La meva tesis doctoral (Judit Català Solsona)

“La il·lusió i el treball en recerca són un dels pilars de la nostra societat, i és una sort poder contribuir-hi”

La plasticitat sinàptica és la capacitat de les neurones de modular la seva funció en resposta a activitats internes o experiències externes i està directament relacionada amb els processos d’aprenentatge i memòria. Una disminució en la capacitat plàstica de les sinapsis és una característica comuna en moltes malalties neurodegeneratives, com la malaltia d’Alzheimer. En la meva tesis doctoral vaig estudiar el paper del factor de transcripció Nr4a2 en la plasticitat sinàptica de les neurones de l’hipocamp, amb l’objectiu d’investigar si podia estar implicat en l’Alzheimer i si seria una potencial diana terapèutica en la lluita contra la malaltia.

Utilitzant moltes tècniques diferents, que inclouen bioquímica, biologia molecular, microscòpia, histologia, electrofisiologia o l’anàlisi de la conducta de ratolins models de la patologia, vam analitzar les funcions de Nr4a2 a l’hipocamp i vam veure que s’encarrega de regular, d’una banda, els nivells de BDNF, que és una neurotrofina clau en el sistema nerviós, i de l’altra, la quantitat de receptors glutamatèrgics, que són essencials pels processos de plasticitat sinàptica.

Llavors vam observar que a l’hipocamp de pacients amb malaltia d’Alzheimer hi havia menys Nr4a2, i vam demostrar que això era degut a l’acumulació d’oligòmers del pèptid beta-amiloide, considerat un dels esdeveniments inicials de la malaltia d’Alzheimer. Vam pensar que si érem capaços d’incrementar l’activitat d’aquest factor, potser podríem revertir els efectes perjudicials del pèptid beta-amiloide, i ho vam provar en models de ratolí, fent servir tractaments farmacològics i amb teràpia gènica. Les nostres sospites es van confirmar!

Nr4a2 podria ser una diana terapèutica en estadis inicials de la patologia, on la seva activació podria utilitzar-se per intentar prevenir, endarrerir o, fins i tot, restaurar el deteriorament cognitiu que pateixen els pacients amb la malaltia d’Alzheimer. Esperem que els resultats d’aquesta tesis siguin un punt de partida a l’hora de desenvolupar nous tractaments.

En el meu cas, la tesis doctoral (que vaig defensar online) ha suposat molt més que un recull d’informació científica impresa en un llibre (i, amb una mica de sort, publicada en un o més articles científics). Ha sigut un recorregut d’aprenentatge continu, tant professional com personal, que m’ha proporcionat les eines per enfrontar-me a situacions diverses i conèixer-me millor. A més, he tingut la sort d’estar envoltada de persones que m’han ajudat a créixer i han contribuït a què aquest procés s’hagi convertit en un abans i un després en la meva manera d’entendre el món.

Considero que, tot i les limitacions i dificultats que existeixen en el món de la investigació, la il·lusió i el treball en recerca són un dels pilars de la nostra societat, i és una sort poder contribuir-hi.

Judit Català Solsona