Lectura p√ļblica dels Diaris de Ricard Salvat¬† a sopluig de la Fundaci√≥ del seu nom

 

Quan el passat 10 de setembre va comen√ßar a ploure tan torrencialment em va venir a la ment aquell sonet de Josep Carner que diu… Totes les bruixes d’aquest m√≥n perdut / s√≥n en el cel bret√≥, que en desvaria; / l’aigua bruny, delerosa, el punxegut / capell dels cloquerets de Normandia / Paris regala deplorablement; / es nega¬† Ni√ßa d’aiguarells en doina… Per sort, tanmateix, amb la pluja proverbial no hi eren presents totes les bruixes d’aquest m√≥n perdut, malgrat que el cel barcelon√≠ desvariejava, i l’aigua brunyia, delerosa, pels punxeguts capells dels cloquerets de la catedral,… i, tot i que la pluja va impedir de prosseguir l’acte de lectura p√ļblica d’una selecci√≥ dels tres volums dels Diaris¬† de Ricard Salvat¬†a la Setmana del Llibre en Catal√†, l’acte es va poder continuar a la seu de la Fundaci√≥ Ricard Salvat.

La r√†pida iniciativa de N√ļria Golobardes -viuda de Salvat- de prosseguir la lectura a la Fundaci√≥, propera al recinte de la Setmana del Llibre, va permetre de continuar l’acte organitzat per¬†Edicions de la Universitat de Barcelona¬†, la¬†Fundaci√≥ Ricard Salvat¬†i¬†Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.¬†Els assistents arribaven des de l’esplanada¬† de la catedral barcelonina despr√©s de sortejar una pluja desfermada que s’agreujava en el pas dels carrers estrets per les g√†rgoles que regalimaven a doll. Un cop a la seu de la Fundaci√≥, una estesa de paraig√ľes donaven un acolorit passatge abans d’entrar-hi. L’amabilitat de la fam√≠lia Salvat va oferir tota la seva ajuda per a sortejar la mullena amb la qu√® arribaven els assistents a l’acte.

Passada gaireb√© una hora es va reprendre la lectura amb un major aire de complicitat entre els assistents que no es van perdre en el devessall de la pluja. Es diria que l’acte va guanyar -malgrat la p√®rdua d’alguns de ben segur bons lectors, com per exemple el pintor Joan-Pere Viladecans el qual havia de comen√ßar just al moment de la pluja- al fer-se en el marc d’una dimensi√≥ m√©s intima, i per tant, m√©s paral¬∑lela al que suposen els terrenys sempre privats de l’escriptura d’un diari, fet en moments d’intimitat casolana o de cambra d’hotel.

La publicaci√≥ dels Diaris de Salvat arrenca el 2015, sis anys despr√©s de la seva mort a Barcelona. Fins a dia d’avui s’han publicat tres volums, el primer recull els anys 1962-1968, el segon, el per√≠ode 1969-1972, i el tercer publicat ara es refereix als anys 1973-1975. Un cop completada l’obra pot arribar a 14 volums d’unes cinc-centes p√†gines cadascun. Tot plegat, com es diu en les p√†gines de la mateixa Fundaci√≥ Salvat, un testimoni d’enorme valor i una font d’informaci√≥ inesgotable sobre la cultura i la realitat social i pol√≠tica del pa√≠s al llarg de cinquanta anys.

Salvat va escriure el seu enorme dietari amb plena consci√®ncia de la seva dimensi√≥ p√ļblica futura, ho veiem en alguns dels escrits del seus Diaris, i aix√≤ sols ja en justifica amb escreix la seva publicaci√≥. La intensitat de la vida de Salvat, el seu coneixement i posici√≥ en el panorama de la cultura europea i de m√©s enll√†, amb les seves m√ļltiples coneixences i relacions, la seva enorme capacitat de treball i d’aprenentatge, la seva vitalitat o m√©s b√© hiperactivitat, la seva intel¬∑lig√®ncia, la seva sana curiositat, la seva conjugaci√≥ entre¬† els coneixements doctes universitaris i la praxi art√≠stica, etc… Fan dels seus dietaris un compendi d’un inusitat inter√®s.

Cal dir que la lectura programada dels fragments del diari ha vingut recolzada per la publicaci√≥ d’un especial Ricard Salvat a una nova revista sorgida de Edicions de la Universitat de Barcelona, de nom Comp√†s d’amalgama : Revista de cultura contempor√†nia, en el seu n√ļmero 0. Hi trobem tots els fragments llegits en el curs de l’acte.

Les diferents veus dels lectors, personalitats intel·lectuals i artístiques, van anar desgranant les pàgines viscudes per un  home valent, lluitador i plenament encuriosit i capacitat per a tot.

El conjunt d’aquests Diaris fornir√†, despr√©s de la seva publicaci√≥ completa, una cr√≤nica de la vida i els costums d’una gent i d’una √®poca que han format part de l’elit de la cultura europea, de la cultura en el sentit m√©s ampli. S√≥n centenars o millor dit milers de mirades, de gestos personals, de cr√≠tiques i comentaris, opinions, converses, personatges, viv√®ncies, experi√®ncies socials, pol√≠tiques, i sobretot art√≠stiques, fets des dels g√®nere dietar√≠stic a la manera com des de la literatura ho va fer l’immens mosaic que suposa √Ä la recherche du temps perdu, de Marcel Proust.

Gràcies Salvat, per aquest immens esforç, per aquest immens testimoni.

 

Amadeus