La meva tesi (Míriam Javier)

‘Tot i que la situació econòmica en ciència no és gens fàcil, hem de ser optimistes i seguir unint esforços per continuar contribuint en el que és sense dubte un dels pilars més importants d’aquesta societat!’

La meva tesi doctoral tenia el títol de: “Paper de la senyalització mediada per PS/γ-secretasa durant el desenvolupament neuronal i la degeneració”. Aquest projecte va sorgir de la idea que per poder comprendre les malalties neurodegeneratives, primer cal entendre aquells mecanismes comuns que regulen tant el desenvolupament de les neurones com la seva degeneració.

Durant la tesi, vaig centrar-me en l’estudi d’una proteïna anomenada Presenilina-1 (PS1), que desenvolupa funcions importants tant durant el desenvolupament del sistema nerviós central, com del cervell adult. Entre les seves funcions, destaca que forma part d’un complex anomenat PS/γ-secretasa que s’ocupa de tallar altres proteïnes perquè aquestes puguin desenvolupar la seva funció correctament. S’ha vist que persones amb Alzheimer familiar tenen mutacions en el gen que codifica PS1, i això provoca que les proteïnes no es puguin processar correctament. L’exemple més conegut d’una proteïna tallada per aquest complex és APP, una proteïna que a l’escindir-se, genera els pèptids Aß, que s’acumulen en els cervells de pacients d’Alzheimer. Hi ha moltes proteïnes més, però, que són tallades per PS/γ-secretasa, com els receptors EphA i ErbB, en els que vam centrar els nostres estudis fent servir dos models de ratolí de neurodegeneració.

Els nostres resultats demostren per primer cop que PS/γ-secretasa talla EphA3, generant un fragment que afavoreix que els axons de les neurones s’allarguin. Això és important perquè fins al moment el paper d’EphA3 només s’havia relacionat amb la funció contrària, de reducció de llargada dels axons. Aquests resultats suggereixen doncs que EphA3 té funcions diferents segons si és o no processat per PS/γ-secretasa.

El més destacable d’aquesta recerca és que demostra que hi ha una relació entre processos que regulen el desenvolupament i la neurodegeneració, obrint així la porta a explorar les interaccions que pot haver-hi entre aquests dos processos.

He de dir que el procés de fer una tesi doctoral no sempre és fàcil i requereix molt de sacrifici, però si fas un balanç compensa i molt. Ara mirant enrere, em quedo amb tot el que he après (que no és poc) durant aquests gairebé 6 anys que he estat a l’INc, i sobretot amb tota la gent que m’ha envoltat. Especialment, als companys de laboratori i al meu director de tesi.

Tot i que la situació econòmica en ciència no és gens fàcil, hem de ser optimistes i seguir unint esforços per continuar contribuint en el que és sense dubte un dels pilars més importants d’aquesta societat!

Míriam Javier Torrent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *