El contracte de distribuci贸 sempre ha generat forces problemes degut a la manca d’una normativa espec铆fica. Un dels m茅s importants 茅s si el distribuidor/concessionari te dret a una indemnitzaci贸 quant el prove茂dor dels productes o serveis rescindeix el contracte i s’aprofita de la clientela creada. El problema s’agreuja perque la Llei de contracte d’ag猫ncia regula aquest tema i preveu una indemnitzaci贸 per clientela (art. 28) i una altra per danys i perjudicis (art. 29), aix铆 com tamb茅 regula el termini de preav铆s.
Durant molt de temps s’ha discutit la possible aplicaci贸 de la normativa sobre el contracte d’ag猫ncia al de distribuci贸. El Tribunal Suprem sembla disposat a posar fi a aquesta discusi贸. La sent猫ncia clau 茅s la de 15 de gener de 2008, que ha esdevingut un referent dins de la seva doctrina. En ella s’afirma que no es pot aplicar autom脿ticament la llei del contracte d’ag猫ncia a la distribuci贸, sense perjudici de tenir en compte la idea inspiradora. Aix貌 no significa que el distribuidor no tingui dret a una indemnitzaci贸. S铆 que pot obtenir-la quan ha generat clientela i el prove茂dor s’aprofita d’ella despr茅s de resoldre el contracte. El principi 茅s la bona fe, que segons l’art. 1258 Cc. serveix per integrar les relacions contractuals.