Visions a contracorrent. L’Eixample com a exemple.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Molts canvis urbans radicals i que, a la llarga, s√≥n valorats amb l’aplaudiments general, no tenen uns comen√ßaments f√†cils. Els lectors d‚Äôaquest quadern potser recordaran les cr√≠tiques que van patir les primeres illes per a vianants i que avui ning√ļ no trauria. Per exemple, el Portal de l‚Äô√Ängel de Barcelona, que era un carrer amb for√ßa tr√†nsit rodat.

         Amb una escala diferent, el mateix va passar amb l’Eixample. En un altre lloc, ja havíem vist que la seva imposició i configuració inicial van venir de la mà del Govern central (amb una interpretació agosarada de la normativa llavors vigent) i de l’actuació i insistència de Cerdà. Van tenir  en contra el consistori barceloní i la  pràctica totalitat de les forces vives de la ciutat. Rafel Puget ens recorda, a través de Josep Pla, que la incomprensió també la va sofrir el gran alcalde Rius i Taulet:

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† ‚ÄúAra s‚Äôescriuen llibres sobre Rius buscant la seva vida i miracles en els diaris i es pret√©n unir la seva figura amb el fenomen, merament superficial, de l‚ÄôExposici√≥ del 88. Jo, que el vaig con√®ixer, que vaig veure tantes vegades les seves fluents patilles de burg√®s ‚Äúvictori√†‚ÄĚ, crec que Rius fou molt m√©s que l‚Äôautor de l‚ÄôExposici√≥ Universal. El m√®rit gros, decisiu, de Rius fou haver cregut, com a alcalde, en l‚Äôesdevenidor de l‚ÄôEixampla [sic], en contraposici√≥ amb gaireb√© tota l‚Äôalta burgesia catalana. Aix√≤ √©s un fet considerable, sobretot recordant, en perspectiva, l‚Äôactuaci√≥ dels alcaldes que Barcelona ha tingut en l‚Äô√ļltim mig segle passat: tots han anat a remolc i a vint anys de retard de la vitalitat de Barcelona.‚ÄĚ

                                               Josep Pla. Un senyor de Barcelona.

***

Esta entrada ha sido publicada en Historia del Derecho y etiquetada como , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.