Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Etiqueta: Francesco Alberoni

DE LES EXPERI脠NCIES HUMANES DE L’EXTRAORDINARI. A prop貌sit de la reedici贸 dels llibres “L’Artificier” i “De la seducci贸 i del sofriment” de l’autor d’aquest blog

S贸n efluvis surant en l鈥檈spessa nebulosa, sortint de ramells d鈥檃igua acanalada, descendent, vers la fonda gorga del seu caient, ple de borbolleig rabent, i en present.

S贸n vents inn煤mers, polidireccionals, que aboquen cels allargassats i rosats, al gr脿vid i a l鈥檌ngr脿vid flagell del nostre cor sedent.

S贸n llums immaterials dins la Veneciana esgl茅sia de S. Giorgio Maggiore. Matins que traspuen una lluentor serena en les arcades altives, sublims, que vinclen, agemolit, el nostre cos vers la divinitat resplendent (…)

 

San Giorgio Maggiore, des de la pla莽a San Marco de Ven猫cia (Pixabay License)

 

Que totes aquestes experi猫ncies sensorials se鈥檔s apareguin en el dia a dia, en el quotidi脿, en l鈥檃baltiment de la normalitat estantissa, en el tedi 鈥淏audelairi脿”, com una emanaci贸 subtil i invisible, en efluvis surant en l鈥檈spessa nebulosa, com uns vents inn煤mers, com unes llums immaterials en聽 la silueta ombrosa i altiva de la ciutat m茅s m脿gica… I en transfigurin, tanmateix, tota la realitat percebuda, tota l鈥檈xperi猫ncia vital i tota realitat, conformant tota una experi猫ncia de l鈥檈xtraordinari en les nostres vides… No deixa de ser una experi猫ncia coneguda a tota la humanitat, malgrat que la seva recurr猫ncia, la seva estandarditzaci贸, la seva consci猫ncia i la seva racionalitzaci贸 no sigui feta per tothom de la mateixa manera.

Ens referim a aquells instants on se鈥檔s atura el temps, on una percepci贸 de l鈥檌nstant com eternitat i totalitat ens pren, i una aguditzaci贸 dels sentits ens abra莽a i ens embriaga. Quan una experi猫ncia de concentraci贸 i de comuni贸 ens doblega en una contemplaci贸 d鈥檜ns 茅ssers, en la viv猫ncia d鈥檜na experi猫ncia, d鈥檜na construcci贸, d鈥檜n paisatge, d鈥檜n pensament. Quan per efecte d鈥檜na obra d鈥檃rt -musical, esc猫nica, liter脿ria o pl脿stica -que se鈥檔s actualitza en la nostra interioritat penetrem en altres mons, en virtualitats acerades, i se’ns obren totes les geografies possibles, totes les temporalitats absents.聽 Quan una experi猫ncia emotiva ens corpr猫n i ens atansa al rar i al bell que ens embriaga, com en l鈥檈namorament o certes contemplacions m铆stiques… Quan en els grups i les grans col路lectivitats es renoven en les seves il路lusions i esperances, i totes les revolucions s贸n possibles, i s鈥檕bren als grans canvis de paradigmes ideol貌gics i est猫tics, a noves etapes de l’esperit, i es produeixen entusiasmes col路lectius que somouen el nostre 脿nim promovent canvis…

En tot, en tot aix貌, s鈥檋i produeixen les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari que obren la vida a tota possibilitat, a tota infinitud, a tota intemporalitat…

Perqu猫 la vida en la seva experi猫ncia ordin脿ria, en la seva normalitat estantissa, en el seu transitar biol貌gic entre el naixement, la creixen莽a, la decrepitud i la mort, se鈥檔s apareix com una oposici贸 permanentment a l鈥檈sperit i a l鈥檃rt, tal com fa dir Thomas Mann a un dels seus personatges, en Tonio Kr枚ger, i 鈥no se鈥檔s presenta com una visi贸 de sagnant bellesa i formosor salvatge, no com all貌 extraordinari que dona vida a l鈥檈xtraordinari en nosaltres, ans que s贸n precisament el normal, el decent, i l鈥檃gradable aquells que constitueixen el regne dels nostres desitjos, la vida, en fi en la seva banalitat temptadora鈥.

Per貌 la vida humana se sost茅, es construeix i es perpetua a partir i gr脿cies a les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari, que l鈥檕bren cap a la infinitud i la intemporalitat. Perqu猫 tal com diu un joven铆ssim Gy枚rgy Luk谩cs : 鈥Perqu猫 els homes estimen all貌 que la vida t茅 d’alat, la seva indeterminaci贸, amb aquella oscil路laci贸 que mai no acaba, per貌 que tampoc mai no arriba al capdamunt…” I diu tamb茅… “La vida veritable 茅s sempre irreal, sempre impossible per a l’emp铆ric de la vida. Brilla una cosa, s’enlaira en zig-zag com un llampec pels seus camins trivials; una cosa que pertorba i atreu, perillosa i sorprenent, l’atzar, la gran ocasi贸, el miracle. Enriquiment i desconcert: no pot durar, no es podria suportar, no es podria viure a les seves altures -a les altures de la pr貌pia vida, de les 煤ltimes possibilitats pr貌pies. Cal retornar a un ambient clos, atu茂t,聽 cal negar la vida per poder viure.鈥

I no solament 茅s la nostra ment la que en virtut d’aquestes experi猫ncies la que es transfigura, ans tamb茅, en certa manera, que 茅s la mateixa realitat la que en queda renovada i en descobreix tot de geografies de l’absent. Llocs de geografia precisa i reconeguda on tot en queda ampliat i metamorfosat per la nostra visi贸, per la nova significaci贸 que se’n descobreix.

Les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari s贸n les que revelen la veritat en la vida, el seu sentit, el seu posicionament respecte al tot. Un tot que es projecte ara cap a un infinit i cap a totes les possibilitats, damunt el finit i el necessari de la vida…

I quin 茅s sin贸 el veritable afany i el veritable 鈥渕茅tier鈥 del poeta, l’artista, el creador, el fil貌sof sin贸 el de ser-ne el m猫dium, el vehiculador d’aquesta metamorfosi entre l鈥檕rdinari i l鈥檈xtraordinari? Entre el visible i l鈥檌nvisible?

Ocorre aqu铆 que ens trobem davant la presentaci贸 de dos llibres, suara feli莽ment reeditats despr茅s d鈥檜nes fraudulentes edicions, els quals s鈥檋an gestat, constru茂t i performat a partir i com unes experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari. Un treball amb voluntat totalment liter脿ria, amb voluntat de mediador entre l’ordinari i l’extraordinari, entre el visible i l’invisible…

Es tracta dels llibres que van ser presentats a la Llibreria Byron de Barcelona el passat 25 de maig, sota els t铆tols de L鈥橝rtificier. Poemes en prosa i De la seducci贸 i el sofriment. Poemes en prosa, ambd贸s amb el segell Grama de Pag猫s editors.

 

Cartell de la presentaci贸 del llibres (Pag猫s editors)

 

L’acte, com s鈥檈specifica en el cartell, fou presentat per l’escriptor Enric Umbert-Rexach, prologuista dels dos llibres, junt amb Matilde Fonollar que va recitar-ne un parell de poemes amb m煤sica de Granados i d’Einaudi controlada pel t猫cnic Jordi Moreno. Tamb茅 va parlar-ne el mateix autor com a cloenda de l鈥檃cte.

Hi ha en l’advertiment que encap莽ala un dels dos llibres, el De la seducci贸 i el sofriment, uns par脿grafs aclaridors respecte al tema que ens ocupa, quan diu sobre la seducci贸 i el sofriment…聽 鈥Contradictoris i extrems, els dos moviments de l鈥櫭爊ima fecunden el camp de les experi猫ncies humanes de l鈥檈xtraordinari; plenes de consci猫ncia del temps i del viure; plenes del goig i de la tensi贸 extrema. Un temps de naixences i d鈥檕bertures a l鈥檌nfinit, de transgressions individuals i socials cap聽 a la mort del vell i la naixen莽a del nou, plenes del sentit profund del viatge.鈥

Hi ha en els dos llibres, com va recalcar el mateix Enric Umbert, una aparici贸 recurrent dels mites i dels seus d茅us, perqu猫, si, com ja hem dit, l’extraordinari apareix quan l鈥檈tern i l鈥檌nfinit es projecte damunt el temporal i el finit, podem anar encara m茅s lluny i jugar amb les figures dels antics d茅us de la religiositat grega, amb la seva doctrina secreta -com assevera Nietzsche-, perqu猫 prefiguren i expliquen les forces que mouen els homes i el m贸n en la seva formulaci贸 simb貌lica, en el seu significat darrer, en el seu 煤ltim sentit o sense sentit…

I ja en aquest joc simb貌lic, Hermes apareix aqu铆 enaltit. Dins la polis猫mia dels seus sentits, Hermes -Mercuri-,聽 茅s el mitjancer, el qui possibilita l鈥檃parici贸 de l鈥檈xtraordinari, la intersecci贸, el miracle, la transpar猫ncia entre els dos mons: entre els homes i els d茅us, entre l鈥檌nfinit i el finit, entre l鈥檌ntemporal i el temporal. Ell 茅s el d茅u de les transaccions divines amb el terrenal, amb l鈥檕rdinari de la vida humana, amb la necessitat, amb l鈥檈xperi猫ncia del dia a dia: el quotidi脿.

I aquest quotidi脿, aquest terrenal, acarat a les experi猫ncies de l’extraordinari, 茅s el que s’especifica en l’advertiment citat del llibre De la seducci贸 i del sofriment…聽 ” A l’altre extrem, acarat i allunyat, hi ha el camp de les experi猫ncies de l’ordinari, on tranquil, per貌 sovint abaltit i depressiu, transcorre el quotidi脿 necessari. Es tracta dels per铆odes de perviv猫ncia de les institucionalitzacions creades en els processos anteriors d鈥檕bertura cap a l鈥檌nfinit i el possible. S贸n temps d’ordenacions cap el finit necessari, cap a la quietud i el sedentarisme, i tamb茅, indefectiblement, camins cap a l’oblit.聽 El soci貌leg itali脿 Francesco Alberoni en descriu aquesta bipolaritat, dins l鈥檕rdre individual i col路lectiu, en el seu llibre Movimento e istituzione.

El fil貌sof dan猫s S枚ren Kierkegaard atribueix aquest per铆ode, en la seva famosa divisi贸 sobre les possibilitats existencials de viure la vida,聽 a l鈥檈sfera 猫tica, on no es viu segons el desig sin贸 segons les normes morals. Aqu铆, l鈥檌ndividu s鈥檃dapta a l鈥檃cceptat i consensuat pel grup, i s鈥檕rigina aix铆 un conformisme per adaptaci贸 que prescindeix de l鈥檈xig猫ncia personal. L鈥櫭╰ica 茅s l鈥檜niversal, all貌 acceptat un脿nimement, all貌 acceptat per la ra贸, all貌 impersonal, all貌 irrebatible, dins la qual, a l鈥檌ndividu, no se li demana definir-se i triar personalment. Aqu铆 no li cal patir angoixa davant la possibilitat de la llibertat, aqu铆 no es dona cap experi猫ncia de l鈥檈xtraordinari, per tant, aqu铆 no li cal posar-se en l鈥檃bisme existencial, en el canvi i la metamorfosi. Tanmateix, la perman猫ncia constant i autocomplaent en aquesta esfera mena a la llarga a l鈥檃niquilaci贸 espiritual, a la p猫rdua de la individualitat, i per tant, deixa de ser persona i es torna massa. Mentre que en els per铆odes de les experi猫ncies de l’extraordinari el que les viu es plenament individu, en la vida 猫tica hi ha abs猫ncia d鈥檌ndividualitat, i, per tant, hi ha hipocresia. No hi ha angoixa aix貌 s铆, perqu猫 no hi ha llibertat d鈥檈lecci贸 -llevat del cas que l鈥檌ndividu senti un malestar que el pugui dur a una nova聽 experi猫ncia de l’extraordinari-.

Fent una analogia transgressora -impossible a l鈥櫭╬oca en que va viure Kierkegaard- les limitacions i insufici猫ncies de l鈥檈sfera 猫tica tenen molt del que anys a venir va significar, per a Sigmund Freud, el concepte de privaci贸 civilitzadora, segons el qual la civilitzaci贸 exigeix de l鈥檌ndividu una gran ren煤ncia de pulsions poderoses. Avan莽a en certa manera el fil貌sof dan猫s un cert聽malestar en la civilitzaci贸?

Sols, doncs, l鈥檈xperi猫ncia extraordin脿ria ens permetr脿 de fer visible l鈥檌nvisible. De fer real la vida com diria Pessoa. De construir el real integrat a partir del real immediat, com va dir J. V. Foix, el qual 茅s la vera realitat. I La ficci贸 i la construcci贸 quim猫rica, en la mesura que se sap viure com un joc ,tamb茅 produiran aquesta mateixa funci贸.

Tot 茅sser hum脿 ha viscut almenys un cop a la vida aquesta experi猫ncia singular que s贸n les experi猫ncies extraordin脿ries de la vida. L’experi猫ncia de l’enamorament n’茅s la m茅s recurrent. La personalitat art铆stica, per貌, 茅s la m茅s procliu a viure aquesta mena d’experi猫ncies.聽 No en va la seva obra reeixida surt sempre com a mediaci贸 entre l’ordinari i l’extraordinari, entre el visible i l’invisible, entre el fugisser i l’etern…聽 Ell n’茅s el seu m猫dium i en resta verament orfe en tot moment si aquesta funci贸 li manca.

En l鈥檃dvertiment esmentat del llibre De la seducci贸 i el sofriment, es diu:

La per consens acceptada personalitat art铆stica聽sent una atracci贸 irresistible cap al camp de les experi猫ncies vinculades amb els estats emotius en moviment, m茅s que no pas pels per铆odes institucionals. Sols en les experi猫ncies de l’extraordinari es revela la transpar猫ncia del m贸n de les idees, la transpar猫ncia de l’infinit, la viv猫ncia de l’U i del Tot. 脡s, en certa manera, l’atracci贸 vers l’abisme dels esperits rom脿ntics de tots els temps, 茅s Dion铆s i l’instint primaveral o tardoral, i 茅s, tamb茅, el goig de les experi猫ncies Apol路l铆nies de plenitud just al moment breu de l’arribada a la quietud despr茅s d’un gran moviment. Aix貌 marca i determina l鈥檃rtista considerablement en la seva traject貌ria vital, i el mena a una emmalaltida voluntat per sostenir-se damunt la corda fluixa de la vida, allargant o sostenint in煤tilment els estats naixents, cercant-los obsessivament fins a la perversi贸 en els casos extrems en qu猫 no sap temperar-se en el refugi d’una personalitat m茅s harm貌nica

Tostemps el seu emblema ja no pot ser pas d’altre -com a personalitat art铆stica que ell 茅s-聽 que el decantament excessiu vers l’infinit, cap a les experi猫ncies de l’extraordinari, una forma al capdavall de desesperaci贸 definida per Kierkegaard en el tractat de psicologia profunda que 茅s el llibre “La malaltia mortal”. Amb una vida d’exc茅s respecte a l’home finit que ell tamb茅 representa, lluita cap a ell i contra ell mateix alhora, perqu猫 sap com n’茅s de paradoxal el complex que anomenem vida i com nom茅s el podem capir, comprendre i sentir, fins i tot en tota la seva plenitud, pels ant貌nims del finit, del real, del perceptible en primera inst脿ncia.”

I d’aqu铆 el conflicte intern que viu tot artista, la confrontaci贸 que el lacera, perqu猫 all铆 on hi guanya l’home hi perd l’artista, i viceversa, on hi guanya l’artista hi pot perdre l’home.

I que no cal dir dels llibres que el passat 25 de maig varen ser presentats a l鈥檈legant, a l鈥檈xquisida, Llibreria Byron de Barcelona i que han inspirat tota aquesta reflexi贸?

Acte de presentaci贸 de la reedici贸 dels llibres esmentats, a la Llibreria Byron de Barcelona, amb la presentaci贸 d'Enric Umbert-Rexach i del propi autor

Sala Shelley de la Llibreria Byron, amb Enric Umbert-Rexach i l’autor

Els dos llibres conformats per 20 poemes en prosa cadascun constitueixen de facto la formalitzaci贸 liter脿ria de tot d’experi猫ncies de l’extraordinari. Nom茅s d’experi猫ncies de l’extraordinari. Tot un conjunt barroc en paraules del propi Enric Umbert-Rexach, que en els pr貌legs als dos llibres ha fet uns acurats treballs d’alta volada, que lluny de l’apologia gratu茂ta conformen un marc intel路lectual i escenogr脿fic que enriqueixen en gran manera el treball de l’autor.

Si en el primer llibre, en una visi贸 diacr貌nica, s’evoca una biografia simb貌lica d’un constructor d’artificis, artifici ent猫s com a ampliaci贸 notable del real i no pas com ant貌nim de real o veritable, en pinzellades d’una forta intensitat, des de la infantesa fins a la senectut; en el segon, en una visi贸 sincr貌nica, s’hi formalitzen estadis de viv猫ncies de seducci贸 i de sofren莽a en la seva tessitura m茅s alta, m茅s extrema, pr貌pies de les experi猫ncies de l’extraordinari que s’han definit anteriorment.

Cal dir que els dos poemes inicials del primer llibre, el de l’Artificier, en un apartat que l’autor anomena Del temps de la naixen莽a, emmarquen de fet tots el que componen el llibre i tamb茅 tots el que componen el segon llibre. En el Nou enigma d’Esfinx o l’escarnida dama a trav茅s de la transposici贸 del mite d’Edip i Esfinx a la nostra era, el de la postmodernitat m茅s absoluta, a la que tal volta potser estem comen莽ant a sortir, Esfinx ja no terroritza a ning煤, i no hi ha cap heroi que respongui a la seva enigm脿tica pregunta. Un fet que 茅s l鈥檈mblema dels temps sense metaf铆sica que ens ha tocat de viure, en la modernitat l铆quida que va definir Zygmunt Bauman.

En el segon, El Duel o el conflicte entre vida i art, es dirimeix all貌 que constitueix per a l’artista un profunda laceraci贸 entre una vida conformada en el desig de natura, all貌 que n鈥檋em dit de les experi猫ncies de l’ordinari, enfront de les de l鈥檈xtraordinari que marquen la vida de l’artista. 脡s, per tant, un duel interior el que aqu铆 s’hi formalitza i escenifica. 脡s el conflicte que podem localitzar com a tem脿tica en tota l’obra de Thomas Mann al qual ja ens hem referit. 脡s el conflicte que rau en l’esfera 猫tica Kierkegaardiana que tamb茅 hem esmentat… Perqu猫 l’obra art铆stica neix del prescindible i de la no necessitat. No dona menjar, ni descans, ni protecci贸, malgrat que per a l’artista, en la seva interioritat, i pel dest铆 final de la humanitat, siguin tant i tan importants i necessaris.

I tamb茅, com diu Plat贸 perqu猫… “Per貌 forma i llibertat, Fedre, porten a l鈥檈mbriaguesa i a la cobejan莽a; menen potser l鈥檈sperit noble vers el crim esgarrif贸s del sentiment -crim que la seva pr貌pia rigidesa est猫tica reprova per infame-, porten a l鈥檃bisme, s铆, tamb茅 hi porten.”

En ambd贸s poemes s’hi troba una experi猫ncia extrema. En el primer on el mite de Edip i l鈥橢sfinx s’actualitza vers una situaci贸 grotesca i dram脿tica, i en el segon, en el duel, amb la mort com a 煤nic desllorigador, cap al decantament on guanya l’artista o cap on guanya la persona…

Pels altres trenta-vuit poemes que conformen el conjunt dels dos llibres convido al lector a definir-ne per ell mateix les tem脿tiques de l鈥檈xtraordinari que s鈥檋i diuen, o millor dit, que s鈥檋i perfan. Perqu猫 no oblidem que l鈥檈fic脿cia de l鈥檃rt, de tot art, tant pel creador com per al receptor, rau en el fer i no en el dir. I 茅s veritablement aqu铆 on l鈥檃utor espera, de cert, haver-hi reeixit.

Que sigui el lector qui s鈥檈ndinsi en aquest laberint. Ja li hem donat un primer fil d鈥橝riadna. Ara, tot sol, haur脿 de caminar.

 

IDEALITAT VERSUS REALITAT. L’experi猫ncia creadora.

imagesCAVZIOXH

聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽 A聽Emma Bobary

聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽聽 聽i a Emma Roldan Lozano

Que la 煤nica forma de viv猫ncia de la idealitat,聽 en la vida, sigui la que proporciona l鈥檈f铆mera viv猫ncia art铆stica 茅s una veritat acceptada per l’Artificier. Hi cabrien tamb茅, dins aquesta particular experi猫ncia d鈥檃bsolut, els 鈥渆stats naixents鈥, moments 煤nics, dels quals parla el soci貌leg itali脿 Francesco Alberoni[1]. Estats definits com d鈥檈xperi猫ncia extraordin脿ria dins la viv猫ncia personal, moments d鈥檈ntusiasme, de seducci贸, d鈥檈namorament; i, tamb茅 estats col路lectius dels grups i de les societats, en els per铆odes revolucionaris tocants al pensament i a tot all貌 material, on es crea un nou paradigma vital, una nova construcci贸 de l鈥檈sperit, una nova edificaci贸 social. Entremig, passa, necessari, el tedi de la vida en la mis猫ria o en la opul猫ncia, la necess脿ria conformitat que institucionalitza i consagra en formes les expectatives creades en els estats naixents. En aquest per铆ode lent, quotidi脿, somnolent, l鈥檋ome pot trobar tamb茅 un parad铆s de tranquil路litat i d鈥檋armonia fins que la llei c貌smica de l鈥檈ntropia destrueixi, a poc a poc, la ja cada cop m茅s vella institucionalitzaci贸 creada. Aleshores, plana la decrepitud i el desenc铆s fins el naixement 聽proper ja d鈥檜n nou estat naixent.

Una explicaci贸 plausible. Una explicaci贸 corroborable en l鈥檈sdevenir personal i col路lectiu.

La idealitat, doncs, es manifesta en els estats naixents sense gaire intervenci贸 de la voluntat humana, i, amb la intervenci贸 relativa de la voluntat en la creaci贸 art铆stica, tant en la seva execuci贸 per part de l鈥檃rtista, com en la seva actualitzaci贸 que permet l鈥檕bra creada en el receptor.

La vida humana persegueix la idealitat. Quan Flaubert ens diu : “Madame Bovary c’est moi”, no vol dir altra cosa que la idealitat que perca莽a en l鈥檈xperi猫ncia amorosa Emma Bovary, 茅s tamb茅 la idealitat que Gustave Flaubert va perca莽ar al llarg de la seva vida en la viv猫ncia art铆stica i vital. La il路lusi贸 de la idealitat, la quimera de la idealitat.

El cam铆 de la racionalitat 猫tica necessita la irracionalitat de la quimera. La higi猫nica i saludable Il路lustraci贸, sense les advert猫ncies del Romanticisme i de l鈥檃v铆s sobre la natura humana de Freud, condueix a la desesperaci贸 i al buit. Ho va avisar el pensador dan猫s Soren Kierkegaard des de la seva solitud amarga, ho diu Zigmunt Bauman al parlar de les implicacions de la modernitat amb l鈥檋olocaust[2], ahir ho deia un fil貌sof catal脿 des de significants distints des de les p脿gines d鈥檜n diari, Josep Ramoneda, advertint de la mancan莽a del sentit tr脿gic en la modernitat.[3]

s per aix貌 que Baudelaire en el seu “Spleen de Paris” constata com diversos homes caminen corbats cadasc煤 amb la seva Quimera…

La idealitat o la Quimera necess脿ria per donar聽sentit a la vida.

Sous un grand ciel gris, dans une grande plaine poudreuse, sans chemins, sans gazon, sans un chardon, sans une ortie, je rencontrai plusieurs hommes qui marchaient courb茅s.
Chacun d’eux portait sur son dos une 茅norme Chim猫re, aussi lourde qu’un sac de farine ou de charbon, ou le fourniment d’un fantassin romain.[4]


[1] ALBERONI, Francesco. Movimiento e instituci贸n : teor铆a general . Madrid : Editora Nacional, cop. 1984

[2] BAUMAN, Zigmunt. Modernity and the holocaust. Cambridge : Polity Press, 1989

[3] RAMONEDA, Josep. El sentit tr脿gic. Diari Ara, diumenge 24 d鈥檃bril del 2011. P脿g. 41

[4] BAUDELAIRE, Charles. Petits po猫mes en prose ; Le spleen de Paris Paris : Garnier-Flammarion, cop. 1967

 

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén