Sensatesa

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Comentava l‚Äôaltre dia Soto Ivars la pel¬∑l√≠cula American Beauty. √Čs un film que conec b√© i que vaig treballar quan em va donar per escriure ‚Äďfascinat- sobre les ciutats disperses nord-americanes. Deia el sempre agut Soto Ivars (s√≠, tinc pendent el seu La casa del ahorcado i, a m√©s, procuro no perdre‚Äôm les seves ‚ÄúTrincheras culturales‚ÄĚ a El Confidencial) que el protagonista de la cinta recordada ho tenia tot m√©s o menys encarrilat (fam√≠lia, propietats, feina…) per√≤ un dia comen√ßa a rumiar que s‚Äôavorreix i ¬†engega a dida el seu m√≥n arregladet. Som aix√≠. Ja ho havia vist gaireb√© un segle abans el senyor Rafel Puget, que ens ho explic√† a trav√©s de la ploma de Josep Pla:

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† ‚ÄúQuan Ossorio y Gallardo, l‚Äôany 1907, fou nomenat, per Maura, governador civil, demostr√† un tal inter√®s a assistir als nostres dinars que l‚Äôhagu√©rem d‚Äôadmetre de seguida per evitar el risc de topar amb les autoritats constitu√Įdes. En una bona taula, Ossorio f√©u sempre un gran paper. M√©s tard, jug√† la carta de la revoluci√≥, sense prud√®ncia. La gent es cansa d‚Äôestar b√©.‚ÄĚ

       Josep PLA, Un senyor de Barcelona (Obres completes-XXVI, Editorial Selecta, p.223).

***

Esta entrada ha sido publicada en Sin categoría y etiquetada como , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.