Carlos G贸rriz L贸pez

Month: June 2015

Lli莽ons d’D鈥橝st猫rix: La resid猫ncia del Deus*

Igual que Ob猫lix va caure a una marmita de poci贸 m脿gica quan era petit, jo em vaig perdre en una biblioteca municipal plena de contes 鈥揺n aquella 猫poca no hav铆em sentit parlar de c貌mics i molt menys de manga– de Tintin, Lucky Luke, Spirou i, sobre tot, de Ast猫rix. Les historietes d鈥檃quell petit gal que vivia en un poblet irreductible em van encisar. Eren relats divertid铆ssims, plens d鈥檌ronia, que plasmaven i alhora se鈥檔 reien dels t貌pics nacionals i on sempre aprenies alguna cosa nova de la hist貌ria de Roma. Per aix貌 em vaig aficionar a ells i encara els continuo llegint de tant en tant. No em passa el mateix amb les pel路l铆cules. Els primers dibuixos animats que es van fer eren molt toscs i desmereixen l鈥檕riginal literari, doncs no tenien, ni de bon tros, la seva for莽a. Les produccions amb actors de carn i ossos no passaven de ser distretes, tot i comptar amb una b猫stia de la interpretaci贸 com Depardieu. Per aix貌, l鈥檃nunci d鈥檜na nova pel路l铆cula de l鈥檋eroi gal, Ast猫rix: la resid猫ncia dels Deus, no em va generar gaire entusiasme. Per貌 com que volia ensenyar-li qui era Ast猫rix al meu fill de set anys, vam anar a veure-la i va ser un encert.

脡s una film que est脿 molt ben fet, fidel a l鈥檕riginal, divertit, amb grans dosis d鈥檌ronia i molt actual, doncs parla de la especulaci贸 immobili脿ria i els drets dels treballadors. Es basa en una hist貌ria que Ren茅 Goscinny va escriure al 1971 quan Fran莽a estava patint un boom immobiliari. I precisament els volia comentar algunes idees que es desprenen de la pel路l铆cula. La primera 茅s la import脿ncia de la urbanitzaci贸. Il路lustra perfectament com 茅s un instrument clau per la civilitzaci贸, que transforma la societat, la econ貌mica i la cultura dels pobles, a m茅s del medi ambient. Per aix貌 cal planificar-la per tal de que el seu desenvolupament sigui racional i es puguin evitar conseq眉猫ncies catastr貌fiques, com molt b茅 sabem.

Tamb茅 estan molt ben tractats determinats fen貌mens econ貌mics, com la formaci贸 dels mercats (oferta i demanda) o l鈥檃parici贸 de noves activitats econ貌miques. Destaca la inflaci贸. Em sembla genial el retrat que fa d鈥檈lla a trav茅s de la evoluci贸 del preu del peix que comercialitza un dels habitats del poblet gal: de 1 a 7 sestercis per unitat en un tres i no res.

El que m茅s m鈥檋a agradat 茅s l鈥檈voluci贸 dels els esclaus que construeixen els nous habitatges. A m茅s de ser uns personatges divertid铆ssims, exemplifiquen molt b茅 el conservadorisme de les classes m茅s pobres al llarg de la hist貌ria. Al comen莽ament de la pel路l铆cula renuncien a escapar del campament rom脿 en considerar que la vida del fugitiu 茅s molt dura. Prefereixen convertir-se en treballadors lliures i per aix貌 procedeixen a una mena de negociaci贸 col路lectiva amb el centuri贸 que comanda el campament rom脿. I s铆, aconsegueixen la seva llibertat; fins i tot un habitatge als edificis que estan construint, una de les aspiracions vitals de la major part dels treballadors. Per貌 aviat se n鈥檃donen que la conversi贸 en assalariats no 茅s cap ganga doncs la seva situaci贸 socio-econ貌mica no varia gens. Finalment es converteixen en soldats romans i es posen a defensar l鈥檌mperi que els va esclavitzar i explotar. Per aix貌 l鈥檈spectador se n鈥檃legra quan els irreductibles gals els atonyinen.

M鈥檃gradaria explicar que la posici贸 dels esclaus 茅s pura ficci贸 i lloar la inventiva de Goscinny i Uderzo, per貌 faltaria a la veritat. Al llarg de la hist貌ria les classes m茅s pobres s鈥檋an mostrat moltes vegades conservadores i han frenat l鈥檈voluci贸. 脡s precisament el que va passar amb els camperols europeu despr猫s de la Revoluci贸 Francesa. No sempre es van posicionar a favor dels avantguardista sin贸 que a vegades van donar el seu suport a les forces reaccionaris, tal com magistralment ho explica Eric Hobsbawm al seu llibre La era de la revoluci贸n. 1789-1848.

En resum, Ast猫rix: la resid猫ncia dels Deus es una pel路l铆cula molt entretinguda, que honora la historieta gr脿fica i que il路lustra amb humor aspectes socio-econ貌mics molt actuals.

 

* Publicat originalment a Comer莽 i Ciutat, 2015 (n煤m. 58), pgs. 10-11

El cas Google*

El passat 15 d鈥檃bril la Comissi贸 Europea va anunciar que havia obert un expedient contra Google per ab煤s de posici贸 de domini (STATEMENT/15/4785). 脡s un cas del que en sentirem a parlar sovint doncs pot tenir grans implicacions. Per aquesta ra贸 val la pena fer algunes consideracions.

La Comissi贸 Europea acusa a Google d鈥檋aver infringit el Dret europeu de la compet猫ncia; en particular, d鈥檋aver abusat de la seva posici贸 de domini. El Dret de la compet猫ncia 茅s un conjunt de normes que vetllen per a que els empresaris es barallin per col路locar els seus productes als consumidors. La ra贸 茅s que el millor sistema econ貌mic 茅s el competitiu doncs 茅s el que menys recursos consumeix i el que garanteix el millor desenvolupament, tant en termes quantitatius com qualitatius. Per aix貌 la Comissi贸 explica que, amb el cas Google, persegueix que els consumidors i les empreses innovadores es benefici茂n d鈥檜n clima de compet猫ncia.

L鈥檃rt. 102 del Tractat de Funcionament de la Uni贸 Europea prohibeix l鈥檃b煤s de posici贸 de domini. Malauradament no defineix els elements d鈥檃quest il路l铆cit; nom茅s en dona quatre exemples. El Tribunal de Just铆cia, que 茅s l鈥檌nt猫rpret m脿xim del Dret de la Uni贸 Europea, defineix la posici贸 de domini com el poder econ貌mic del que gaudeix una empresa que li permet actuar amb independ猫ncia de la resposta dels seus competidores, clients i dels consumidors (sent猫ncia 13.2.1979, C-85/76, Hoffmann-La Roche). Ara b茅, aquest poder per s铆 mateix no es il路legal. El que est脿 prohibit es abusar d鈥檈ll. I la Comissi贸 el caracteritza com aquella conducta que una empresa duu a terme aprofitant-se del seu poder i que no hauria dut a terme de trobar-se sotmesa a la pressi贸 dels competidors.

No existeix cap dubte de que Google gaudeix d鈥檜na posici贸 de domini en el mercat de les recerques per internet, doncs m茅s del 90 per cent de les cerques que es fan a Europa utilitzen el seu motor de busca. Quant a l鈥檃b煤s, la Comissi贸 l鈥檃cusa de dur a terme quatre conductes que poden mer猫ixer aquesta m脿cula. La principal afecta al motor de comparaci贸 de compres de Google. Segons la Comissi贸, el gegant nord-americ脿 podria estar distorsionant els resultats de les cerques a internet, donant prefer猫ncia al seu servei de compra (comparison shopping product) respecte dels dels seus competidors. Les altres conductes que poden ser il路l铆cites s贸n copiar el contingut de les p脿gines web dels rivals (scraping), imposar l鈥檈xclusiva en els acords de publicitat i restringir la capacitat de utilitzar plataformes publicit脿ries competidores. Per si fos poc, tamb茅 ha engegat una investigaci贸 respecte Android (MEMO/15/4782).

Aquest expedient ser脿 for莽a complicat i donar脿 m茅s d鈥檜n mal de cap a la Comissi贸. En primer lloc, per que Google 茅s una empresa nord-americana. Aix貌 no impedeix que la Uni贸 Europea pugui sancionar-la doncs tota empresa que operi en un mercat europeu queda sotmesa a les lleis d鈥檃questa. Per貌 pot generar tensions diplom脿tiques, donat que Google 茅s una de les principals 鈥搒i no la principal- empreses tecnol貌giques dels Estats Units. A m茅s, aquest pa铆s ha rebutjat sancionar-la. Per aix貌, Margrethe Vestager, la comiss脿ria europea de la compet猫ncia, va volar cap a Washington nom茅s acabar d鈥檃nunciar que la Comissi贸 havia obert l鈥檈xpedient.

En segon lloc, la Comissi贸 haur脿 d鈥檈mprar-se a fons per fer front a l鈥檈x猫rcit d鈥檃dvocats de Google. I aix貌 va ser una de les causes que va fer que l鈥檃nterior comissari de la compet猫ncia, Joaquin Almunia, tingues recances a iniciar el procediment. Preferia dialogar amb Google per tal d鈥檃conseguir que aquesta reconsideres la seva conducta abans d鈥檌niciar un expedient. La ra贸 era que aquest consumiria bona part dels recursos de que disposava la Comissi贸 i li impediria entrar a fons en altres casos que tamb茅 mereixien la seva atenci贸. Doncs b茅, la nova comiss脿ria no nom茅s inicia un procediment contra Google sino que el dimecres 22 d鈥檃bril va anunciar que tamb茅 havia incoat un expedient contra Gazprom, el gegant rus del gas (STATEMENT/15/4834). Valentia, inconsci猫ncia o geopol铆tica?

Per 煤ltim, la decisi贸 de la Comissi贸 no finalitzar脿 el procediment. Tant si decideix sancionar a Google com si l鈥檃bsol, hi haur脿 un recurs davant del Tribunal de Just铆cia, que tindr脿 la 煤ltima paraula. Sembla evident que la multinacional nord-americana no es conformar脿 amb una decisi贸 sancionadora i esgotar脿 totes les vies per lliurar-se d鈥檜na possible condemna desfavorable. I si la Comissi贸 l鈥檃bsol, hi ha varies empreses que ja han anunciat el gegant tecnol貌gic que recorreran aquesta decisi贸 davant del TJUE. I aix貌 es produir脿 en un moment en que el Tribunal est脿 en crisi, segons informa la premsa econ貌mica: manca de personal i de finan莽ament, allau de casos, ego dels jutges, lluita pel control…

O sigui, que tenim entreteniment assegurat pels propers mesos o anys. Jo ja he posat la bossa de crispetes al microones…

 

* publicat a Comer莽 i Ciutat, 2015, n煤m. 57 (maig)

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén