C. Coneixement. Del coneixement integral.
Justificaci贸 a una exposici贸聽bibliogr脿fica a la Biblioteca de Ci猫ncies Socials de la Universitat Aut貌noma de Barcelona. Gener i febrer de 2009

聽聽

A prop貌sit de l鈥檈xposici贸 virtual

鈥淔actor d鈥檌mpacte de revistes de ci猫ncies socials鈥

http://www.bib.uab.es/socials/exposicions/impacte/presentacio.htm
(Vegeu les聽fotografies de l’exposici贸 presencial dins aquesta p脿gina a l’apartat Disseny i contingut)
聽聽
聽聽
Una exposici贸 bibliogr脿fica sobre les deu revistes de ci猫ncies pol铆tiques, economia, sociologia i dret amb m茅s factor d鈥檌mpacte l鈥檃ny 2007, segons el聽Journal Citation Reports聽鈥揺laborat per L’Institute for Scientific Information (ISI)- no faria suposar, d鈥檈ntrada, gaire m茅s possibilitat expositiva presencial que la de respondre amb els t铆tols de les publicacions citades d鈥檜na manera ben documentada i vistent.
Cal valorar la capacitat d鈥檈laborar un 铆ndex d鈥檌mpacte. La seva metodologia, el seu abast, la seva precisi贸. Cal per貌 no equivocar-se respecte al seu aut猫ntic significat. Perqu猫 no s鈥檈scapa a ning煤 l鈥檃dvert猫ncia de les moltes limitacions que aquests 铆ndexs suposen respecte a recon猫ixer l鈥檈stat qualitatiu del coneixement hum脿 en un determinat 脿mbit i moment.
La quantitat de citacions dels articles d鈥檜na determinada revista pot venir determinada per molts factors : 脿rees i factors de poder en la investigaci贸 cient铆fica, canals de comunicaci贸, modes i corrents dominants, obligatorietat curricular de publicar literatura cient铆fica, etc. O, tamb茅, pel fet que cada moment hist貌ric fa una tria dins la literatura cient铆fica en funci贸 dels seus mites i dels seus prejudicis subjacents, els quals, paradoxalment, pel fet de ser l鈥檕bvietat del present no s贸n reconeguts com a tals, ans com a veritats indiscutibles. 脡s all貌 que l鈥檋istoriador Josep Fontana afirma 鈥揺n un plantejament de m脿xima objectivitat i de m脿xima honestedat- referint-se al coneixement tocant a la seva disciplina: la hist貌ria, quan diu: “Conv茅 rebutjar la il路lusi贸 que hi hagu茅 uns temps passats en qu猫 la narraci贸 hist貌rica era fabulosa, mentre que en els temps moderns la veracitat i l鈥檕bjectivitat defineixen el que es pot considerar “hist貌ric”. Els estils han canviat, com ho han fet els mites, per貌 la hist貌ria segueix associada a les concepcions socials i als prejudicis dels historiadors i del seu p煤blic, encara que uns i els altres tendeixin a creure, com ho feien els homes del passat, que els seus mites i els seus prejudicis s贸n veritats indiscutibles”(Fontana, Josep. La hist貌ria dels homes. Barcelona : Editorial Cr铆tica, S.L., 2000. )
Per貌 茅s veritat que l鈥檈laboraci贸 d鈥檃quests 铆ndex no pret茅n, ni de bon tros, una tasca tan i tan immensa. No plantegem pas, doncs, cap objecci贸 a aquestes creacions que sens dubte poden ajudar-nos. Si de cas les 煤niques pertinents s贸n les objeccions que ja s鈥檈smenten en la mateixa web de l鈥檈xposici贸 virtual sobre el que aqu铆 ens ocupa, a saber, el que publica ISI.
De fet, com es recalca en la mateixa web, tots els 铆ndexs tenen biaixos ja que no sempre inclouen les mateixes revistes, calculen el factor d鈥檌mpacte de maneres diferents (tenint en compte m茅s o menys anys) i cobreixen 猫poques, tem脿tiques o 脿rees geogr脿fiques determinades.
Res m茅s a dir, doncs, a aquests 铆ndexs d鈥檌mpacte鈥 si no fos que la recepci贸 que provoquen en el p煤blic cient铆fic i en el p煤blic en general no fos tan poc afinada, tan poc encertada, fins el desprop貌sit de definir de facto l鈥檈stat del coneixement, l鈥檈stat de la q眉esti贸 respecte聽 a les possibilitats d鈥檃scensi贸 i d鈥檕cupaci贸 de c脿rrecs. I 茅s aix貌 el que conforma el punt d鈥檌nflexi贸 del qual arranca l鈥檈xposici贸 presencial que motiva aquest escrit.
Ens trobem acarats a la sospita de tot el que no forma part d鈥檃quest r脿nking, sospita davant altres vies de recerca cient铆fica no predominant, no tan vinculada al poder de les compet猫ncies o incompet猫ncies de les c脿tedres o instituts de recerca, a altres formes de coneixement al marge del m猫tode cient铆fic, en l鈥檕blit i rebuig a altres formes de la tradici贸 o del present, tant de les experi猫ncies personals subjectives 鈥揔ierkegaard diu: la subjectivitat 茅s la veritat- com dels inconscients col路lectius i de les experi猫ncies mundanes.
Des de la necess脿ria i higi猫nica -en el seu moment- Il路lustraci贸 ens trobem massa decantats vers la literatura de coneixement que es construeix des de la ra贸. Massa excloents dins el discurs del coneixement de qualsevol altre possibilitat que no sigui la del m猫tode cient铆fic, la del paradigma -sens dubte espl猫ndid- de Karl R.聽 Popper que ha dut a resultats brillants per貌 m茅s propers a la creaci贸 que al descobriment de la realitat, i a una t猫cnica capa莽 i resolutiva que sens dubte ens est脿 transformant la vida, all貌 que anomenem vida, de vegades sense una cosmovisi贸 global i edificant.
Ens conv茅 -com ja va passant des dels anys 60 del segle passat- incorporar altres formes de coneixement, comprendre per exemple all貌 que ens diu Cesare Pavese referent al mite, i que reprodu茂m en els textos d鈥檃questa exposici贸, o la cr铆tica de la divinitzaci贸 de la ra贸 dels estudis del fil貌sof聽 Eugenio Trias, de la deessa Ra贸, o l鈥檃rticle del f铆sic i poeta David Jou del qual s鈥檌nclouen dos fragments, tamb茅, en aquesta exposici贸.
脡s cert que la ci猫ncia s鈥檋a de subjectar a 鈥渓鈥檈mbut de Karl Popper鈥 per貌 no tant a l鈥檈mbut del 鈥渃ientisme鈥澛 no tant a la visi贸 del passat com a “uns temps passats en qu猫 la narraci贸 del saber era fabulosa, mentre que en els temps moderns la veracitat i l鈥檕bjectivitat defineixen el que es pot considerar coneixement” (em permeto parafrasejar la cita de Josep Fontana tot canviant la paraula 鈥渉ist貌ria鈥 per la de 鈥渟aber鈥 o 鈥渃oneixement鈥), o d鈥檃ltres, que ni hem gosat definir sota un gen猫ric etc. 鈥
Tamb茅 el coneixement que proporciona la intu茂ci贸 po猫tica o religiosa, la for莽a de l鈥橢ros, la Pietat i Th脿natos, les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari reflectides en una personalitat noble, l鈥檈ntusiasme, el terror i la seducci贸, la for莽a de la imaginaci贸 i de l鈥檃rt,聽 la poderosa i enervant m煤sica t茅 una import脿ncia cabdal per al coneixement hum脿. I tamb茅 t茅 paranys o embuts als quals es pot sotmetre i extraviar. Quan una febre il路lus貌ria i de deliri no retorna a la salut i l鈥檋armonia necess脿ria, aleshores comencen tamb茅 a destacar alguns profetes, alguns il路luminats, ignorants agosarats, esoterismes de tota confessi贸 i secta. En definitiva posicions massa tendents a no creure en la frase del poeta hind煤 Rabindranath 聽Tagore que diu: 鈥淓l misteri de la creaci贸 茅s gran com la foscor de la nit, i s贸n les il路lusions de saviesa com les boires de la matinada鈥. Nom茅s per un criteri 鈥搗脿lid en aquests moments hist貌rics per l鈥檃bassegador i preeminent model cient铆fic – de discriminaci贸 positiva no hem posat tamb茅 una s猫rie d鈥檈mbuts a la banda dels coneixements que ens proporciona l鈥檋emisferi dret del cervell, car tamb茅 en sabem els perills d鈥檜n decantament excessiu.
Aquests m贸ns que s鈥檋an d鈥檌ntegrar representats pel dos hemisferis cerebrals en la vitrina expositiva, en la imatge central d鈥檜n cervell d鈥檜n 茅sser hum脿 damunt el laberint del m贸n, el laberint de la vida. Aquests m贸ns de coneixement m煤ltiple i necessari. Aquest hemisferi dret que correspon a la funcions cerebrals de la intu茂ci贸, l鈥檃rt i la sensibilitat, la m煤sica i el cant鈥 l鈥檃nomenat femen铆 (de discutible o ofensiva nominaci贸), i que pensa globalment com ho mostra la integraci贸 de totes les pulsions en una sola corda dins l鈥檈spai expositiu. L鈥檋emisferi esquerra, que correspon a les funcions de la ra贸, la parla, de gran capacitat anal铆tica, l鈥檃nomenat mascul铆鈥 (de discutible o ofensiva nominaci贸), destacat en l鈥檈spai expositiu per diverses cordes per entendre la seva sovintejada fragmentaci贸. I aquesta integraci贸 desitjada i harm貌nica per al coneixement hum脿, feta a partir d鈥檃questes 鈥渋, y, et, and, e, und, …鈥 copulatives, no pas mots disjuntius…
Vet aqu铆 el suggeriment d鈥檃questa exposici贸 presencial, 聽d鈥檃ntuvi aparentment innocent, successivament 聽ramificat i expandit, potser m茅s enll脿 de les seves imaginades possibilitats inicials, per a sorpresa del mateix realitzador, com ocorre sempre que hom actua amb l鈥檋armonia dels dos hemisferis cerebrals.
Amb la prud猫ncia que calgui. Amb la capacitat d鈥檃prendre, si cal.
聽聽
Josep Vicens-i-Planagum脿
(PAS de la Biblioteca de Ci猫ncies Socials)
Josep.Vicens@uab.cat / gener 2009