Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Etiqueta: Thomas Mann

DE LES EXPERI脠NCIES HUMANES DE L’EXTRAORDINARI. A prop貌sit de la reedici贸 dels llibres “L’Artificier” i “De la seducci贸 i del sofriment” de l’autor d’aquest blog

S贸n efluvis surant en l鈥檈spessa nebulosa, sortint de ramells d鈥檃igua acanalada, descendent, vers la fonda gorga del seu caient, ple de borbolleig rabent, i en present.

S贸n vents inn煤mers, polidireccionals, que aboquen cels allargassats i rosats, al gr脿vid i a l鈥檌ngr脿vid flagell del nostre cor sedent.

S贸n llums immaterials dins la Veneciana esgl茅sia de S. Giorgio Maggiore. Matins que traspuen una lluentor serena en les arcades altives, sublims, que vinclen, agemolit, el nostre cos vers la divinitat resplendent (…)

 

San Giorgio Maggiore, des de la pla莽a San Marco de Ven猫cia (Pixabay License)

 

Que totes aquestes experi猫ncies sensorials se鈥檔s apareguin en el dia a dia, en el quotidi脿, en l鈥檃baltiment de la normalitat estantissa, en el tedi 鈥淏audelairi脿”, com una emanaci贸 subtil i invisible, en efluvis surant en l鈥檈spessa nebulosa, com uns vents inn煤mers, com unes llums immaterials en聽 la silueta ombrosa i altiva de la ciutat m茅s m脿gica… I en transfigurin, tanmateix, tota la realitat percebuda, tota l鈥檈xperi猫ncia vital i tota realitat, conformant tota una experi猫ncia de l鈥檈xtraordinari en les nostres vides… No deixa de ser una experi猫ncia coneguda a tota la humanitat, malgrat que la seva recurr猫ncia, la seva estandarditzaci贸, la seva consci猫ncia i la seva racionalitzaci贸 no sigui feta per tothom de la mateixa manera.

Ens referim a aquells instants on se鈥檔s atura el temps, on una percepci贸 de l鈥檌nstant com eternitat i totalitat ens pren, i una aguditzaci贸 dels sentits ens abra莽a i ens embriaga. Quan una experi猫ncia de concentraci贸 i de comuni贸 ens doblega en una contemplaci贸 d鈥檜ns 茅ssers, en la viv猫ncia d鈥檜na experi猫ncia, d鈥檜na construcci贸, d鈥檜n paisatge, d鈥檜n pensament. Quan per efecte d鈥檜na obra d鈥檃rt -musical, esc猫nica, liter脿ria o pl脿stica -que se鈥檔s actualitza en la nostra interioritat penetrem en altres mons, en virtualitats acerades, i se’ns obren totes les geografies possibles, totes les temporalitats absents.聽 Quan una experi猫ncia emotiva ens corpr猫n i ens atansa al rar i al bell que ens embriaga, com en l鈥檈namorament o certes contemplacions m铆stiques… Quan en els grups i les grans col路lectivitats es renoven en les seves il路lusions i esperances, i totes les revolucions s贸n possibles, i s鈥檕bren als grans canvis de paradigmes ideol貌gics i est猫tics, a noves etapes de l’esperit, i es produeixen entusiasmes col路lectius que somouen el nostre 脿nim promovent canvis…

En tot, en tot aix貌, s鈥檋i produeixen les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari que obren la vida a tota possibilitat, a tota infinitud, a tota intemporalitat…

Perqu猫 la vida en la seva experi猫ncia ordin脿ria, en la seva normalitat estantissa, en el seu transitar biol貌gic entre el naixement, la creixen莽a, la decrepitud i la mort, se鈥檔s apareix com una oposici贸 permanentment a l鈥檈sperit i a l鈥檃rt, tal com fa dir Thomas Mann a un dels seus personatges, en Tonio Kr枚ger, i 鈥no se鈥檔s presenta com una visi贸 de sagnant bellesa i formosor salvatge, no com all貌 extraordinari que dona vida a l鈥檈xtraordinari en nosaltres, ans que s贸n precisament el normal, el decent, i l鈥檃gradable aquells que constitueixen el regne dels nostres desitjos, la vida, en fi en la seva banalitat temptadora鈥.

Per貌 la vida humana se sost茅, es construeix i es perpetua a partir i gr脿cies a les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari, que l鈥檕bren cap a la infinitud i la intemporalitat. Perqu猫 tal com diu un joven铆ssim Gy枚rgy Luk谩cs : 鈥Perqu猫 els homes estimen all貌 que la vida t茅 d’alat, la seva indeterminaci贸, amb aquella oscil路laci贸 que mai no acaba, per貌 que tampoc mai no arriba al capdamunt…” I diu tamb茅… “La vida veritable 茅s sempre irreal, sempre impossible per a l’emp铆ric de la vida. Brilla una cosa, s’enlaira en zig-zag com un llampec pels seus camins trivials; una cosa que pertorba i atreu, perillosa i sorprenent, l’atzar, la gran ocasi贸, el miracle. Enriquiment i desconcert: no pot durar, no es podria suportar, no es podria viure a les seves altures -a les altures de la pr貌pia vida, de les 煤ltimes possibilitats pr貌pies. Cal retornar a un ambient clos, atu茂t,聽 cal negar la vida per poder viure.鈥

I no solament 茅s la nostra ment la que en virtut d’aquestes experi猫ncies la que es transfigura, ans tamb茅, en certa manera, que 茅s la mateixa realitat la que en queda renovada i en descobreix tot de geografies de l’absent. Llocs de geografia precisa i reconeguda on tot en queda ampliat i metamorfosat per la nostra visi贸, per la nova significaci贸 que se’n descobreix.

Les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari s贸n les que revelen la veritat en la vida, el seu sentit, el seu posicionament respecte al tot. Un tot que es projecte ara cap a un infinit i cap a totes les possibilitats, damunt el finit i el necessari de la vida…

I quin 茅s sin贸 el veritable afany i el veritable 鈥渕茅tier鈥 del poeta, l’artista, el creador, el fil貌sof sin贸 el de ser-ne el m猫dium, el vehiculador d’aquesta metamorfosi entre l鈥檕rdinari i l鈥檈xtraordinari? Entre el visible i l鈥檌nvisible?

Ocorre aqu铆 que ens trobem davant la presentaci贸 de dos llibres, suara feli莽ment reeditats despr茅s d鈥檜nes fraudulentes edicions, els quals s鈥檋an gestat, constru茂t i performat a partir i com unes experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari. Un treball amb voluntat totalment liter脿ria, amb voluntat de mediador entre l’ordinari i l’extraordinari, entre el visible i l’invisible…

Es tracta dels llibres que van ser presentats a la Llibreria Byron de Barcelona el passat 25 de maig, sota els t铆tols de L鈥橝rtificier. Poemes en prosa i De la seducci贸 i el sofriment. Poemes en prosa, ambd贸s amb el segell Grama de Pag猫s editors.

 

Cartell de la presentaci贸 del llibres (Pag猫s editors)

 

L’acte, com s鈥檈specifica en el cartell, fou presentat per l’escriptor Enric Umbert-Rexach, prologuista dels dos llibres, junt amb Matilde Fonollar que va recitar-ne un parell de poemes amb m煤sica de Granados i d’Einaudi controlada pel t猫cnic Jordi Moreno. Tamb茅 va parlar-ne el mateix autor com a cloenda de l鈥檃cte.

Hi ha en l’advertiment que encap莽ala un dels dos llibres, el De la seducci贸 i el sofriment, uns par脿grafs aclaridors respecte al tema que ens ocupa, quan diu sobre la seducci贸 i el sofriment…聽 鈥Contradictoris i extrems, els dos moviments de l鈥櫭爊ima fecunden el camp de les experi猫ncies humanes de l鈥檈xtraordinari; plenes de consci猫ncia del temps i del viure; plenes del goig i de la tensi贸 extrema. Un temps de naixences i d鈥檕bertures a l鈥檌nfinit, de transgressions individuals i socials cap聽 a la mort del vell i la naixen莽a del nou, plenes del sentit profund del viatge.鈥

Hi ha en els dos llibres, com va recalcar el mateix Enric Umbert, una aparici贸 recurrent dels mites i dels seus d茅us, perqu猫, si, com ja hem dit, l’extraordinari apareix quan l鈥檈tern i l鈥檌nfinit es projecte damunt el temporal i el finit, podem anar encara m茅s lluny i jugar amb les figures dels antics d茅us de la religiositat grega, amb la seva doctrina secreta -com assevera Nietzsche-, perqu猫 prefiguren i expliquen les forces que mouen els homes i el m贸n en la seva formulaci贸 simb貌lica, en el seu significat darrer, en el seu 煤ltim sentit o sense sentit…

I ja en aquest joc simb貌lic, Hermes apareix aqu铆 enaltit. Dins la polis猫mia dels seus sentits, Hermes -Mercuri-,聽 茅s el mitjancer, el qui possibilita l鈥檃parici贸 de l鈥檈xtraordinari, la intersecci贸, el miracle, la transpar猫ncia entre els dos mons: entre els homes i els d茅us, entre l鈥檌nfinit i el finit, entre l鈥檌ntemporal i el temporal. Ell 茅s el d茅u de les transaccions divines amb el terrenal, amb l鈥檕rdinari de la vida humana, amb la necessitat, amb l鈥檈xperi猫ncia del dia a dia: el quotidi脿.

I aquest quotidi脿, aquest terrenal, acarat a les experi猫ncies de l’extraordinari, 茅s el que s’especifica en l’advertiment citat del llibre De la seducci贸 i del sofriment…聽 ” A l’altre extrem, acarat i allunyat, hi ha el camp de les experi猫ncies de l’ordinari, on tranquil, per貌 sovint abaltit i depressiu, transcorre el quotidi脿 necessari. Es tracta dels per铆odes de perviv猫ncia de les institucionalitzacions creades en els processos anteriors d鈥檕bertura cap a l鈥檌nfinit i el possible. S贸n temps d’ordenacions cap el finit necessari, cap a la quietud i el sedentarisme, i tamb茅, indefectiblement, camins cap a l’oblit.聽 El soci貌leg itali脿 Francesco Alberoni en descriu aquesta bipolaritat, dins l鈥檕rdre individual i col路lectiu, en el seu llibre Movimento e istituzione.

El fil貌sof dan猫s S枚ren Kierkegaard atribueix aquest per铆ode, en la seva famosa divisi贸 sobre les possibilitats existencials de viure la vida,聽 a l鈥檈sfera 猫tica, on no es viu segons el desig sin贸 segons les normes morals. Aqu铆, l鈥檌ndividu s鈥檃dapta a l鈥檃cceptat i consensuat pel grup, i s鈥檕rigina aix铆 un conformisme per adaptaci贸 que prescindeix de l鈥檈xig猫ncia personal. L鈥櫭╰ica 茅s l鈥檜niversal, all貌 acceptat un脿nimement, all貌 acceptat per la ra贸, all貌 impersonal, all貌 irrebatible, dins la qual, a l鈥檌ndividu, no se li demana definir-se i triar personalment. Aqu铆 no li cal patir angoixa davant la possibilitat de la llibertat, aqu铆 no es dona cap experi猫ncia de l鈥檈xtraordinari, per tant, aqu铆 no li cal posar-se en l鈥檃bisme existencial, en el canvi i la metamorfosi. Tanmateix, la perman猫ncia constant i autocomplaent en aquesta esfera mena a la llarga a l鈥檃niquilaci贸 espiritual, a la p猫rdua de la individualitat, i per tant, deixa de ser persona i es torna massa. Mentre que en els per铆odes de les experi猫ncies de l’extraordinari el que les viu es plenament individu, en la vida 猫tica hi ha abs猫ncia d鈥檌ndividualitat, i, per tant, hi ha hipocresia. No hi ha angoixa aix貌 s铆, perqu猫 no hi ha llibertat d鈥檈lecci贸 -llevat del cas que l鈥檌ndividu senti un malestar que el pugui dur a una nova聽 experi猫ncia de l’extraordinari-.

Fent una analogia transgressora -impossible a l鈥櫭╬oca en que va viure Kierkegaard- les limitacions i insufici猫ncies de l鈥檈sfera 猫tica tenen molt del que anys a venir va significar, per a Sigmund Freud, el concepte de privaci贸 civilitzadora, segons el qual la civilitzaci贸 exigeix de l鈥檌ndividu una gran ren煤ncia de pulsions poderoses. Avan莽a en certa manera el fil貌sof dan猫s un cert聽malestar en la civilitzaci贸?

Sols, doncs, l鈥檈xperi猫ncia extraordin脿ria ens permetr脿 de fer visible l鈥檌nvisible. De fer real la vida com diria Pessoa. De construir el real integrat a partir del real immediat, com va dir J. V. Foix, el qual 茅s la vera realitat. I La ficci贸 i la construcci贸 quim猫rica, en la mesura que se sap viure com un joc ,tamb茅 produiran aquesta mateixa funci贸.

Tot 茅sser hum脿 ha viscut almenys un cop a la vida aquesta experi猫ncia singular que s贸n les experi猫ncies extraordin脿ries de la vida. L’experi猫ncia de l’enamorament n’茅s la m茅s recurrent. La personalitat art铆stica, per貌, 茅s la m茅s procliu a viure aquesta mena d’experi猫ncies.聽 No en va la seva obra reeixida surt sempre com a mediaci贸 entre l’ordinari i l’extraordinari, entre el visible i l’invisible, entre el fugisser i l’etern…聽 Ell n’茅s el seu m猫dium i en resta verament orfe en tot moment si aquesta funci贸 li manca.

En l鈥檃dvertiment esmentat del llibre De la seducci贸 i el sofriment, es diu:

La per consens acceptada personalitat art铆stica聽sent una atracci贸 irresistible cap al camp de les experi猫ncies vinculades amb els estats emotius en moviment, m茅s que no pas pels per铆odes institucionals. Sols en les experi猫ncies de l’extraordinari es revela la transpar猫ncia del m贸n de les idees, la transpar猫ncia de l’infinit, la viv猫ncia de l’U i del Tot. 脡s, en certa manera, l’atracci贸 vers l’abisme dels esperits rom脿ntics de tots els temps, 茅s Dion铆s i l’instint primaveral o tardoral, i 茅s, tamb茅, el goig de les experi猫ncies Apol路l铆nies de plenitud just al moment breu de l’arribada a la quietud despr茅s d’un gran moviment. Aix貌 marca i determina l鈥檃rtista considerablement en la seva traject貌ria vital, i el mena a una emmalaltida voluntat per sostenir-se damunt la corda fluixa de la vida, allargant o sostenint in煤tilment els estats naixents, cercant-los obsessivament fins a la perversi贸 en els casos extrems en qu猫 no sap temperar-se en el refugi d’una personalitat m茅s harm貌nica

Tostemps el seu emblema ja no pot ser pas d’altre -com a personalitat art铆stica que ell 茅s-聽 que el decantament excessiu vers l’infinit, cap a les experi猫ncies de l’extraordinari, una forma al capdavall de desesperaci贸 definida per Kierkegaard en el tractat de psicologia profunda que 茅s el llibre “La malaltia mortal”. Amb una vida d’exc茅s respecte a l’home finit que ell tamb茅 representa, lluita cap a ell i contra ell mateix alhora, perqu猫 sap com n’茅s de paradoxal el complex que anomenem vida i com nom茅s el podem capir, comprendre i sentir, fins i tot en tota la seva plenitud, pels ant貌nims del finit, del real, del perceptible en primera inst脿ncia.”

I d’aqu铆 el conflicte intern que viu tot artista, la confrontaci贸 que el lacera, perqu猫 all铆 on hi guanya l’home hi perd l’artista, i viceversa, on hi guanya l’artista hi pot perdre l’home.

I que no cal dir dels llibres que el passat 25 de maig varen ser presentats a l鈥檈legant, a l鈥檈xquisida, Llibreria Byron de Barcelona i que han inspirat tota aquesta reflexi贸?

Acte de presentaci贸 de la reedici贸 dels llibres esmentats, a la Llibreria Byron de Barcelona, amb la presentaci贸 d'Enric Umbert-Rexach i del propi autor

Sala Shelley de la Llibreria Byron, amb Enric Umbert-Rexach i l’autor

Els dos llibres conformats per 20 poemes en prosa cadascun constitueixen de facto la formalitzaci贸 liter脿ria de tot d’experi猫ncies de l’extraordinari. Nom茅s d’experi猫ncies de l’extraordinari. Tot un conjunt barroc en paraules del propi Enric Umbert-Rexach, que en els pr貌legs als dos llibres ha fet uns acurats treballs d’alta volada, que lluny de l’apologia gratu茂ta conformen un marc intel路lectual i escenogr脿fic que enriqueixen en gran manera el treball de l’autor.

Si en el primer llibre, en una visi贸 diacr貌nica, s’evoca una biografia simb貌lica d’un constructor d’artificis, artifici ent猫s com a ampliaci贸 notable del real i no pas com ant貌nim de real o veritable, en pinzellades d’una forta intensitat, des de la infantesa fins a la senectut; en el segon, en una visi贸 sincr貌nica, s’hi formalitzen estadis de viv猫ncies de seducci贸 i de sofren莽a en la seva tessitura m茅s alta, m茅s extrema, pr貌pies de les experi猫ncies de l’extraordinari que s’han definit anteriorment.

Cal dir que els dos poemes inicials del primer llibre, el de l’Artificier, en un apartat que l’autor anomena Del temps de la naixen莽a, emmarquen de fet tots el que componen el llibre i tamb茅 tots el que componen el segon llibre. En el Nou enigma d’Esfinx o l’escarnida dama a trav茅s de la transposici贸 del mite d’Edip i Esfinx a la nostra era, el de la postmodernitat m茅s absoluta, a la que tal volta potser estem comen莽ant a sortir, Esfinx ja no terroritza a ning煤, i no hi ha cap heroi que respongui a la seva enigm脿tica pregunta. Un fet que 茅s l鈥檈mblema dels temps sense metaf铆sica que ens ha tocat de viure, en la modernitat l铆quida que va definir Zygmunt Bauman.

En el segon, El Duel o el conflicte entre vida i art, es dirimeix all貌 que constitueix per a l’artista un profunda laceraci贸 entre una vida conformada en el desig de natura, all貌 que n鈥檋em dit de les experi猫ncies de l’ordinari, enfront de les de l鈥檈xtraordinari que marquen la vida de l’artista. 脡s, per tant, un duel interior el que aqu铆 s’hi formalitza i escenifica. 脡s el conflicte que podem localitzar com a tem脿tica en tota l’obra de Thomas Mann al qual ja ens hem referit. 脡s el conflicte que rau en l’esfera 猫tica Kierkegaardiana que tamb茅 hem esmentat… Perqu猫 l’obra art铆stica neix del prescindible i de la no necessitat. No dona menjar, ni descans, ni protecci贸, malgrat que per a l’artista, en la seva interioritat, i pel dest铆 final de la humanitat, siguin tant i tan importants i necessaris.

I tamb茅, com diu Plat贸 perqu猫… “Per貌 forma i llibertat, Fedre, porten a l鈥檈mbriaguesa i a la cobejan莽a; menen potser l鈥檈sperit noble vers el crim esgarrif贸s del sentiment -crim que la seva pr貌pia rigidesa est猫tica reprova per infame-, porten a l鈥檃bisme, s铆, tamb茅 hi porten.”

En ambd贸s poemes s’hi troba una experi猫ncia extrema. En el primer on el mite de Edip i l鈥橢sfinx s’actualitza vers una situaci贸 grotesca i dram脿tica, i en el segon, en el duel, amb la mort com a 煤nic desllorigador, cap al decantament on guanya l’artista o cap on guanya la persona…

Pels altres trenta-vuit poemes que conformen el conjunt dels dos llibres convido al lector a definir-ne per ell mateix les tem脿tiques de l鈥檈xtraordinari que s鈥檋i diuen, o millor dit, que s鈥檋i perfan. Perqu猫 no oblidem que l鈥檈fic脿cia de l鈥檃rt, de tot art, tant pel creador com per al receptor, rau en el fer i no en el dir. I 茅s veritablement aqu铆 on l鈥檃utor espera, de cert, haver-hi reeixit.

Que sigui el lector qui s鈥檈ndinsi en aquest laberint. Ja li hem donat un primer fil d鈥橝riadna. Ara, tot sol, haur脿 de caminar.

 

L’ARTISTA I EL VIATGE. A prop貌sit de l’exposici贸 “Maillol i Gr猫cia” al Museu Frederic Mar猫s

Maillol i Gr猫cia, una exquisida exposici贸 que es pot veure al Museu Frederic Mar猫s a Barcelona, fins el 31 de gener de 2016

Maillol i Gr猫cia, una exquisida exposici贸 que es pot veure al Museu Frederic Mar猫s a Barcelona, fins el 31 de gener de 2016

聽 聽 聽 聽聽Quan Gustav Aschenbach, el protagonista de La mort a Ven猫cia de Thomas Mann, surt al carrer “sobreexcitat pel treball dur i pen贸s d’aquell mat铆“(1), “amb l’esperan莽a que l’aire i el moviment el refarien i l’ajudarien聽a treballar聽amb profit al聽vespre“(2), un gir聽sorprenent en el seu esperit l’aboca a una inesperada febre de viatjar.

L’aparici贸 sobtada d’un personatge estrany, vagar铆vol i suspecte, aquell home de l’ample barret de feltre, de pell lletosa i pigada, aquell tipus p猫l-roig, amb un sarr贸 t铆pic dels camperols, aparegut i desaparegut dins l’indret soliu d’una parada del tramvia de la ciutat de Munic, havia obert el desig fervent del viatge i la seva imaginaci贸 vers totes les meravelles i ensurts de la terra multiforme…

Per a Von Aschenbach, per貌, el viatge, significa “una mesura higi猫nica que, ara i ad茅s, havia hagut d’emprar a despit del seu gust i tarann脿. Massa atrafegat en les tasques que el seu propi jo i la seva 脿nima europea li marcaven, massa afeixugat pel deure de la creaci贸 art铆stica, massa desafecte a l’esbargiment per a enamorar-se del m贸n virolat… “(3). Com a Von Aschenbach a molts artistes, a 聽molts creadors, a molts fil貌sofs, els hi escau aquesta mateixa concepci贸 del viatge, aquesta mateixa percepci贸 d’inoportunitat perqu猫 s’interfereix i competeix amb la realitzaci贸 de l’obra, i tot, per aquell temor de no enllestir la feina, “aquest neguit que arrib茅s l’hora, sense abans haver-se realitzat i lliurat plenament a si mateix“(4), i sols, els hi 茅s perm猫s, quan el viatge coincideix plenament amb aquest lliurar-se a si mateix, 茅s a dir amb l’obra que聽ell聽haur脿 de concebre.

L’any 1908, l’escultor nord-catal脿 Ar铆stides Maillol (1861-1944) empr猫n un viatge a Gr猫cia en companyia del comte Harry Kessler, mecenes i editor alemany,聽i l’escriptor vien猫s Hugo von Hofmannsthal. T茅 47 anys i est脿 en plena maduresa creativa. El viatge, no significar脿 cap destorb, cap fugida d’estudi respecte a la seva tasca com artista, ans el contrari, el viatge, s’inserir脿 de ple en la tasca de lliurar-se plenament a si mateix, al seu ofici, a les tasques del seu propi jo.

Des de Marsella al Pireu, Maillol ens explica -a traves d’un breu quadern de viatge- que llegeix l’Odissea d’Homer, la gran met脿fora mediterr脿nia del viatge. Hi ha una continu茂tat exacte entre el seu paisatge del Banyuls natal i el paisatge d’immensa bellesa cam铆 d’Atenes. Aix铆 mateix hi ha una correspond猫ncia manifesta entre l鈥檈xperi猫ncia vital d鈥橴lisses i l鈥櫭爊ima plena d鈥檕bertura de Maillol.

脡s primavera. La bella relaci贸 d’amistat entre els tres homes no es cap obstacle als seus espai de contemplaci贸 i a茂llament, d鈥檈scriptura i de dibuix.聽La visi贸 de l’Acr貌polis d’Atenes i les escultures de les Cari脿tides s贸n descrites amb emoci贸 en el seu quadern. Als moments de recolliment i contemplaci贸聽en segueixen viv猫ncies intenses. S贸n les festes de la Pasqua grega聽i el聽nostre escultor les viu a Dafni i despr茅s a Delfos. M煤sica i danses populars el commouent talment com ho fa la visi贸 del mar i del paisatge d’oliveres des del temple d’Apol路lo del santuari de Delfos. Troba amb l’escultura del segle V a.C. una bellesa sublim, en la qual s’identificar脿 plenament.

L’encert de l’exposici贸 del Museu Frederic Mar猫s -comissariada brillantment pel poeta 脌lex Susanna- consisteix, tal com diu Olivier Lorquin en la publicaci贸 feta amb motiu de l’esdeveniment, en una invitaci贸 deliciosa al viatge de la m脿 de Maillol per les costes de Gr猫cia, a m茅s del curtmetratge que ens apropa a l’home en el seu darrer any de vida. T茅, pel qui subscriu aquest post, una altra deliciosa virtut : les seves dimensions. Com un petit camafeu grec ho cont茅 tot. Tot, veient-t’hi passar, omnipresent, la Bellesa.

(1), (2), (3), (4). Aquests textos pertanyen a la traducci贸 catalana de Der Tod in Venedig (La mort a Ven猫cia) feta per Joan Fontcuberta.

TARDA D’HIVERN A L’ATENEU BARCELON脠S(2)

biblioteca-ateneu.jpg

Biblioteca de l’Ateneu

 

L鈥櫭簄ic retrat pict貌ric que es coneix d’Ildefons Cerd脿 茅s el que centra l鈥檈spai del vest铆bul de la biblioteca de la instituci贸. Obra de Ram贸n Mart铆 i Alsina del 1878. Aturar-s鈥檋i i contemplar-lo, evoca tot un esperit edificant, tota聽la voluntat plena del socialisme ut貌pic de Cabet, de les corrents higienistes i renovadores d鈥檃quell temps, plenes de confian莽a en la capacitat humana positiva, en la racionalitat de la ci猫ncia i la t猫cnica, dels posats dignes i majest脿tics dels grans senyors abans de l鈥檃parici贸 de la primera gran sospita que va representar Sigmund聽Freud. Tot aix貌 rememora l’Artificier. I tot aix貌 el prev茅 de 鈥渓a imprompta鈥 del coneixement: aquell saber que sempre el saber 茅s inconcl煤s, 聽i de聽com els diferents imaginaris que es construeixen i s鈥檈xpandeixen com a grans b茅ns聽comuns es superposen i es difuminen en el gran classificador que n鈥櫭﹕ el temps hist貌ric. Aix貌 茅s tot, 茅s l鈥櫭簄ica q眉esti贸.

Assegut en les altes cadires envellutades de verd d鈥檜n petit i arraconat indret de l鈥檈difici, l鈥橝rtificier, es disposa ara a respondre en plaent sol路licitud tot de preguntes interiors. El mira un negre i lluent bust del pol铆tic i metge tan estimat, el Dr. Robert.聽A ell li sembla que la seva mirada li diu: Recorda Isaiah Berlin! No totes les preguntes tenen una resposta racional!聽

Assegut en una lassitud que recorda el von Aschenbach de Mann en els preludis del seu viatge fatal a Ven猫cia, lassitud que nom茅s pot donar una determinada edat i una determinada atmosfera espiritual, imagina els diferents itineraris de la seva vida i els itineraris de la Vida. L鈥橝rtificier ha assistit fa pocs dies a una confer猫ncia del Liceu Joan Maragall sobre art i filosofia a la sala Sagarra del mateix recinte, all铆聽es va聽parlar de Thomas Mann. Hi parlava un jove fil貌sof: Sergi Mas, molt conscient de la magnitud que lligava el novel路lista amb la reflexi贸 entre filosofia i art.聽

Assegut i aclofat amb aires aristocratitzants, ara amb la m脿 distesa finalment, com Aschenbach tamb茅, somica i cantussola 鈥淔ac, ut portem Christi mortem鈥 de l鈥橲tabat Mater de Pergolesi. Una meravella de l鈥檌maginari hum脿.聽Passa aleshores que un grup joven铆vol de l鈥檈scola d鈥檈scriptura irromp al lloc amb el seu enriolament. Passa i sorpr猫n al visitant en el seu capficament, i el seu cant tot just ara emmudeix sobtadament. Els ulls joves, que endevinen tots de mons encara per descobrir intactes i existents en primera inst脿ncia, es retroben amb els ulls de l鈥檋ome que sap que s鈥檋auran de crear tots i cadascun d鈥檃quests mons, perqu猫 la seva exist猫ncia dep猫n de l鈥檌mpuls hum脿 creatiu i sols, en darrera inst脿ncia,聽d鈥檃quest.聽

Tot aix貌 ocorre en una tarda d鈥檋ivern, en les estances del palau ben caldejat dels Sabassona, seu de l鈥橝teneu Barcelon猫s des de 1906, mentre sona un llarg piano de cua amb la veu clara de D茅bussy en una de les sales adjacents, la sala Pompeu Fabra. 脡s Josep Buforn al piano.聽

A tocar, un grup de joves 鈥揳ctors de l’AIET ja de talla- donen forma amb molt m茅s que una lectura dramatitzada al nou Premi de Teatre Josep Robrenyo. Pilar Fern谩ndez i Balcells ens deleix amb 鈥淧la莽a de la Vila, 2鈥 un text magn铆fic, mereixedor del premi, que burxa en aquella vida dels llocs, en aquella impregnaci贸 psicol貌gica dels lloc que perdura, perqu猫 tot ve d鈥檜na mateixa 脿nima, la qual tots portem adormida i podem actualitzar-la a pleret.聽

Abans de sortir, el nostre home passa per la biblioteca i recull quasi com un manament 鈥淎nimals destructors de lleis鈥 de Ricard Salvat, a dins, la cita d鈥橦enry Miller, d贸na tot l鈥檃compliment al seu extraviat caminar: 鈥淟鈥檋ome 茅s un animal destructor de lleis, poc segur d鈥檈ll, tanmateix鈥

 

 

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén