Dallas? Nissaga de poder? Joc de trons? No, Pescanova!

Seguiu “La Riera”? Esteu enganxats a “Joc de trons”, “Breaking bad” o “House of cards”? Gaudíeu de les malifetes de l’Angela Chaning o d’en J.R.? Doncs us proposo una alternativa més real però igual d’enrevessada i interessant: Pescanova! Intriga, “dolents”, lluites de poder i acció (judicial) … Un “Joc de trons” empresarial localitzat a Galicia. Només li falta violència i sexe (o millor dit, no se n’han publicat detalls). Però qualsevol guionista amb una mica d’imaginació solucionaria aquest problema. Us presento la estructura bàsica de les tres temporades de la sèrie. Malgrat que em baso en la informació de la premsa, ha de quedar clar que estic fent ficció … no fos cas que algú es senti al·ludit i es vulgui querellar.

 

La primera temporada portaria per títol “Cau l’imperi”. Començaríem presentant l’empresa. Fundada al 1960, va desenvolupar una tecnologia puntera en la captura i congelació de peix, convertint-se en el líder indiscutible del mercat nacional i internacional. A l’any 1980 Don Manuel, fill d’un dels fundadors, es converteix en president i modernitza l’empresa. A l’any 1985 comença a cotitzar a la Borsa de Madrid i s’expandeix per mig món. Es converteix en una de les joies de la corona gallega, amb una gran relació amb el govern i la banca autonòmica (Bustabad, Lorena: “La Xunta dio ayudas por 44 millones a Pescanova entre 2005 y 2013”, publicat a El País, 11.12.2013).

 

Arrel d’uns accidents a les filials estrangeres, cal finançament addicional i per aconseguir-lo es creen societats instrumentals per fingir vendes i amb les factures sol·licitar bestretes als bancs (“Pescanova pidió a dos gestorías crear sociedades para generar facturas falsas”, ABC, 28.10.2013 i “Pescanova infló facturas falsas hasta en un 12.64% sobre el precio al cliente”, El País, 21.10.2013). L’engany surt a la llum quan l’auditor de la societat es nega a fer un informe favorable i la societat no pot presentar els comptes anuals. La primera temporada s’acabaria amb una escena on el president de la companyia veu com els que fins llavors es feien fotos amb ell ara el fugen (“Feijoo cree que no es razonable rescatar Pescanova con los impuestos de los gallegos”, El País, 15.9.2013).

P.S. Sembla que hi haurà material per una nova temporada. Segons informa El País, el Tribunal Suprem exigeix que processin a Demetrio Carceller, expresident de Damm, per delictes contra Hisenda i blanqueig de capital. A més, l’actual president de la firma considerava la inversió a Pescanova com a estafa (“El presidente de Damm: ‘Pescanova ha sido una puñetera estafa'”, El País, 30.6.2014)

La segona temporada (“Lluita pel tró”) comença amb una reunió entre dos accionistes, don José i don François, en la que acorden fer-se amb el poder de l’empresa. El primer pertany a una família empresarial molt important, amb interessos al món de la cervesa, dels entrepans i de l’aigua mineral i que compta també amb una petita petrolera. El segon representa un fons d’inversió que controla empreses d’alimentació, navilieres i fins i tot un banc (per a qui li costi imaginar-s’ho, se’n podria fer una idea llegint l’article de Ortín, Alberto: “Las familias Carceller y Oetker cogen el timón de Pescanova”, Cinco Días, 13.09.2013). Tots dos comencen a parlar amb la resta d’accionistes per a que els hi donin suport i apoderar-se del consell d’administració.

 

Mentrestant, don Manuel es desfà d’un paquet important d’accions de la societat sense informar als altres administradors ni, el que és més greu, a la CNMV, com exigeix la llei. Arrel de denuncies presentades per petits accionistes i proveïdors que veuen perillar les seves inversions, la Justícia comença a investigar a la cúpula de l’empresa i l’acusa d’haver comès delictes societaris, contra els consumidors, d’estafa i de falsedat (Pérez, Fernando J.: “El juez impone una fianza civil de 1.200 millones a la cúpula de Pescanova”, El País, 3.9.2013). Per si fos poc, s’obre un altre front: es declara l’empresa en concurs de creditors al no poder satisfer els seus deutes.

 

Don José i don François han convençut a la major part del accionariat. Aconsegueixen que es celebri una junta general i en ella executen el cop d’estat empresarial: cessen a don Manuel i els seus administradors i en nomenen un nou consell controlat per ells. Don Manuel jura venjar-se i recuperar l’empresa i presenta una demanda per acomiadament improcedent en la que reclama més de 600.000 euros en concepte d’indemnització. La segona temporada està a punt d’acabar. Però hi ha un últim cop d’efecte: l’Audiència Nacional imputa a don José i al seu pare per frau fiscal (“Ruz imputa a Carceller (Damm) en una trama de fraude fiscal junto a su padre”, El Economista, 11.9.2013 i Grasso, D.: “La Audiencia Nacional levanta la imputación del presidente de Damm, Demetrio Carceller”, www.elcondifencial.com, 2.1.2014).

 

Tercera temporada: “Lluita per la supervivència”. La crisi de l’empresa és molt greu, tant que es dubta de la seva viabilitat. El concurs de creditors avança i les vendes de la companyia continuen baixant (va perdre 719 milions d’euros al 2013 i les seves vendes van baixar un 21%, segons publica Cristina Delgado a El País de 27.5.2013). Els administradors ho intenten tot: renuncien al sou, busquen inversors a Espanya i a l’estranger, proposen un acord als principals creditors i els amenacen amb demanar la liquidació de la companyia. Res de res. S’esgota el temps i per això el consell d’administració decideix presentar a la junta de creditors un conveni preparat per don José i don François: a canvi d’una quita del 80 del deute -és a dir, perdonar entre 2900 i 3000 milions d’euros-, ells injectaran 250 milions d’euros per tal de que la societat surti de la crisi (“Pescanova elige la oferta de Damm para asegurar su viabilidad futura”, La Vanguardia, 14.12.2013). Fracassa. Es liquidarà Pescanova? El jutge concedeix una mica més de temps, el necessari per a que els bancs, que són els principals creditors, facin una contraoferta: quitament del 60% del deute i injecció de 125 milions per part de nous inversors. Evidentment, nomenaran una nova cúpula directiva que pilotarà la reestructuració de l’empresa (“El convenio de la banca para salvar Pescanova logra el respaldo de más del 60% de los acreedores”, Expansión, 30.4.2014 i Delgado, C.: “Pescanova sobrevive a la tormenta”, El País, 1.6.2014). La junta de creditors aprova el conveni i el jutge el ratifica. L’empresa s’ha salvat! S’executa el conveni: la inversió de don José i don François queda reduïda al 1%, amb el que se’ls cessa com administradors i se’ls substitueix per uns de nous, afins a la banca. La sèrie s’acaba amb la imatge de tots dos abandonant el consell d’administradors i de don Manuel anat a declarar a l’Audiència Nacional.

About Carles Górriz López

Professor Titular de Dret Mercantil. Aficionat al cine, a la literatura i a fer esport.
This entry was posted in Derecho concursal, Societats Mercantils and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.