C茅sar Alierta, president de Telef贸nica,聽 va guanyar 7,7 milions d鈥檈uros al 2014 entre sou i aportacions al pla de pensions (not铆cia). Jos茅 Miguel Garc铆a, conseller delegat de Jazztel, va rebre 459.000 euros en concepte de sou al 2014. Per貌 si li sumem el que va aconseguir en exercitar les opcions sobre accions que li pertocaven per dos plans de retribuci贸 variable la quantitat puja a 14,6 milions d鈥檈uros (not铆cia). Ana Patricia Bot铆n va cobrar 6,8 milions d鈥檈uros al 2014 pel seu treball de presidenta i consellera delegada al Banc Santander (not铆cia). Aquesta mateixa entitat ha pagat 10,86 milions d鈥檈uros a Javier Marin, ex conseller delegat de 48 anys, en concepte de prejubilaci贸 (not铆cia). El consell d鈥檃dministraci贸 d鈥橢bro Foods va augmentar un 22% la seva remuneraci贸 al 2014 i el seu president, Antonio Hern谩ndez Callejas, va cobrar un 48% m茅s que al 2013 (not铆cia). 鈥淒iuen que els diners no poden comprar la felicitat? Mira el somriure a la meva cara. D鈥檕rella a orella, petit鈥, deia Jim Young (Ben Affleck) a Boiler Room.

Sempre m鈥檋e preguntat com 茅s que els administradors de les grans empreses guanyen aquestes quantitats; quin valor aporten a la companyia per mer猫ixer aquests diners. Suposo que tothom t茅 la seva opini贸 al respecte, i la meva no t茅 major import脿ncia. En canvi, s铆 resulta rellevant que la Comisi贸n Nacional del Mercado de Valores afirm茅s, de forma pol铆ticament correcte, que aquestes sumes no semblaven estar justificades. Al Informe anual sobre las retribucions de los consejeros de las sociedades cotizadas corresponent a l鈥檈xercici 2013 destaca que 鈥(n)o se percibe una clara conexi贸n directa entre los resultados de las compa帽铆as y el nivel de retribuci贸n de sus consejeros ejecutivos鈥 (p谩g. 3).

Si es pregunten si existeixen l铆mits, la resposta es que s铆; no gaires, per貌 n鈥檋i han. La Ley de Sociedades de Capital preveu alguns llindars que no es poden sobrepassar. Per exemple, l鈥檃rt. 217 exigeix que l鈥檌mport m脿xim anual de la remuneraci贸 dels administradors sigui aprovat per la junta general (茅s a dir, el conjunt dels socis). Quan el sou consisteixi en una participaci贸 en els beneficis de la companyia, els estatuts han de fixar el m脿xim i la junta general ha de concretar el percentatge dins d鈥檃quest m脿xim (art. 218). Si la empresa 茅s una societat limitada, la participaci贸 no podr脿 sobrepassar el 10% dels beneficis repartibles entre els socis. I si 茅s una an貌nima, primer s鈥檋auran de pagar els impostos, dotar les reserves legal i estatut脿ries i pagar un dividend del quatre per cent del valor nominal de les accions -o del tipus m茅s alt que prevegin els estatuts- als socis. Si es paga als administradors amb accions de la societat, cal que aix铆 ho prevegin els estatuts i ho aprovi la junta general (art. 219). Aquestes condicions s鈥檈ndureixen si la societat cotitza a borsa (arts. 529 sexdies a 529 novedecies).

Tamb茅 el C贸digo de Buen Gobierno de las Sociedades Cotizadas de 2015 dedica varies recomanacions a aquest tema. Essencialment demana un equilibri entre la captaci贸 del talent i la independ猫ncia dels consellers no executius. 脡s a dir, la remuneraci贸 ha de ser prou alta per aconseguir contractar les persones m茅s preparades, per貌 no tant que posi en q眉esti贸 la seva independ猫ncia, de manera que puguin expressar la seva opini贸 malgrat ser cr铆tica o minorit脿ria. A m茅s a m茅s, cal evitar estructures remunerat貌ries excessivament complexes, massa centrades en el curt termini i mancades d鈥檜na correlaci贸 raonable amb els resultats obtinguts. Aquestes recomanacions no s贸n obligat貌ries. La societat no t茅 per qu猫 complir-les. Ara b茅, a l鈥檌nforme anual de govern corporatiu ha de dir si les ha complert i, en cas contrari, explicar-ne el per qu猫.

La pregunta resulta obvia: cal anar m茅s enll脿? 脡s a dir, s鈥檋an de posar encara m茅s l铆mits a la remuneraci贸 dels administrador? No, al meu modest entendre. Una llei m茅s restrictiva podria ser titllada d鈥檌nconstitucional (tot i que amb l鈥檃ctual Tribunal Constitucional no s茅 sap mai), doncs podria estar vulnerant drets i llibertats fonamentals, com el dret d鈥檃ssociaci贸, el de propietat privada i la llibertat d鈥檈mpresa. D鈥檃ltra banda, tothom ha de ser lliure per pagar el que considera just, igual que tothom ha de ser lliure d鈥檃rru茂nar-se -el聽C贸digo de Buen Gobierno de las Sociedades Cotizadas聽ho diu de manera m茅s elegant a la p脿gina 46: s鈥檋a de partir del principi fonamental de l鈥檃utonomia privada-. El que cal 茅s ser conscient de la transcend猫ncia de la decisi贸 i, per aix貌, cal estar ben informat. En el cas de les societats aix貌 significa que cal estimular la participaci贸 a la junta general, de manera que les decisions es prenguin amb la major participaci贸 possible. En segon lloc, cal que els socis tinguin a la seva disposici贸 tota la informaci贸 necess脿ria per a que puguin decidir amb coneixement de causa; 茅s a dir, per a qu猫 puguin valorar si la remuneraci贸 dels administradors que se鈥檒s hi proposa aprovar 茅s adient o no. I tercer, cal fomentar el debat, de manera abans de la votaci贸 茅s puguin analitzar els pros i els contres de la proposta.

Per acabar no estar脿 de m茅s recordar les paraules de Gordon Gekko (Michael Douglas) a Wall Street 2. El diner no dorm mai: 鈥淪i hi ha una cosa que he apr猫s a la pres贸 茅s que els diners no s贸n el principal actiu en la nostra vida … 茅s el temps鈥


* Aquest article ha estat publicat originalment a Comer莽 i ciutat, 2015, n煤m. 56, p脿gs. 26 i 27