Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Etiqueta: J. V. Foix

DE LES EXPERI脠NCIES HUMANES DE L’EXTRAORDINARI. A prop貌sit de la reedici贸 dels llibres “L’Artificier” i “De la seducci贸 i del sofriment” de l’autor d’aquest blog

S贸n efluvis surant en l鈥檈spessa nebulosa, sortint de ramells d鈥檃igua acanalada, descendent, vers la fonda gorga del seu caient, ple de borbolleig rabent, i en present.

S贸n vents inn煤mers, polidireccionals, que aboquen cels allargassats i rosats, al gr脿vid i a l鈥檌ngr脿vid flagell del nostre cor sedent.

S贸n llums immaterials dins la Veneciana esgl茅sia de S. Giorgio Maggiore. Matins que traspuen una lluentor serena en les arcades altives, sublims, que vinclen, agemolit, el nostre cos vers la divinitat resplendent (…)

 

San Giorgio Maggiore, des de la pla莽a San Marco de Ven猫cia (Pixabay License)

 

Que totes aquestes experi猫ncies sensorials se鈥檔s apareguin en el dia a dia, en el quotidi脿, en l鈥檃baltiment de la normalitat estantissa, en el tedi 鈥淏audelairi脿”, com una emanaci贸 subtil i invisible, en efluvis surant en l鈥檈spessa nebulosa, com uns vents inn煤mers, com unes llums immaterials en聽 la silueta ombrosa i altiva de la ciutat m茅s m脿gica… I en transfigurin, tanmateix, tota la realitat percebuda, tota l鈥檈xperi猫ncia vital i tota realitat, conformant tota una experi猫ncia de l鈥檈xtraordinari en les nostres vides… No deixa de ser una experi猫ncia coneguda a tota la humanitat, malgrat que la seva recurr猫ncia, la seva estandarditzaci贸, la seva consci猫ncia i la seva racionalitzaci贸 no sigui feta per tothom de la mateixa manera.

Ens referim a aquells instants on se鈥檔s atura el temps, on una percepci贸 de l鈥檌nstant com eternitat i totalitat ens pren, i una aguditzaci贸 dels sentits ens abra莽a i ens embriaga. Quan una experi猫ncia de concentraci贸 i de comuni贸 ens doblega en una contemplaci贸 d鈥檜ns 茅ssers, en la viv猫ncia d鈥檜na experi猫ncia, d鈥檜na construcci贸, d鈥檜n paisatge, d鈥檜n pensament. Quan per efecte d鈥檜na obra d鈥檃rt -musical, esc猫nica, liter脿ria o pl脿stica -que se鈥檔s actualitza en la nostra interioritat penetrem en altres mons, en virtualitats acerades, i se’ns obren totes les geografies possibles, totes les temporalitats absents.聽 Quan una experi猫ncia emotiva ens corpr猫n i ens atansa al rar i al bell que ens embriaga, com en l鈥檈namorament o certes contemplacions m铆stiques… Quan en els grups i les grans col路lectivitats es renoven en les seves il路lusions i esperances, i totes les revolucions s贸n possibles, i s鈥檕bren als grans canvis de paradigmes ideol貌gics i est猫tics, a noves etapes de l’esperit, i es produeixen entusiasmes col路lectius que somouen el nostre 脿nim promovent canvis…

En tot, en tot aix貌, s鈥檋i produeixen les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari que obren la vida a tota possibilitat, a tota infinitud, a tota intemporalitat…

Perqu猫 la vida en la seva experi猫ncia ordin脿ria, en la seva normalitat estantissa, en el seu transitar biol貌gic entre el naixement, la creixen莽a, la decrepitud i la mort, se鈥檔s apareix com una oposici贸 permanentment a l鈥檈sperit i a l鈥檃rt, tal com fa dir Thomas Mann a un dels seus personatges, en Tonio Kr枚ger, i 鈥no se鈥檔s presenta com una visi贸 de sagnant bellesa i formosor salvatge, no com all貌 extraordinari que dona vida a l鈥檈xtraordinari en nosaltres, ans que s贸n precisament el normal, el decent, i l鈥檃gradable aquells que constitueixen el regne dels nostres desitjos, la vida, en fi en la seva banalitat temptadora鈥.

Per貌 la vida humana se sost茅, es construeix i es perpetua a partir i gr脿cies a les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari, que l鈥檕bren cap a la infinitud i la intemporalitat. Perqu猫 tal com diu un joven铆ssim Gy枚rgy Luk谩cs : 鈥Perqu猫 els homes estimen all貌 que la vida t茅 d’alat, la seva indeterminaci贸, amb aquella oscil路laci贸 que mai no acaba, per貌 que tampoc mai no arriba al capdamunt…” I diu tamb茅… “La vida veritable 茅s sempre irreal, sempre impossible per a l’emp铆ric de la vida. Brilla una cosa, s’enlaira en zig-zag com un llampec pels seus camins trivials; una cosa que pertorba i atreu, perillosa i sorprenent, l’atzar, la gran ocasi贸, el miracle. Enriquiment i desconcert: no pot durar, no es podria suportar, no es podria viure a les seves altures -a les altures de la pr貌pia vida, de les 煤ltimes possibilitats pr貌pies. Cal retornar a un ambient clos, atu茂t,聽 cal negar la vida per poder viure.鈥

I no solament 茅s la nostra ment la que en virtut d’aquestes experi猫ncies la que es transfigura, ans tamb茅, en certa manera, que 茅s la mateixa realitat la que en queda renovada i en descobreix tot de geografies de l’absent. Llocs de geografia precisa i reconeguda on tot en queda ampliat i metamorfosat per la nostra visi贸, per la nova significaci贸 que se’n descobreix.

Les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari s贸n les que revelen la veritat en la vida, el seu sentit, el seu posicionament respecte al tot. Un tot que es projecte ara cap a un infinit i cap a totes les possibilitats, damunt el finit i el necessari de la vida…

I quin 茅s sin贸 el veritable afany i el veritable 鈥渕茅tier鈥 del poeta, l’artista, el creador, el fil貌sof sin贸 el de ser-ne el m猫dium, el vehiculador d’aquesta metamorfosi entre l鈥檕rdinari i l鈥檈xtraordinari? Entre el visible i l鈥檌nvisible?

Ocorre aqu铆 que ens trobem davant la presentaci贸 de dos llibres, suara feli莽ment reeditats despr茅s d鈥檜nes fraudulentes edicions, els quals s鈥檋an gestat, constru茂t i performat a partir i com unes experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari. Un treball amb voluntat totalment liter脿ria, amb voluntat de mediador entre l’ordinari i l’extraordinari, entre el visible i l’invisible…

Es tracta dels llibres que van ser presentats a la Llibreria Byron de Barcelona el passat 25 de maig, sota els t铆tols de L鈥橝rtificier. Poemes en prosa i De la seducci贸 i el sofriment. Poemes en prosa, ambd贸s amb el segell Grama de Pag猫s editors.

 

Cartell de la presentaci贸 del llibres (Pag猫s editors)

 

L’acte, com s鈥檈specifica en el cartell, fou presentat per l’escriptor Enric Umbert-Rexach, prologuista dels dos llibres, junt amb Matilde Fonollar que va recitar-ne un parell de poemes amb m煤sica de Granados i d’Einaudi controlada pel t猫cnic Jordi Moreno. Tamb茅 va parlar-ne el mateix autor com a cloenda de l鈥檃cte.

Hi ha en l’advertiment que encap莽ala un dels dos llibres, el De la seducci贸 i el sofriment, uns par脿grafs aclaridors respecte al tema que ens ocupa, quan diu sobre la seducci贸 i el sofriment…聽 鈥Contradictoris i extrems, els dos moviments de l鈥櫭爊ima fecunden el camp de les experi猫ncies humanes de l鈥檈xtraordinari; plenes de consci猫ncia del temps i del viure; plenes del goig i de la tensi贸 extrema. Un temps de naixences i d鈥檕bertures a l鈥檌nfinit, de transgressions individuals i socials cap聽 a la mort del vell i la naixen莽a del nou, plenes del sentit profund del viatge.鈥

Hi ha en els dos llibres, com va recalcar el mateix Enric Umbert, una aparici贸 recurrent dels mites i dels seus d茅us, perqu猫, si, com ja hem dit, l’extraordinari apareix quan l鈥檈tern i l鈥檌nfinit es projecte damunt el temporal i el finit, podem anar encara m茅s lluny i jugar amb les figures dels antics d茅us de la religiositat grega, amb la seva doctrina secreta -com assevera Nietzsche-, perqu猫 prefiguren i expliquen les forces que mouen els homes i el m贸n en la seva formulaci贸 simb貌lica, en el seu significat darrer, en el seu 煤ltim sentit o sense sentit…

I ja en aquest joc simb貌lic, Hermes apareix aqu铆 enaltit. Dins la polis猫mia dels seus sentits, Hermes -Mercuri-,聽 茅s el mitjancer, el qui possibilita l鈥檃parici贸 de l鈥檈xtraordinari, la intersecci贸, el miracle, la transpar猫ncia entre els dos mons: entre els homes i els d茅us, entre l鈥檌nfinit i el finit, entre l鈥檌ntemporal i el temporal. Ell 茅s el d茅u de les transaccions divines amb el terrenal, amb l鈥檕rdinari de la vida humana, amb la necessitat, amb l鈥檈xperi猫ncia del dia a dia: el quotidi脿.

I aquest quotidi脿, aquest terrenal, acarat a les experi猫ncies de l’extraordinari, 茅s el que s’especifica en l’advertiment citat del llibre De la seducci贸 i del sofriment…聽 ” A l’altre extrem, acarat i allunyat, hi ha el camp de les experi猫ncies de l’ordinari, on tranquil, per貌 sovint abaltit i depressiu, transcorre el quotidi脿 necessari. Es tracta dels per铆odes de perviv猫ncia de les institucionalitzacions creades en els processos anteriors d鈥檕bertura cap a l鈥檌nfinit i el possible. S贸n temps d’ordenacions cap el finit necessari, cap a la quietud i el sedentarisme, i tamb茅, indefectiblement, camins cap a l’oblit.聽 El soci貌leg itali脿 Francesco Alberoni en descriu aquesta bipolaritat, dins l鈥檕rdre individual i col路lectiu, en el seu llibre Movimento e istituzione.

El fil貌sof dan猫s S枚ren Kierkegaard atribueix aquest per铆ode, en la seva famosa divisi贸 sobre les possibilitats existencials de viure la vida,聽 a l鈥檈sfera 猫tica, on no es viu segons el desig sin贸 segons les normes morals. Aqu铆, l鈥檌ndividu s鈥檃dapta a l鈥檃cceptat i consensuat pel grup, i s鈥檕rigina aix铆 un conformisme per adaptaci贸 que prescindeix de l鈥檈xig猫ncia personal. L鈥櫭╰ica 茅s l鈥檜niversal, all貌 acceptat un脿nimement, all貌 acceptat per la ra贸, all貌 impersonal, all貌 irrebatible, dins la qual, a l鈥檌ndividu, no se li demana definir-se i triar personalment. Aqu铆 no li cal patir angoixa davant la possibilitat de la llibertat, aqu铆 no es dona cap experi猫ncia de l鈥檈xtraordinari, per tant, aqu铆 no li cal posar-se en l鈥檃bisme existencial, en el canvi i la metamorfosi. Tanmateix, la perman猫ncia constant i autocomplaent en aquesta esfera mena a la llarga a l鈥檃niquilaci贸 espiritual, a la p猫rdua de la individualitat, i per tant, deixa de ser persona i es torna massa. Mentre que en els per铆odes de les experi猫ncies de l’extraordinari el que les viu es plenament individu, en la vida 猫tica hi ha abs猫ncia d鈥檌ndividualitat, i, per tant, hi ha hipocresia. No hi ha angoixa aix貌 s铆, perqu猫 no hi ha llibertat d鈥檈lecci贸 -llevat del cas que l鈥檌ndividu senti un malestar que el pugui dur a una nova聽 experi猫ncia de l’extraordinari-.

Fent una analogia transgressora -impossible a l鈥櫭╬oca en que va viure Kierkegaard- les limitacions i insufici猫ncies de l鈥檈sfera 猫tica tenen molt del que anys a venir va significar, per a Sigmund Freud, el concepte de privaci贸 civilitzadora, segons el qual la civilitzaci贸 exigeix de l鈥檌ndividu una gran ren煤ncia de pulsions poderoses. Avan莽a en certa manera el fil貌sof dan猫s un cert聽malestar en la civilitzaci贸?

Sols, doncs, l鈥檈xperi猫ncia extraordin脿ria ens permetr脿 de fer visible l鈥檌nvisible. De fer real la vida com diria Pessoa. De construir el real integrat a partir del real immediat, com va dir J. V. Foix, el qual 茅s la vera realitat. I La ficci贸 i la construcci贸 quim猫rica, en la mesura que se sap viure com un joc ,tamb茅 produiran aquesta mateixa funci贸.

Tot 茅sser hum脿 ha viscut almenys un cop a la vida aquesta experi猫ncia singular que s贸n les experi猫ncies extraordin脿ries de la vida. L’experi猫ncia de l’enamorament n’茅s la m茅s recurrent. La personalitat art铆stica, per貌, 茅s la m茅s procliu a viure aquesta mena d’experi猫ncies.聽 No en va la seva obra reeixida surt sempre com a mediaci贸 entre l’ordinari i l’extraordinari, entre el visible i l’invisible, entre el fugisser i l’etern…聽 Ell n’茅s el seu m猫dium i en resta verament orfe en tot moment si aquesta funci贸 li manca.

En l鈥檃dvertiment esmentat del llibre De la seducci贸 i el sofriment, es diu:

La per consens acceptada personalitat art铆stica聽sent una atracci贸 irresistible cap al camp de les experi猫ncies vinculades amb els estats emotius en moviment, m茅s que no pas pels per铆odes institucionals. Sols en les experi猫ncies de l’extraordinari es revela la transpar猫ncia del m贸n de les idees, la transpar猫ncia de l’infinit, la viv猫ncia de l’U i del Tot. 脡s, en certa manera, l’atracci贸 vers l’abisme dels esperits rom脿ntics de tots els temps, 茅s Dion铆s i l’instint primaveral o tardoral, i 茅s, tamb茅, el goig de les experi猫ncies Apol路l铆nies de plenitud just al moment breu de l’arribada a la quietud despr茅s d’un gran moviment. Aix貌 marca i determina l鈥檃rtista considerablement en la seva traject貌ria vital, i el mena a una emmalaltida voluntat per sostenir-se damunt la corda fluixa de la vida, allargant o sostenint in煤tilment els estats naixents, cercant-los obsessivament fins a la perversi贸 en els casos extrems en qu猫 no sap temperar-se en el refugi d’una personalitat m茅s harm貌nica

Tostemps el seu emblema ja no pot ser pas d’altre -com a personalitat art铆stica que ell 茅s-聽 que el decantament excessiu vers l’infinit, cap a les experi猫ncies de l’extraordinari, una forma al capdavall de desesperaci贸 definida per Kierkegaard en el tractat de psicologia profunda que 茅s el llibre “La malaltia mortal”. Amb una vida d’exc茅s respecte a l’home finit que ell tamb茅 representa, lluita cap a ell i contra ell mateix alhora, perqu猫 sap com n’茅s de paradoxal el complex que anomenem vida i com nom茅s el podem capir, comprendre i sentir, fins i tot en tota la seva plenitud, pels ant貌nims del finit, del real, del perceptible en primera inst脿ncia.”

I d’aqu铆 el conflicte intern que viu tot artista, la confrontaci贸 que el lacera, perqu猫 all铆 on hi guanya l’home hi perd l’artista, i viceversa, on hi guanya l’artista hi pot perdre l’home.

I que no cal dir dels llibres que el passat 25 de maig varen ser presentats a l鈥檈legant, a l鈥檈xquisida, Llibreria Byron de Barcelona i que han inspirat tota aquesta reflexi贸?

Acte de presentaci贸 de la reedici贸 dels llibres esmentats, a la Llibreria Byron de Barcelona, amb la presentaci贸 d'Enric Umbert-Rexach i del propi autor

Sala Shelley de la Llibreria Byron, amb Enric Umbert-Rexach i l’autor

Els dos llibres conformats per 20 poemes en prosa cadascun constitueixen de facto la formalitzaci贸 liter脿ria de tot d’experi猫ncies de l’extraordinari. Nom茅s d’experi猫ncies de l’extraordinari. Tot un conjunt barroc en paraules del propi Enric Umbert-Rexach, que en els pr貌legs als dos llibres ha fet uns acurats treballs d’alta volada, que lluny de l’apologia gratu茂ta conformen un marc intel路lectual i escenogr脿fic que enriqueixen en gran manera el treball de l’autor.

Si en el primer llibre, en una visi贸 diacr貌nica, s’evoca una biografia simb貌lica d’un constructor d’artificis, artifici ent猫s com a ampliaci贸 notable del real i no pas com ant貌nim de real o veritable, en pinzellades d’una forta intensitat, des de la infantesa fins a la senectut; en el segon, en una visi贸 sincr貌nica, s’hi formalitzen estadis de viv猫ncies de seducci贸 i de sofren莽a en la seva tessitura m茅s alta, m茅s extrema, pr貌pies de les experi猫ncies de l’extraordinari que s’han definit anteriorment.

Cal dir que els dos poemes inicials del primer llibre, el de l’Artificier, en un apartat que l’autor anomena Del temps de la naixen莽a, emmarquen de fet tots el que componen el llibre i tamb茅 tots el que componen el segon llibre. En el Nou enigma d’Esfinx o l’escarnida dama a trav茅s de la transposici贸 del mite d’Edip i Esfinx a la nostra era, el de la postmodernitat m茅s absoluta, a la que tal volta potser estem comen莽ant a sortir, Esfinx ja no terroritza a ning煤, i no hi ha cap heroi que respongui a la seva enigm脿tica pregunta. Un fet que 茅s l鈥檈mblema dels temps sense metaf铆sica que ens ha tocat de viure, en la modernitat l铆quida que va definir Zygmunt Bauman.

En el segon, El Duel o el conflicte entre vida i art, es dirimeix all貌 que constitueix per a l’artista un profunda laceraci贸 entre una vida conformada en el desig de natura, all貌 que n鈥檋em dit de les experi猫ncies de l’ordinari, enfront de les de l鈥檈xtraordinari que marquen la vida de l’artista. 脡s, per tant, un duel interior el que aqu铆 s’hi formalitza i escenifica. 脡s el conflicte que podem localitzar com a tem脿tica en tota l’obra de Thomas Mann al qual ja ens hem referit. 脡s el conflicte que rau en l’esfera 猫tica Kierkegaardiana que tamb茅 hem esmentat… Perqu猫 l’obra art铆stica neix del prescindible i de la no necessitat. No dona menjar, ni descans, ni protecci贸, malgrat que per a l’artista, en la seva interioritat, i pel dest铆 final de la humanitat, siguin tant i tan importants i necessaris.

I tamb茅, com diu Plat贸 perqu猫… “Per貌 forma i llibertat, Fedre, porten a l鈥檈mbriaguesa i a la cobejan莽a; menen potser l鈥檈sperit noble vers el crim esgarrif贸s del sentiment -crim que la seva pr貌pia rigidesa est猫tica reprova per infame-, porten a l鈥檃bisme, s铆, tamb茅 hi porten.”

En ambd贸s poemes s’hi troba una experi猫ncia extrema. En el primer on el mite de Edip i l鈥橢sfinx s’actualitza vers una situaci贸 grotesca i dram脿tica, i en el segon, en el duel, amb la mort com a 煤nic desllorigador, cap al decantament on guanya l’artista o cap on guanya la persona…

Pels altres trenta-vuit poemes que conformen el conjunt dels dos llibres convido al lector a definir-ne per ell mateix les tem脿tiques de l鈥檈xtraordinari que s鈥檋i diuen, o millor dit, que s鈥檋i perfan. Perqu猫 no oblidem que l鈥檈fic脿cia de l鈥檃rt, de tot art, tant pel creador com per al receptor, rau en el fer i no en el dir. I 茅s veritablement aqu铆 on l鈥檃utor espera, de cert, haver-hi reeixit.

Que sigui el lector qui s鈥檈ndinsi en aquest laberint. Ja li hem donat un primer fil d鈥橝riadna. Ara, tot sol, haur脿 de caminar.

 

DELS HORITZONS QUE PRESIDEIXEN LA VIDA (2陋 part). A prop貌sit de les tribulacions interiors d’un jove Artificier

Un cam铆 singular i 煤nic… “La Punta” de la poblaci贸 de L’Escala a la costa Empordanesa de Girona (Fotografia de l’autor)

A uns ulls…

D猫iem en el post anterior d鈥檃quest blog…

I ocorre que l’home en la seva interioritat, en la seva vida personal i concreta, en la seva emotivitat… I ocorre que a aquest home, com d猫iem… no li serveix de res tota aquesta circumnavegaci贸 existencial que li proposa Kierkegaard sin贸 la reconeix en la seva particular i 煤nica interioritat, sin贸 li provoca una m铆nima esgarrifan莽a interior i aquella reconeixen莽a en la pr貌pia vida que fa dir-li: aquestes han estat o s贸n les meves tribulacions, els meus desitjos, les meves forces internes, les meves angoixes, els meus dubtes, els meus instants de felicitat i de vida.

I si aix貌 ocorre, si aix貌 s鈥檈sdev茅, si aix貌 succeeix… i especialment per la聽 manera en que Kierkegaard ho va exemplificar en multitud d’obres pseud貌nimes que s’endinsaven en cada un d’aquests horitzons i des de dins d’ells… I, com d猫iem,聽 si aix貌 ocorre, si aix貌 s鈥檈sdev茅, si aix貌 succeeix… La viv猫ncia de Kierkegaard pot ser-nos comuna i v脿lida per a la nostra interioritat.

I si aix貌 ocorre, i si aix貌 succeeix i si aix貌 passa, en homes i dones de tot el m贸n, que reconeixen en les seves vides particulars i anodines alguns fragments de vida dels quals ens va parlar aquest home que ens va precedir… Tamb茅 ho 茅s pel que signa aquest blog.

Perqu猫 ocorre que l鈥橝rtificier hi reconeix el seu passat i s鈥檋i veu encara en el seu present… entre aquells horitzons, entre aquelles esferes, l鈥檈st猫tica, la 猫tica i la religiosa que va exemplificar el fil貌sof dan猫s, com una veritat interior que聽 presideix la seva vida, a voltes amb endormiscament, a voltes amb una cruenta desesperaci贸, a voltes en una profunda melangia…

S鈥檋i reconeix a voltes instal路lat en l’esfera de l’esteta Faust, el qual diu: Atura鈥檛 moment, ets tan bell que estaria disposat a vendre la meva 脿nima al diable!, o cercant la viv猫ncia est猫tica del bell i del rar, com en el poema en prosa Les ficcions -els jocs i les arts- del seu propi llibre, L鈥橝rtificier, que acaba declarant que aquestes viv猫ncies s贸n 鈥淧etges, venjant, la quietud de l鈥檃mpla pres贸 de fang鈥. I tamb茅 a voltes identificat amb el definitivament desenganyat Jueu Errant, sense horitzons en la vida. O alternativament, per貌 mai simult脿niament, s鈥檋a trobat en altres moments, i ja gaireb茅 allunyat del tot del seu present, en les tesis del Jutge William, representant de l’esfera 猫tica de Kierkegaard. Una esfera de la qual la desesperaci贸 l鈥檋a expulsat en diverses ocasions, tant en la vida social i laboral… perqu猫 no ha sabut concebre mai aquestes com a rutina i compliment, ans nom茅s com a passi贸 i entrega, com en la seva vida 铆ntima… amb les dificultats per mantenir un ordre matrimonial, malgrat els intents i la comprensi贸 de la seva necessitat i bondat absoluta. Perqu猫 li ha pesat molt tot all貌 que reconeix com a propi de l鈥檈xplicaci贸 sobre l鈥檈sfera 猫tica donada pel dan猫s, a saber: A l鈥檈sfera 猫tica no es viu segons el desig sin贸 segons les normes morals. Aqu铆, l鈥檌ndividuo s鈥檃dapta a l鈥檃cceptat i consensuat pel grup, i s鈥檕rigina aix铆 un conformisme per adaptaci贸 que prescindeix de l鈥檈xig猫ncia personal. L鈥櫭╰ica 茅s l鈥檜niversal, all貌 acceptat un脿nimement, all貌 acceptat per la ra贸, all貌 impersonal, all貌 irrebatible, dins la qual, a l鈥檌ndividuo, no se li demana definir-se i triar personalment. Aqu铆 no li cal patir angoixa davant la possibilitat de la llibertat. Aqu铆 no li cal posar-se en l鈥檃bisme existencial. La perman猫ncia constant i auto-complaent en aquesta esfera mena a la llarga a l鈥檃niquilaci贸 espiritual, a la p猫rdua de la individualitat, i per tant deixa de ser persona i es torna massa. Per a l鈥檈steta cal viure -i nom茅s aix铆 en troba el sentit-聽 en la indeterminaci贸, 茅s a dir, en l鈥檃bisme existencial, no en les certeses, no en va 茅s el moment en el qual sent la m脿xima llibertat, la m脿xima creativitat, i totes les opcions li s贸n obertes… Es dir脿 que no vol compromisos, que vol tothora foc ardent, sentiment i passi贸 en tot moment… Es tracta d鈥檜na immaduresa? O d鈥檜na alta exig猫ncia? D鈥檜n gran amor cap els homes i el m贸n… ?

Tamb茅, i tal vegada en molts m茅s moments, l鈥橝rtificier s鈥檋a trobat en la viv猫ncia de l’heroi de la primera esfera religiosa de Kierkegaard, sovint amb tend猫ncies erem铆tiques matisades sempre per l鈥檈stima cap als 茅ssers que l鈥檈nvoltaren. L鈥橝rtificier no va voler posseir res en llargs per铆odes de la seva vida, va rebutjar una vida utilitarista i moguda pel diner, va valorar la m脿xima austeritat i senzillesa, va sacrificar a l鈥檈st猫tica com a valor suprem la vida adotzenada del seu entorn, va construir mons alternatius, podr铆em dir de ficci贸, que el seu poder de seducci贸 podia fer admirables als altres…

Va experimentar, tamb茅, l鈥檈sbojarradament asc猫tic en recurrents intents d鈥檃gosarats trencaments de formes de vida, com les d’un Cavaller de la fe -segon moment de l鈥檈sfera religiosa kierkegaardiana-, malgrat ell rebutg茅s aquest apel路latiu聽 de Cavaller de la fe, i prefer铆s d’anomenar-lo d鈥檃proximacions a la Idealitat, o a la Quimera. Tot en les seves rauxes primaverals, en les seves com diria el poeta Joan Maragall, visites del llegendari Comte Arnau, el m铆tic i nostrat Comte… els quals li exigien una suspensi贸 teleol貌gica de la 猫tica… Un cas extrem que comporta una monstruositat per a la 猫tica, i tanmateix, que hom pot comprendre com amb la nostra interioritat, en el nostre inconscient, sense apel路lar a la bogeria i, tanmateix, perillosament propers, hi ha manaments que, per incomprensibles que resultin, s贸n la nostra determinaci贸. De vegades un convenciment interior, una intu茂ci贸, una veu interior que passa per damunt de totes les resist猫ncies posades per la ra贸, la comunitat, la psicologia i els sentiments! 聽I tot, un cop passat l鈥檈mbat, justificat perqu猫 han estat la premissa per a realitzaci贸 d鈥檕bra art铆stica o de mons on铆rics que li han omplert la vida, i que li han fet la vida: viva a ell i als que han volgut acompanyar-lo…

S铆, l鈥橝rtificier, com hem vist, s鈥檋i reconeix molt b茅 en les esferes kierkegaardianas, perqu猫 ha tingut unes experi猫ncies paral路leles a les que ens va fer vivenciar el fil貌sof, tal vegada per compartir una sensibilitat semblant… per貌, tamb茅, per una coincid猫ncia sorprenent, gaireb茅 esborronadora, gaireb茅 trasbalsadora.

Es d贸na el cas que un jove Artificier, molt abans de la coneixen莽a del dan猫s, en la seva joventut havia formulat ja en la seva subjectivitat, si b茅 d’una altra manera, aquestes esferes o maneres de viure que amb matisacions es podrien mimetitzar en la formulaci贸 del dan猫s.

Ell ja havia experimentat la possibilitat vital de viure immers en una primera etapa de individualitzaci贸 en la subjectivitat m茅s consp铆cua, i que va anomenar com a cam铆 de la subjectivitat, quasi un paral路lel amb l鈥檈sfera est猫tica Kierkegaardiana. Un estat on, en les seves formes m茅s toixes i prim脿ries,聽 hom es mou nom茅s per una pulsi贸 egoc猫ntrica per respondre al desig de plaer i d鈥檈vitaci贸 del dolor en benefici propi, sense una veritable consci猫ncia diferenciada del tot, sense individualitat per tant. Un estat que ell anomenava de 鈥渘o emerg猫ncia鈥. Tamb茅, i dins d鈥檃quest univers existencial, va concebre un estat m茅s elevat de subjectivitat, que 茅s la que aspira tot artista, que 茅s quan la subjectivitat parteix ja d鈥檜na primera consci猫ncia individual, diferenciada ja del tot, en un estat d鈥檈merg猫ncia鈥 on a trav茅s de les metamorfosis de l鈥檃rt, amb el seu vehicle de la seducci贸, pogui arribar al coneixement i a la unitat amb les coses, amb les persones, amb el tot… i des de dins, des de la subjectivitat mateixa.

En un segon moment l鈥橝rtificier va experimentar la necessitat i possibilitat real d鈥檜na manera de viure que afavor铆s la pau social entre els desitjos propis i els dels altres, que 茅s on rau una font de conflicte maj煤scula. Una manera de viure tot establint el comprom铆s social i la necessitat d’organitzar la conviv猫ncia com a premissa b脿sica, el qual va anomenar cam铆 de l’objectivitat, quasi un paral路lel amb l鈥檈sfera 猫tica Kierkegaardiana. Per貌 aviat en va veure la limitaci贸, la infinitud d鈥檃questa exig猫ncia i la negaci贸 que representa en darrera inst脿ncia de la creativitat i desenvolupament personal, i fins i tot l’anorreament que en pot provocar de l’茅sser particular al anul路lar-se en funci贸 de l’altra i del pes del necessari 猫tic… Perqu猫 com afirma Sigmund Freud a El malestar en la civilitzaci贸 aqu铆 hi ha una contradicci贸 fatal 鈥渆l que 茅s 煤til per a la civilitzaci贸, 茅s perjudicial per a l鈥檌ndividu鈥, i diu a m茅s que: 鈥淎 m茅s a m茅s de la pulsi贸 de mort, hi ha aquella caracter铆stica de la naturalesa sobre la impossible harmonia de volers i necessitats que mena a una lluita constant entre el meu preferir-me necessari per al viure i els dels altres.鈥 (…)聽鈥溍塻 curi贸s observar com, en la naturalesa, una extrema economia d贸na sempre aquesta llei inharm貌nica: all貌 que 茅s radicalment 煤til per a una necessitat no ho 茅s radicalment per a una altra. Una llei que aboca sempre al conflicte irresoluble, a la confrontaci贸 interna dins l’individu o entre individus, dins el grup o entre ells, dins una determinada esp猫cie o entre elles. Dit d鈥檃ltra manera, la natura sempre planteja aquesta radical oposici贸 entre el benestar d鈥檜ns i el benestar dels altres, i dins el propi jo les diferents oposicions entre els diferents volers sovint incompatibles (ra贸 i sentiment, sentiment i sentiment, acci贸 i pensament, etc.). L鈥檋armonia, per a la naturalesa o per al cosmos, t茅 un significat global, mai ateny a les diferents categories dels seus 茅ssers, de les seves esp猫cies, dels seus grups, dels seus individus鈥 els quals sempre s贸n sacrificats en virtut d鈥檜n pla o d鈥檜n atzar global i desconegut.

Tot aix貌 va experimentar un jove Artificier en la via de l’objectivitat, a m茅s de la impossibilitat de realitzar una vida d鈥檃cord amb els principis art铆stics a partir de la 猫tica, ja que aquests necessiten que s鈥檈stigui posicionat en l鈥檃bisme existencial, i no pas en la certesa d鈥檜n codi universal acceptat un脿nimement i d鈥檃cord amb la ra贸. Tot aix貌, fins que la desesperaci贸 i l鈥檃ngoixa el van dur a sotmetre l鈥檕bjectivitat a una nova subjectivitat, i concebre una altra manera de viure, un cam铆 que ell va anomenar cam铆 de l鈥檕bjectivitat-subjectiva, 聽en paral路lel a l’esfera religiosa kierkegaardiana, un terreny en el qual la seva creativitat, la seva sensibilitat, la seva passi贸 i la seva aura… la seva 脿nima en definitiva, podia trobar els terrenys del gaudi i l鈥櫭▁tasi, els terrenys de la escomesa de sentit i de la il路lusi贸, malgrat el dolor suprem que tamb茅 s鈥檋i pot donar.

I ara, aqu铆, 茅s on viu i vol viure l’Artificier, on la transpar猫ncia del bell i del rar hi 茅s tothora present i que com diria j. V. Foix, el poeta, viure en un real integrat on el real vulgar i fuligin贸s, el quotidi脿 com diria l鈥橝rtificier, hi queda ampliat per un real on les transpar猫ncies de l’etern i de l’infinit en la vida s鈥檋i manifesten. La transpar猫ncia de l’etern i de l鈥榠nfinit explicitat i representat en els mites o dimensions quim猫riques del viure, que en la seva forma incongruent i paradoxal forneixen no una explicaci贸 de com succeeixen les coses, ans el sentit profund que les coses tenen per a les nostres vides. Aquesta 茅s la seva 煤nica pau interior possible, la seva 煤nica i vera felicitat. Tota la resta 茅s insufici猫ncia, minsa vida asfixiant, quotidianitat sense sentit, no repetici贸 amorosa i viva de cada dia…

I ara li ve a la ment una frase de Kierkegaard que resa: 鈥淒e l’煤nic que jo s茅 茅s d’estimar -digu茅-; doneu nom茅s un objecte al meu amor, un objecte. Per貌 ara em trobo ac铆 com l’arquer que ha tensat al m脿xim la corda de l’arc i a qui demanen que apunti a una diana que nom茅s es troba a cinc passes d’ell. Aix貌 jo no ho puc fer, diu l’arquer. Poseu , per貌, la diana nom茅s que sigui a dues o tres-centes passes.

Un jove Artificier, va trobar un dia un home d鈥檜n altre temps, d鈥檜n altra lloc, sols de possible encontre a traves de la seva obra, 煤nic punt de trobada possible. Ell fou el mateix Soren Kierkegaard, perdut ja en el passat dels anys, en un temps d鈥檌mpossible retrobament, en un lloc d’impossible encontre.

A un jove aix铆 no li va costar d鈥檈ntendre gaire l’esdevenir existencial de les tres esferes de qu猫 parlava el dan猫s de Copenhagen… Perqu猫 els tres moments o possibilitats existencials del jove Artificier coincideixen en gran manera amb les tres esferes Kierkegaardianes de les quals ens hem fets ress貌. Totes s贸n fetes de sang i veritat existencial, d’autenticitat…

Una esfera, la religiosa, oberta al misteri de la transcend猫ncia cristiana pel fil貌sof, i el cam铆 de la objectivitat-subjectiva, oberta al mite i a all貌 quim猫ric presidit pel bell i el rar, per l鈥橝rtificier, que com a veritats, ambdues, incomprensibles per a la ra贸 humana donen tot el sentit a la seva vida, i per tant la 煤nica possibilitat de felicitat.

En els magnes terrenys mist猫rics de la vida hi ha converg猫ncies que provoquen retrobaments entre 脿nimes diverses i allunyades en el temps i en el lloc. Un home, l鈥橝rtificier, irresolt i d’atributs escassos, amb un altre home, Kierkegaard, brillant i dotat d’una poderosa i alt铆ssima intel路lig猫ncia i sensibilitat.

 

Johannes de Vincennes

Notes:

  • Tots els texts en cursiva s贸n de l鈥檃nterior post d鈥檃quest blog titulat Dels horitzons que presideixen la vida (1陋part). A prop貌sit de Soren Kierkegaard.
  • La cita del poema en prosa Les ficcions -els jocs i les arts- pertany a: VICENS-i-PLANAGUM脌, Josep. L鈥橝rtificier. Poemes en prosa. Barcelona : Maikalili Ediciones, S. L., 2005
  • Les cites de Sigmund Freud s贸n totes del llibre: FREUD, Sigmund. El malestar en al civilitzaci贸. Barcelona : Accent editorial, 2008. [traducci贸 i pr貌leg de Josep-Maria Terricabras]

 

DEL M脠TODE DE L’ARTISTA (creador o int猫rpret) (2)

 

Michel Fustier (1923-2018). Escriptor, dramaturg i investigador de la creativitat

Que un estat d’脿nim una mica febril -en el sentit d’apassionat- allunyi la tempestuosa i absorbent for莽a del dia dia de qualsevol de nosaltres, que una lassitud ens sorprengui entre el fer i desfer de la vida, que una abs猫ncia de fets colpidors ens deixi un moment de respir, o precisament per la seva pres猫ncia -recordem el car脿cter paradoxal del funcionament an铆mic- l’脿nima es sostregui i aturi el temps i l’espai… per uns moments, per uns instants, en que lliures del dur farcell del temps -Baudelaire dixit- hom pugui entrar en una mena d’embriaguesa l煤cida i plaent…

Si tot aix貌 s’esdev茅 en la nostra interioritat… Si tot, tot aix貌, que d猫iem en un post passat d’aquest mateix dietari, es produeix per la casualitat dels fets, per l’enfilall de successos i reflexos que s’originen en el xoc constant que es la vida… i ens forneix aquesta sinest猫sia l煤cida que… 脡s, ni m茅s ni menys, all貌 que l’Artificier ha anomenat des de la seva infantesa somniadora, un estat mental de suspensi贸, de lleugeresa, d’interrupci贸, d’enlairament… Un estat creador i/o interpretador per excel路l猫ncia.

Si tot aix貌 s’esdev茅 en la nostra interioritat… Un devessall inconnex d’al路legories se’ns obre a la ment, on, no en va, ens hi parla l’inconscient. Aqu铆 ressona el poema de Baudelaire, Correspondances. Recordeu aquell ” Com ecos que es confonen a una llarga dist脿ncia / dins una tenebrosa i profunda unitat, / tan vasta com la nit i com la claredat, / entre olors, sons, colors, s’estableix conson脿ncia. “… Una enorme obertura cap a l’immens.聽

Si tot aix貌 s’esdev茅 en la nostra interioritat… 脡s que estem treballant dins el m猫tode de la suspensi贸 c貌smica.

Michel Fustier, nascut a Constantinoble el 1923 i mort a Villeurbanne el 2018, escriptor i dramaturg que va investigar sobre els fen貌mens de descoberta i de creativitat humana, assegura que aquests processos que succeeixen en la nostra intimitat i que ens modifiquen els nostres estats de consci猫ncia no s贸n fruit nom茅s de l’atzar, sin贸 que tamb茅 poden reproduir-se volunt脿riament. I aix貌, que ens pot semblar sorprenen, ho sap 铆ntimament i diria secretament l’artista. Ho coneix obscurament des de temps immemorials.

Tot artificier, i entenguis aquest apel路latiu com a sin貌nim d’artista, i, tamb茅, en el sentit m茅s ampli creatiu, sigui en el camp art铆stic, filos貌fic, cient铆fic o t猫cnic, ho coneix, ho identifica en la seva veu interior.聽 Diu Fustier que no ens cal pas esperar la il路luminaci贸 creativa, altrament dita inspiraci贸, la qual es produeix al final d’una llarga i incerta maduraci贸, perqu猫 hi ha actituds volunt脿ries que permeten d’accelerar considerablement aquestes fases de l’esperit hum脿.

Hi han est铆muls interiors i exteriors que podem provocar i que poden alterar l’estat de la nostra consci猫ncia. I no ens referim aqu铆 a l’煤s de drogues espec铆fiques, de paradisos artificials, a certs estats d’embriaguesa coneguda per l’home des de temps immemorials i que sens dubte han apaivagat el dolor i la sofren莽a en situacions de dolor inguarible. Ens referim a est铆muls menys productors de danys i de depend猫ncies.

Ens pot acompanyar una m煤sica d猫iem en el post a que remet el present, podem abocar-nos a les viv猫ncies que ens proporcionen les obres art铆stiques en les quals ens concentrem i ens hi endinsem. Una lectura que ens produeixi un calfred inexplicable, un simple poema que remogui les fibres del nostre record o no record… Ens聽 pot ser enormement productor d’un estat d’脿nim creatiu una solitud i un silenci cercat volunt脿riament, o tamb茅 una trobada grupal desitjada. Una pr脿ctica meditativa en un improvisat dojo zen, una mera concentraci贸 contemplativa, o un ben lliurar-nos a un moviment del cos involuntari (Katsugen). Un simplement donar-nos tot el temps del m贸n, desconnectar-nos dels m貌bils i altres instruments de comunicaci贸, lliurar-nos de les nostres responsabilitats moment脿niament , o un control de la llum i del lloc que ens el faci acollidor i ens permeti resseguir els contorns del que ens envolta…聽 Una olor que ens trasbalsi i acaroni la pell, un mirada d’alg煤 que ens inciti al desig… Una pres猫ncia en l’abs猫ncia…

Tot aix貌 s贸n est铆muls que poden modificar el nostre estat de consci猫ncia.

Fustier assenyala en el seu llibre L’Inventique, nouvelles m茅thodes de cr茅ativit茅, (1) fet conjuntament amb Arnold Kaufmann i Annick Drevet, que a m茅s, els processos de descoberta creativa, s贸n els mateixos en totes les disciplines, perqu猫 m茅s enll脿 de la diversitat dels coneixements treballats, all貌 que d贸na unitat als processos de la descoberta, s贸n les regles de funcionament del cervell, jo diria de la nostra 脿nima ja que aquest concepte ens afegeix una dimensi贸 m茅s transcendent. Tots els recercadors busquen de la mateixa manera i la creaci贸 art铆stica es construeix de la mateixa manera que la creaci贸 cient铆fica.

Aqu铆 hi podr铆em afegir el coneixement aportat per les t猫cniques de l’electroencefalografia que ha detectat que les ones el猫ctriques que es produeixen en el nostre cervell poden ser de quatre menes de freq眉猫ncia. Les que s’anomenen Theta i que correspon a una freq眉猫ncia de 4-7,99 Hz, s贸n les que es donen en l’estat de consci猫ncia que hem descrit, un estat de percepci贸 que es troba sota una calma profunda i que proporciona un estat d’inspiraci贸 d’idees i de solucions creatives, i tamb茅, d’un cert automatisme, sense un control atencional i conscient de la seva execuci贸. Es donen d’una manera natural sovint despr茅s d’un son profund, d’un estat en el qual dominen les freq眉猫ncies Delta de 0,1-3,99 Hz, per exemple quan ens despertem a la matinada despr茅s d’unes hores de s贸n profund. J. V. Foix deia que en aquella hora 茅s quan “floreixen i granen els mots”.

Seguint amb els postulats de la creativitat de Fustier se’n revela una idea cara a l’artista, sabuda per tot artificer, a saber que els processos de descoberta creativa es donen sempre dins de l’inconscient. Com d猫iem es donen sempre en aquest tr脿nsit estrany de la vida humana a un mist猫ric i desconegut univers.

Diu Fustier que quasi b茅 mai la resoluci贸 d’un聽 problema 茅s el resultat d’una gesti贸 l貌gica i clara. Ella neix d’associacions profundes, dins de zones del pensament a les quals no 茅s t茅 pas sempre un acc茅s immediat ni f脿cil. I 茅s clar, ens recorda tamb茅 que per accedir a l’inconscient, es necessari alliberar l’esperit de les seves inhibicions… la nostra educaci贸聽 i la pressi贸 social actuen com uns guardians que vigilen la porta dels nostres tresors profunds per a prohibir-hi l’entrada. Cal apartar aquest guardians amb precauci贸, si b茅 amb fermesa…

Moltes m茅s coses interessant ens sistematitza Fustier en el seu treball. Ens diu, per exemple, que la descoberta creativa es fa dins un cl铆max d’expansi贸, de plaer i de passi贸, perqu猫 la joia m茅s profunda que pot experimentar l’home, 茅s la de crear. La descoberta creativa pressuposa i engendra un clima exaltant, i quin artista, creador o int猫rpret, no coneix aquesta joia interna que el compensa de la seva dedicaci贸 lacerant i obsessiva fins a l’extenuaci贸, la feinada d’una obra que en el fons dels fons 茅s totalment gratu茂ta i generosa.

I encara m茅s, Michel Fustier ens diu una cosa que xoca frontalment amb tots els sistemes de creences en tant a la producci贸 de coneixement, la selecci贸 de llocs de treball, la valoraci贸 curricular. Ens diu que les descobertes creatives no s贸n pas fetes pels experts, ja que els coneixements acumulats al llarg d’una vida acaben sent un entrebanc per a l’esperit, perqu猫 aquells no escauen al joc necessari a la invenci贸. Moltes vegades les troballes s贸n fetes per “ingenus na茂fs” perqu猫 han abordat els problemes sota un angle inesperat.

Ens parla tamb茅 de que “el meravell贸s” afavoreix la descoberta creativa. La creaci贸 art铆stica, igual t猫cnica o cient铆fica, 茅s un fen貌men tant afectiu com intel路lectual. 脡s perqu猫 el cercador de solucions creatives les somnia que les acaba trobant.

Diu que la descoberta creativa neix de la biassociaci贸.聽 Tota descoberta creativa neix d’una comparaci贸 de dos conceptes, de dos teories, de dues experi猫ncies diferents. Provocar la comparaci贸 afavoreix les descobertes. De fet聽 es tracte del vell procediment de l’analogia, que com diu Maurici Pla(2) …el procediment anal貌gic, en canvi, amb la seva mec脿nica聽聽tan obscura i alhora tan precisa, desdibuixa els l铆mits d’aquesta terra ferma per totes bandes, atorgant un marge molt mes ampli a les mec脿niques del pensament sense necessitat d’entrar en els circuits de la follia i de l’absurd o en els misteris insondables dels esdeveniment atzarosos.

Els grups pluridisciplinaris poden ser una unitat operativa de la descoberta creativa tamb茅 en el terreny art铆stic i per descomptat en els altres terrenys, i aix貌 per quatre raons principals. El grup permet la conjunci贸 de coneixements, la conjunci贸 d’estrat猫gies de raonament, la conjunci贸 de les efectivitats o dels temperament i en fi la conjunci贸 dels experts que tenen molts coneixements i dels na茂fs els quals posen en dubte els seus coneixements. Aqu铆 podr铆em referir-nos al grups teatrals o d’arts esc猫niques en general, el projectes art铆stics que requereixin treballs en equip, i tal volta tamb茅, als conjunts instrumentals dins la m煤sica.

Hi ha un corol路lari final de tots aquests postulats que ens presenten Kaufmann, Drevet i especialment Fustier, perqu猫 tot aix貌 ens revela com la vida d’un creador, i en el nostre cas del creador art铆stic, l’artificier, presenta uns par脿metres vitals diferents als d’una vida estandarditzada, comuna, que atenyi nom茅s a la necessitat coneguda i repetida, i no pas, a la possibilitat, a l’elevaci贸 i al nou, perqu猫 ell ha de conjurar els seu estats an铆mics, ha de jugar amb les forces de la voluntat perqu猫 aflorin els boscos i els oceans, les serralades i els constel路lacions que tots tenim dins el nostre esperit, per貌 que nom茅s a ell no li esta perm猫s d’apagar-les, i t茅 el deure sagrat d’agitar-les, per dir al m贸n que som vius i d’una mat猫ria preciosa, delicada i inconclusa.

Benvinguda creativitat!

Johannes de Fontdenberg

 

(1)FUSTIER, Michel; KAUFMANN, Arnold; DREVET, Annick. L’Inventique, nouvelles m茅thodes de cr茅ativit茅. Paris : Entreprise moderne d’茅dition, 1970

(2)PLA, Maurici. Sobre la imaginaci贸 anal貌gica: Lautr茅amont, Breton, Roussel. Barcelona : Quaderns Crema, S. A., 2003

Tots els texts en cursiva pertanyen al post del mateix t铆tol part (1) dins d’aquest blog.

DEL CARRER SETANT脥 DE BARCELONA VAN EIXIR UNES LLETRES D’OR ON HOM HI PODIA LLEGIR, EN DIVERSOS ALFABETS I CAL路LIGRAFIES, EL NOM DEL POETA J. V. FOIX

J.V. Foix

Fotocomposici贸 a partir d’una fotografia de J. V. Foix d’Humberto Rivas. (1977)

 

ESCRIT FET A PROP脪SIT DE L’ACTE DE DESCOBERTA D’UNA PLACA HOMENATGE AL POETA J. V. FOIX A LA FA脟ANA DE LA CASA ON VA VIURE I VA CREAR LA SEVA OBRA DES DE 1931 FINS A LA SEVA MORT EL 1987.

 

DISSABTE 8 D’OCTUBRE DE 2016, A INICIATIVA DE LA FUNDACI脫 J. V. FOIX I D鈥橝UTORITATS DEL DISTRICTE DE SARRI脌-SANT GERVASI.

 

Quan a migdia un grup de dones i homes van congregar-se al carrer Setant铆 de la ciutat de Barcelona, sota mateix del n煤mero 9, es va poder observar com un estol d’ocells d’un plomall estranyament virolat van folgar, infant铆vols, pels terrats de la pairal contrada.

De la finestra circular de l’escala que d贸na al carrer, que com la finestra del bufan煤vols air铆vol de Torremoresca, t茅, tamb茅,聽 …ja del temps dels avis, una singularitat: les vistes que un hi mira no s贸n mai les mateixes, van eixir, volant a imitaci贸 de l’estol d’ocells, un grups de grosses lletres daurades on hom hi podia llegir, en diversos alfabets i cal路ligrafies, i amb tot de combinacions possibles, el nom del poeta J. V. Foix i de moltes de les seves obres i llurs continguts.

Tots els que hi 茅rem, pocs, ben pocs, mir脿vem -tot giravoltant el cap- el moviment de les lletres convulses que agitades per un vent tramuntanal fornien un devessall sens nombre de resplendents escrits capa莽os d’expressar tot l’univers antic i el nou. Exaltats com est脿vem per l’esdeveniment vam comprendre, cofois i adelerats, com planaven en nous alfabets, totes les combinacions possibles dels escrits d’una obra potent i musculosa. Tot per ser reviscut de nou, en una incessant troballa, en un dia sense fi. Tot al toc, i sempre al toc de clares i resplendents campanes que, per remarcar-ne el fet, volien constatar l鈥檕blit estrany de tanta vida i tanta llum.

Tots els que hi 茅rem, pocs, ben pocs, recit脿vem embadalits els ressonants missatges que en vers i en prosa penetraven en el nostre silenci interior a traves de la lectura en la improvisada pissarra del cel. Fits els ulls tamb茅 a les finestres air铆voles que foren les de la casa del poeta, ocupades ara per nous estadants ignorants de la m脿gia del lloc, vei茅rem com les lletres en moviment envolat, iguals als dels estols d’ocells, enfilaven ara vers el cel nebul贸s de tardor, que refeia i desfeia una geografia variable i indescriptible. Alg煤, d’esquenes, va dir tot al莽ant la veu:

-Si aqu铆 f贸ssim d’altres caients, d’altres calancs d’esponges, d’altres jeies, n鈥檕mplir铆em ben a cor tots els al莽aveus que extralimiten la contrada, i en far铆em del fenomen tan universal una universal pairalia. I tombar铆em, espitenxats, a cor que vols… pel costat de les moreres (…) All脿 on les pors s鈥檈stimben i l鈥檃igua ve dels astres. A tots vents , on escumen les roques i el feble perd la por, i camina peu ferm, sense armes ni consignes, sense casc ni bandera, llibert en un foscant de cr脿ters.

Per sota, dins el real fuligin贸s, i mentre tot de parlaments n’ensucraven l’oblit del lloc de gaireb茅 trenta anys, hom va destapar una placa que restava emmudida en la paret de la casa, i on s鈥檋i deia: 鈥淓n aquesta casa hi va viure i va crear la seva obra el poeta J.V. Foix des del 1931 fins al 1987鈥. Fou aleshores, quan aparegu茅 el ganivet que consumia les darreres pr貌pies clarors centellejants, corbat pels sofriments i atent a la mort(…) i en els vidres de la porta de l’escala s’hi va reflectir com en…(…)al fons del mirall podia veure hom uns personatges que trencaven, sense presses, molt a poc a poc, els vidres de les rosasses i dels finestrals d鈥檜na singular glorieta fluvial d鈥檃specte bizant铆… d鈥檜na cultura i d鈥檜n poble que ha quedat minoritzat dins el territori que l鈥檋a vist n茅ixer, mentre un dels parlaments ens recordava com els fills m茅s joves s鈥檈mpassen la llengua entre riotes i menyspreus. Mentrestant, tanmateix, vam poder contemplar, com impert猫rrita, intemporal, passava Pepa la lletera, que carregada amb dos pots de llet enormes i amb els ulls que se li aclucaven, pujava Clos amunt.

I seguirem, noct脿mbuls, en plena llum del migdia, vers l鈥檃cte real que la Fundaci贸 que du el nom del poeta ens va oferir: un recital de veu i piano en el qual la soprano J煤lia Farr茅s-Llongueras i Daniel Blanch interpretaren set can莽ons del compositor i violinista Rafael Ferrer (1911-1988): El noi de l鈥橝ve Maria(sobre un poema de Jacint Verdaguer) i el cicleFoixanes(sobres sis sonets de J. V. Foix). Cada una de les can莽ons precedida de la recitaci贸 de la poesia que inspira la can莽贸 per part de l鈥檃ctor Llu铆s Soler. Un expert, fin铆ssim, emotiu toc pian铆stic. Una veu potent plena de sentiment. Una recitaci贸 com sempre excelsa. Tot, com a dign铆ssima cloenda de l鈥檃cte organitzat per Margarida Trias de la Fundaci贸 J. V. Foix. Tot un b脿lsam cerebral.

Un sospir a cor declamat pels pocs, molt pocs, assistents a l鈥檃cte, que, amb ulls d’infant i sabedors de la grandesa del moment, van fruir del prodigi i el record del poeta i de l鈥檈spai de creaci贸 de l’home, la casa on va viure, i tamb茅, el punt de trobada, el lloc de reuni贸, de formaci贸 i de tert煤lies d’altres grans artistes i intel路lectuals de la seva 猫poca amb els quals J.V. Foix va mantenir relaci贸.

Real i irreal s贸n simples sumands d’una addici贸 misteriosa que nom茅s el poeta sap resoldre.

I m鈥檋o pregunt encara en mil requestes: / Les ficcions -i jo en visc!-, 驴fan esclava / La ment, o s贸n els seus camins celestes?

 

Fontdenvern

 

Notes:

  1. La imatge de J. V. Foix que encap莽ala aquest escrit 茅s una fotocomposici贸 amb manipulaci贸 digital a partir d’una fotografia d’Humberto Rivas. (1977) (Extreta de la p脿gina d’imatges del web de la Fundaci贸 J. V. Foix)
  2. Tots els texts en cursiva i remarcats en tinta blava s贸n extrets de l’obra del poeta. A saber: de Darrer comunicat, de Gertrudis, de Poesia i Revoluci贸 o Del real po猫tic, i de Sol i de dol.

NO EN DIGUEU NACIONALISME DEL CATALANISME… ENS VA ADVERTIR ALBERT EINSTEIN JA L’ANY 1923

 

Albert Einstein, en una imatge publicada al diari ARA, on parla d’aquesta afirmaci贸 (edici贸 de diumenge, 3 de mar莽 del 2013, p脿g. 15)

聽聽聽 聽Hi ha un fort聽ress貌 de campanes dins la petita cambra envidriada.聽L’Artificier,聽que seu聽en la seva vella聽cadira d’olivera de remembrances pairals, observa com en s贸n d鈥櫭簍ils encara aquests sistemes de comunicaci贸 de tan antic temps, com acompanyen聽i ens marquen encara la vida en els llocs on es fan encara o茂bles, com ens uneixen harm貌nicament ciutat i natura.

Immersos com estem en la nova i per avui聽“sorollosa” societat digital, sobta encara pensar que alg煤 pugui encara聽pautar els espais del 聽temps pel martelleig damunt un metall treballat. Res a dir, tanmateix de la nova societat digital, perqu猫 tamb茅聽t茅 les seves simplicitats, les seves聽porcions harm貌niques, com ara ho s贸n els repics de les campanes. Que l’espai , ara, se’ns hagi multiplicat,聽connectat i creat en unes dimensions inesperades ja estava contingut en l’esperit de qualsevol artista rom脿ntic.聽Res a dir per tant.

S铆, per貌, vol l’Artificier, despr茅s de la lectura parsimoniosa en el seu espai, alertar聽sobre l’煤s de les paraules i del seu enorme poder, de com en s贸n d’esmunyedisses en el seu camp sem脿ntic.

Quan l’any 1923 Albert Einstein va descendir del tren a l’estaci贸 de Fran莽a de Barcelona, i per una imprecisi贸 no aclarida, no fou rebut per ning煤 malgrat havia estat convidat per la Secci贸 de Ci猫ncies de l’Institut聽d’Estudis Catalans, ja va advertir-nos que no anomen茅ssim nacionalisme al catalanisme, despr茅s de dir-nos que ja ens entenia, i聽va estar premonitori respecte a l’avenir.

Per貌 no hem apr猫s la lli莽贸. El pol铆tic catal脿聽Josep Rull es desperta ara tot聽definint el seu partit, CDC,聽de nacionalista. Que no n鈥檋em tingut prou de patir hist貌ricament el nacionalisme castell脿 i despr茅s l’espanyol, 茅s pregunta el nostre personatge d鈥檃quest blog, Brutus 鈥渆l murri鈥 amb la seva conversa permanent amb l’Artificier? Qu猫 no n’hem tingut prou dels resultats d’una determinada concepci贸 d’aquest nacionalisme a nivell europeu i mundial es pregunten tots els contertulians de les recurrents trobades prop de Roma entre els聽afins i heter貌nims de l’Artificier?

Si us plau, no ens faci por parlar amb els veritables termes. Aqu铆 hi ha hagut un proc茅s de tipus colonial ja des de fa ben b茅, com a m铆nim, quatre segles, i el terme que li correspon 茅s independentisme i no pas nacionalisme.聽Sols aix铆 ens podr脿 entendre el m贸n, sols aix铆 podrem trobar multitud de semblances, perqu猫 des de que el m贸n 茅s m贸n els conflictes de patr贸 colonial entre els pobles, junt amb els de domini d’uns grups socials damunt dels altres 鈥搇luita de classes-, 茅s una constant hist貌rica.

Gr脿cies Einstein. Gr脿cies Esteve Terradas, membre fundador de la Secci贸 de Ci猫ncies de l鈥橧EC i un dels primers cient铆fics de l鈥檈stat a adoptar les teories d鈥橢instein, per haver-lo convidat i per donar-li a con猫ixer, a un home tan preclar, la nostra realitat com a poble.

En el pensament de l鈥橝rtificier, s鈥檃corda ra贸 i follia, el nou i el vell, com diria el poeta J. V. Foix.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén