Michel Fustier (1923-2018). Escriptor, dramaturg i investigador de la creativitat

Que un estat d’√†nim una mica febril -en el sentit d’apassionat- allunyi la tempestuosa i absorbent for√ßa del dia dia de qualsevol de nosaltres, que una lassitud ens sorprengui entre el fer i desfer de la vida, que una abs√®ncia de fets colpidors ens deixi un moment de respir, o precisament per la seva pres√®ncia -recordem el car√†cter paradoxal del funcionament an√≠mic- l’√†nima es sostregui i aturi el temps i l’espai… per uns moments, per uns instants, en que lliures del dur farcell del temps -Baudelaire dixit- hom pugui entrar en una mena d’embriaguesa l√ļcida i plaent…

Si tot aix√≤ s’esdev√© en la nostra interioritat… Si tot, tot aix√≤, que d√®iem en un post passat d’aquest mateix dietari, es produeix per la casualitat dels fets, per l’enfilall de successos i reflexos que s’originen en el xoc constant que es la vida… i ens forneix aquesta sinest√®sia l√ļcida que… √Čs, ni m√©s ni menys, all√≤ que l’Artificier ha anomenat des de la seva infantesa somniadora, un estat mental de suspensi√≥, de lleugeresa, d’interrupci√≥, d’enlairament… Un estat creador i/o interpretador per excel¬∑l√®ncia.

Si tot aix√≤ s’esdev√© en la nostra interioritat… Un devessall inconnex d’al¬∑legories se’ns obre a la ment, on, no en va, ens hi parla l’inconscient. Aqu√≠ ressona el poema de Baudelaire, Correspondances. Recordeu aquell ” Com ecos que es confonen a una llarga dist√†ncia / dins una tenebrosa i profunda unitat, / tan vasta com la nit i com la claredat, / entre olors, sons, colors, s’estableix conson√†ncia. “… Una enorme obertura cap a l’immens.¬†

Si tot aix√≤ s’esdev√© en la nostra interioritat… √Čs que estem treballant dins el m√®tode de la suspensi√≥ c√≤smica.

Michel Fustier, nascut a Constantinoble el 1923 i mort a Villeurbanne el 2018, escriptor i dramaturg que va investigar sobre els fen√≤mens de descoberta i de creativitat humana, assegura que aquests processos que succeeixen en la nostra intimitat i que ens modifiquen els nostres estats de consci√®ncia no s√≥n fruit nom√©s de l’atzar, sin√≥ que tamb√© poden reproduir-se volunt√†riament. I aix√≤, que ens pot semblar sorprenen, ho sap √≠ntimament i diria secretament l’artista. Ho coneix obscurament des de temps immemorials.

Tot artificier, i entenguis aquest apel¬∑latiu com a sin√≤nim d’artista, i, tamb√©, en el sentit m√©s ampli creatiu, sigui en el camp art√≠stic, filos√≤fic, cient√≠fic o t√®cnic, ho coneix, ho identifica en la seva veu interior.¬† Diu Fustier que no ens cal pas esperar la il¬∑luminaci√≥ creativa, altrament dita inspiraci√≥, la qual es produeix al final d’una llarga i incerta maduraci√≥, perqu√® hi ha actituds volunt√†ries que permeten d’accelerar considerablement aquestes fases de l’esperit hum√†.

Hi han est√≠muls interiors i exteriors que podem provocar i que poden alterar l’estat de la nostra consci√®ncia. I no ens referim aqu√≠ a l’√ļs de drogues espec√≠fiques, de paradisos artificials, a certs estats d’embriaguesa coneguda per l’home des de temps immemorials i que sens dubte han apaivagat el dolor i la sofren√ßa en situacions de dolor inguarible. Ens referim a est√≠muls menys productors de danys i de depend√®ncies.

Ens pot acompanyar una m√ļsica d√®iem en el post a que remet el present, podem abocar-nos a les viv√®ncies que ens proporcionen les obres art√≠stiques en les quals ens concentrem i ens hi endinsem. Una lectura que ens produeixi un calfred inexplicable, un simple poema que remogui les fibres del nostre record o no record… Ens¬† pot ser enormement productor d’un estat d’√†nim creatiu una solitud i un silenci cercat volunt√†riament, o tamb√© una trobada grupal desitjada. Una pr√†ctica meditativa en un improvisat dojo zen, una mera concentraci√≥ contemplativa, o un ben lliurar-nos a un moviment del cos involuntari (Katsugen). Un simplement donar-nos tot el temps del m√≥n, desconnectar-nos dels m√≤bils i altres instruments de comunicaci√≥, lliurar-nos de les nostres responsabilitats moment√†niament , o un control de la llum i del lloc que ens el faci acollidor i ens permeti resseguir els contorns del que ens envolta…¬† Una olor que ens trasbalsi i acaroni la pell, un mirada d’alg√ļ que ens inciti al desig… Una pres√®ncia en l’abs√®ncia…

Tot això són estímuls que poden modificar el nostre estat de consciència.

Fustier assenyala en el seu llibre L’Inventique, nouvelles m√©thodes de cr√©ativit√©, (1) fet conjuntament amb Arnold Kaufmann i Annick Drevet, que a m√©s, els processos de descoberta creativa, s√≥n els mateixos en totes les disciplines, perqu√® m√©s enll√† de la diversitat dels coneixements treballats, all√≤ que d√≥na unitat als processos de la descoberta, s√≥n les regles de funcionament del cervell, jo diria de la nostra √†nima ja que aquest concepte ens afegeix una dimensi√≥ m√©s transcendent. Tots els recercadors busquen de la mateixa manera i la creaci√≥ art√≠stica es construeix de la mateixa manera que la creaci√≥ cient√≠fica.

Aqu√≠ hi podr√≠em afegir el coneixement aportat per les t√®cniques de l’electroencefalografia que ha detectat que les ones el√®ctriques que es produeixen en el nostre cervell poden ser de quatre menes de freq√ľ√®ncia. Les que s’anomenen Theta i que correspon a una freq√ľ√®ncia de 4-7,99 Hz, s√≥n les que es donen en l’estat de consci√®ncia que hem descrit, un estat de percepci√≥ que es troba sota una calma profunda i que proporciona un estat d’inspiraci√≥ d’idees i de solucions creatives, i tamb√©, d’un cert automatisme, sense un control atencional i conscient de la seva execuci√≥. Es donen d’una manera natural sovint despr√©s d’un son profund, d’un estat en el qual dominen les freq√ľ√®ncies Delta de 0,1-3,99 Hz, per exemple quan ens despertem a la matinada despr√©s d’unes hores de s√≥n profund. J. V. Foix deia que en aquella hora √©s quan “floreixen i granen els mots”.

Seguint amb els postulats de la creativitat de Fustier se’n revela una idea cara a l’artista, sabuda per tot artificer, a saber que els processos de descoberta creativa es donen sempre dins de l’inconscient. Com d√®iem es donen sempre en aquest tr√†nsit estrany de la vida humana a un mist√®ric i desconegut univers.

Diu Fustier que quasi b√© mai la resoluci√≥ d’un¬† problema √©s el resultat d’una gesti√≥ l√≤gica i clara. Ella neix d’associacions profundes, dins de zones del pensament a les quals no √©s t√© pas sempre un acc√©s immediat ni f√†cil. I √©s clar, ens recorda tamb√© que per accedir a l’inconscient, es necessari alliberar l’esperit de les seves inhibicions… la nostra educaci√≥¬† i la pressi√≥ social actuen com uns guardians que vigilen la porta dels nostres tresors profunds per a prohibir-hi l’entrada. Cal apartar aquest guardians amb precauci√≥, si b√© amb fermesa…

Moltes m√©s coses interessant ens sistematitza Fustier en el seu treball. Ens diu, per exemple, que la descoberta creativa es fa dins un cl√≠max d’expansi√≥, de plaer i de passi√≥, perqu√® la joia m√©s profunda que pot experimentar l’home, √©s la de crear. La descoberta creativa pressuposa i engendra un clima exaltant, i quin artista, creador o int√®rpret, no coneix aquesta joia interna que el compensa de la seva dedicaci√≥ lacerant i obsessiva fins a l’extenuaci√≥, la feinada d’una obra que en el fons dels fons √©s totalment gratu√Įta i generosa.

I encara m√©s, Michel Fustier ens diu una cosa que xoca frontalment amb tots els sistemes de creences en tant a la producci√≥ de coneixement, la selecci√≥ de llocs de treball, la valoraci√≥ curricular. Ens diu que les descobertes creatives no s√≥n pas fetes pels experts, ja que els coneixements acumulats al llarg d’una vida acaben sent un entrebanc per a l’esperit, perqu√® aquells no escauen al joc necessari a la invenci√≥. Moltes vegades les troballes s√≥n fetes per “ingenus na√Įfs” perqu√® han abordat els problemes sota un angle inesperat.

Ens parla tamb√© de que “el meravell√≥s” afavoreix la descoberta creativa. La creaci√≥ art√≠stica, igual t√®cnica o cient√≠fica, √©s un fen√≤men tant afectiu com intel¬∑lectual. √Čs perqu√® el cercador de solucions creatives les somnia que les acaba trobant.

Diu que la descoberta creativa neix de la biassociaci√≥.¬† Tota descoberta creativa neix d’una comparaci√≥ de dos conceptes, de dos teories, de dues experi√®ncies diferents. Provocar la comparaci√≥ afavoreix les descobertes. De fet¬† es tracte del vell procediment de l’analogia, que com diu Maurici Pla(2) …el procediment anal√≤gic, en canvi, amb la seva mec√†nica¬†¬†tan obscura i alhora tan precisa, desdibuixa els l√≠mits d’aquesta terra ferma per totes bandes, atorgant un marge molt mes ampli a les mec√†niques del pensament sense necessitat d’entrar en els circuits de la follia i de l’absurd o en els misteris insondables dels esdeveniment atzarosos.

Els grups pluridisciplinaris poden ser una unitat operativa de la descoberta creativa tamb√© en el terreny art√≠stic i per descomptat en els altres terrenys, i aix√≤ per quatre raons principals. El grup permet la conjunci√≥ de coneixements, la conjunci√≥ d’estrat√®gies de raonament, la conjunci√≥ de les efectivitats o dels temperament i en fi la conjunci√≥ dels experts que tenen molts coneixements i dels na√Įfs els quals posen en dubte els seus coneixements. Aqu√≠ podr√≠em referir-nos al grups teatrals o d’arts esc√®niques en general, el projectes art√≠stics que requereixin treballs en equip, i tal volta tamb√©, als conjunts instrumentals dins la m√ļsica.

Hi ha un corol¬∑lari final de tots aquests postulats que ens presenten Kaufmann, Drevet i especialment Fustier, perqu√® tot aix√≤ ens revela com la vida d’un creador, i en el nostre cas del creador art√≠stic, l’artificier, presenta uns par√†metres vitals diferents als d’una vida estandarditzada, comuna, que atenyi nom√©s a la necessitat coneguda i repetida, i no pas, a la possibilitat, a l’elevaci√≥ i al nou, perqu√® ell ha de conjurar els seu estats an√≠mics, ha de jugar amb les forces de la voluntat perqu√® aflorin els boscos i els oceans, les serralades i els constel¬∑lacions que tots tenim dins el nostre esperit, per√≤ que nom√©s a ell no li esta perm√®s d’apagar-les, i t√© el deure sagrat d’agitar-les, per dir al m√≥n que som vius i d’una mat√®ria preciosa, delicada i inconclusa.

Benvinguda creativitat!

Johannes de Fontdenberg

 

(1)FUSTIER, Michel; KAUFMANN, Arnold; DREVET, Annick. L’Inventique, nouvelles m√©thodes de cr√©ativit√©. Paris : Entreprise moderne d’√©dition, 1970

(2)PLA, Maurici. Sobre la imaginació analògica: Lautréamont, Breton, Roussel. Barcelona : Quaderns Crema, S. A., 2003

Tots els texts en cursiva pertanyen al post del mateix t√≠tol part (1) dins d’aquest blog.