Assaig / Essay books

 

  • Lemkow, L.; Espluga, J. (2017) Sociolog√≠a ambiental. Pensamiento socioambiental y ecolog√≠a social del riesgo. Barcelona: Ic√†ria. [Info]

La sociolog√≠a ambiental es una subdisciplina relativamente joven de la sociolog√≠a. Sin embargo, el pensamiento socioambiental ha sido recurrente en nuestra sociedad y ha adoptado diferentes formas a lo largo de la historia. El libro, en su primera parte, presenta la evoluci√≥n del estudio de la relaci√≥n entre medio ambiente y sociedad desde las obras de Hip√≥crates hasta la teor√≠a social contempor√°nea, pasando por el determinismo ambiental, el posibilismo geogr√°fico y el reduccionismo biol√≥gico. En la segunda parte del libro, ¬ęLa ecolog√≠a social del riesgo¬Ľ, se analizan las diversas y complejas respuestas de la sociedad ante la proliferaci√≥n de nuevos riesgos ambientales, con la aparici√≥n de movimientos sociales ecologistas y la proliferaci√≥n de pol√≠ticas por la sostenibilidad. Se interpretan los conflictos socioambientales desde la perspectiva de la percepci√≥n de riesgos y su relaci√≥n con la justicia ambiental, a partir de varios casos paradigm√°ticos, como los riesgos nucleares, biotecnol√≥gicos o el cambio clim√°tico, que ilustran las din√°micas sociales y pol√≠ticas t√≠picas de la sociedad del riesgo. La √ļltima parte trata sobre c√≥mo los riesgos ambientales y tecnol√≥gicos se han instalado en el imaginario social contempor√°neo, mediante las narrativas de ciencia ficci√≥n.

  • Enjuanes, J.; Espluga, J. (2010) Un ball per la Rep√ļblica. Lleida: Pag√®s Editors. (Amb pr√≤leg de Queralt Sol√©)

Aquesta √©s la cr√≤nica d‚Äôunes persones entranyables i desconegudes, d‚Äôun poble ‚ÄďAlcampell‚Äď i d‚Äôuna comarca ‚Äďla Llitera‚Äď que per la seva posici√≥ perif√®rica en el mapa rarament s√≥n objecte d‚Äôestudi per la hist√≤ria oficial. Aqu√≠ hi trobareu el relat d‚Äôun home (Jos√© Enjuanes) que s‚Äôexpressa amb un llenguatge genu√≠, que va rec√≥rrer el segle xx gaireb√© de punta a punta, que va viure amb euf√≤ria la caiguda d‚Äôuna monarquia i l‚Äôadveniment d‚Äôuna rep√ļblica, que va con√®ixer l‚Äôaplicaci√≥ del comunisme llibertari, que va participar en una guerra, que va voltar per camps de treball i de concentraci√≥, que va suportar una terrible dictadura i que encara va veure florir una democr√†cia inesperada. Tot partint del seu relat particular i personal, el soci√≤leg Josep Espluga el contextualitza, el posa a prova i en fa la r√®plica en un text suggeridor i ple de for√ßa.

  • Espluga, J. (2008) Com embolicar la Franja amb una fulla de pi. Calaceit: Iniciativa Cultural de la Franja. [consultar]

Per motius que sobrepassen la meua voluntat, durant els darrers anys la Franja s’ha configurat com una mena d’estrany artefacte sobre el qual, sense pretendre-ho, he hagut de reflexionar p√ļblicament en nombroses ocasions. Si b√© √©s cert que, en un principi, va ser una mera inquietud personal la que em port√† a indagar en les relacions entre societat, llengua i identitat a l’Arag√≥ de parla catalana, m√©s endavant, en canvi, foren les demandes i exig√®ncies d’altres persones i institucions les que m’instigaren a continuar les reflexions sobre aquest tema. (…) En el volum que teniu a les mans es recull una selecci√≥ de nou textos publicats en diverses revistes divulgatives i acad√®miques entre els anys 1996 i 2005. Dels nou, quatre els vam fer a mitges amb la periodista Arantxa Capdevila, un amb el psic√≤leg √Ängel Huguet i un altre amb el fil√≤leg H√®ctor Moret.¬†

  • Espluga, J. (2005) Planeta Franja. El trencaclosques del catal√† a l‚ÄôArag√≥. Lleida: Pag√®s Editors.

En aquest llibre s’analitza, amb la dosi pertinent de rigor i d’ironia, com s’ha constru√Įt hist√≤ricament el concepte “Franja”, enmig d’aferrissades lluites entre diversos sectors socials de l’Arag√≥ i de Catalunya. L’autor fa una an√†lisi molt personal d’aquests processos, amb les finestres obertes a l’autocr√≠tica i la intenci√≥ de dessacralitzar uns debats que molt sovint tendeixen a encarcarar-se. Per tal de resituar aquests processos, el soci√≤leg canvia d’angle de visi√≥ i es q√ľestiona algun dels t√≤pics sobre la Franja que donem per descomptats amb massa lleugeresa.

  • Espluga, J. (2004) Urbilat√®ria. Calaceit: Institut d‚ÄôEstudis del Baix Cinca & Associaci√≥ Cultural del Matarranya.

Urbilateria √©s un recorregut per l’historia de la Franja, en primera i en tercera persona. √Čs la dissecci√≥ d’aquest ens abstracte que va n√†ixer a la llum de les primeres llibertats democr√†tiques. Aquest llibre √©s un exercici de sociologia de la Franja, o, en definitiva, de sociologia de les fronteres.

 

  • Espluga, J.; Capdevila, A. (1995) Franja, frontera i llengua. Conflictes d‚Äôidentitat als pobles de l‚ÄôArag√≥ que parlen catal√†. Lleida: Pag√®s Editors. (190 p√†gs.)

Aquesta obra planteja la problem√†tica de la identitat col¬∑lectiva i social en un territori molt concret (la zona oriental d’Arag√≥ lim√≠trof amb Catalunya) i la seva articulaci√≥ amb una llengua molt concreta (la llengua catalana). Es pret√©n configurar un marc interpretatiu que permeti entendre uns tipus de relacions socials, actituds, comportaments, usos i costums, la percepci√≥ dels quals resulta distorsionada per causa d’una s√®rie de prejudicis i preconcepcions que dificulten una relaci√≥ distesa. Sovint tant des d’Arag√≥ com des de Catalunya, s’atribueix a la gent d’aquestes comarques unes opinions, actituds i fets que deixaren at√≤nita qualsevol persona m√≠nimament informada. Aquest treball d√≥na veu als habitants catalanoparlants d’Arag√≥ per tal que hi diguin la seva, ja que es troben enmig d’un foc ideol√≤gicament creuat en relaci√≥ al qual tenen moltes coses a dir.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *