El flamant diari ARA del passat dijous 16 de desembre, i de la m√† de Maria Ortega, publica un acurat article period√≠stic entorn la situaci√≥ de la casa-taller del polifac√®tic artista Alexandre de Riquer, de la que des de les p√†gines d’aquest blogg en varem iniciar una crida davant el seu oblit i la incertesa¬†del seu¬†futur.

Des d’aqu√≠ volem felicitar que el nostre nou diari se n’hagi fet ress√≤ i que a partir de les seves investigacions hagi pogut aclarir les darreres decisions sobre l’edifici, a saber, la¬†inadequada i vergonyant condici√≥ posada per l’Ajuntament a l’hora de concedir¬†la llic√®ncia¬†d’obres per a¬†la reforma -ara es parla de reforma, no d’enderroc interior com tal vegada sigui-.

Es tractava de¬†sol¬∑licitar com a condici√≥ per a la concessi√≥ del perm√≠s la de¬†“demanar als propietaris un informe historiogr√†fic del d√ļplex superior, aix√≠ com un projecte de reforma que es compromet√©s a respectar alguns dels elements m√©s destacat de l’immoble: la llar de foc, els vitralls i l’escala.”, tal i com explica Maria Ortega.

En primer lloc, l’Artificier es pregunta si un informe historiogr√†fic ha de ser demanat als propietaris d’un edifici, o si per contra s’hauria d’haver demanat¬†a una comissi√≥ d’experts en patrimoni, tal vegada funcionaris del mateix ajuntament, ja que¬†uns propietaris poc escrupolosos podrien negar tot el seu contingut i malvendre les peces al mercat internacional d‚Äôantiguitats. En segon lloc, com pot ser que no se’n valorin els altres elements que hi ha a la casa (llindes, una pintura mural, inscripcions, l’ampla sala contigua al rac√≥ de la xemeneia d‚Äôal√ßada doble). En tercer lloc, que vol dir respectar alguns dels elements destacats de l‚Äôedifici, potser tamb√© distribuir-los diferentment per les plantes del¬†d√ļplex o els altres pisos, tot desfent la seva actual disposici√≥? . I en quart lloc, com pot ser que nom√©s es parli del lloc pels seu elements arquitect√≤nics i decoratius i no pas, i¬†tamb√©, com a lloc simb√≤lic¬† i de refer√®ncia obligada de la hist√≤ria art√≠stica i humana d’aquest pa√≠s, un lloc, del qual, Eugeni d‚ÄôOrs, va dir-ne ‚Äúla nostra Escola‚ÄĚ?.

Ja sabem que estem immersos en la modernitat definida pel soci√≤leg Zygmunt Bauman com¬†a l√≠quida en oposici√≥ a s√≤lida, i que arguments com aquest darrer s√≥n quasi com estirabecs anacr√≤nics, per√≤… √©s possible tanta ceguesa davant un lloc que potser gr√†cies a la des√≠dia cremat√≠stica d’un temps ha arribat pr√†cticament intacte fins el dia d‚Äôavui?¬†

NO, NO N’HI HA PROU, amb aquesta protecci√≥ de m√≠nims tan de comprom√≠s i tan fal¬∑la√ß. Caldria preservar tot l’espai intacte del d√ļplex, mitjan√ßant una intervenci√≥ p√ļblica de l’ajuntament o d’una instituci√≥ p√ļblica, o b√© amb la intervenci√≥ d’una¬†empresa privada o semi privada¬†capa√ß d’assegurar-ne¬†i difondre’n els valors del lloc i que pugui¬†afrontar-ho¬†a trav√©s d‚Äôun estudi de viabilitat econ√≤mica.