Ocells del Delta. Peça d’escultura ceràmica de la sèrie Tòtems de Joan Salvat i Ferré (2012)

Llençàvem pedres als estols d’ocells pel nostre clam a la vida. Els que les rebien argüien ses armes fugisseres i insistents per persistir en el seu propòsit.

-El terral és de qui el treballa i lluita incansable pel seu domini! Ho sents “mano”! Deia el “deltebrenc” al seu voltant.

Airós, el qui vencia al final era sempre l’estol d’ocells que sacrificava individu rere individu en una cadena sens fi, mentre només un escàs fruit s’enduia l’home.

Vingueren les revolucions de la indústria. Una força poderosa anorreà la vida dels ocells. Envellí el “deltebrenc”.

Tard, més tard, la lluita que mena a preferir-nos als altres s’esquinçà per una acció humana. Calgué que les pedres dels rius llançades, que havien retronat amb força, s’apilessin  en un equilibri fràgil, i retrobessin, ara, al seu cim, enaltit, l’ocell ampul·lós com a miratge per l’home.

Artífex del fet assegurà que el cel i la terra han estat sempre i són per a tot aquell que les acarona des del cor.

 

Fontdenvern