Petit espai creatiu en construcci√≥¬†de “l’Artificier”, al Palau Mercader del carrer Lled√≥¬†de la ciutat de Barcelona

 

¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Com ressorgida de nou la ciutat medieval europea, artistes pl√†stics, ¬†esc√®nics, musicals, nous artesans, escriptors, creatius diversos, tots,¬†aix√≤ s√≠, a¬†l’ombra¬†de les noves tecnologies inform√†tiques i de les pres√®ncies del no lloc d’Internet, inunden les geografies del lloc¬†que pel tr√†nsit de la hist√≤ria han quedat deslocalitzats, abandonats, esmaperduts, en compet√®ncia -no pas enfrontada- amb les classes socials¬†m√©s desafavorides.

Les ciutats, les velles ciutats europees, reprenen aix√≠ vells aires medievals sense les sensacions olfactives i materials que tant les identificaven, sense la paci√®ncia i disciplina tan abassegadora dels oficis art√≠stics d’abans. Aix√≤¬† pensava l’Artificier, mentre revenien,¬†a la seva mem√≤ria, les notes aquoses i contundents del Preludi n√ļmero¬†1 del clave ben temperat de J. S. Bach.¬†¬†En un inici voluntari√≥s, seq√ľencial i repetitiu, els dits del pianista inicien el que √©s un inventari de sonoritats i sentiments¬†cabdals de la¬†condici√≥ humana. Aix√≠ ho vinculava l’Artificier, a la magnific√®ncia de la m√ļsica, la varietat dels artistes i artesans que poblen les ciutats.¬†Bagatge multiforme, creatiu, polis√®mic, per√≤ sotm√®s tamb√© a les invariants c√≤smiques de la vida. ¬†La proporci√≥ aurea, per exemple, l’entropia de tot sistema, el mai arribar a¬†una completa fi, la impossible harmonia de volers i necessitats entre¬†l’individu i els altres,¬†la mai definida frontissa entre llibertat i dest√≠, la frase Ribiana que resa: “per servir-se’n de l’√†nima que subtil ha estat el cos”, etc. etc. etc.¬†Dimensions sovint massa oblidades per l’impuls prometeic hum√†, el necessari impuls prometeic per al manteniment de la vida. Pensa ara, el constructor d’artificis,¬†amb la brutal saviesa de Brutus “el murri” quan diu que si no fos per Prometeu… que va robar el foc als d√©us, ¬†ens haur√≠em mort de fred. Per√≤ prou de divagaci√≥ filos√≤fica!

Penetrar a un d’aquests tallers que inunden el teixinat antic¬†de les ciutats, entrar¬†en¬†un¬†lloc concebut com un espai creatiu, on les velles campanes poden sentir-se encara,¬†on un¬†carill√≥ trenca el silenci dels carrers sense cotxes, ple de patis decadents, de carrers renovats,¬† amb impulsos mil¬∑lenaris de la terra i del lloc, amb les veus encara humanes, el pinzells i els pigments, les eines i els martells,¬†la Lluna i el Sol, el dia a dia, l’eterna imprecisi√≥ de la vida, la dificultat¬†per percebre-la, tot, tot davant l’embriaguesa creativa que ens allibera del farcell del temps, i ens permet…¬† desfer la pell en el llen√ß o en¬†el fang o a la pedra,¬†o en¬†la pantalla electr√≤nica o l’instrument musical,¬†i… ¬†“Abatre’s al somni contra un llen√ß / d’una tela encara blanca, /¬†que gargoteja i esbal√ßa ja en tors nu, / que alhora es trena i s’entortolliga / en la foscor d’un nou umbracle / que matisa a gratcient la llum / i la rebla en forces de natura viva / damunt la pell nua que s’esfulla. / I √©s torn i espasa per a jocs valents / que sense cap por renillen als vents / fugissers als bats i embats / de la barreja del color, multicolor. / Obsedits per la llum , pintant en un llen√ß / mentre s’esberla el dur fardell del temps / que ef√≠mer i etern se’ns descobreix i acara.“(1)

(1) Del llibre in√®dit Com en les curses de Nemea de l’autor d’aquest post.

Escolteu ac√≠ el Preludi n√ļmero 1 del “clave ben temperat” de J. S. Bach, en una interpretaci√≥ de Josep Vicens i Busquets.