L’autor d’aquest blog, que apareix sota el pseudònim de l’Artificier i que pot fer-ho, tambĂ©, a traves d’altres heterònims, en un seguit de desdoblaments del seu jo, a l’estil de Pessoa, vol que les Ăşniques certeses de la seva ressenya biogrĂ fica siguin en les pĂ gines que signa.

És per aquest motiu que no li resta gaire cosa a dir, mĂ©s que el grapat de constants vitals pròpies de la seva condiciĂł humana, Ă©s a dir: l’existència d’un cos subtilment transformant-se en la irreversibilitat de la vida; la presència d’un nom i uns cognoms, que obligadament apareixen com a lligall darrer dins tots els escrits, fruit d’una tradiciĂł, d’uns llocs de l’espai i del temps terrenal com a marc escenogrĂ fic i que es dissolen en el personatge heterònim de l’Artificier en primer lloc i d’altres que en puguin aparèixer. I les omnipresents i potents empremtes anĂ­miques de les diverses expressions d’Eros i TĂ natos, enjogassades, aterradores ensems! Tot això… i encara, un reguitzell d’imponderables quimeres de construccions individuals i col·lectives, perfent-se, ara i adĂ©s, en aiguabarreig amb les forces irrisòries del dignificador gest, que malgrat tot, permet reconèixer uns lĂ­mits, unes minses porcions enfront del Tot, per alleugerir, això sĂ­, l’excessiva embriaguesa que comporta la visiĂł exhausta de l’Infinit.

L’Artificier, i la persona que el concep, volen sortir d’un jo estĂ tic concebut fins ara com a Ăşnica veritat d’un Ă©sser. L’home d’un sol voler no existeix, ni ha existit mai. Altra cosa Ă©s que per necessitat hagi de donar respostes unĂ­voques i contundents, però no deixa de ser la seva mateixa versatilitat el que li permet. L’Artificier vol que sorgeixi el seu jo mĂşltiple per alhora desempallegar-se dels seus “partenaires” que l’acompanyen indestriablement.

I malgrat això res mĂ©s lluny del seu tarannĂ  que l’esperit gregari, que la fugida exterior d’un jo, que la manca d’unicitat de les persones, la manca de construcciĂł pròpia, en definitiva, de l’absència d’individualitat. Sempre ha afirmat l’enorme covardia que s’amaga i es reclou sota els equips i els grups humans, en la simulaciĂł mĂ©s perfecte de la sociabilitat, i que recolza, sovint, en la mandra i la por cap a una veu pròpia, cap a la pròpia solitud i sempre nua llibertat i multiplicitat, vers l’acarament autèntic de la responsabilitat Ăşnica i privadĂ­ssima davant la vida, els altres i el mĂłn. L’Artificier condemna a tot aquell qui se sotmet a una veu comuna – sota la forma d’un ideari comĂş, d’unes directrius, a les normes ètiques del conjunt sense assumpciĂł personal, dels tòpics, fĂłrmules, modes i convencions del moment-  i deixa que li dicti sense esforç tot allò que cal i s’ha de fer, sense passar pel propi moll de l’os, que Ă©s l’únic programa, al capdavall, veritable que la vida humana ofereix com una sol·licitud, opaca i transparent, ensems.

Valgui doncs, la segĂĽent requisitòria de la A a la Z, tant per ressenyar-ne les pluralitats del diversos jo de l’Artificier , aixĂ­ com les pertinences de cadascĂş a una especĂ­fica unicitat i individualitat.

  • Amadeus. – Titellaire d’ofici, identificable amb l’Eleuteri EspriuĂ . La seva visiĂł del mĂłn coincideix amb l’existencialisme, però d’un existencialisme prou pessimista respecte a la condiciĂł humana.
  • Brutus “el murri”. – PolĂ­tic i pensador vitalista. La seva acciĂł i producciĂł cultural li ha reportat  seriosos problemes socials, culturals, polĂ­tics i militars a l’estat Espanyol, a l’estat Francès i en menor mesura a l’estat ItaliĂ , on resideix actualment prop de Roma. Ha estat acusat de destruir el sistema de les seguretats bĂ siques de les societats, de corrompre els joves, i desfer el sistema de fronteres que l’ordre imperant creu com a immutables, tant en l’ordre geogrĂ fic com mental.
  • Cordèlia. – La filla del Rei Lear i la protagonista de Diari d’un seductor de Soren Kierkegaard. Dona plena de valors i d’una gran intel·ligència i bellesa fĂ­sica.
  • Diotima. – La Diotima Platònica i la de l’HiperiĂł de Hölderlin. Dona sĂ via i instructora de la humanitat. Dona seductora.
  • Fontdenberg, Johannes de, – Poeta, dramaturg, mĂşsic i diplomĂ tic austrĂ­ac, d’una gran bellesa fĂ­sica. CiutadĂ  vienès anomenat tambĂ© “l’austriacista” amb motiu que els seus avantpassats foren exiliats catalans de la Guerra de SuccessiĂł. Enviat com ambaixador del seu paĂ­s a Madrid, va cercar per la capital de l’estat i provĂ­ncies properes una universitat espanyola on s’estudiĂ©s el catalĂ , la llengua dels seus avantpassats. InĂştil esforç… . No en va trobar cap. Va ser acusat rĂ pidament d’estrafolari, casolĂ , agent del secessionisme, provinciĂ , i partidari de les guerres “balcĂ niques”. Quan desprĂ©s d’uns anys va ser enviat a Alemanya  com a consol va poder triar entre tres universitats properes al seu domicili on estudiar la seva antiga llengua dels avantpassats, immaculada i precisa com mai …
  • Fontdenvern. – Figura de l’artista palaufabria-picassiĂ . Etern seductor, l’esteta KierkegaardiĂ , l’artista sensual que es lliura dionisĂ­acament a l’art. Viu conseqĂĽentment una vida desordenada i bohèmia.
  • Vincennes, Johannes de. – Filòsof i mĂ­stic. TĂ© una dotzena de llibres publicats sota noms diversos segons hem pogut esbrinar desprĂ©s de complicades recerques, tot a la manera dels pensadors i poetes que d’ençà del segle XX, varen començar a entendre el seu jo com a una multiplicitat de possibilitats diverses, enfront de l’home d’un sol jo, d’una sola peça. Actualment la seva obra ha estat contestada pels postmoderns mĂ©s conspicus, malgrat haver-li arribat reconeixements com a Doctor Honoris Causa per diverses Universitats Alemanyes i Daneses.  Ingressat recentment en un monestir Ortodoxa Grec a la regiĂł de Meteora –confessiĂł que sempre l’havia encisat per la seva estètica i barroquisme inamovible- resta ara en silenci i en el celibat mĂ©s absolut, restringint al mĂ xim les seves aparicions pĂşbliques.