Institut de Ciències de l’Educació de la UAB

La il·lusió de tornar a l’escola

L’Equip d’Educació Infantil 0-6   de l’ICE ens ofereix algunes reflexions arran de la pròxima tornada a les escoles.

 

Els equips docents volem tornar a l’escola!

I tant que hi volem tornar! Perquè ens agrada molt la nostra feina, perquè ens agrada la relació de proximitat, càlida, afectuosa, humana, que tenim amb els  infants, perquè els nens i les nenes són encantadors, t’obren el seu cor, t’estimen i es deixen estimar. Volem tornar a les escoles per continuar fent escola, per defensar l’acte educatiu que s’hi duu a terme. 

La setmana passada el Departament d’Educació va fer públic el seu Pla de reobertura de centres  que contempla obrir les llars d’infants i les aules de segon cicle d’Educació Infantil  per donar suport a les necessitats de conciliació laboral de les famílies. Ens indigna i ens preocupa aquest tractament diferent del 0-6, que menysté la seva funció educativa i que, al nostre parer, constitueix una manca de respecte cap a les criatures i els professionals que hi  treballem.

S’ha pensat prou en la tasca educativa que es porta terme en aquesta etapa? S’ha posat la mirada en el respecte a les criatures i a les seves  necessitats? No deu ser que s’ha pensat sobretot en les necessitats dels adults?

Tenim moltes ganes de tornar a l’escola, de retrobar-nos amb les criatures i les seves famílies, però sobretot volem tornar per poder continuar oferint als nens i les nenes un espai de benestar i d’aprenentatge que pugui enriquir i complementar les experiències que ofereix cada context familiar. És per això volem exposar un seguit de reflexions que aniria bé de tenir en compte quan tornem a l’escola el mes de juny i, sobretot, quan comencem el pròxim curs.

Quan arribi aquest moment, serà important reiniciar el vincle amb l’escola en funció de les necessitats dels infants i de les famílies. Caldrà treballar de quina manera l’escola torna a cuidar i a generar vincles reparadors, des del bon tracte i la cura, tenint present l’experiència del confinament.

Serà necessari tenir present les diferents necessitats i estat d’ànim de les famílies i dels infants; saber com han passat aquests dies de confinament a casa, què necessiten, com els agradaria començar de nou a l’escola; conèixer els seus horaris i el grau de flexibilitat que puguin tenir, etc.

Els infants petits tenen necessitats bàsiques d’higiene, d’alimentació, de descans. La relació propera de l’educadora, des de la proximitat del cos, pell a pell, la mirada, la veu, és imprescindible per atendre i tenir-ne cura des del respecte que implica tocar l’altre. I és des d’aquesta proximitat que l’infant també aprèn i es construeix ell mateix en la seva autonomia i autoestima.

Com més petit és l’infant més imprescindible resulta la presència integral de l’adult que se’n fa càrrec, amb les seves atencions continuades, les carícies, les mirades amoroses, la veu afectuosa i propera. Només des d’una proximitat física és possible la identificació i la satisfacció de les necessitats de cada infant i  l’acompanyament emocional que a l’infant d’aquestes edats li cal, que és un aliment de caràcter intangible però igualment necessari per al creixement de les criatures.

L’escola és un espai de relacions. Els  infants necessiten estar a prop dels companys per poder compartir, jugar, aprendre. Necessiten tocar-se per abraçar-se, per a dir-se secrets a cau d’orella, per a compartir les joguines amb els companys de joc; per a prendre’ls-les quan els resulta atractiva i els ha despertat la seva curiositat o el seu desig. Alguns infants només troben aquesta possibilitat socialitzadora en l’entorn escolar. Què serà de l’escola si els infants no poden mantenir aquestes estones de joc, de rialles, de relació, d’exploració i de descoberta? Què serà de l’escola si els infants no tenen uns educadors i mestres que transmeten seguretat, que preparen espais i propostes d’aprenentatge?

Els infants petits exploren constantment el món que els envolta amb tots els sentits, mitjançant l’observació i, especialment, la manipulació dels objectes. Les criatures també exploren els objectes amb la boca (sentit del gust) i els seus companys són una part molt important d’aquest món que els envolta. Fins al punt que abans dels 2 anys són vistos pels companys com un “objecte” més dels que hi ha al seu voltant. Un objecte que per explorar-lo i conèixer-lo ha de ser tocat, llepat, xuclat. És a través de la manipulació que van descobrint el món que els envolta i van aprenent a relacionar-se amb altres persones.

Només des del coneixement i comprensió de les necessitats i els drets dels infants  podrem estudiar quines són les mesures de protecció que ens ajudaran a fer la nostra feina el millor possible per protegir-nos de la covid19.

En aquests moments l’escola s’haurà de reinventar, transformar per poder estar i ser. Estar al costat dels infants i famílies, i ser per transmetre i fer visibles els valors de la nostra escola, valors pedagògics rigorosos acordats en equip, des d’una part professional exigent amb si mateixa i amb el respecte pels drets dels infants.

Pensem en alguns aspectes concrets que ens poden ajudar a plantejar-nos obrir l’escola des del compromís i la responsabilitat social:

  • Treballar conjuntament les autoritats sanitàries i els mestres de l’etapa d’educació infantil.
  • Plantejar-se quina és la ràtio d’infants adequada per atendre les necessitats de cura i protecció en aquesta situació de la covid19.
  • Corresponsabilitzar les famílies pel bé comú de tots plegats. Oferir espais i moments de conversa on puguin explicar les seves vivències, per elaborar i donar sentit a l’experiència del confinament, sense judicis, des del nostre lloc de mestres, des d’una mirada amorosa, d’escolta, d’empatia.
  • Reiniciar el vincle dels infants amb l’escola: buscar espais, com el pati, el jardí, l’espai exterior perquè, de forma esglaonada i amb pocs infants, puguin estar-hi una estoneta, per exemple, aprofitant l’estona que poden sortir a passejar.
  • Organitzar l’escola pensant en les mesures sanitàries i en les característiques de cada centre, tenint en compte els espais, el nombre d’alumnes i  la seva situació geogràfica. Però per fer això necessitaríem les ajudes pertinents. Potser caldrà disposar d’altres espais comuns, com ara teatres, biblioteques, centres cívics, boscos, pavellons, etc. Educar és una tasca de tothom: mestres, famílies i entorn.
  • Fer unes acollides i comiats esglaonats per tal que no s’acumuli la gent a l’hora d’entrar i sortir de l’escola.

Però, més enllà dels aspectes organitzatius, per garantir la seguretat i la protecció de la comunitat educativa, les escoles i els mestres també necessitem:

  • Treballar en equip amb el claustre, partint de la confiança i del reconeixement dels talents de cada mestra i també del personal de serveis de neteja, cuina, consergeria. Cadascuna de les persones que formen part de la comunitat educativa seran importants i necessàries.
  • Utilitzar el que ja sabem, la nostra experiència per reconstruir els processos i crear espais de comunicació i conversa, per expressar el que sentim, els nostres dubtes i incerteses. Tenir cura els uns dels altres.
  • Acceptar la complexitat i la incertesa i viure-les com una oportunitat de canvi i de transformació.
  • Connectar amb la necessitat del moment. Ser prudents, estar preparats i prendre decisions pel bé comú.
  • Desenvolupar la capacitat d’imaginar i somiar desperts per generar noves pràctiques i noves idees que es puguin tirar endavant.
  • Tenir confiança en nosaltres, en l’equip, en les famílies i també en els infants. Deixar-nos sorprendre pels infants, pels seus aprenentatges, escoltar el que ens diuen i necessiten a partir de la nostra observació i escolta.
  • Cooperar, trobar aliances i complicitats en la gent de l’equip i amb altres serveis.
  • Mantenir la calma, amb serenitat, amb sentit comú i sobretot amb responsabilitat i compromís social.
  • Explorar solucions. Obrir-nos a les noves situacions amb mentalitat de progrés i transformació. Canviar per créixer.
  • Donar Importància a un lideratge compromès amb voluntat de servei públic amb capacitat d’autocrítica i que generi confiança i sintonia amb els membres que integren cada equip. Capaç de generar el treball en equip, distribuint rols i funcions des de l’empatia i el reconeixement de l’altre.
  • Promoure la humilitat, l’agraïment, l’esperança i l’alegria. Valors que ens ajuden a mantenir una actitud positiva i creativa, que possibiliten la comunicació, la recerca de noves estratègies i la confiança en què tot anirà bé, el millor possible.

Els infants han de tornar a l’escola. Volem que tornin a les Escoles. I també  que puguin tornar als altres Serveis d’Atenció la Infància i a les Famílies, com els Espais Familiars, que són igualment necessaris per poder superar aquesta situació que ens ha tocat viure

Sí, totes volem tornar a l’escola, però de forma compromesa, responsable i amb sentit.

 

Vicenç de Febrer, Montserrat Montoriol, Judit Sardà i Carme Solé,

A partir de les reflexions compartides amb l’equip 0-6 de l’ICE de la UAB

Maig 2020

« »