A continuaci贸 reprodueixo l’article publicat a “Comer莽 i ciutat”, 2014, n煤m. 45, p脿gs. 12-13

El llop de Wall Street (2013) 茅s una pel鈥铆cula divertida i recomanable si ja esteu curats d鈥檈spants i podeu aguantar el seu excessiu metratge (179 minuts). M鈥檋a suscitat algunes reflexions que voldria compartir amb vost猫s. Explica l鈥檃scens i caiguda de Jordan Belfort (Leonardo di Caprio), un jove broker obsessionat en fer diners que encarna a la perfecci贸 el principi de 鈥淟a cobd铆cia 茅s bona鈥 que va popularitzar Gordon Gekko (Michael Douglas) a la pel鈥铆cula Wall Street (1987). Est脿 basada en fets reals, tot i que (suposo) distorsionats fins a l鈥檈sperpent doncs costa de creure que tan exc茅s de diners, drogues, sexe i paraules gruixudes pogu茅s ser possible.

Despr茅s d鈥檜n frac脿s inicial, el senyor Belfort crea la seva pr貌pia agencia de valors (Stratton Oakmont) i es dedica a fer tot el possible per fer diners a borsa. Comen莽a col鈥ocant accions a centau; 茅s a dir, ven accions d鈥檈mpreses insolvents per貌 que continuen cotitzant a borsa a tot aquell que pot. Per a aix貌 no dubta en enganyar als inversors i alli莽onar els seus treballadors sobre com enredar a la gent per tal de que comprin. I la ra贸 de triar aquest tipus de valors 茅s que la comissi贸 es molt gran. Mentre que en una operaci贸 normal el seu percentatge seria del deu per cent, en el cas de les accions a centau 茅s del cinquanta per cent. Amb aquestes i altres operacions que bordegen la llei -quan no se la salten directament- el protagonista fa molts diners i, com malauradament acostuma a succeir, els evadeix a un parad铆s fiscal per estalviar-se impostos, el que genera la seva caiguda.

Abans que res cal recordar qu猫 茅s la borsa. 脡s un mercat on es venen i compren valors mobiliaris, com accions i obligacions (deuta) emesos per societats an貌nimes, i que est脿 supervisat per una entitat p煤blica (la Comissi贸 Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a Espanya i la Securities and Exchange Commission (SEC) als Estats Units, per exemple). Hi ha la creen莽a de que aquest mercat serveix per finan莽ar les empreses. I aix铆 茅s, en part. Quan una empresa necessita diners pot emetre accions o obligacions i col鈥ocar-les a borsa. Per貌 aquestes operacions no representen el gruix dels moviments que es fan di脿riament: el m茅s habitual 茅s que aquests valors es revenguin m煤ltiples vegades i passin d鈥檜n inversor a un altre que creu que pot obtenir un guany amb la difer猫ncia de preu. Aquests negocis, que repeteixo s贸n les m茅s normals, no contribueixen a finan莽ar les societats sin贸 a enriquir o empobrir els inversors.

La segona reflexi贸 t茅 per objecte les raons que porten a triar la borsa com a dest铆 de les inversions de la classe mitja baixa i, un cop decidit que 茅s aquest mercat, en quins valors es confien els estalvis. La pel鈥铆cula retrata Belfort com un encantador de serps sense escr煤pols, capa莽 de vendre qualsevol cosa a qui sigui per tal d鈥檃conseguir beneficis. I es mostra clarament com estan venent fum a tot aquell que els hi fa cas. Es significatiu la lli莽贸 que un broker expert protagonitzat per Matthew McConaughey dona a un encara innocent Jordan Belfort: 鈥淢olt b茅, primera regla de Wall Street: Ning煤 -i m鈥櫭﹕ igual si ets Warren Buffet o Jimmy Buffet- ning煤 sap si una acci贸 pujar脿, baixar脿 o es mantindr脿, i menys els corredors de borsa. Per貌 tenim que fer veure que ho sabem鈥.

El que no deixa de sorprendre 茅s per que els estalviadors de les classes mitja i baixa confi茂n els seus estalvis a l鈥檈mpresa de Belfort. Tot i no con猫ixer-la, ni tenir refer猫ncies al respecte ni proporcionar-li cap altre informaci贸 que unes expectatives sense fonament a trav茅s del tel猫fon, decideixen adquirir els valors que els aconsellen. Per exemple, accions de societats insolvents …

Es podria pensar que avui en dia aix貌 no passa, doncs s鈥檋an establert mecanismes per protegir a l鈥檌nversor. I en part 茅s veritat. Gr脿cies a l鈥檃nomenada Directiva MiFID, les entitats financeres que col鈥oquen valors tenen la obligaci贸 de proporcionar informaci贸 adequada als seus clients i, per aix貌, han de realitzar uns tests per determinar els seus coneixements i experi猫ncia financera aix铆 com, en ocasions, esbrinar el seu poder financer i quina 茅s la finalitat de la inversi贸. A m茅s, a finals de mar莽 es va modificar la normativa sobre consumidors i usuaris i ara s鈥檈xigeix que els contractes fets per tel猫fon quedin confirmats per escrit. 脡s a dir, el consumidor ha d鈥檈nviar el seu acord per escrit, ja sigui en paper o a trav茅s de correu electr貌nic, fax o sms.

Per貌 malgrat aquestes obligacions, continuen existint empreses fraudulentes i els consumidors seguim invertint sense tenir coneixement d鈥檃ll貌 que comprem, movent-nos per impulsos o rumors. Dos exemples il鈥ustren aquesta realitat. A finals de febrer, la premsa informava de que les policies espanyola i brit脿nica acabaven de detenir una xarxa de xiringuitos financers que havia estafat 18 milions d鈥檈uros a unes 5.000 persones. Quant a la import脿ncia del rumor a borsa, a l鈥檕ctubre del 2013 va haver un nombre considerable d鈥檌nversors que es van llan莽ar a comprar accions de Tweeter home enterteinment, empresa dedicada al comer莽 minorista d鈥檈lectrodom猫stics que cotitzava a borsa malgrat ser insolvent. Aquestes accions es van revaloritzar un 700% en un dia. I quina era la ra贸 d鈥檃questa bogeria? Senzillament, s鈥檋avia anunciat que la xarxa social Twitter sortiria a borsa i aquests inversors van confondre les dos empreses. Conseq眉猫ncia: alg煤 va guanyar un 700% en un dia i altre va perdre una quantitat similar. Per tant, abans d鈥檌nvertir caldria recordar el consell de l鈥櫭爒ia de que nom茅s s鈥檋a de comprar all貌 que se sap que 茅s.

I 茅s en aquest 脿mbit en el que la pel鈥铆cula deixa mal gust de boca. En cap moment surten les v铆ctimes del Sr. Belfort. I no 茅s que no n鈥檋i haguessin. S铆 que n鈥檋i van haver: moltes fam铆lies de classes mitja-baixa van perdre molts diners seguint els consells de Belfort i pagant les seves comissions.

Per 煤ltim -i a partir d鈥檃qu铆 haurien de parar llegir aquells que no vulguin que expliqui el final de la pel鈥铆cula-, sorpr猫n que Stratton Oakmont pogu茅s operar un mercat regulat; 茅s a dir, un mercat sotm猫s al control i vigil脿ncia d鈥檜n ens p煤blic independent (al menys en teoria) que vetlla pel seu bon funcionament. Una de les escenes que m茅s em va divertir va ser la forma en que t茅 Jordan Belfort de neutralitzar als funcionaris d鈥檃quest ens, la SEC. Per貌 no va fer el mateix amb la CIA, que el perseguia per haver com猫s diversos delictes financers. I a l鈥檌gual que va passar amb Al Capone, s贸n els impostos el que van fer que el Sr. Belfort acab茅s a la pres贸. I no nom茅s aix貌, si no que el jutge el va condemnar a pagar una indemnitzaci贸 a les v铆ctimes; indemnitzaci贸 que encara continua pagant, vint anys despr茅s de que passessin els fets. I 茅s que Estats Units, per aquests temes, 茅s un pa铆s serio, el que no es pot dir d鈥檃ltres.