La ciutat dels pedants i de les pedants

…        1.-Cau a les meves mans el missatge de l’alcaldessa de Barcelona amb motiu del dia de la Mercè. Incorpora, com era d’esperar, tots els tòpics del llenguatge políticament correcte i, per tant, la dosi  reforçada de “els barcelonins i les barcelonines”, “per als nostres fills i filles”, “els treballadors i les treballadores municipals”, algun imprevist “totes” (cosa, per cert, que origina algun equívoc ja que, a la frase concreta, no se sap si es refereix a “totes les ciutats” o a tots/totes les persones o potser només a totes les dones)…  Com veiem, poques sorpreses dins de la comèdia instaurada. Sols voldria apuntar que, com ja va anotar Quim Monzó i en altre lloc hem recollit, és inexplicable que l’inici de la frase final –“Una ciutat de tothom i per a tothom,..”- no s’hagi transformat en “una ciutat de tothom i de totdona i per a tothom i per a totdona…”.

*

 …        2.- En aquesta absurda moda, està acceptat que els noms infamants no es doblen. Per exemple, mai es diu “els terroristes i les terroristes”, “els assassins i les assassines”, “els corruptes i les corruptes”, etc. Més dubtes hi ha amb el mot “empresari”, que es veu poc en forma de doble coble “empresaris i empresàries”, però que no té gaire importància perquè avui es prefereix l’emprenedor (i l’emprenedora, per tant), que sona molt més afectuós i amb menys plusvàlua.

…         En canvi, una cosa sí em sorprèn a la reflexió de l’edil (o edila). Observo que – a més dels  substantius foscos als quals m’he referit- hi ha unes altres  paraules que el catecisme pseudogramàtic no bifurca perquè deuen tenir alguna protecció sagrada. L’alcaldessa es refereix a la “Colla de Castellers de Barcelona”. És el seu nom oficial (fa bé de no canviar-lo) i llegeixo, en una ullada ràpida per internet, que –efectivament- hi ha castellers, colles castelleres i trobades de castellers (com sempre ha hagut). Tot un insult, com veiem, contra la bíblia imperant. El mateix passa amb els meus estimats “ Minyons de Terrassa” i “Xiquets de Valls” (encara que és cert que els de Terrassa es refereixen específicament a les seves “minyones”, però quan parlen de tots són sempre «els minyons”).

**

…         3.-Per tant, encara que avui és festa –la Mercè– he après que, a més dels mots insultants que ja coneixia, hi ha certs noms bonics i respectables que no s’han de tocar i que són tolerats per l’ortodòxia ortopèdica.

***

Acerca de Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Esta entrada fue publicada en Corrección política y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.