Dissabtes exclusius. Els pares han de protegir els fills.

(Font)

   1.-Seria difícil, pràcticament impossible, trobar aquestes paraules elementals a la legislació catalana recent. Sembla que ara cal dir “els progenitors” o, per acabar-ho d’adobar, “els progenitors i les progenitores”. Si el legislador fos una persona normal, que pren un cafè al matí i passeja pels carrers, seria incapaç de pronunciar unes frases que ell considera odioses: “D’on són els teus pares?”, ”Què fan els teus pares?”…

*

   2.-L’absurd va començar fa uns anys quan a algú se li va acudir la galant idea de que les associacions de pares havien de  convertir-se en les “AMPA”. El llenguatge es va prendre la seva petita revenja i la pronunciació ens portà directament a l’hampa, paraula que queia com una llosa sobre aquestes angelicals agrupacions.

   Després, la malaltia ja no ha parat de créixer. Ho indicava fa poc Maria Rodríguez Mariné, responsable lingüística del diari Ara, a un article titulat “Un front que ens desgasta”[1]:

   “Ara ens convoquen a una “reunió de famílies” i no sabem si hi hem d’anar amb els nens o no i acabem uns amb canalla i altres sense (era sense, es veu). Entendre’s ha passat a segon terme. L’important és no dir “pares” i estalviar-se haver de dir “pares, mares o tutors o tutores legals” (o “persones tutores”). La llàstima és que, partint d’un objectiu noble i lloable, aquest llenguatge es presta a fer escarni i, cosa encara pitjor, pot crear la falsa sensació que s’està canviant alguna cosa quan en el fons no canvia res.”

**

   3.-Com ja sabeu, aquí mai fem escarni de les solucions denominades “inclusives”. Per tant, ens acomiadarem amb un  magnífic poema de V.A. Estellés que, evidentment, faria enrabiar el legislador:

“El principi i la fi són la mateixa cosa.

 Són un poble, Françoise, on viuen els meus pares,

on vaig nàixer i vaig fer els primers pecats,

on torne cada dia, inesperadament,

Mentre vaig, vinc i torne entre les meues coses.

El principi i la fi són un poble, Françoise”.

 

[1] Inclós a JUNYENT, Carme: Som dones, som linguistes, som moltes i diem prou.Prou textos incoherents I confuses. Canviem el món i canviarà la llengua. Barcelona, 2021, pp.161-163

***

Articles relacionats:

Dissabtes exclusius; Sábados exclusivos.

Esta entrada ha sido publicada en General y etiquetada como , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.