Dissabtes exclusius. Catalans! Sense embuts.

(Font:aquí).

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† 1.-M‚Äôagraden els discursos pol√≠tics. En els moments decisius, marquen el futur molt m√©s que les lleis, treuen la gent de casa seva, obren la imaginaci√≥, juguen amb l‚Äôesperan√ßa i de vegades amb la por…A difer√®ncia dels escrits dels especialistes, que tindran una sort diversa, seran rellegits i examinats constantment.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Estem en un camp interessant per a aquestes coses que tractem per aqu√≠ sobre el llenguatge, les dones i els homes. Per exemple, en el marc de les dissertacions i les confer√®ncies (no sols pol√≠tiques, √©s clar) va ¬†florir una f√≥rmula tradicional de desdoblament, basada en motius de cortesia (s√≠, ja s√© que sona antic): ‚ÄúSenyores i senyors‚ÄĚ. Aquesta obertura, per¬† cert, basava la seva for√ßa en que despr√©s ja no es repetien les duplicacions fins al l√≠mit de l‚Äôavorriment.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Avui farem feina i analitzarem com juga aix√≤ que diuen de manera absurda ‚Äúllenguatge inclusiu‚ÄĚ en tres discursos pol√≠tics rellevants de la Catalunya contempor√†nia.

*

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† 2.- Comencem per ¬†l‚Äôal¬∑locuci√≥ llegida pel president Companys des del balc√≥ del palau de la Generalitat el 6 d‚Äôoctubre de 1934. No cal allargar-se sobre el text i el context: situaci√≥ cr√≠tica per a la Rep√ļblica (en realitat, tot Europa est√† bullint),¬†¬† declaraci√≥ de ‚Äúl‚ÄôEstat catal√† de la Rep√ļblica Federal Espanyola‚ÄĚ, invitaci√≥ a establir a Catalunya el Govern Provisional de la Rep√ļblica…Despr√©s del discurs, de fet, s‚Äôinicia un sagnant enfrontament armat i es produeixen diverses alteracions en el funcionament institucional de la Generalitat.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† La declaraci√≥, per tant, havia d‚Äôanar al gra (de fet, √©s un discurs breu). Comen√ßa amb un mot concret: ‚ÄúCatalans‚ÄĚ. Parla despr√©s dels ‚Äúciutadans‚ÄĚ, dels ‚Äúgermans‚ÄĚ de les terres hispanes, etc. En aquella √®poca, √©s clar, ¬†ning√ļ estava per duplicacions ni altres galindaines, per√≤ fa riure pensar que el President, amb les seves paraules, volia excloure la meitat dels catalans de la seva crida.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Podem extreure reflexions similars del discurs del President Josep Tarradellas en el moment de la seva arribada a Catalunya el 23 d‚Äôoctubre de 1977. Aqu√≠ l‚Äôelecci√≥ del substantiu inicial va tenir una c√†rrega pol√≠tica substancial. Es tractava d‚Äôapel¬∑lar directament a la ciutadania i no a les condicions d‚Äôorigen o naixement. Per aix√≤ va triar el fam√≥s ‚ÄúCiutadans de Catalunya!…‚ÄĚ. En la breu proclama, s‚Äôal¬∑ludeix repetidament als ‚Äúciutadans‚ÄĚ i , en algun cas, a ‚Äútots els catalans i no catalans‚ÄĚ. Suposo que el president respondria amb la seva llegend√†ria ironia si alg√ļ li hagu√©s dit que es tractava d‚Äôun llenguatge ‚Äúpoc inclusiu‚ÄĚ.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Per√≤ anem, finalment, a una exposici√≥ molt m√©s recent. Em refereixo al discurs del President Puigdemont el 10 d‚Äôoctubre de 2017 al Parlament de Catalunya. El lloc i el context s√≥n, com sabeu, radicalment diferents. Tamb√© ho √©s la seva estructura, molt m√©s llarga ‚Äďa prop de les 3500 paraules- i amb una factura t√≠picament parlament√†ria. No hi ha desdoblaments. El president parla sols de ‚Äúcatalans‚ÄĚ, ‚Äúvoluntaris‚ÄĚ, ‚Äúciutadans‚ÄĚ, ‚Äúfuncionaris‚ÄĚ, ‚Äúimpressors‚ÄĚ, ‚Äúinform√†tics‚ÄĚ, etc. √Čs un discurs cl√†ssic, en aquest sentit. Fins i tot apareix a la fase final, com a subratllat ret√≤ric, el tradicional ‚Äúsenyores i senyors‚ÄĚ.

¬† ¬†Aquesta regla nom√©s es trenca en dos casos. En un sup√≤sit es dirigeix ‚Äúals treballadors i treballadores del govern‚ÄĚ. Transmetria aqu√≠ potser una idea d‚Äôacostament als funcionaris concrets i al seu paper. En el segon sup√≤sit, ja al final, parla d‚Äôun ‚Äúfutur digne per als nostres fills i filles‚ÄĚ. En resum , per tant, dues t√≠piques duplicacions per motius estil√≠stics o de significat i cum grano salis, tal com anoten els ling√ľistes m√©s solvents.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† En el moment crucial de la seva exposici√≥ ‚Äďla declaraci√≥ d‚Äôindepend√®ncia i la suspensi√≥ dels seus efectes- Puigdemont utilitza el terme ‚Äúconciutadans‚ÄĚ. Aix√≤ permetria potser a un exegeta treure punta de les tres invocacions formulades en diferents moments hist√≤rics: ‚Äúcatalans‚ÄĚ, ‚Äúciutadans‚ÄĚ i ‚Äúconciutadans‚ÄĚ.

**

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† 3.- En realitat, el debat que seguim en aquestes p√†gines i que ara continuem t√© un marc molt senzill. Aix√≠, en catal√† ( i tamb√© en castell√†, franc√®s, portugu√®s i altres idiomes), es fa la seg√ľent divisi√≥:

¬† ¬†a) √ös del mascul√≠ quan el parlant es vol referir a un subjecte d‚Äôaquest g√®nere. Per exemple: ‚Äúels dos treballadors van caure de la bastida‚ÄĚ.

¬† ¬†b) √ös del femen√≠ quan el parlant¬† al¬∑ludeix a subjectes femenins: ‚Äúnom√©s dues noies van presentar la sol¬∑licitud‚ÄĚ.

¬† ¬†c) Quan el g√®nere no est√† marcat o √©s irrellevant, certament acudim al mecanisme a). Aquest √©s el pou de la disc√≤rdia, segons sembla. Ho tractarem algun dia amb m√©s calma i mirant els equ√≠vocs que hi juguen. Farem nom√©s dos avisos: en primer lloc, cal dir que, evidentment, el costum pot canviar de manera natural al llarg del temps (recordeu com s‚Äôha anat esvaint el ‚Äúvost√®‚ÄĚ). I, en segon lloc, que de cap manera aquesta pr√†ctica ling√ľ√≠stica fomenta desigualtats. Nom√©s cal comparar els idiomes que la segueixen amb els que no ho fan.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Dit aix√≤, ser√† f√†cil comprendre que √©s important que els dirigents pol√≠tics parlin dels ‚Äúcatalans‚ÄĚ com a expressi√≥ de condici√≥ pol√≠tica[1], independentment del seu sexe (o del seu g√®nere, pels que siguin m√©s refinats). √Čs la manera perfecta d‚Äôevitar discriminacions, marques i separacions i √©s, a m√©s, en catal√†, la forma correcta d‚Äôapel¬∑laci√≥ directa a la comunitat pol√≠tica. Sense fer dues files.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Els tres discursos que hem vist van ser pronunciats en ¬†circumst√†ncies molt diferents. Totes elles, delicades i fins i tot convulses. Per√≤ els tres presidents van tenir una sort comuna: els seus papers no van ser revisats pr√®viament per un delegat de l‚Äôoficina de ‚Äúllenguatge inclusiu‚ÄĚ.

 

Articles relacionats:
.-Dissabtes exclusius. Els pares han de protegir els fills.
.-Dissabtes exclusius. Les dones no poden ser conselleres de la Generalitat.
.-S√°bados exclusivos. Las palabras solteras.
.-Dissabtes exclusius. Primer inventari d’estralls.
.-Dissabtes exclusius; s√°bados exclusivos.

 

 

***

[1] Com que aquest tema √©s etern i sempre tenim la can√ßoneta darrera l‚Äôorella, ja aviso que aquesta noci√≥ de condici√≥ pol√≠tica s‚Äôinterpreta en un sentit ampli i √©s aplicable als ciutadans d‚Äôun Estat independent, d‚Äôun Estat federat o confederat, d‚Äôuna Comunitat Aut√≤noma, d‚Äôuna Regi√≥ o fins i tot ‚Äďamb una certa llic√®ncia- a ve√Įns d‚Äôuna entitat local amb una √†mplia capacitat de decisi√≥ (encara que aix√≤ √ļltim √©s m√©s hist√≤ric ‚Äďrecordeu els burgesos i els seus burgs- que actual).
Esta entrada ha sido publicada en Lenguaje jurídico y etiquetada como , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.