Energia solidificada,  M. Cinta Dalmau. Gres esmaltat. 1250º Oxidació (2012)

 

Hom sent els xiscles de la matèria que frisa en el seu giravoltar frenètic entorn dels eixos que, en un desfici inexplicable, es fan i es desfan a l’encalç absolut de ningú.

Els observadors anònims del fet diuen, capcots i alabatuts, que s’hi albiren formes només a l’atzar i que esgrimeixen sols aparences per a l’ull que fita sense cap finalitat.

Un jo rotund, però, afirma categòric que són formes per a la necessitat, i aplica tot de mesures i algoritmes que -segons ell- expliquen tot el seu aparèixer i desaparèixer, tot el seu fraseig i musicalitat.

Altres diuen que se’n desconeix el definitiu ordre, ja que Einstein va desfer el paradigma de Newton, i que la física quàntica ha vingut a desfer, al rabent, el d’Einstein. 

Un algú indòmit percep des de sempre, tanmateix, que la mateixa energia la conté, tot giravoltant el cap, la clova, humil i magnificent, d’un cargol bover.

Fontdenvern