Entrevista a la Dra. Lorena Chanes

El nostre cervell no és un òrgan passiu, sinó actiu: constantment anticipa la informació que li arribarà a través dels sentits

El grup de recerca que coordina la Dra. Lorena Chanes s’ha incorporat recentment a l’Institut. Aprofitem per compartir aquesta entrevista que li vam fer fa un parell de mesos, amb motiu del seminari que va impartir.

(Foto dels membres del Cognitive and affective science laboratory)

  1. Com definiries en una frase la consciència humana?

No existeix una definició universalment acceptada. Per exemple, caldria fer una primera distinció quan parlem de consciència, entre “ser conscient”, en relació al nivell de vigilància (despert, adormit, en coma..) o “ser conscient d’alguna cosa” (en relació a l’accés a consciència d’estímuls específics). Malgrat que no existeix una única definició o potser precisament per aquest motiu, cal abordar la consciència científicament establint definicions operatives (“operational”, no estic segura com es tradueix), i n’hi ha diverses. Una d’elles, la reportabilitat: per exemple, som conscients d’un estímul visual quan som capaços d’informar que l’hem vist.

  1. Quines parts del cervell hi participen?

No es coneix exactament i s’han proposat diversos models, però sembla clar que no hi ha un “centre” únic de la consciència sinó que és una funció o propietat distribuïda, implicant múltiples àrees cerebrals.

  1. Què en sabeu de la localització de les diferents funcions al cervell?

Fins fa un temps es posava l’èmfasi en la idea d’associar àrees específiques a funcions específiques però cada vegada més es posa l’accent en el cervell entès com a xarxa, on les diferents funcions són suportades per xarxes distribuïdes i fins a cert punt dinàmiques.

  1. De quina manera contribueix l’organització anatòmica de les funcions en el cervell a la percepció del entorn i la consciència?

Creiem que l’organització anatòmica del cervell és clau per a la seva funció. En concret, l’organització jeràrquica de l’escorça cerebral permet que certes àrees puguin processar informació molt integrada, altament abstracta i fer-la accessible de manera molt eficient a tot el cervell. I creiem que això pot ser rellevant per a la consciència.

  1. Per quin motiu t’has decantat cap a la investigació sobre el SN?

Sempre m’ha interessat molt la ment humana, la seva extrema complexitat, que ens empeny a col.laborar, a prendre enfocaments multidisciplinars per tal de poder-nos-hi aproximar.

  1. Quines son les futures línies de recerca que t’agradaria investigar?

La nostra recerca s’articula al voltant de la idea que el nostre cervell no és un òrgan “passiu”, sinó un d’“actiu”, que constantment anticipa la informació que li arribarà a través dels sentits, a partir d’un model construït en base a l’experiència passada. Actualment estem investigant com aquests processos difereixen entre grups de persones amb diferents condicions relacionades amb la salut mental. En un futur proper m’agradaria poder considerar conjuntament totes aquestes condicions per tal de poder identificar grans eixos de processos rellevants per a la salut mental.

  1. De tots articles que has publicat, quin salvaries d’un incendi?

Salvaria sens dubte el nostre article teòric publicat l’any 2016 a Trends in Cognitive Sciences. És un article que culmina un llarg i fascinant procés reflexiu i de diàleg amb la meva estimada i admirada Prof. Dr. Lisa Feldman Barrett, proposant un nou model de processament cortical que redefineix el paper de les escorces límbiques a l’organització i funcionament del cervell. Llegeix l’article

Carlota Olmos