“Fer una tesi doctoral sempre és un procés difícil, però (…) sens dubte tornaria a repetir i animo a tothom a que ho intenti… i si pot ser estudiant astròcits millor!”
Durant la meva tesi vaig estudiar els astròcits, unes cèl·lules del sistema nerviós que han estat molt menys estudiades del que la seva complexitat segurament requereix. Fins fa pocs anys, es considerava que només servien per controlar l’homeòstasi del cervell, però recentment s’està descobrint que estan implicades en funcions cerebrals molt més complexes, com modular la comunicació entre neurones (les sinapsis), regular les ones cerebrals globals o participar en els processos d’aprenentatge i memòria.
En el meu cas, vaig estudiar el fenomen de plasticitat astrocitària, és a dir, aquells canvis que es produeixen en els astròcits en resposta a experiències. Mentre que amb l’aprenentatge, a través de la proteïna CREB, les neurones canvien les seves connexions sinàptiques, aquesta mateixa proteïna als astròcits el que fa és modificar les respostes de calci i l’alliberació de lactat, dos mecanismes mitjançant els quals els astròcits es poden comunicar amb la resta de cèl·lules del cervell.
També vaig estudiar com funcionen els seus mitocondris. Com potser ja sabreu, els mitocondris són els orgànuls cel·lulars encarregats de l’obtenció d’energia i, en la majoria de cèl·lules, ho fan a partir de consumir glucosa. En la meva tesi explico com vam veure que els mitocondris dels astròcits, a més de glucosa, també poden utilitzar altres substàncies, com ara àcids grassos, per produir energia.
Aquests descobriments són importants perquè contribueixen a la comprensió biològica dels astròcits, i demostren que la proteïna CREB pot ser element clau en l’aprenentatge i la memòria també en astròcits, on produeix fenòmens específics de plasticitat. Això podria ajudar a entendre millor certes malalties, com ara l’Alzheimer.
Fer una tesi doctoral sempre és un procés difícil, però en el meu cas he de dir que vaig comptar amb dues grans directores de tesi i amb uns companys i companyes de laboratori i col·laboradors genials, que em van facilitar molt les coses. Això sumat a que els resultats van acompanyar fa que pugui dir que sens dubte tornaria a repetir i animo a tothom a que ho intenti… i si pot ser estudiant astròcits millor! Encara tenen molt per ensenyar-nos!
Abel Eraso Pichot