Carlos Górriz López

Month: July 2015

ECONOMIA COL·LABORATIVA

Tinc uns amics que, a més a més d’encantadors, són un exemple d’economia col·laborativa. Una anècdota recent il·lustra l’afirmació. Fa uns dies ens van invitar a sopar. El menjar era exquisit, la conversa interessant i la música de fons adient. En preguntar la meva dona per la cançó que estava sonant (perdona-la Senyor per no reconèixer la gran Billie Holiday), vam començar a parlar sobre els nous formats de música i en Cèsar, l’amfitrió, ens va explicar que no comprava més discos ni CDS des de que s’havia donat d’alta a Spotify: “el que importa no és la propietat, sinó poder gaudir de la música”. Doncs bé, aquesta idea és un dels elements essencials d’aquest nou moviment econòmic.

En efecte, l’economia col·laborativa persegueix una ús més eficient de béns infrautilitzats a través de mitjans de comunicació cibernètics. Es basa en tres pilars. El primer és la necessitat de millorar la utilització dels actius que els ciutadans i les empreses tenen a la seva disposició per tal de fer una societat més sostenible. El segon pilar és la primacia de la possessió sobre la propietat. És a dir, lo important no és acumular quants més béns millor si no poder-ne utilitzar el major nombre. Per això resulta fonamental compartir-los. I el tercer pilar és la utilització de mitjans de comunicació que permetin un gran accés i rapidesa; en particular, internet, les aplicacions informàtiques, els dispositius mòbils i les plataformes virtuals.

Aquest nou moviment està revolucionant la nostra economia i societat. Pensin per exemple en el món del transport. Uber ha entrat amb tanta força en el sector del taxi que hi ha països que estan començant a liberalitzar-lo –és a dir, s’han acabat les llicencies. I una situació similar es pot produir en el món de l’hostaleria, tot i que Airbnb no sembla tenir tanta força. Quant a l’entreteniment, Spotify i la pirateria han ferit (de mort?) la industria discogràfica. El crowfunding s’està convertint en una alternativa seriosa a les fonts tradicionals de finançament. I el mateix està succeint a l’educació superior: la tecnologia cibernètica ha donat un nou impuls a l’ensenyament a distància. A més, cada cop hi ha més alumnes i universitats interessats en els MOOC (Massive Open Online Course). Un darrer exemple es suficient per il·lustrar aquest canvi: les impressores 3D. La seva popularització capgirarà tots els sectors industrials, doncs permetrà que puguem construir els béns que desitgem amb un cost mínim.

Els beneficis de l’economia col·laborativa són evidents, doncs permet aprofitar millor els recursos naturals, reduir les despeses (per exemple, reduint els intermediaris) i incrementar el benestar social. Per això, algun dels seus apòstols (Jeremy RIFKIN: La sociedad de coste marginal cero, Paidós, Barcelona, 2014) pronostica que substituirà el capitalisme. Ara bé, també hi ha amenaces molt preocupants. Per exemple, genera molts riscos per la intimitat. Les empreses d’aquest nou model econòmic tenen accés a un gran quantitat de dades dels usuaris, que poden utilitzar per fins no sempre lloables –malgrat que puguin ser lícits. Permetin-me recórrer de nou a Uber per il·lustrar el conflicte. S’ha publicat que aquesta empresa ha ofert a alguns ajuntaments nord-americans dades dels seus clients per tal d’aconseguir l’autorització necessària per la seva aplicació (MOROZOV, Evgeny: “La ofensiva de Uber”, a El País, 28.2.2015). Al meu modest entendre, la solució no es incrementar la legislació sobre la utilització de dades alienes, que ja existeix, si no un major control per part de les autoritats competents.

També són nombrosos els riscos existents pel món laboral. El desenvolupament de la tecnologia i la implantació de l’economia col·laborativa poden fer que molts llocs de treballs desapareguin. Imaginin-se què passarà amb els taxistes i els repartidors quan s’implantin els cotxes sense conductor, que semblen ser molt més segurs en neutralitzar les errades humanes. Més val que ens anem preparant per un debat seriós sobre la renda mínima universal*.

 

* Per a qui vulgui reflexionar al respecte, enllaço tres entradas de Rafael Arenas García, catedràtic de Dret Internacional Privat, company a la UAB i, malgrat tot, amic: “Renta básica de Ciudadanía”; “Salarios de miseria: causas, consecuencias y soluciones” i “Sobre los salarios”.

Novedades en Derecho de sociedades: RD 421/2015 y Ley de Jurisdicción Voluntaria

El legislador español se ha mostrado especialmente activo en el ámbito del Derecho de sociedades, pues en poco más de 15 días se han publicado dos normas en el Boletín Oficial del Estado: el RD 421/2015 y la Ley de Jurisdicción Voluntaria. La primera entronca con la Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización, una de cuyas finalidades era agilizar la creación de empresas. Para ello adoptó medidas para facilitar la creación de sociedades de sociedades de responsabilidad limitada. Sus artículos 15 y 16 preveían un procedimiento que se basaba en la utilización del Documento Único Electrónico y el sistema de tramitación telemática del Centro de información y Red de Creación de Empresas (CIRCE). Asimismo ofrecían la posibilidad de utilizar unos estatutos-tipo estandarizado, aunque los socios podían optar por redactar una versión libre.

En desarrollo de esos preceptos se ha aprobado el Real Decreto 421/2015, de 29 de mayo, por el que se regulan los modelos de estatutos-tipo y de escritura pública estandarizados de las sociedades de responsabilidad limitada, se aprueba modelo de estatutos-tipo, se regula la Agenda Electrónica Notarial y la Bolsa de denominaciones sociales con reserva. En primer lugar, establece los campos que deben tener la escritura y los estatutos-tipo que contempla la Ley de Apoyo a los Emprendedores y su Internacionalización (arts. 2 a 5 y Anexo II). Remite a una Orden del Ministerio de Justicia el modelo de escritura (art. 6) pero sí ofrece unos estatutos-tipo estandarizados (Anexo I). También regula el procedimiento de remisión de la escritura al Registro Mercantil (art. 6). En segundo término, regula la Bolsa de denominaciones sociales, prevista tanto en la Ley de Apoyo a los Emprendedores y su Internacionalización como en la DF 1.ª de la Ley de Sociedades de Capital (art. 9). Y tercero, el RD 421/2015 disciplina la Agenda Electrónica Notarial, que contiene el calendario de disponibilidad de los notarios para la firma de la escritura de constitución de sociedades (art. 8 y DA 1.ª). Entra en vigor a los tres meses de su publicación en el BOE; por lo tanto, el 13 de septiembre de 2015.

La segunda norma es la Ley 15/2015, de 2 de julio, de jurisdicción voluntaria. Como su título indica, esta disposición regula los expedientes de jurisdicción voluntaria en materia de sociedades. Se ubican dentro del Título VIII rubricado De los expedientes de jurisdicción voluntaria en materia mercantil. Los arts. 117 a 119 disciplinan la convocatoria de la junta general, los 120 a 123 la solicitud de nombramiento y revocación de liquidador, auditor e interventor de una entidad, el 124 la reducción del capital y la amortización de acciones o participaciones y los 125 a 128 la disolución judicial de sociedades. La convocatoria de la asamblea general de obligacionistas es el objeto de los arts. 129 a 131. Interesa añadir que también son objeto de disciplina la exhibición de libros, documentos y soportes contables (arts. 112 a 116) y la adopción de medidas en caso de robo, hurto, extravío o destrucción de títulos-valor y de representación de partes de socio (arts. 132 a 135. Véase también la DF 11.ª). En todos estos casos la competencia es de los juzgados de lo mercantil.

Las novedades introducidas obligan al legislador a modificar otras normas, entre las que se hallan diversos preceptos mercantiles. En lo que a nosotros afecta, comentar que la DF 2.ª da una nueva redacción al art. 40 del Código de comercio y la DF 14.ª incide en la Ley de Sociedades de Capital. En particular, modifica los arts. 139 (apartados 3.º y 4.º), 141 (apartado 2.º), 169, 170, 171, 265, 266, 377, 380, 381, 389, 422 y 492 (apartado 2.º). Igualmente, también revisa el art. 6. de la Ley 211/1964, de 24 de diciembre, sobre regulación de la emisión de obligaciones por Sociedades que no hayan adoptado la forma de Anónimas, Asociaciones u otras personas jurídicas y la constitución del Sindicato de Obligacionistas.

Excepcions al tancament del Registre Mercantil

La DGRN ha hagut de pronunciar recentment en dues ocasiones sobre la inscripció de determinats actes quant la fulla personal de la sociedad estava tancada. A la Resolució de 20.5.2015 es demanava el dipòsit dels comptes anuals. El registrador mercantil es va negar degut a que la societat havia estat donada de baixa per Hisenda en relació a deutes de l’Impost de Societats. L’article 131.2 del texte refos de l’Impost de Societats (RDL 4/2004, de 5 de març) ordenava el tancament del Registre Mercantil en aquest cas. La Direcció General estima el recurs i revoca la decisió perquè l’article 96 del Reglament del Registre Mercantil exceptua el dipòsit dels comptes anuals.

“Artículo 96 Asientos posteriores al cierre provisional.- Practicado en la hoja registral el cierre a que se refieren los artículos 276 y 277 del Reglamento del Impuesto de Sociedades, sólo podrán extenderse los asientos ordenados por la autoridad judicial o aquellos que hayan de contener los actos que sean presupuesto necesario para la reapertura de la hoja, así como los relativos al depósito de las cuentas anuales.”

La solució va ser la contrària a la Resolució de 21.5.2015 atès que el supòsit de fet era diferent. Es demanava la inscripció del nomenament d’auditor voluntari i el registrador ho denega perque la fulla personal de la societat s’havia tancat al no haver depositat els comptes anuals dins del termini previst. La DGRN confirma aquesta decisió en virtut dels arts. 279.1 i 282 LSC i es remet a la seva anterior Resolució de 28.1.2015.

“El cierre del Registro constituye una sanción contra la sociedad por el incumplimiento de una obligación legal (…). La sanción sólo se levanta en los supuestos contemplados en la Ley cuyo contenido desarrolla el artículo 378 del Reglamento del Registro Mercantil. El nombramiento voluntario de auditor llevado a cabo por el órgano de administración no se encuentra entre las excepciones al cierre del folio registral por lo que procede la confirmación de la calificación de la registradora.”

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén