Lo permanente, lo constante.

La epidemia ha añadido sólo una levísima aceleración de la presencia de la muerte, que es el hecho permanente de nuestras vidas. Lo normal es ver morir, como nos enseñó este magnífico poema de Juan Luis Panero (de la gran dinastía de los Panero, en efecto, pero no me lo confundan y lean sus “Poesías completas» en  Tusquets Editores). Hace ya algún tiempo, me atreví a pasarlo al catalán, por ver cómo sonaba. A Marcel Rieramaître à écrire– no le pareció mal. Lo transcribo hoy, con la entradilla que redacté en el 2015 y con la esperanza de verles a ustedes por aquí dentro de unos días.

 

..         Juan Luis Panero és un poeta excepcional i torno molt sovint a la seva Poesía completa (1968-1996), editada per Tusquets l’any 1997 (de fet, utilitzo la segona edició, del 2000). A la pàgina 228 es pot llegir “Y de pronto anochece”, un poema amb un ritme precís i implacable.  Amb alguna petita variació, he respectat els mots del poema i he escrit la versió en català des de l’admiració fidel per J.L. Panero.

   “I de sobte es fa fosc”

 

…………………….Ed é subito serà.

………………………..Salvatore Quasimodo.

Viure és veure morir,

embafadora, tossuda olor de mort,

mentre repeteixes, inútilment, unes paraules,

clofolles seques, cristall trencat.

Veure morir els altres, aquells,

ben pocs, que de veritat estimares,

enfonsats, desfets, com el final d’aquesta cigarreta,

rostres i gestos, imatges cremades, arrugat paper.

I veure’t morir tu també,

removent fredes cendres, esborrats perfils,

deformes somnis, tèrbola memòria.

Viure és veure morir i és fràgil la matèria

i tot se sabia i no hi havia engany,

però la carn i la sang, torrent misteriós,

volen perseverar, afirmar l’impossible.

Copa buida, tremolenc pols, cendrer brut,

en la llum nuvolosa del capvespre.

Viure és veure morir, res no s’aprèn,

tot és un despiadat sentiment,

anys, paraules, pells, esquinçada tendresa,

calor glaçada de la mort.

Viure és veure morir, res ens protegeix,

res tingué el seu ahir, res el seu demà,

i de sobte es fa fosc.

                  Versió de J.Amenós del poema de J.L. Panero “Y de pronto anochece”.

 

***

 

 

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en General y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.