, l’experiència vital, intel·lectual, estètica, emotiva i religiosa del genial danès ens interroga ella mateixa a nosaltres i ens ve a cercar en l’esfera de la nostra individualitat més pregona, en una multiplicitat de màscares o de possibilitats vitals.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén