Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

A 100 ANYS DE LA MORT D’ALEXANDRE DE RIQUER. De la casa-taller a l’Espai Riquer

Retrat d’Alexandre de Riquer i Ynglada fet per Ramon Casas i conservat al MNAC (extret de Viquipèdia)

 

Cent anys són molts i pocs alhora. L’Artificier sap com n’és de lleugera la barrera del temps per a l’esperit i, també, com n’és d’infranquejable per al cos. Sap com allò llunyà pot ser present i com allò present pot ser llunyà… Coneix com s’expressa de vegades el passat, i com n’és d’inassolible el mateix ara…

Seguint les experiències amb els temps de les quals parla Marguerite Yourcenar en el seu quadern de notes que acompanya Memòries d’Adrià, i parafrasejant-la, seria un problema plantejat en termes de generacions humanes; només tres parells de mans descarnades, quatre a molt comptar… només tres o quatre vells bastarien per establir un contacte ininterromput entre Riquer i nosaltres…

Res, però, pot aproximar-nos més a l’home que endinsar-nos en la seva vida i en la seva obra. L’obra d’un intel·lectual i polifacètic artista, que va tocar en tot l’excel·lència.

Entre les commemoracions per aquest any de 2020 que el Govern de la  Generalitat de Catalunya ha establert, hi figura la dels 100 anys de la mort a Palma de Mallorca d’Alexandre de Riquer i Ynglada (Calaf, 1856 – Palma, 1920), el que fou dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor, poeta i introductor a Catalunya del Prerafaelitisme. Malgrat les circumstàncies  originades per la pandèmia del Covid-19 que han impedit per ara molts dels actes organitzats, es pot visitar un web on es recullen dades d’interès sobre l’artista, vegeu: Any Alexandre de Riquer

Des de Dietaris de l’Artificier, just ara fa deu anys, vàrem protagonitzar una campanya tot reivindicant el que consideràvem i considerem hauria de ser un lloc de referència històrica de la cultura d’aquest país: la casa-taller de l’Alexandre de Riquer del carrer de la Freneria número 5 de Barcelona, en ple barri gòtic, a tocar de la catedral, i on l’artista polifacètic va viure amb la seva família i va irradiar multitud de sinergies.  Tal i com dèiem en el post del 4 d’agost del 2010 Eugeni d’Ors en va glossar l’espai amb les següents paraules: “El taller del darrera de la catedral, amb les seves col·leccions de belles coses, ha estat durant molts anys la nostra Escola, la nostra única Escola, generosament oberta a les curiositats i als entusiasmes juvenils, com anomenem a Maragall “el Mestre essencial en Gai Saber”, a Riquer podríem anomenar-lo el nostre essencial Professor de l’Art Nou. Tots nosaltres li devem per això una alta gratitud. A mi em complau avui fer-li públicament homenatge” (Eugeni d’Ors – Glosari – Febrer de 1911)”

En el diari ARA, del 16 de desembre del 2010, la periodista Maria Ortega -en un acurat article- es feia ressò de la campanya i d’un acord de protecció de mínims al qual s’havia arribat. També un nét de Riquer va posar-se ràpidament en contacte amb el blog per tal de donar suport a la campanya, es tractava de Xavier de Riquer el nét de l’escriptora Andrée Béarn, pseudònim de Margarite Laborde, la segona muller d’Alexandre de Riquer.

Han passat deu anys i sembla ser que l’edifici totalment en mans privades s’ha restaurat. Sembla que hi hagut bons professionals i bona sensibilitat dels actuals propietaris per a conservar l’espai . No sabem tanmateix de cap especialista que ho hagi ratificat mitjançant algun informe fet públic. Es conserva, per exemple, una pintura mural del mateix Riquer feta en una cambra interior destinada probablement a capella? Una figura alada… ? Sabem que no hi hagut cap ensorrament interior de la casa com -potser per desconeixença des d’aquest blog- hom podia preveure ja que aquesta era i és una pràctica que s’ha fet en altres edificis emblemàtics.

Anys després no hi hagut més que silenci. Un “sigil·lós” silenci… fins que amb una notícia apareguda al diari EL MUNDO, firmada per Elena Pita (21/09/2017), se’ns descobreix que el lloc existeix i que s’obre per a un acte públic: un concert, i es parla d’un Espai Riquer i se’n glosa el seu significat. Un any més tard Maricel Chavarria (23/07 /2018) a LA VANGUARDIA, ens parla que si fa un concert dins el cicle Bachcelona. Benvingudes notícies! La casa-taller reconvertida en “Espai Riquer”, definitivament, existeix!

L’Artificier passejarà aquesta nit pels vorals de la casa tot pensant trobar, al costat de la fresca humitat de les parets dels absis de la Catedral, una placa ben vistent on s’hi dirà alguna cosa del nou Espai Riquer. Res però no hi trobarà. L’edifici -magnament restaurat certament- no té cap indicació de l’home que hi va viure i de l’espai singular amb tots els seus significats. Un “sigil·lós” silenci.

Avui demanaríem, doncs, que amb motiu de la commemoració dels 100 anys de la seva mort es col·loqués una placa digne -treball d’algun escultor- a la porta de la casa amb alguna explicació. Un bon moment per a fer-ho. I no cal dir que des d’aquestes pàgines haguéssim volgut tota una altra cosa: Un centre-museu de referència sobre l’artista. Un lloc viu per transmetre les sinergies artístiques i humanes que s’hi van donar. Res d’això, tanmateix, haurà estat possible.

Algú pot imaginar-se la Red House de William Morris, un paral·lel ben comparable per cert, en la mateixa sigil·losa situació i essent una residència privada?

És estrany aquest nostre país… Ben estrany!

Anterior

DE L’OFICI DE POETA: El consell de Josep Carner a Mercè Rodoreda

  1. Memorias de Guerra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén