Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Etiqueta: Mètode de la suspensió còsmica

DEL MÈTODE DE L’ARTISTA (creador o intèrpret) (2)

 

Michel Fustier (1923-2018). Escriptor, dramaturg i investigador de la creativitat

Que un estat d’ànim una mica febril -en el sentit d’apassionat- allunyi la tempestuosa i absorbent força del dia dia de qualsevol de nosaltres, que una lassitud ens sorprengui entre el fer i desfer de la vida, que una absència de fets colpidors ens deixi un moment de respir, o precisament per la seva presència -recordem el caràcter paradoxal del funcionament anímic- l’ànima es sostregui i aturi el temps i l’espai… per uns moments, per uns instants, en que lliures del dur farcell del temps -Baudelaire dixit- hom pugui entrar en una mena d’embriaguesa lúcida i plaent…

Si tot això s’esdevé en la nostra interioritat… Si tot, tot això, que dèiem en un post passat d’aquest mateix dietari, es produeix per la casualitat dels fets, per l’enfilall de successos i reflexos que s’originen en el xoc constant que es la vida… i ens forneix aquesta sinestèsia lúcida que… És, ni més ni menys, allò que l’Artificier ha anomenat des de la seva infantesa somniadora, un estat mental de suspensió, de lleugeresa, d’interrupció, d’enlairament… Un estat creador i/o interpretador per excel·lència.

Si tot això s’esdevé en la nostra interioritat… Un devessall inconnex d’al·legories se’ns obre a la ment, on, no en va, ens hi parla l’inconscient. Aquí ressona el poema de Baudelaire, Correspondances. Recordeu aquell ” Com ecos que es confonen a una llarga distància / dins una tenebrosa i profunda unitat, / tan vasta com la nit i com la claredat, / entre olors, sons, colors, s’estableix consonància. “… Una enorme obertura cap a l’immens. 

Si tot això s’esdevé en la nostra interioritat… És que estem treballant dins el mètode de la suspensió còsmica.

Michel Fustier, nascut a Constantinoble el 1923 i mort a Villeurbanne el 2018, escriptor i dramaturg que va investigar sobre els fenòmens de descoberta i de creativitat humana, assegura que aquests processos que succeeixen en la nostra intimitat i que ens modifiquen els nostres estats de consciència no són fruit només de l’atzar, sinó que també poden reproduir-se voluntàriament. I això, que ens pot semblar sorprenen, ho sap íntimament i diria secretament l’artista. Ho coneix obscurament des de temps immemorials.

Tot artificier, i entenguis aquest apel·latiu com a sinònim d’artista, i, també, en el sentit més ampli creatiu, sigui en el camp artístic, filosòfic, científic o tècnic, ho coneix, ho identifica en la seva veu interior.  Diu Fustier que no ens cal pas esperar la il·luminació creativa, altrament dita inspiració, la qual es produeix al final d’una llarga i incerta maduració, perquè hi ha actituds voluntàries que permeten d’accelerar considerablement aquestes fases de l’esperit humà.

Hi han estímuls interiors i exteriors que podem provocar i que poden alterar l’estat de la nostra consciència. I no ens referim aquí a l’ús de drogues específiques, de paradisos artificials, a certs estats d’embriaguesa coneguda per l’home des de temps immemorials i que sens dubte han apaivagat el dolor i la sofrença en situacions de dolor inguarible. Ens referim a estímuls menys productors de danys i de dependències.

Ens pot acompanyar una música dèiem en el post a que remet el present, podem abocar-nos a les vivències que ens proporcionen les obres artístiques en les quals ens concentrem i ens hi endinsem. Una lectura que ens produeixi un calfred inexplicable, un simple poema que remogui les fibres del nostre record o no record… Ens  pot ser enormement productor d’un estat d’ànim creatiu una solitud i un silenci cercat voluntàriament, o també una trobada grupal desitjada. Una pràctica meditativa en un improvisat dojo zen, una mera concentració contemplativa, o un ben lliurar-nos a un moviment del cos involuntari (Katsugen). Un simplement donar-nos tot el temps del món, desconnectar-nos dels mòbils i altres instruments de comunicació, lliurar-nos de les nostres responsabilitats momentàniament , o un control de la llum i del lloc que ens el faci acollidor i ens permeti resseguir els contorns del que ens envolta…  Una olor que ens trasbalsi i acaroni la pell, un mirada d’algú que ens inciti al desig… Una presència en l’absència…

Tot això són estímuls que poden modificar el nostre estat de consciència.

Fustier assenyala en el seu llibre L’Inventique, nouvelles méthodes de créativité, (1) fet conjuntament amb Arnold Kaufmann i Annick Drevet, que a més, els processos de descoberta creativa, són els mateixos en totes les disciplines, perquè més enllà de la diversitat dels coneixements treballats, allò que dóna unitat als processos de la descoberta, són les regles de funcionament del cervell, jo diria de la nostra ànima ja que aquest concepte ens afegeix una dimensió més transcendent. Tots els recercadors busquen de la mateixa manera i la creació artística es construeix de la mateixa manera que la creació científica.

Aquí hi podríem afegir el coneixement aportat per les tècniques de l’electroencefalografia que ha detectat que les ones elèctriques que es produeixen en el nostre cervell poden ser de quatre menes de freqüència. Les que s’anomenen Theta i que correspon a una freqüència de 4-7,99 Hz, són les que es donen en l’estat de consciència que hem descrit, un estat de percepció que es troba sota una calma profunda i que proporciona un estat d’inspiració d’idees i de solucions creatives, i també, d’un cert automatisme, sense un control atencional i conscient de la seva execució. Es donen d’una manera natural sovint després d’un son profund, d’un estat en el qual dominen les freqüències Delta de 0,1-3,99 Hz, per exemple quan ens despertem a la matinada després d’unes hores de són profund. J. V. Foix deia que en aquella hora és quan “floreixen i granen els mots”.

Seguint amb els postulats de la creativitat de Fustier se’n revela una idea cara a l’artista, sabuda per tot artificer, a saber que els processos de descoberta creativa es donen sempre dins de l’inconscient. Com dèiem es donen sempre en aquest trànsit estrany de la vida humana a un mistèric i desconegut univers.

Diu Fustier que quasi bé mai la resolució d’un  problema és el resultat d’una gestió lògica i clara. Ella neix d’associacions profundes, dins de zones del pensament a les quals no és té pas sempre un accés immediat ni fàcil. I és clar, ens recorda també que per accedir a l’inconscient, es necessari alliberar l’esperit de les seves inhibicions… la nostra educació  i la pressió social actuen com uns guardians que vigilen la porta dels nostres tresors profunds per a prohibir-hi l’entrada. Cal apartar aquest guardians amb precaució, si bé amb fermesa…

Moltes més coses interessant ens sistematitza Fustier en el seu treball. Ens diu, per exemple, que la descoberta creativa es fa dins un clímax d’expansió, de plaer i de passió, perquè la joia més profunda que pot experimentar l’home, és la de crear. La descoberta creativa pressuposa i engendra un clima exaltant, i quin artista, creador o intèrpret, no coneix aquesta joia interna que el compensa de la seva dedicació lacerant i obsessiva fins a l’extenuació, la feinada d’una obra que en el fons dels fons és totalment gratuïta i generosa.

I encara més, Michel Fustier ens diu una cosa que xoca frontalment amb tots els sistemes de creences en tant a la producció de coneixement, la selecció de llocs de treball, la valoració curricular. Ens diu que les descobertes creatives no són pas fetes pels experts, ja que els coneixements acumulats al llarg d’una vida acaben sent un entrebanc per a l’esperit, perquè aquells no escauen al joc necessari a la invenció. Moltes vegades les troballes són fetes per “ingenus naïfs” perquè han abordat els problemes sota un angle inesperat.

Ens parla també de que “el meravellós” afavoreix la descoberta creativa. La creació artística, igual tècnica o científica, és un fenòmen tant afectiu com intel·lectual. És perquè el cercador de solucions creatives les somnia que les acaba trobant.

Diu que la descoberta creativa neix de la biassociació.  Tota descoberta creativa neix d’una comparació de dos conceptes, de dos teories, de dues experiències diferents. Provocar la comparació afavoreix les descobertes. De fet  es tracte del vell procediment de l’analogia, que com diu Maurici Pla(2) …el procediment analògic, en canvi, amb la seva mecànica  tan obscura i alhora tan precisa, desdibuixa els límits d’aquesta terra ferma per totes bandes, atorgant un marge molt mes ampli a les mecàniques del pensament sense necessitat d’entrar en els circuits de la follia i de l’absurd o en els misteris insondables dels esdeveniment atzarosos.

Els grups pluridisciplinaris poden ser una unitat operativa de la descoberta creativa també en el terreny artístic i per descomptat en els altres terrenys, i això per quatre raons principals. El grup permet la conjunció de coneixements, la conjunció d’estratègies de raonament, la conjunció de les efectivitats o dels temperament i en fi la conjunció dels experts que tenen molts coneixements i dels naïfs els quals posen en dubte els seus coneixements. Aquí podríem referir-nos al grups teatrals o d’arts escèniques en general, el projectes artístics que requereixin treballs en equip, i tal volta també, als conjunts instrumentals dins la música.

Hi ha un corol·lari final de tots aquests postulats que ens presenten Kaufmann, Drevet i especialment Fustier, perquè tot això ens revela com la vida d’un creador, i en el nostre cas del creador artístic, l’artificier, presenta uns paràmetres vitals diferents als d’una vida estandarditzada, comuna, que atenyi només a la necessitat coneguda i repetida, i no pas, a la possibilitat, a l’elevació i al nou, perquè ell ha de conjurar els seu estats anímics, ha de jugar amb les forces de la voluntat perquè aflorin els boscos i els oceans, les serralades i els constel·lacions que tots tenim dins el nostre esperit, però que només a ell no li esta permès d’apagar-les, i té el deure sagrat d’agitar-les, per dir al món que som vius i d’una matèria preciosa, delicada i inconclusa.

Benvinguda creativitat!

Johannes de Fontdenberg

 

(1)FUSTIER, Michel; KAUFMANN, Arnold; DREVET, Annick. L’Inventique, nouvelles méthodes de créativité. Paris : Entreprise moderne d’édition, 1970

(2)PLA, Maurici. Sobre la imaginació analògica: Lautréamont, Breton, Roussel. Barcelona : Quaderns Crema, S. A., 2003

Tots els texts en cursiva pertanyen al post del mateix títol part (1) dins d’aquest blog.

DEL MÈTODE DE L’ARTISTA (creador o intèrpret) (I)

Taller de L'Artificier

Taller d’artista. Foto de “L’Artificier : petit espai de creació” al Palau Mercader de Barcelona

A D. Sam Abrams, per la seva magnífica interpretació d’Ash-wednesday – Dimecres de cendra, de T. S. Eliot, en el 50è aniversari de la mort del poeta. Amb la seva lectura-interpretació va saber mostrar el mètode que aquí s’explicita, en un acte celebrat a Sant Cugat del Vallès a “LaGaleria” el 24 d’octubre de 2015.

Que un estat d’ànim una mica febril allunyi la tempestuosa i absorbent força del dia dia de qualsevol de nosaltres, que una lassitud ens sorprengui entre el fer i desfer de la vida, que una absència de fets colpidors ens deixi un moment de respir, o precisament per la seva presència -recordem el caràcter paradoxal del funcionament anímic- l’ànima es sostregui i aturi el temps i l’espai… per uns moments, per uns instants, en que lliures del dur farcell del temps -Baudelaire dixit- hom pugui entrar en una mena d’embriaguesa lúcida i plaent…

Ens pot acompanyar una música. Avui, diria, els treballs pianístics de Maurice Ravel, demà qualsevol altra meravella. En aquest punt del nostre inventat calendari,  és fàcil tenir a mà -en el no lloc d’Internet- a qualsevol hora i a qualsevol lloc, les millors interpretacions musicals que honoren aquest trànsit estrany de la vida humana a un mistèric i desconegut univers.

Hom diria que en aquest punt de la nostra breu consciència, en aquest estat arraulit i altra volta paradoxal, per, alhora, obert a l’infinit, en aquest estat de fragilitat immensa, una possibilitat inaudita ens queda a tocar. És, ni més ni menys, allò que l’Artificier ha anomenat des de la seva infantesa somniadora, un estat mental de suspensió, de lleugeresa, d’interrupció, d’enlairament… Un estat creador i/o interpretador per excel·lència.

Un devessall inconnex d’al·legories se’ns obre a la ment, on, no en va, ens hi parla l’inconscient. Aquí ressona el poema de Baudelaire, Correspondances. Recordeu aquell ” Com ecos que es confonen a una llarga distància / dins una tenebrosa i profunda unitat, / tan vasta com la nit i com la claredat, / entre olors, sons, colors, s’estableix consonància. ” (Versió de Xavier Benguerel). Una enorme obertura cap a l’immens. També, aquí, un jove Artificier va anomenar aquest torrent immens aplegat amb aquella interrupció de tot : “còsmica suspensió”.

Un vell, vellíssim, Artificier, anomena, encara ara, el seu mètode de treball, el mètode de la suspensió còsmica.

Fontdenvern

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén