Benaurades rutines.

聽 聽 聽 聽 聽Tot i que Bartleby tenia com a referent la figura de l鈥檕ficinista torturat i encongit de Kafka i la seva pr貌pia i lamentable experi猫ncia, pensava de vegades en Josep-Maria L贸pez-Pic贸, funcionari de la Diputaci贸 de Barcelona, on es va jubilar com a Cap de Negociat l鈥檃ny 1956 (havia comen莽at a treballar l鈥檃ny聽 1914). Donava voltes a les notes preses sobre la vida del poeta per Mari脿 Manent:

聽聽聽聽聽聽聽聽 鈥淎 m脿 dreta, per la finestra oberta, es veia el perfil del poeta, amb aquell petit floc de cabell rebel que solia envair-li parcialment el front. Passava els matins a les oficines de la Diputaci贸 i cada dia portava a la seva muller un ram de flors comprat a la Rambla. Un dia vaig evocar tamb茅 el seu bast贸 amb el bell puny de plata, dissenyat per Manolo Hug茅. El poeta solia pujar a peu per la Rambla de Catalunya. Cap a comen莽os de juny, quan els til路lers d鈥檃quell carrer que t茅 per horitz贸 l鈥檃legre cim del Tibidabo escampen la seva delicada aroma, veure pujar Josep Mar铆a L贸pez-Pic贸 en la pl脿cida llum barcelonina era contemplar la imatge d鈥檜n poeta feli莽 o, per dir-ho potser amb m茅s exactitud, d鈥檜n home feli莽. Penso que dos mots podrien resumir la seva vida: regularitat i felicitat.[1]

 

[1] Anotacions de Mari脿 Manent recollides a MANENT, Albert: Mari脿 Manent. Biografia 铆ntima i liter脿ria (1995), pp.45-46.

***

Esta entrada ha sido publicada en Sin categor铆a y etiquetada como , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu direcci贸n de correo electr贸nico no ser谩 publicada.