Unitat de Formació i Autoaprenentatge (SdL)

Intel·ligència col·lectiva al servei de la formació: [2] Bloc d’estratègies per a l’aprenentatge de llengües

febr. 22 2009

Estr. metacognitives

Posted in |

Les estratègies metacognitives són aquelles que no comporten una adquisició directa de coneixements, sinó que incideixen en l’organització del procés d’aprenentatge i en l’autovaloració. S’han dividit, tradicionalment, en:

1) ESTRATÈGIES DE PLANIFICACIÓ DE L’APRENENTATGE

2) ESTRATÈGIES D’AUTOVALORACIÓ DE L’APRENENTATGE

Enllaços generals
Per a les estratègies de metacognició es pot consultar, en general:
*Taula d’estratègies metacognitives (Vee Harris)

**********

1) ESTRATÈGIES DE PLANIFICACIÓ DE L’APRENENTATGE

a) Partir d’una diagnosi afinada
Per a la planificació de l’aprenentatge és fonamental fer una diagnosi inicial orientadora. Hi poden ajudar eines com les següents (consulteu també les eines d’autovaloració que s’indiquen més avall):
*Diagnosi de necessitats(CAL)
*Diagnosi de nivell(CAL)

b) Fer un contracte d’aprenentatge
En diverses modalitats d’aprenentatge és bo formalitzar el compromís per mitjà d’un contracte d’aprenentatge, on es poden fer constar metes i objectius, materials, avaluació, temps, etc. (vegeu els punts següents). És indicat fer un seguiment del contracte d’aprenentatge i es pot revisar, si es considera oportú, al llarg del procés formatiu:

*Model de contracte d’aprenentatge(CAL)

c) Plantejar-se metes i objectius
Es poden fixar un cop es coneix el punt de partida. Podem considerar les metes objectius de més abast i els objectius, en canvi, es podrien assolir en un termini curt o mitjà i implicarien poques hores o pocs dies a l’aprenent. Les metes i objectius es poden diferenciar per destreses.

d) Especificar les tasques
Cada objectiu planificat s’ha de desglossar en tasques. Cal establir, també, les operacions precises en què es desglossa una tasca. La concreció de tasques i operacions permet que l’aprenent enfoqui bé els seus esforços.

e) Programar el temps
Significa determinar el nombre d’hores o dies de treball necessaris per fer una determinada tasca o assolir un dels objectius d’aprenentatge i plantejar-se un ritme adequat d’acord amb uns terminis establerts. La programació del temps és altament individualitzada, ja que depèn de les característiques de la persona, de les condicions de treball, dels seus coneixements i altres variables individuals.

f) Seleccionar mètodes i procediments
L’aprenent ha d’escollir les estratègies cognitives més adequades per fer la tasca plantejada. Es tracta d’una qüestió complexa, ja que demana un grau de coneixement elevat del procés d’aprenentatge i de l’estil cognitiu personal i un bon coneixement dels procediments.

g) Organitzar els recursos
L’aprenent ha de ser capaç de dotar-se d’un entorn adequat al seu procés d’aprenentatge (des del punt de vista material i intel·lectual): el lloc ha de ser l’adequat per a l’aprenentatge (aula, espai d’autoaprenentatge, biblioteca…) i els materials els adequats (llibres, recursos a la xarxa, material didàctic…).

*Fitxa sobre l’ús del recurs Linguassist(CAL)

**********

2) ESTRATÈGIES D’AUTOVALORACIÓ DE L’APRENENTATGE

a) Situar-se respecte al nivell de llengua
És recomanable, en iniciar un procés d’aprenentatge, tenir una idea clara del nivell de llengua ja assolit (general o per destreses). Diverses eines poden ser adequades per fer-ho:

*Taula general dels nivells del MECR

*Taula del MECR amb especificacions concretes

*Portfolio europeu de les llengües (PEL)

b) Comprovar els resultats
La comprovació regular dels resultats és una paràctica necessària en l’aprenent, que li atorga un bon coneixement de la seva ubicació en el procés d’aprenentatge. La comprovació de resultats es pot fer per múltiples vies (solucions a classe, respostes interactives a la xarxa, etc.).

c) Corregir els errors
L’aprenent ha de poder distingir els seus errors i discriminar entre els que són rellevants i els que no. Ha de saber evitar la sensació d’aclaparament davant la multiplicitat d’errors que pot haver comès.

*Fitxa sobre la tolerància als errors(CAL)

d) Avaluar el treball desenvolupat
L’aprenent ha de poder tenir judici sobre com ha desenvolupat les tasques d’aprenentatge i sobre els progressos assolits en cadascuna de les habilitats lingüístiques, si pertoca. Aquesta avaluació no ha de ser una impressió global, sinó que ha de correspondre a la valoració de tasques específiques. Els diaris d’aprenentatge poden ser instruments idonis per recollir l’avaluació del treball desenvolupat.

*Fitxa per a l’autoreflexió sobre el procés d’aprenentatge (CAL)

*Autovaloració de l’activitat de conversa (CAL)

*Autovaloració d’enregistraments orals (CAL)

*Autovaloració en l’escriptura de textos(CAL)

*Autovaloració de la comprensió oral (CAL)

*Autocontrol d’obres llegides(CAL)

*Autocontrol de la velocitat en la lectura per plaer(CAL)

*Autocontrol de la velocitat en la lectura (general)(CAL)

*Valoració de final de curs (autoaprenentatge)(CAL)

e) Corregir el pla de treball
El pla de treball de l’aprenent és una eina en revisió constant: els ajustaments es poden haver de produir a l’alça o a la baixa, d’acord amb el ritme major o menor de treball respecte a les previsions, i d’acord amb l’assoliment major o menor dels objectius a càrrec dels aprenents.