Secretaris i interventors amb habilitaci贸 nacional: un brillant passat, un present estabilitzat i un futur que necessita una primera pedra.

聽 聽 1.-Fa nom茅s una setmana, el catedr脿tic i company Juli Ponce ens va aplegar al Seminari de Dret Local de la Federaci贸 de Municipis de Catalunya, per a parlar sobre la relaci贸 entre corrupci贸 i secretaris d鈥橝dministraci贸 Local. Vaig tenir el plaer de compartir el debat amb Juan Ignacio Soto, gran secretari i ja vell amic. Tots dos est脿vem conven莽uts de la rellev脿ncia d鈥檃questa escala funcionarial per a la netedat i legalitat de l鈥檃ctuaci贸 administrativa.

*

聽 聽2.-No obstant, ten铆em algunes discrep脿ncies sobre les 聽vies d鈥檈ncarar el futur dels habilitats. Vaig defensar una posici贸 de restricci贸 de feines. 脡s a dir, penso que cal limitar aquests grups de professionals a les funcions p煤bliques de car脿cter necessari: fe p煤blica i assessorament legal preceptiu i intervenci贸 i control econ貌mico-financer.

聽 聽 Admeto una interessant exploraci贸 鈥搎ue ja t茅 base en el Reial Decret 128/2018- en la tasca del secretari destinada a assegurar l鈥檃compliment de la normativa sobre transpar猫ncia (per tant, un rol destacat en la prevenci贸 de la corrupci贸). I aqu铆 em paro, ja que se鈥檓 fa costa amunt construir la funci贸 directiva dels habilitats estatals. Encara que s茅 que vaig contra la hist貌ria (el secretari com a cap administratiu i de personal) i contra la sociologia (el secretari com a 鈥渄irectiu natural鈥 en els petits i mitjans municipis).

**

聽 聽 3.-L鈥habilitaci贸聽 聽nacional 鈥搇鈥檈xamen extern i la pres猫ncia聽 de l’administraci贸 estatal i potser tamb茅 l’auton貌mica en la vida funcionarial- ens plantejava tamb茅 molts problemes. Penso que el centenari de l鈥橢statuto municipal de Calvo Sotelo de 1924 茅s un bon moment per a reconstruir la legitimaci贸 d鈥檃quest col路lectiu i aprofitar el seu extraordinari full de serveis (ning煤 discuteix el prestigi i l鈥檈mpremta hist貌rica de secretaris i interventors).

聽 聽 Al meu entendre, l鈥檋abilitaci贸 estatal t茅 sentit com a 聽eina de suport d鈥檃ltres Administracions 鈥搈茅s potents i amb m茅s mitjans- a les administracions corporatives (municipals i provincials) que tenen assegurada per la Constituci贸 la seva autonomia com a garantia institucional. Aquest reconeixement t茅 alguna cosa m脿gica: no importa el nombre de persones ni els seus recursos, sin贸 que 茅s suficient la realitat d鈥檜ns ve茂ns aplegats en el territori (independentment de la possible reforma del mapa municipal). 脡s una idea molt influ茂da, per cert, per un seguit de publicistes del qual ens parla el mestre ESTEVE PARDO聽 al seu brillant llibre El pensamiento antiparlamentario y la formaci贸n del Derecho p煤blico en Europa (Marcial Pons, 2019)[1].

聽 聽Ara b茅, aquest 鈥do constitucional鈥 a les corporacions es compensa amb la pres猫ncia d鈥檃ltres Administracions (institucionals i amb fonament pol铆tic diferent) en el correcte acompliment de les funcions p煤bliques necess脿ries. Aix铆 es justifica l鈥檋abilitaci贸 estatal. I, per aquest motiu, la cosa grinyola una mica quan aquestes corporacions 鈥損alpables i unides per lla莽os de conviv猫ncia- comencen a fer-se grans i ja gaireb茅 s贸n de facto institucions, que volen emprar els seus mitjans per a 聽reclutar els seus propis funcionaris (i per aqu铆 entren l鈥檈xpansi贸 de la lliure designaci贸, la manca de provisi贸 de les places i la reiteraci贸 en els interinatges, etc.).聽聽 Comprenc que 茅s una reflexi贸 te貌rica de llarg abast, per貌 l鈥檃lternativa est脿 clara: o fonamentem amb claredat l鈥檋abilitaci贸 estatal (i/o auton貌mica) o aquesta t茅 els dies comptats.

聽 聽Una muni贸 de n煤vols negres se鈥檔s venen a sobre com a alternatives: selecci贸 local i concreta d鈥檃quests funcionaris (amb possibles exig猫ncies m铆nimes de titulaci贸 fixades en bases estatals o fins i tot en normativa auton貌mica) i definitiva 聽transformaci贸 del vell cos en un conjunt inarticulat de聽 servidors p煤blics que fan la mateixa o similar tasca a municipis i prov铆ncies ( i que potser es reuneixen per Nadal o creen una associaci贸).

Fotograf铆a En Primer Plano De Un Coche Cl谩sico

El centenari de l’Estatut Municipal del 1924 -que instaur脿 el Cos d’habilitaci贸 nacional- 茅s un bon moment per a refor莽ar el sentit i la legitimaci贸 d’aquests professionals (foto: pexels.com)

***

[1] M鈥檈ncanta la reflexi贸 que fa aquest llibre sobre les aportacions doctrinals que es fan en el per铆ode 1920-1930 (s铆, s铆, s茅 que el lector vol establir comparacions amb l鈥檃ctualitat) i el balan莽 de les que van quedar i de les que es van perdre. Una de les peces m茅s curioses que encara queda 鈥搈olt desdibuixada, per貌- 茅s la vella idea corporativa, avui refugiada en el m贸n local. M茅s vitalitat ha tingut el concepte de garantia institucional proporcionada per la Constituci贸. Les dues nocions han vingut a condensar-se en el municipi espanyol.

Acerca de Joan Amen贸s 脕lamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada ha sido publicada en Corrupci贸n, Secretarios de Administraci贸n Local. y etiquetada como , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu direcci贸n de correo electr贸nico no ser谩 publicada. Los campos obligatorios est谩n marcados con *