Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

L’OBLIT DE LA CASA-TALLER D’ALEXANDRE DE RIQUER. L’Artificier vol fer una crida a aquest respecte.

6ca5o0kb6ca9ay7vicahgmun0ca7g4ljlcal33lq3cashv4nsca587eglca4wdy23carmn90qca7r6m4ica0n192wcaui2689cagbld2jca2e9xl6ca85s4m1caewe3vicajah1chcaaremuo.jpg

Interior decorat per Puig i Cadafalch  de la casa-taller d’Alexandre de Riquer

          

          Hi haguĂ© un temps en que l’Artificier va recĂłrrer uns paisatges finits plens de transparències d’infinit, rodals on vides edificants i plenes de creativitat, plenes de valors i de plasmacions artĂ­stiques, hi habitaren en la perfecte i alhora convulsa vida de l’art. Espais i llocs del temps passat que pel fet d’haver estat conclosos es desprenien de tota possibilitat, i per tant agafaven tot l’aire d’una determinaciĂł de la qual calia rescatar-ne tot el seu sentit.

En un viatge de curt vol geogràfic, però d’ampla intensitat i alçada intel·lectual i artística, va descobrir la que fou la casa-taller del dibuixant, pintor i poeta Alexandre de Riquer i Inglada, l’home que encarnà l’ideal pre-rafaelita de l’artista, l’artesà i el poeta.

Fou a la ciutat de Barcelona, rere l’absis de l’antiga catedral de la ciutat, on molts visitants i passejants encara avui s’hi embadoquen amb les figures de les gĂ rgoles fantasmals, on hi descobrĂ­ un finestral airĂłs, però estrany a la façana de la casa que fa cantĂł entre el carrer de la Freneria i el de la Pietat, un lloc enlairat i cobejat que tambĂ© el visitant actual pot veure, i del qual Eugeni d’Ors en va dir:

“El taller del darrera de la catedral, amb les seves col·leccions de belles coses, ha estat durant molts anys la nostra Escola, la nostra Ăşnica Escola, generosament oberta a les curiositats i als entusiasmes juvenils, com anomenem a Maragall “el Mestre essencial en Gai Saber”, a Riquer podrĂ­em anomenar-lo el nostre essencial Professor de l’Art Nou. Tots nosaltres li devem per això una alta gratitud. A mi em complau avui fer-li pĂşblicament homenatge” (Eugeni d’Ors – Glosari – Febrer de 1911)

Aquesta casa -avui en perill de desaparició davant la voràgine transformadora de la ciutat- hauria de ser un lloc de culte i de peregrinatge dins el patrimoni i la memòria de la cultura catalana (especialment dins el Modernisme) i també pels moviments Pre-rafaelites anglesos i de l’Arts and Crafts Movement de William Morris. Rere les vidrieres de la planta superior hi havia el taller, estudi i vivenda dissenyat per, ni més ni menys, Puig i Cadafalch del qual se’n conserven tots els elements arquitectònics. En aquests mateix lloc hi va tocar un jove Pau Casals, a més d’activitats artístiques de tota mena. En una de les habitacions, destinada originalment a capella, hi ha, en un estat deplorable, una pintura mural del propi Alexandre que és d’una qualitat excepcional.

És inimaginable aquest menyspreu i oblit d’un edifici d’aquestes característiques en una cultura, per exemple, com l’anglosaxona.

L’Artificier vol fer una crida a aquest respecte. 

Anterior

D’UNES NOCES ENTRE UN OLIVERAR.

SegĂĽent

DEL “REGIMENT DE LA COSA PĂšBLICA”(*). Del colonialisme i de l’independentisme.

  1. Teresa-M.

    Si seguim així tot Barcelona es convertirà en un hotel, sobretot Ciutat Vella. I haurem esborrat per sempre més les empremtes de la història de la ciutat.

    “La casa-taller de l’Alexandre de Riquer al carrer de la Freneria, amb vistes a la catedral, va esdevenir un espai ple de vida, a causa de la famĂ­lia nombrosa i els amics artistes que sovint s’hi reunien” (“A casa dels poetes”, del llibre El Modernisme, editat per Angle, p. 234). Era com un temple-museu.

    Comptem amb el testimoni d’Eugeni d’Ors, les memòries d’Aurora Bertrana, de Bartomeu SigalĂ©s, deJoaquim Renart, de JosĂ© Leon Pagano, de Joan Llonguera, de Manuel de Montoliu, d’Alexandre Cirici, d’Eliseu Trenc i del seu fill MartĂ­ de Riquer, entre d’altres.
    Es conserven fotografies de l’Adolf Mas, que hi va tenir al llarg de molts anys els seu arxiu fotogrĂ fic, fins que es va traslladar a la Casa Amatller.

    Des de la Universitat farem els possibles per salvar aquest patrimoni tan valuĂłs.

    Teresa-M. Sala
    Prof. d’història de l’art de la Universitat de Barcelona

  2. Chers amis catalans,
    Pardonnez moi tout d’abord de ne pas savoir, pour l’instant m’exprimer en langue catalane.

    Je suis un des petits fils d’Alexandre de Riquer, et mon voeux le plus cher serait que son atelier de la Calle Freneria, soit consacrĂ© Ă  l’art et aux artistes.
    Ce serait une honte pour la ville de Barcelona de laisser le transformer en une usine Ă  fabriquer de l’argent, un hotel, par example.
    Ces lieux, oĂą ont crĂ©Ă© de grands artistes comme mon grand père, doivent rester des sanctuaires pour l’Art. Il ne saurait en ĂŞtre autrement.

    S’il vous plait, moi qui vis Ă©loignĂ© de mes origines, tennez-moi au courant des projets sur cet immeuble. Il faut, qu’unis, nous lui redonnions la destination que lui avait donnĂ© Alexandre de RiQUER: un lieu d’accueil pour les artistes, tels Gaudi, Casals.

    Respectons l’Art et les Artistes: ils sont le sel de notre vie!

  3. Des de la Plataforma SOS Sitges us donem tot el nostre suport en aquesta reivindicaciĂł.
    Els governs actuals, ajuntaments, diputaciĂł, generalitat…..no tenen cap respecte vers el patrimoni cultural i arquitectònic dels nostres pobles i ciutats.
    A Sitges ens trobem en un cas similar, tot i que la Casa Rocamora ja ha estat derruida, tot i estar catalogada i gaudir d’un nivell de protecciĂł mĂ xim dins del catĂ leg del Patrimoni Arquitectònic…..

    Hem de lluitar pel que Ă©s nostre i pel que estimem…. ell no estimen res mĂ©s que les diners…

    Ànims i compteu amb nosaltres per al que necessiteu

  4. No pot ser que l’estudi d’un dels nostres mĂ©s grans artistes de tots els temps amb totes les arts (les del llibre incloses i excel·lint) desaparegui a cop de piconadora.

    Si voleu fer alguna acciĂł en concret, compteu amb nosaltres per anunciar-ho al nostre bloc i el que calgui.

  5. Galderich, estic totalment d’acord amb tu, i el meu bloc estĂ  a la disposiciĂł d’aquesta nova reivindicaciĂł patrimonial!!!
    Teresa, genial la teva proposta, però sobta una mica la teva resposta que des de la universitat es farĂ  tot el possible per salvar aquest patrimoni…. Jo a tĂ­tol personal ja fa uns mesos que vaig enviar un missatge a tots els professors del departament d’Història de l’Art de la UB per tal de demanar la seva opiniĂł sobre la reforma dels museus de Sitges, i dels mĂ©s de 50 missatges nomès he rebut dues respostes….. i la veritat Ă©s que com a deixeble de gran part d’aquests professors m’he sentit molt decepcionada!!!

  6. Des de l’associaciĂł veĂŻnal de can Ricart http://salvemcanricart.blogspot.com/ Tot el nostre recolzament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén