Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Etiqueta: Ricard Salvat

D’UNA LECTURA P脷BLICA DELS DIARIS DE RICARD SALVAT

Lectura p煤blica dels Diaris de Ricard Salvat聽 a sopluig de la Fundaci贸 del seu nom

 

Quan el passat 10 de setembre va comen莽ar a ploure tan torrencialment em va venir a la ment aquell sonet de Josep Carner que diu… Totes les bruixes d’aquest m贸n perdut / s贸n en el cel bret贸, que en desvaria; / l’aigua bruny, delerosa, el punxegut / capell dels cloquerets de Normandia / Paris regala deplorablement; / es nega聽 Ni莽a d’aiguarells en doina… Per sort, tanmateix, amb la pluja proverbial no hi eren presents totes les bruixes d’aquest m贸n perdut, malgrat que el cel barcelon铆 desvariejava, i l’aigua brunyia, delerosa, pels punxeguts capells dels cloquerets de la catedral,… i, tot i que la pluja va impedir de prosseguir l’acte de lectura p煤blica d’una selecci贸 dels tres volums dels Diaris聽 de Ricard Salvat聽a la Setmana del Llibre en Catal, l’acte es va poder continuar a la seu de la Fundaci贸 Ricard Salvat.

La r脿pida iniciativa de N煤ria Golobardes -viuda de Salvat- de prosseguir la lectura a la Fundaci贸, propera al recinte de la Setmana del Llibre, va permetre de continuar l’acte organitzat per聽Edicions de la Universitat de Barcelona聽, la聽Fundaci贸 Ricard Salvat聽i聽Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.聽Els assistents arribaven des de l’esplanada聽 de la catedral barcelonina despr茅s de sortejar una pluja desfermada que s’agreujava en el pas dels carrers estrets per les g脿rgoles que regalimaven a doll. Un cop a la seu de la Fundaci贸, una estesa de paraig眉es donaven un acolorit passatge abans d’entrar-hi. L’amabilitat de la fam铆lia Salvat va oferir tota la seva ajuda per a sortejar la mullena amb la qu猫 arribaven els assistents a l’acte.

Passada gaireb茅 una hora es va reprendre la lectura amb un major aire de complicitat entre els assistents que no es van perdre en el devessall de la pluja. Es diria que l’acte va guanyar -malgrat la p猫rdua d’alguns de ben segur bons lectors, com per exemple el pintor Joan-Pere Viladecans el qual havia de comen莽ar just al moment de la pluja- al fer-se en el marc d’una dimensi贸 m茅s intima, i per tant, m茅s paral路lela al que suposen els terrenys sempre privats de l’escriptura d’un diari, fet en moments d’intimitat casolana o de cambra d’hotel.

La publicaci贸 dels Diaris de Salvat arrenca el 2015, sis anys despr茅s de la seva mort a Barcelona. Fins a dia d’avui s’han publicat tres volums, el primer recull els anys 1962-1968, el segon, el per铆ode 1969-1972, i el tercer publicat ara es refereix als anys 1973-1975. Un cop completada l’obra pot arribar a 14 volums d’unes cinc-centes p脿gines cadascun. Tot plegat, com es diu en les p脿gines de la mateixa Fundaci贸 Salvat, un testimoni d’enorme valor i una font d’informaci贸 inesgotable sobre la cultura i la realitat social i pol铆tica del pa铆s al llarg de cinquanta anys.

Salvat va escriure el seu enorme dietari amb plena consci猫ncia de la seva dimensi贸 p煤blica futura, ho veiem en alguns dels escrits del seus Diaris, i aix貌 sols ja en justifica amb escreix la seva publicaci贸. La intensitat de la vida de Salvat, el seu coneixement i posici贸 en el panorama de la cultura europea i de m茅s enll脿, amb les seves m煤ltiples coneixences i relacions, la seva enorme capacitat de treball i d’aprenentatge, la seva vitalitat o m茅s b茅 hiperactivitat, la seva intel路lig猫ncia, la seva sana curiositat, la seva conjugaci贸 entre聽 els coneixements doctes universitaris i la praxi art铆stica, etc… Fan dels seus dietaris un compendi d’un inusitat inter猫s.

Cal dir que la lectura programada dels fragments del diari ha vingut recolzada per la publicaci贸 d’un especial Ricard Salvat a una nova revista sorgida de Edicions de la Universitat de Barcelona, de nom Comp脿s d’amalgama : Revista de cultura contempor脿nia, en el seu n煤mero 0. Hi trobem tots els fragments llegits en el curs de l’acte.

Les diferents veus dels lectors, personalitats intel路lectuals i art铆stiques, van anar desgranant les p脿gines viscudes per un聽 home valent, lluitador i plenament encuriosit i capacitat per a tot.

El conjunt d’aquests Diaris fornir脿, despr茅s de la seva publicaci贸 completa, una cr貌nica de la vida i els costums d’una gent i d’una 猫poca que han format part de l’elit de la cultura europea, de la cultura en el sentit m茅s ampli. S贸n centenars o millor dit milers de mirades, de gestos personals, de cr铆tiques i comentaris, opinions, converses, personatges, viv猫ncies, experi猫ncies socials, pol铆tiques, i sobretot art铆stiques, fets des dels g猫nere dietar铆stic a la manera com des de la literatura ho va fer l’immens mosaic que suposa 脌 la recherche du temps perdu, de Marcel Proust.

Gr脿cies Salvat, per aquest immens esfor莽, per aquest immens testimoni.

 

Amadeus

EN RECORD DE RICARD SALVAT (1934-2009), als cinc anys de la seva mort.

"Ricard" (2009). Pe莽a escult貌rica de Joan Salvat

“Ricard” (2009). Pe莽a escult貌rica de Joan Salvat

鈥淩ICARD鈥

Hi ha les arestes clares d鈥檜n cub segmentat, perfecci贸 alt铆ssima, alada, que emmarquen la llum i creen una ratlla cruenta entre el dins i el fora. En aquest tr脿nsit 鈥揺ntre interior i exterior- s鈥檋i bressola, magnificent, l鈥檈xquisidesa. Una rara qualitat que nom茅s es deixa posseir per uns pocs homes.

Dins els v猫rtexs, s鈥檈stenen escenaris poli猫drics oberts a tot esdevenir, on s鈥檋i聽 conjura la vida humana, m茅s ben viscuda que en la pura llum del dia, m茅s real per l鈥檃cci贸 paradoxal de l鈥橝rt que la realitat mateixa. Copsar-ne el seu gest i la seva parla sonora -singular i plural alhora, antiga i nova ensems-, captenir-ne les sorolloses construccions del pensament i el remoreig dels somnis amatents de plenitud, aquests en s贸n tots el seus prop貌sits. Mentrestant i a tothora, una llum garbellada penetra per la petita obertura superior, -quadrat perfecte!- per a dialogar amb la Idea que ens ve de dalt, que sempre ens ve de dalt.聽聽

A dins, tamb茅, ocupant un lloc central, com un secret immens, per貌 vistent i obert tothora, un cub ara junyit, d鈥檜n blanc immaculat, en detalla i en fa perviure tota la puresa del gest i tota la semblan莽a de la forma.聽La forma d鈥檜n home exquisit.

PD: Consulteu: Fundaci贸 Ricard Salvat

TARDA D’HIVERN A L’ATENEU BARCELON脠S(2)

biblioteca-ateneu.jpg

Biblioteca de l’Ateneu

 

L鈥櫭簄ic retrat pict貌ric que es coneix d’Ildefons Cerd脿 茅s el que centra l鈥檈spai del vest铆bul de la biblioteca de la instituci贸. Obra de Ram贸n Mart铆 i Alsina del 1878. Aturar-s鈥檋i i contemplar-lo, evoca tot un esperit edificant, tota聽la voluntat plena del socialisme ut貌pic de Cabet, de les corrents higienistes i renovadores d鈥檃quell temps, plenes de confian莽a en la capacitat humana positiva, en la racionalitat de la ci猫ncia i la t猫cnica, dels posats dignes i majest脿tics dels grans senyors abans de l鈥檃parici贸 de la primera gran sospita que va representar Sigmund聽Freud. Tot aix貌 rememora l’Artificier. I tot aix貌 el prev茅 de 鈥渓a imprompta鈥 del coneixement: aquell saber que sempre el saber 茅s inconcl煤s, 聽i de聽com els diferents imaginaris que es construeixen i s鈥檈xpandeixen com a grans b茅ns聽comuns es superposen i es difuminen en el gran classificador que n鈥櫭﹕ el temps hist貌ric. Aix貌 茅s tot, 茅s l鈥櫭簄ica q眉esti贸.

Assegut en les altes cadires envellutades de verd d鈥檜n petit i arraconat indret de l鈥檈difici, l鈥橝rtificier, es disposa ara a respondre en plaent sol路licitud tot de preguntes interiors. El mira un negre i lluent bust del pol铆tic i metge tan estimat, el Dr. Robert.聽A ell li sembla que la seva mirada li diu: Recorda Isaiah Berlin! No totes les preguntes tenen una resposta racional!聽

Assegut en una lassitud que recorda el von Aschenbach de Mann en els preludis del seu viatge fatal a Ven猫cia, lassitud que nom茅s pot donar una determinada edat i una determinada atmosfera espiritual, imagina els diferents itineraris de la seva vida i els itineraris de la Vida. L鈥橝rtificier ha assistit fa pocs dies a una confer猫ncia del Liceu Joan Maragall sobre art i filosofia a la sala Sagarra del mateix recinte, all铆聽es va聽parlar de Thomas Mann. Hi parlava un jove fil貌sof: Sergi Mas, molt conscient de la magnitud que lligava el novel路lista amb la reflexi贸 entre filosofia i art.聽

Assegut i aclofat amb aires aristocratitzants, ara amb la m脿 distesa finalment, com Aschenbach tamb茅, somica i cantussola 鈥淔ac, ut portem Christi mortem鈥 de l鈥橲tabat Mater de Pergolesi. Una meravella de l鈥檌maginari hum脿.聽Passa aleshores que un grup joven铆vol de l鈥檈scola d鈥檈scriptura irromp al lloc amb el seu enriolament. Passa i sorpr猫n al visitant en el seu capficament, i el seu cant tot just ara emmudeix sobtadament. Els ulls joves, que endevinen tots de mons encara per descobrir intactes i existents en primera inst脿ncia, es retroben amb els ulls de l鈥檋ome que sap que s鈥檋auran de crear tots i cadascun d鈥檃quests mons, perqu猫 la seva exist猫ncia dep猫n de l鈥檌mpuls hum脿 creatiu i sols, en darrera inst脿ncia,聽d鈥檃quest.聽

Tot aix貌 ocorre en una tarda d鈥檋ivern, en les estances del palau ben caldejat dels Sabassona, seu de l鈥橝teneu Barcelon猫s des de 1906, mentre sona un llarg piano de cua amb la veu clara de D茅bussy en una de les sales adjacents, la sala Pompeu Fabra. 脡s Josep Buforn al piano.聽

A tocar, un grup de joves 鈥揳ctors de l’AIET ja de talla- donen forma amb molt m茅s que una lectura dramatitzada al nou Premi de Teatre Josep Robrenyo. Pilar Fern谩ndez i Balcells ens deleix amb 鈥淧la莽a de la Vila, 2鈥 un text magn铆fic, mereixedor del premi, que burxa en aquella vida dels llocs, en aquella impregnaci贸 psicol貌gica dels lloc que perdura, perqu猫 tot ve d鈥檜na mateixa 脿nima, la qual tots portem adormida i podem actualitzar-la a pleret.聽

Abans de sortir, el nostre home passa per la biblioteca i recull quasi com un manament 鈥淎nimals destructors de lleis鈥 de Ricard Salvat, a dins, la cita d鈥橦enry Miller, d贸na tot l鈥檃compliment al seu extraviat caminar: 鈥淟鈥檋ome 茅s un animal destructor de lleis, poc segur d鈥檈ll, tanmateix鈥

 

 

EL MEU RICARD. Un homenatge p貌stum fallit.

absalvat25030942.jpg

Fotografia recent de Ricard Salvat (1934-2009)聽feta per Roser Vilallonga i publicada a LAVANGUARDIA.ES

 

 

Prou li ha costat a l’Artificier i al qui signa aquest posts, de parlar de l鈥檃cte celebrat a l鈥橝teneu Barcelon猫s entorn del desaparegut Ricard Salvat el passat dia 29 de juny. En la coneguda construcci贸 d鈥檃rtificis a que sotmet la seva pr脿ctica, l鈥橝rtificier, per a con猫ixer m茅s b茅 el real, com ell afirma, i en la visi贸 oberta d鈥檜ns ulls confiats del qui signa, varem assistir estupefactes a l鈥檃cte dit “El meu Ricard. Homenatge p貌stum a Ricard Salvat“. Un acte improvisat, maldestre, esc猫nicament nul i indigne per un mestre de teatre, i no val l鈥檈xcusa de que un acte sentit no pot ser teatre, perqu猫 per a ell, per a Ricard, el teatre no podia ser cap farsa, ans la millor forma per expressar la vida, tota la vida en la seva plenitud.

 

Arrenglerats en el rac贸 de l鈥檃mfiteatre de la sala d鈥檃ctes, per evitar aquell botinflament que sempre acut per l鈥檃fany de notorietat humana en tots els homenatges que ens tributem els homes els uns als altres, varem evolucionar incr猫duls des de la ingenu茂tat primera a la perplexitat despr茅s, davant d鈥檜n acte tan maldestre. Hagu茅ssim pogut no dir res, sabem que el dolor no vol soroll, aquest fou el primer pensament i la primera opci贸 per no caure en l鈥檈rror o sospita d鈥檃quells altres, tamb茅, afanys de notorietat que inevitablement enfanguen a tots聽els homes, per貌, despr茅s d鈥檜na petita confessi贸 de la poquesa de l鈥檈sdeveniment聽a Neus Salvat i Ferr茅 -germana de Ricard- present en l鈥檃cte i 煤nica persona a la que per amistat varem voler saludar al final de l鈥檃cte,聽el gran dubte i la gran pregunta Hamletiana en que ens va il路luminar Shakespeare, aquell ser o no ser, aquella resignaci贸 estoica del sofrir els cops i els dards de la ultratjant fortuna o aquell al莽ar-se amb armes, ha ressonat en la nostra particular dial猫ctica fins l鈥檈sclat educat d鈥檃vui.

 

Per qu猫 un homenatge en un lloc p煤blic -i d’alta cultura- a un home?, I Perqu猫 ens tributem homenatges els homes els uns als altres?. Gy枚rgy Luk谩cs en uns escrits de joventut 鈥搎ue ell mateix va titllar de pecaminosos, per貌 que com recalca 脕gnes Heller, semblants als pensaments del darrer i madur Thomas Mann- 聽reflexiona i diu : 鈥淗a mort alg煤. Qui era? Tant se val. Qui sap qu猫 significava per a l鈥檃ltre, per alg煤, per al qui n鈥檈ra m茅s a prop o del tot estrany? Els va 茅sser mai a prop? O dins de llur vida? Fou a la vida d鈥檃lg煤, a la vida real d鈥檃lg煤? 驴O fou tan sols una pilota dels seus somnis malaguanyats, llan莽ada expressament d鈥檃c铆 cap all脿? 驴Nom茅s el trampol铆 que engega alg煤 a un lloc o altre? 驴Nom茅s el mur solitari per on s鈥檈nfila una planta聽eternament estranya? I si veritablement significa聽 res per alg煤, qu猫, doncs, com i de quina manera? 驴Pel pes i ess猫ncia, per la seva manera d鈥櫭﹕ser o per imatges fantasmag貌riques, per una paraula dita inconscientment o per un gest casual? Qu猫 pot 茅sser un home per un altre?.鈥[1]

 

聽Tot aix貌 ens interrog脿vem en la seq眉猫ncia de l鈥檈sdevenir de l鈥檃cte, a m茅s, perqu猫 el t铆tol tan deliciosament subjectiu com el de 鈥淓l meu Ricard鈥 aix铆 ho feia pensar. I llevat unes poques intervencions com la de 脌ngel Serrat Crespo, Gloria Montero, Herman Bonnin, tot va deixar-se caure de ple en els actes q眉otidiants o en el pur “divertiment” estult. I finalment, per qu猫 aquest homenatge? Sabem que m茅s enll脿 del nostre encobriment postmodern que demana que a totes les coses s’hi hagi de fer front amb l’estil d’un anecdotari divertit, hi ha la trama espessa de la brutalitat de la vida que ens colpeix i ens mena a una certa o incerta -segons com es miri- transcend猫ncia, en un inesperat-esperat esperar-ho tot, de gaireb茅 tot el possible. Tot aix貌 ens interrog脿vem en la seq眉猫ncia de l鈥檈sdevenir de l鈥檃cte. I, doncs, d鈥檃cord, no pod铆em apel路lar a l鈥檋orror que ens colpeix, per貌…

 

Ni una sola fotografia presidint l鈥檃cte per establir una m铆nima connexi贸 amb qui homenatgem. Ni un petit muntatge audiovisual per donar a con猫ixer 聽la figura de Ricard, ni una simple presentaci贸 en PowerPoint avui disponible per qualsevol instituci贸, la gent pujant i baixant esperant per parlar a platea com l鈥檃cte d鈥檜n col路legi, ni un sol acte art铆stic… , ni el desvetllament de gaires emocions. I aix貌 sap greu per la fam铆lia i pels qui l鈥檈stimaren en vida.

 

Un homenatge demana fer comprendre l鈥檋ome del que volem parlar. Aproximar-nos-hi per con猫ixer-lo, per estimar-lo, per valorar-lo i recordar-lo per un temps curt, un m脿gic moment que ens allargui miraculosament la seva vida i la seva pres猫ncia. Un acte edificant que es permeti aprendre emocionalment i fer-nos una mica m茅s savis. 聽D鈥檃ix貌 en sap molt el teatre, d鈥檃ix貌 en sap molt l鈥檃rt, i de les dues coses en sabia molt en Ricard Salvat i ho va mostrar amb escreix, ac铆 i arreu, dins l鈥檃lta cultura, que no per aix貌 elitista, ans alta per profunda i rigorosa, intel路ligent i altament emotiva, serena i agosarada alhora, per貌, aix貌 s铆, no ensorrada en la mandrosa i abulica inexist猫ncia d鈥檃scesi, l鈥檃scesi necess脿ria per a l鈥檈xig猫ncia de sentir-se veritablement home dins l鈥檈ternitat.

L’Artificier
i
Josep Vicens-i-Planagum脿

[1] Luk谩cs, Gy枚rgy (1910). Die Seele und die Formen : L鈥櫭爊ima i les formes. Barcelona : Edicions 62, 1984.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén