Per a entendre el carlisme

¬† ¬† ¬† ¬† ¬† 1.-Catalunya va ser al llarg de tot el segle XIX (i fins i tot a comen√ßaments del XX) una genu√Įna terra carlina. √Čs una realitat sovint oblidada, potser per motius pol√≠tics (sembla una her√®ncia inc√≤moda) o per pura ignor√†ncia ‚Äďque ser√† refor√ßada pels plans d‚Äôestudi vigents i futurs. Ja es van perdent tamb√© ir√≤niques expressions populars, com la que encara vaig arribar a sentir fa anys : ‚ÄúI els carlins que els mati D√©u‚ÄĚ (els pagesos la pronunciaven abans de comen√ßar un bon √†pat).

         Per a comprendre aquest fenomen, podem resseguir, evidentment, els estudis històrics. Però per a tenir una visió vivíssima i sincera, us recomano el llibre de Josep Pla Un senyor de Barcelona. Ja ens hi vam referir en alguna ocasió, precisament al voltant de la comparació entre la visió tradicionalista i la visió contemporània de la llibertat ( o de les llibertats).

*

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† 2.-Em venen al cap moltes idees, perqu√® la descripci√≥ d‚Äôen Pla i ¬†els episodis que hi apareixen tenen una riquesa fer√©stega inacabable. Resumeixo, per√≤, algunes notes √ļtils.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† En primer lloc, al llibre apareixen diversos personatges del moviment, tant dels nivells de¬† comandament com dels soldats a peu i col¬∑laboradors. Destaca amb llum pr√≤pia el general Savalls, nascut a la Pera el 1817. Combatiu, intel¬∑ligent, coneixedor del pa√≠s i de les seves contrades, convertit en ¬†epopeia i, alhora, lligat a la realitat de la terra: ‚Äúamb els seus pagesos vestits de vellut, Savalls recorregu√© el pa√≠s cobrant contribucions, hostilitzant la tropa i fent el plaga‚ÄĚ.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Per√≤ no √©s nom√©s Savalls. S√≥n molts m√©s els carlins lligats amb una lluita que tenia la vict√≤ria assegurada quan es tractava de camps tortuosos, ¬†muntanyes¬† amagades i ciutats afins. Sovint canviaven de b√†ndol, per√≤ l‚ÄôEmpord√† i la Garrotxa, per exemple, eren zones relativament f√†cils per al carlisme. Dins l‚ÄôEstat Major de Savalls ¬†cal subratllar el brigadier Huguet i tamb√© Manel de Calella, anomenat el Soques. Del primer es diu que era m√©s llest en el combat i en la selecci√≥ de la tropa que el mateix Savalls. ‚ÄúSomos los de Gerona, el batall√≥n segundo,/que dio la fama al mundo/el brigadier Huguet.‚ÄĚ

*

       3.-Pel que fa al Soques, la veritat és que de vegades dubto que la seva biografia sigui real (no per les dades, que les crec, sinó pel seu dinamisme i popularitat, que em fan pensar en un autèntic mite). La deixarem en el misteri -amic lector, podeu indagar fàcilment-, però és una sorpresa que va des de l’exercici del seu càrrec com a Alcalde de Calella (amb algunes actuacions rellevants, per cert), fins a tenir els sants pebrots d’organitzar encara una darrera intentona carlista el 1906, amagant-se i escapolint-se, com deia La Vanguardia, pels bellíssims (amb els ulls d’avui) boscos del Montnegre:

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† ‚ÄúCreen los que conocen √° ¬ęSocas¬Ľ, que caso de verse hostigado por la guardia civil se internar√° en las monta√Īas de Orsaviny√°, que conoce palmo √° palmo por haberlas recorrido muchas veces, y cuyas fragosidades se prestan admirablemente para eludir la persecuci√≥n.‚ÄĚ

         En fi, no sols trobareu al llibre aquests (i altres) personatges gairebé llegendaris. En Rafel Puget comenta a Josep Pla, també, algunes reflexions sobre la ideologia carlina al llarg del temps i sobre el seu finançament, que anava des de les finances estrangeres del Pretendent fins a donacions entusiastes i desinteressades, petits segrestos i acords relativament voluntaris i cavallerosos.

Gravat capitostos carlins provincia de Girona.

Retrat de Francesc Savalls i alguns dels seus companys. Font: aquí.

***

Esta entrada ha sido publicada en Historia del Derecho y etiquetada como , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.