Carner i Rodoreda: trobada a Paris. Collage-dibuix de l’autor d’aquest post (2020)

A prop√≤sit de l’√ļs dels recursos m√®trics en la construcci√≥ del vers, Salvador Oliva (1) es sorpr√®n -no sense que hi endevinem una certa ironia – que hi hagi poetes que hi renuncien. Certament, especialment al llarg dels anys seixanta i posteriors del segle passat, hi va haver una veritable eclosi√≥ de poetes que en volgueren prescindir tot emparant-se en pretesos avantguardismes de tota jeia i condici√≥, i encara avui segueix…

Oliva considera que de les tres classes de recursos que t√© el poeta per a la seva tasca, a saber: els recursos sonors o fonol√≤gics (recompte sil¬∑l√†bic, rima, ritme), els sint√†ctics (paral¬∑lelismes, quiasmes…) i els sem√†ntics (les figures de sentit: met√†fores, sin√®cdoques, meton√≠mies…), la renuncia als primers, que justament s√≥n els que el seu aprenentatge resulta m√©s planer, √©s un aut√®ntic misteri. Misteri que argumenta pel fet que no hi han escrits de poetes que justifiquin aquesta decisi√≥, m√©s enll√† de l’esperit de llibertat que va propiciar el romanticisme al segle XIX . Assegura que la recurr√®ncia sil¬∑l√†bica √©s, per si mateixa, ja un recurs ben simple i suficient per a la construcci√≥ d’un vers, per tant efica√ß per a la funci√≥ po√®tica, sense que hi haguem d’afegir res m√©s; mentre que l’√ļs dels recursos sem√†ntics, per exemple, requereix d’una certa predisposici√≥ natural a trav√©s d’una hiperest√®sia sensual -aqu√≠ l’Artificier en diria un estat de suspensi√≥ c√≤smica- i, alhora, un gran bagatge de lectures.

Un sol obstacle posa al domini dels recursos sonors o fonol√≤gics i √©s quan assevera que: “l’√ļnica condici√≥ que requereix la m√®trica, en canvi, √©s que el poeta no estigui afectat de sordesa r√≠tmica”

Sovint el lector que s’inicia a la poesia, o el poeta que tot just es descobreix, pot quedar aclaparat per una afirmaci√≥ d’aquesta mena. Estar “afectat de sordesa r√≠tmica” pot ser certament invalidant per a l’escriptura en vers. √Čs evident que tots tenim qualitats diferents m√©s o menys desenvolupades, per√≤ negaria d’entrada que alg√ļ pugui ser irreparablement afectat per la sordesa r√≠tmica. Crec que, igualment com el que es decanta per l’estudi d’un instrument musical li cal anar afinant la o√Įda, tamb√©, al poeta li cal un proc√©s semblant.

Si hem de fer cas a la opini√≥ sobre ella mateixa que Merc√® Rodoreda proclamava davant de Josep Carner, a Par√≠s, sobre les seves capacitats r√≠tmiques, i veure, despr√©s, com les va modificar en el transcurs d’un any, tot passant de la m√©s absoluta incredulitat davant el fet d’escriure poesia a la m√©s alta producci√≥ de poesia, un conjunt excel¬∑lent que no ha vist la llum fins l’any 2002 en el llibre titulat Agonia de la llum a cura d’Abraham Mohino i Balet(2), tenim, aqu√≠, un exemple de com aquesta sordesa r√≠tmica no √©s irreversible. Un savi consell del poeta Josep Carner a Rodoreda en fou el desllorigador.

Josep Carner en una carta ens en dona la pista…

[…] hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Merc√® Rodoreda. Un dia , a Par√≠s, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per qu√® no feia versos. “Impossible -em va respondre; ni tan sols posseeixo l’instint del ritme.” “Aix√≤ √©s el que us penseu. Prometeu-me de fer el que us dir√© -li vaig respondre. Us tanqueu cada dia vint minuts i llegiu en veu alta vint o trenta hendecas√≠l¬∑labs, sempre els mateixos, tantes vegades com us c√†piguen en aquell temps.”Al cap d’un any escrivia els seus extraordinaris sonets sobre passatges de l’Odissea. (Aquesta √©s la primera vegada que consigno el cas en el paper, per√≤ estic m√©s content d’aquella intu√Įci√≥¬†que de cap dels meus poemes.)(3)

Que ning√ļ cregui doncs d’entrada que t√© sordesa r√≠tmica. Un consell al qui s’inicia en poesia, com ho pot ser, tamb√©, el de la lectura del magn√≠fic epistolari entre Carner i Rodoreda, que com diu Abraham Mohino en el llibre citat, aquestes cartes a una jove poeta constitueixen un veritable tractat de poesia.

I no cal dir, que millor encara, llegir la poesia de Merc√® Rodoreda… Una obra que resisteix el parang√≥ (Shakespeare, Baudelaire, Rilke), que dialoga cara a cara, i per mitj√† de la qual Rodoreda es fa un lloc en el c√†non dels poetes, alhora que esdev√© una figura poli√®drica que multiplica el seu pes referencial en la literatura europea del segle XX. (Abraham Mohino i Balet)

 

Johannes de Fontdenberg

 

Bibliografia:

(1) OLIVA, Salvador. Nova introducció a la mètrica. Barcelona: Quaderns Crema, S. A., 2008, pàg. 9-11

(2) RODOREDA, Merc√®. Agonia de llum. A cura d’Abraham Mohino i Balet. Barcelona: Angle Editorial, 2002

(3) Carta del 12 d’octubre de 1957: publicada per Jaume Subirana dins Epistolari Josep Carner, volum II, a cura d’Albert Manent i de Jaume Medina. Barcelona: Curial, 1995, p√†g. 199.