Entrevista a la Dra. Àfrica Flores

“Clar que som diferents homes i dones. No és qüestió de sexisme, és biologia”

La Dra. Àfrica Flores es va incorporar fa uns mesos a l’Anderolab amb una beca Juan de la Cierva – Formación. En donen molt poques, pel que, abans que res, la felicitem per haver-ho aconseguit.  Ens parla de por, addiccions i les diferències que, en termes generals, hi ha entre mascles i femelles.

  1. Fa poc que t’has incorporat com a Post-Doc al grup del Raül Andero, en què estàs treballant?

En general al grup del Raül estem interessats en estudiar els mecanismes involucrats en la memòria de la por: com funciona i què podem fer quan aquest procés es troba alterat, com és el cas d’alguns trastorns d’ansietat, incloent l’estrès posttraumàtic, les fòbies, etc. Part de la nostra recerca es centra en identificar quines diferències i/o semblances hi ha en aquests processos entre mascles i femelles. Jo concretament intento esbrinar quins factors fan que aquesta por fisiològica pugui esdevenir patològica en femelles.

  1. Per què en femelles?

Perquè aquests trastorns d’ansietat són molt més freqüents en dones. A més, per desgràcia, la majoria d’estudis que s’han dut a terme en aquest àmbit només tenen en compte subjectes mascles, i per tant les conclusions que se n’extreuen poden perfectament no ser aplicables a femelles. No seria sorprenent, doncs, que quan posteriorment els tractaments es traslladin a l’aplicació clínica no siguin tan efectius en dones. 

  1. La memòria de la por funciona diferent en homes que en dones?

Sí, se sap que la manera en com es processa la memòria emocional difereix entre homes i dones, i que aquest procés està molt condicionat per la presència de determinades hormones sexuals. Així per exemple, sabem que les dones que es trobin amb un nivell baix d’estrògens (durant la primera meitat del cicle menstrual, o en iniciar-se la menopausa) es troben més vulnerables i retenen més fàcilment els records aversius.

  1. Som diferents, homes i dones, llavors?

Clar que som diferents, no és qüestió de sexisme, és biologia, i també és aplicable a l’àmbit de la neuropsiquiatria. La nostra dotació cromosòmica és diferent, però a més això determina aquest ambient hormonal del que parlàvem, que envolta totes les nostres cèl·lules des del principi. Així, aquestes hormones condicionen el desenvolupament del nostre sistema nerviós i també, per tant, la seva estructura i funció en l’adult, que en alguns aspectes difereix entre homes i dones.

  1. Abans d’estar a l’Institut, què feies?

Feia la tesi al grup de Neurofarmacologia de la UPF. Estudiava diverses funcions del sistema d’orexines, que són uns neuropèptids coneguts generalment pel seu paper en la regulació de la ingesta i el ritme circadià. Investigava la seva implicació en els processos d’addicció i de memòria, sobretot en memòria lligada a emocions aversives com la por.

  1. En què s’assembla l’addicció i la memòria?

L’addicció és un procés complex que comprèn moltes fases, i justament en l’etapa inicial d’aquest trastorn hi té un paper fonamental l’aprenentatge: aprens a associar el consum d’una substància amb un reforç positiu, una sensació plaent, que fa que repeteixis aquesta conducta. Sense memòria no hi ha aprenentatge, i per tant és un component important en aquest procés. Les orexines fomentarien (entre altres) l’associació de diversos estímuls ambientals amb aquest reforç positiu, com quan un fumador només d’olorar el cafè ja pensen en un cigarret, facilitant així el consum recurrent de la substància en qüestió.

  1. I en la memòria de la por, quin paper hi juguen les orexines?

Doncs sembla ser que fomenten la formació de records de por, augmentant l’associació entre el context o els estímuls ambientals i l’event aversiu o de por (de forma semblant al que succeeix amb el reforç positiu). Curiosament, un cop ja s’han establert aquests records de por, les orexines el que fan es impedir que els oblidem o actualitzem, i per tant seguim tenint por en presència d’aquests estímuls ambientals encara que ja no es relacionin amb l’event aversiu. Per això una hiperfunció del sistema orexinèrgic podria facilitar l’aparició de trastorns de la por.

  1. Hi ha algun tractament, actualment, que actuï sobre el sistema de les orexines?

Sí, el suvorexant, un antagonista dual dels receptors d’orexina. Es prescriu com a tractament per l’insomni a Estats Units. Les orexines promouen la vigília i per això reduir la seva acció ajuda a conciliar la son. Pel que fa el tractament de les addiccions o dels trastorns relacionats amb la memòria de la por, però, encara no hi ha cap tractament basat en la manipulació del sistema d’orexines.

  1. T’han donat una beca Juan de la Cierva – Formación. Què implica aquesta beca?

És una beca de dos anys del MINECO que et permet fer una recerca post-doctoral just després d’haver presentat la tesi. És l’única beca amb la que, per la meva àrea de recerca, podia quedar-me a fer el post-doc a Espanya. Si no l’hagués aconseguit, hauria hagut de marxar fora. Aquí els grups de recerca, en general, no disposen de gaire diners per contractar gent; el finançament que s’aconsegueix amb els projectes sovint no es troba gaire balancejat ja que és més fàcil aconseguir diners per invertir en material fungible i inventariable que no pas en contractar personal.

  1. Doncs felicitats! En donaven moltes?

Moltes gràcies! No en donaven pas gaires: en la meva modalitat, Biomedicina, només en donaven 22. Vaig estar molt contenta, perquè vaig quedar la sisena, però molts companys que igualment la mereixien es van quedar fora, i això sempre deixa un regust amarg i sensació d’injustícia.

  1. Creus que és més difícil ser científica que ser científic?

Crec que de vegades és més difícil ser dona que home, particularment en l’àmbit laboral, i la ciència no és una excepció, però crec que això està canviant molt ràpid. És cert que encara hi ha algú, sobretot de generacions anteriors, que creuen que les dones podem ser molt treballadores i organitzades, però que això de pensar no va amb nosaltres. Tanmateix, cada cop hi ha més dones escollint carreres científiques i cada cop n’hi haurà més liderant grups de recerca. A més existeixen moltes iniciatives que tenen com a objectiu destacar i facilitar el paper de la dona en ciència, intentant afavorir la igualtat laboral. De tota manera, crec que compaginar per exemple la maternitat amb la ciència, sempre serà un desafiament que suposa certa desavantatge respecte als científics homes.

  1. Quin de tots els teus papers salvaries d’un incendi?

Què difícil! Crec que salvaria un Neuropsychopharmacology del 2014, ‘The hypocretin/orexin system mediates the extinction of fear memories’, perquè en aquell moment era un tema que no s’havia estudiat gens i era molt emocionant veure com anàvem descobrint les peces d’un puzzle inexplorat. I també salvaria una revisió que ens acaben d’acceptar a Molecular Psychiatry, ‘Lost in translation: how to upgrade fear memory research’, en la que exposem algunes propostes per a que els resultats obtinguts en recerca bàsica puguin traduir-se més fàcilment en tractaments eficaços per als trastorns de la por.

Roser Bastida Barau

Entrevista al Dr. Andrés Ozaita

“Podríamos prevenir los efectos negativos del cannabis sobre la memoria”

img_6544

El pasado viernes 18 de diciembre vino a dar un seminario en nuestro Instituto el Dr. Andrés Ozaita, del Departamento de Ciencias Experimentales y de la Salud de la Universitat Pompeu Fabra. Está especializado en estudiar el sistema endocannabinoide y los efectos del cannabis en nuestro cerebro.

  1. ¿Qué es el sistema endocannabinoide?

Es un sistema neuromodulador de la neurotransmisión que controla muchos aspectos fisiológicos del día a día. Está formado por los receptores, que son los paracannabinoides; los ligandos que se unen a estos receptores, que son los endocannabinoides, y las enzimas que sintetizan y degradan estos ligandos.

  1. ¿Para qué sirve?

Está ampliamente distribuido por todo el organismo y en cada parte del cuerpo tiene sus funciones. En las neuronas permite la homeostasia sináptica: hace de freno cuando hay mucha actividad sináptica, tanto en el caso de neurotransmisores activadores como de neurotransmisores inhibidores.

  1. ¿Qué tiene que ver este sistema con el cánnabis?

El cannabis actúa sobre los receptores de este sistema. De hecho, así se descubrió: estudiando los efectos que producían los compuestos cannabinoides del Cannabis sativa en el cuerpo.

  1. Algunos de vuestros estudios están enfocados a entender qué provoca el consumo de cannabis en el cerebro humano. ¿Qué habéis descubierto?

Hemos detectado algunas de las vías de señalización que son activadas por el THC, que es el compuesto psicoactivo del cannabis. Estas vías de señalización son las responsables del deterioro cognitivo que produce el cannabis y, bloqueando algunas de ellas, podríamos prevenir los efectos negativos del cannabis sobre la memoria.

  1. ¿Los endocannabinoides actúan sobre estas mismas vías de señalización?

Sí, los endocannabinoides activan las mismas vías pero su acción es muy diferente: el cannabis actúa sobre todo el cerebro cuando la persona lo consume y, en cambio, los endocannabinoides sólo se sintetizan cuando hay una sinapsis que está muy activada y actúan concretamente sobre ella.

  1. ¿Los endocannabinoides también pueden alterar la memoria?

Sí. Hemos hecho experimentos en los que aumentábamos el nivel de endocannabinoides, inhibiendo las enzimas que los degradan, y veíamos que había déficits de memoria. Esto a nivel fisiológico sucede en situaciones de estrés. El estrés hace que aumenten los endocannabinoides en ciertas áreas del cerebro, como en el hipocampo, y esto causa problemas en la consolidación de ciertos recuerdos.

  1. En algunos estados de Estados Unidos se ha legalizado recientemente el uso recreativo de marihuana y Barcelona cuenta con más de 200 clubes de cannabis ¿qué opinión te merece esta legalización?

Todo lo que tenga que ver con el uso recreativo no lo comparto. Me parece que es jugar con fuego. Sobretodo el consumo en la adolescencia, que se está viendo que está muy relacionado con consecuencias en la edad adulta: psicosis, etc.

Otra cosa es el uso medicinal. Los cannabinoides tienen efectos terapéuticos y en las patologías en que no hay alternativas mejores estoy de acuerdo en que se pueda utilizar, pero siempre bajo la supervisión de un equipo médico.

img_6553

  1. ¿En qué estáis trabajando ahora con tu grupo de investigación?

Por un lado estudiamos los efectos del cannabis sobre el cerebro, sobre todo los efectos negativos, como los déficits de memoria y de coordinación motora. También estudiamos cómo a nivel fisiológico el sistema endocannabinoide modula la memoria en situaciones de estrés -entre otras cosas estamos mirando si el sistema endocannabinoide podría ser una diana terapéutica en el tratamiento de estrés post-traumático. Y por otra parte, nos hemos interesando por algunas enfermedades que cursan con discapacidad intelectual en las que el tratamiento se podría enfocar hacia el sistema endocannabinoide.

  1. ¿Qué relación hay entre el sistema endocannabinoide y estas enfermedades mentales?

Hemos visto que modular el sistema endocannabinoide en algunas patologías mentales, como el Síndrome de X Frágil, tiene consecuencias positivas en modelos animales de la enfermedad, pero de momento no hemos visto que el sistema endocannabinoide esté alterado en estos casos.

Por ahora lo que sabemos es que puede funcionar como herramienta para modular la sintomatología.

  1. ¿Hay alguna relación entre los síntomas que padecen las personas que sufren alguna de estas enfermedades mentales y las consecuencias del consumo habitual de cánnabis?

Alguna cosa comparten. Por ejemplo: circuitos neuronales y algunas vías de señalización sobreactivados, menor sensibilidad al dolor…

  1. Y ¿cómo es que os pusisteis a estudiar estas enfermedades mentales? ¿Casualidad?

Bueno, uno siempre intenta llevar la investigación a los temas que uno cree que pueden ser más relevantes. Lo que habíamos hecho de base estudiando los efectos del cannabis, y viendo los puntos en común, nos sirvió para hacer el link…

  1. ¿Si solamente pudiéramos leer uno de todos los papers que has publicado, cuál nos recomendarías?

Mmmm… Está todavía por ser publicado (risas).

Roser Bastida Barau

 

Entrevista a la Dra Núria Daviu

“El dia a dia sempre és diferent”

ndaviu

Núria Daviu Abant, 30 anys- Personal Docent i Investigador Post-doctoral.
Neurobiologia de l’estrès i de l’addicció, Institut de Neurociències

1.- Quina recerca concreta estàs desenvolupant actualment?

Actualment estem estudiant la transmissió intergeneracional dels efectes de l’estrès i de les drogues, a través de canvis epigenètics, en models en rata.

2.- Com és el teu dia a dia dins del laboratori?

El dia a dia en un laboratori, sobretot si treballes amb animals, pot arribar a ser molt variat. La planificació i la distribució de les hores de feina depèn molt de si en aquell moment tens un experiment en marxa. Quasi tota la feina experimental es fa al matí i a la tarda intentes organitzar-te el dia següent. Un cop acabada la feina experimental el dia a dia sempre és molt diferent. Cal analitzar totes les mostres i dades obtingudes durant l’experiment i llegir molt per estar al corrent de tot el que es publica sobre el teu tema d’interès.

3.- Quines aplicacions terapèutiques penses que pot arribar a tenir la teva recerca?

Bé, tot i que nosaltres treballem amb recerca bàsica crec que la nostra feina és necessària per poder avançar en el  coneixement del comportament i la psicopatologia humana. El fet d’identificar factors de risc relacionats amb la transmissió genètica en una patologia com és l’addició pot aportar informació molt útil per desenvolupar estratègies preventives o dianes terapèutiques a llarg termini.

4.- Com encoratjaries a futurs científics per formar part de la recerca en neurociències?

Jo encoratjaria a tothom que li agradés la neurociència a  que s’involucrés en un projecte científic durant els últims anys de Grau. Des de la meva experiència és una feina que t’agrada des del primer moment en que comences. Tens la oportunitat de treballar en un ambient on estàs constantment aprenent. És una feina que no arriba mai a ser monòtona ja que sempre has d’estar en constant canvi. En definitiva, el que en realitat em va decidir a triar aquesta feina va ser l’oportunitat de conèixer un mica com funciona el cervell  i la conducta humana.