Entrevista a la Dra. Roser Masgrau

“El calci és la base de tota la comunicació en els astròcits!”

Al sistema nerviós no només hi ha neurones. La Dra. Roser Masgrau, del grup de recerca Astrolab, va fer un seminari sobre els astròcits i com es comuniquen, i després vam poder fer-li aquesta entrevista:

  1. Què són els astròcits?

Els astròcits són un tipus de cèl·lules del sistema nerviós amb moltes funcions: aportar energia a les neurones, regular la comunicació sinàptica, participar en processos de reparació de dany neuronal, etc. Abans ens pensàvem que només servien per donar suport a les neurones, però ara s’està veient que tenen un paper molt més important que això. S’estan fent molts estudis per investigar, per exemple, la seva implicació en processos d’aprenentatge i memòria: sembla que podrien ser molt importants en l’emmagatzematge dels records mentre dormim…

  1. Quines diferències hi ha entre els astròcits i les neurones?

Morfològicament els astròcits són molt més ramificats. Constarien del soma i les múltiples ramificacions. Els astròcits també són territorials, tenen el seu territori i contacten i es comuniquen amb diferents tipus de cèl·lules.

I, és clar, les funcions entre neurones i astròcits són diferents.

  1. Sabem que les neurones entre elles es comuniquen a través de la sinapsi mitjançant els neurotransmissors. I els astròcits, poden comunicar-se entre ells o amb les neurones?

Sí! Els astròcits també s’envien missatges en forma de neurotransmissors (s’anomenen gliotransmissors si són alliberats pels astròcits), i també poden enviar i rebre transmissors cap a les neurones o de les neurones.

A més a més, els astròcits també es poden comunicar entre ells per contacte a través de GAP junxtions, per exemple.

  1. Quin paper hi juga el calci aquí?

El calci és la base de tota la comunicació en els astròcits! Quan arriba un missatge extracel·lular a l’astròcit, en forma de neurotransmissor per exemple, hi ha un canvi en la concentració d’ions calci a dins d’aquesta cèl·lula. Aquest canvi fa que l’astròcit elabori una resposta, com, per exemple, alliberar un gliotransmissor.

  1. D’on treu el calci, la cèl·lula, per excitar-se?

De l’espai extracel·lular o bé dels seus magatzems intracel·lulars. Una vegada originada la resposta,  el calci torna cap al magatzem o a l’espai extracel·lular.

  1. Fora del sistema nerviós, les altres cèl·lules, que no es comuniquen per sinapsi, també tenen aquests dipòsits de calci?

Sí, és una manera que tenen totes les cèl·lules de registrar estímuls extracel·lulars i/o elaborar respostes. Es fa servir en totes les cèl·lules: els miocits pel bateg del cor, o quaslevol cèl·lula muscular per contreure’s, per exemple.

  1. Aquest calci l’obtenim de la dieta?

Estem parlant d’una quantitat molt petita i que, a més, es va reciclant… Potser sí que indirectament alguna part es reposa de la dieta, però vaja, el calci que mengem, principalment va als ossos. Si bevem més llet no farem que les nostres cèl·lules es comuniquin millor, si és el que em preguntaves (riures)

  1. Hi ha alguna malaltia que estigui relacionada amb un mal funcionament del mecanisme del calci?

Sí, en algunes malalties neurodegeneratives, com en l’Alzheimer, s’ha vist que hi ha una alteració del funcionament del calci a les neurones i els astròcits. També pot estar implicat en la diabetis, en patologies cardíaques, etc.

  1. Quines línies de recerca teniu actualment?

D’una banda, estudiem com es regulen les senyals de calci en els astròcits, per tal de poder explicar la implicació d’aquestes cèl·lules en la memòria, i com aquest mecanisme està alterat en l’Alzheimer o en traumatismes cerebrals. I, per l’altra, estudiem un trastorn que es diu adrenoleucodistròfia, mirant la senyalització via calci entre d’altres processos bioquímics.

  1. De tots els articles que has publicat, quin creus que ha significat una aportació científica més gran?

Crec que en triaria un on demostràvem que hi havia, en concret, una via de senyalització del calci que estava implicada en la secreció d’insulina. Aquest article ha permès conèixer millor aquest procés i se n’han derivat molts estudis per trobar teràpies per la diabetis de tipus 2.

Roser Bastida Barau