L’etern Bàrtolo

(Font:aquí).

         1.-A la seva inoblidable refutació de la ciència jurídica, el professor Hernández Marín ens parlava de Bàrtolo de Sassoferrato, l’insigne jurista medieval i del seu mètode. Quan li plantejaven el cas al matí, pensava la solució i deixava que els seus becaris i deixebles, a la tarda, busquessin les cites del Corpus Iuris Civilis que reforçaven la seva decisió. Qualsevol que hagi fet d’advocat coneix perfectament aquesta manera de fer.

*

         2.-No obstant, és cert que això no es diu gaire a les facultats de Dret. Més aviat, predomina l’esperança de la construcció objectiva del pensament jurídic. Intueixo que els que ens dediquem al Dret mantenim aquesta fe en les festes de precepte i pequem discretament la resta de l’any (els més joves que busquin això de les festes de precepte a Internet). Per això m’ha fet il·lusió trobar la referència que fa Josep Pla a les maneres de fer de l’advocat Don Joan Sol i Ortega, al llibre Un senyor de Barcelona, que narra les memòries de don Rafel Puget. Un llibre, per cert, ja imprescindible en la meva biblioteca.

**

         3.-El capítol del llibre que citem es titula, precisament “Un home oblidat: Sol i Ortega”. La descripció comença amb la consideració de que “fou un gran advocat i un indescriptible bohemi”. Afegeix que “els grans jurisconsults de l’època –un Duran i Bas, un Plans i Casals,un Vilaseca- el consideraven company de la seva qualitat, d’una clara intel3ligència, d’un sentit lluminós i concret”. No obstant, l’abandó i la deixadesa constituïren, però, el fons de la seva personalitat. Això últim em fa pensar en molts advocats que apliquen directament la metodologia de Bàrtolo per no haver de rumiar gaire o –que em perdonin- en els estudiants que solucionen els seus treballs finals de llicenciatura “mirant per internet, a veure què apareix” (en comptes de passar una tarda apassionant amb els tesaurus que proporciona el que abans es deia l’Aranzadi, presentat ara sota fabuloses combinacions informàtiques).

         Però no ens retardem més. Així ens parla en Puget –per boca de Pla– del seu admirat lletrat (als més experimentats els farà gràcia la referència al Manresa):

         “M’interessà sobretot veure actuar Sol d’advocat. Tenia una intuïció jurídica que impressionava. No llegí ni estudià mai res. Quan se’l consultava, solia dir:

   -Sobre el cas hi ha d’haver una llei, una determinada quantitat de jurisprudència. La llei, les sentències del Suprem, han d’estar redactades en aquest o en aquest altre sentit…Jo no tinc, en aquest moment, un coneixement precís dels seus termes; però, com que les coses no poden ser d’altra manera, de seguida sortirem de dubtes…Un moment!

         Hom consultava el Manresa –que era la recopilació que solia consultar-se llavors- i el que havia dit don Joan –el sentit, sobretot- apareixia confirmat lluminosament.”

***

 

 

 

Esta entrada ha sido publicada en Abogado, Metodología jurídica y etiquetada como , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.