‘La recerca a les Universitats necessita ser repensada i dotada amb recursos humans i tècnics de qualitat’
Caty Casas Louzao va ser Neurobiòloga al Departament de Biologia cel·lular Fisiologia i Immunologia a l’Institut de Neurociències. Doctora en Biologia cel·lular i Patologia per la Universitat de Barcelona, va ser professora agregada a la Facultat de Medicina de 2004 al 2020, acumulant una llarga experiència investigadora en neurobiologia a diferents nivells, i en la recerca de models experimentals preclínics, in vitro i in vivo, per a la innovació terapèutica en processos neurodegeneratius. A més, Caty va cofundar l’octubre de 2019, junt a un grup d’investigació del INc, NeuroHeal Biomedicals, una empresa de base tecnològica per al desenvolupament de tractaments per a lesions nervioses. Recuperem una entrevista que li va fer l’estudiant de comunicació científica Ramon Navarro al mes de maig.
Per començar, explica’ns en què consisteix la teva recerca científica?
Durant aquest darrers anys, hem caracteritzat els processos moleculars implicats en la neurodegeneració. Ho hem fet emprant models de trauma a nivell de l’arrel nerviosa espinal que, en ser arrencada, causa una lenta degeneració de les motoneurones. És un model que permet estudiar el procés neurodegeneratiu sense artificis, sense la necessitat de l’ús de mutants, com es fa per les malalties neurodegeneratives, i sense afectar directament el teixit de la medul·la espinal, on és el cos de la motoneurona, com es fa en models de lesions medul·lars. Per tant, té molts avantatges.
Hi ha molts grups de recerca al nostre país que estiguin fent estudis semblants?
Amb aquest model, no, i internacionalment també n’hi ha molt pocs. De fet, som els únics que hem investigat aquest model amb tant detall molecular.
L’octubre passat vares fundar junt a un equip d’investigació de l’INC NeuroHeal Biomedicals, una empresa spin-off de la UAB, amb base tecnológica, per fer avançar i arribar a obtenir un nou medicament que és una combinació de dos principis actius, per a impulsar les neurones a activar convenientment els seus propis mecanismes endògens de neuroprotecció i de regeneració nerviosa. Explica’ns de què es tracta i quines eines i mètodes utilitzeu?
Com bé dius, NeuroHeal és una combinació de dos fàrmacs genèrics però que en sinergia aconsegueixen neuroprotegir i accelerar la regeneració del nervis perifèrics. En aquesta actuació seria el primer fàrmac per les neuropaties perifèriques traumàtiques si aconseguim la seva sortida al mercat i ús clínic. El vam descobrir emprant estratègies innovadores per la cerca de medicaments ja que cercàvem enfortir els mecanismes endògens de neuroprotecció que tenen les neurones i que sovint funcionen malament davant de lesions severes, en comptes d’intentar inhibir vies patològiques com es fa clàssicament. A més vam emprar eines computacionals d’avantguarda i intel·ligència artificial. El resultat de l’estratègia és molt esperançador i, de fet, el procés ha estat inspiració per la cerca d’altres fàrmacs. La idea darrera el descobriment de NeuroHeal ha donat aquest fàrmac i inspirarà per donar-ne molts mes.
Com milloraran aquestes recerques el dia a dia de la gent amb problemes neurodegeneratius? Quin impacte i beneficis en la vida d’aquestes persones podria tenir?
NeuroHeal és neuroprotector, accelera la regeneració dels nervis, redueix la atrofia muscular i atenua l’aparició de dolor neuropàtic en models de nervi perifèric per trauma. Per tant, creiem que podria accelerar i millorar el procés de recuperació de les funcions afectades per la lesió, com ara la mobilitat o sensibilitat d’algun membre. També creiem que podria millorar considerablement la qualitat de vida dels pacients si durant el procés de recuperació, aconseguim evitar l’aparició de dolor neuropàtic pel qual actualment no hi ha cap medicament efectiu i específic.
Ja esteu fent assajos clínics amb pacients?
No. Les agències del medicament requereixen de molta informació i controls a fer per estar segures abans de posar un medicament al mercat. Per assolir tots aquests passos i estudis, es requereix molta inversió de diners ja que els estudis regulatoris i els assajos clínics son molt cars, només son possibles si hi ha finançament privat. I només hi haurà aquesta inversió si el producte fruit de la investigació és patentat. Aquest circuit, sovint és ignorat o desconegut pels investigadors. Però si realment volem fer que els medicaments o solucions que investiguem arribin a la clínica, cal fer aquests passos.
Consideres que s’han fet avenços importants en el teu camp d’investigació als darrers anys?
Considero que s’han fet avenços espectaculars en el camp de la bioenginyeria mèdica per ajudar a la mobilitat de les mans, braços i cames en persones amb paràlisis. Però crec que s’ha descuidat molt la investigació per tenir cura de les neurones després de trauma, perquè no es morissin, i, potser, per evitar la necessitat de mecanismes tant sofisticats per recuperar la mobilitat.
Com veus i quina és la situació de la recerca en el camp de la neurobiologia al nostre país i a la resta de l’estat?
La situació a les universitats és altament precària. Es manté pels esforços de professionals apassionants que intenten compaginar el munt de docència i gestió docent i universitària amb la recerca competitiva i d’excel·lència. En recerca, tots som necessaris, cadascú aporta un punt de vista diferent que pot donar lloc a descobriments trencadors. La recerca a les universitats necessita ser repensada i dotada amb recursos humans i tècnics de qualitat, amb impulsos econòmics per donar oportunitats a desenvolupar idees innovadores, amb un enfortiment del suport en transferència, i a fer més factible la conciliació docència-recerca.
Tens idees per superar aquesta situació i fer entendre a les autoritats responsables de la importància de la recerca per la societat?
Quan hem volgut tenir una solució imminent per un problema de salut, com ara la urgència de la covid-19, ens hem trobat amb uns sistemes i estructures d’investigació esquifits, amb molt bones idees i bons investigadors al darrera però sense suficients recursos bàsics, humans, tècnics i d’infraestructura que els donin suport. I per tant, sense el suport del sector privat que hi cregui i vulgui cooperar a portar les bones solucions a la clínica. Perdem oportunitats i la carrera sempre la guanyen la Xina o EEUU. Hem de tenir uns sistemes de recerca enfortits amb infraestructura de qualitat i molts tècnics especialistes. Això és bàsic per poder reaccionar ràpid davant qualsevol urgència. Ens cal un sistema fort, altament qualificat i àgil per la transferència del coneixement i amb més diners per poder fer els estudis preclínics i clínics si es troben medicaments amb bones possibilitats d’èxit. Molts bons productes es queden a mig camí per no trobar inversors compromesos.
A part de la recerca que fas, també ets professora agregada a la Facultat de Medicina de la UAB, quines matèries imparteixes actualement a l’alumnat?
Fisiologia Mèdica
Quina vesant t’agrada més, la investigació o la docència universitària?
Això és com preguntar-li a algú a qui t’estimes més a la mama o al papa? Cada aspecte és important i té les seves satisfaccions.
La investigació científica forma part de la societat i per tant també segueix les seves dinàmiques. Com a científica, t’has sentit alguna vegada discriminada només pel fet de ser dona?
Discriminada per ser dona, no. Però cal saber que en un lloc tan hipercompetitiu com és la universitat, s’estableixen jocs de poder que si no es volen acatar, provoquen problemes, siguis home o dona. Aconsello aprendre habilitats polítiques i de negociació per tenir oportunitats… i tenir un mestre Yoda de mentor/a també ajuda.
Com veus actualment la situació de les dones a la ciència, i més concretament en el teu camp, el de la neurobiologia?
La precarietat que els estudiants veuen durant la seva formació produeix un gran desànim que fa que una gran majoria decideixin abandonar el camí de la recerca després del doctorat. Això afecta a ambdós sexes, tot i que el moment de formar una família coincideix en elles amb l’inici del postdoc, la qual cosa té un gran pes en la decisió de deixar la ciència. La manca de models que mostrin que la conciliació laboral és possible sense fer esforços titànics per compaginar-ho tot i no perdre oportunitats durant les discontinuïtats maternals fa que es redueixi el nombre de les que s’animin a continuar.
I com veus el futur en aquest sentit?
Si no canvia la política laboral, la científica i també la universitària, veig un futur molt negre.
La neurobiologia és un camp difícil de divulgar a la societat, creus que s’està fent bé aquesta tasca avui dia?
La divulgació ha millorat moltíssim durant aquests darrers anys, però encara hi ha molta feina a fer. Clar que també hi ha d’haver un mínim d’interès per part de la societat, i això ja és més difícil d’aixecar. La gent ha volgut saber coses sobre el coronavirus, per la seva actualitat i proximitat, però no tot gaudeix de la mateixa atenció. Hauríem de tenir suficient cultura científica per no creure’ns que prenent un desinfectant ens podem curar de la covid-19…
I com veus la divulgació científica en general al nostre país?
Insuficient. Caldria, potser impulsar-la des de les universitats, en conjunció amb bones agències de comunicació com la BBC, i que es valorés aquesta tasca amb el mateix pes que el de la docència. Ara mateix, depèn de la bona voluntat dels professors que vulguin invertir un temps que no tenen en això. La preparació de material audiovisual d’alta qualitat i amb segell propi és un recurs absent a la universitat. Sense aquests materials no es pot fer una divulgació excel·lent, ni tan sols, unes bones classes on-line. En el futur immediat, que avança cap a una major virtualitat, s’hauria de donar un gran impuls en aquest aspecte.
Ramon Navarro