Helena Valentí i Petit (1940-1990)
Descobrir, en una entrevista a l’escriptora Helena Valentí, l’afirmació que la consciència damunt la realitat de la vida només s’estableix plenament en la creació artística o creativa en general, no deixa d’agradar a l’artificier.
L’artificier recorda la impressió que aquesta dona li va fer als seus anys joves. Ella en deuria tenir uns trenta-cinc, venia de Cadaqués i havia viscut uns quants anys a Londres fent traduccions, algú va dir que era una mica hippie, potser com per disculpar-la de no sé quins suposats imaginaris que el jove artificier no comprenia. Recorda la pregona serietat d’aquesta dona malgrat que a la foto la veiem riure deliciosament. La varen anomenar carinyosament per un nom familiar concebut segurament en la seva infantesa, ella traspuava una mica de recel, era davant la seva mare, la bibliotecària Roser Petit, de qui ella reconeix en aquesta mateixa entrevista que li feia una mica de por. Era, la seva, una generació que per primera vegada trencava moltes coses, malgrat que dins la seva família benestant i cultíssima s’hi havia respirat ja l’alenada de la II República.
-¿Desconnectar de la realitat? Li pregunta l’entrevistador, naturalment per fer la seva obra literària pressuposava que ella havia de desconnectar-se de la realitat i ella li respon, senzillament i alhora magistralment:
-Només quan escric mantinc un vertader contacte amb la realitat. La vida de cada dia és un món irreal, tot el que et donen, et presenten, t’expliquen, no ho reconeixies, vius en funció dels altres. Cal recollir-te, endinsar-te en tu mateix, despullar-te, prendre contacte amb aquella nova realitat que pots crear. Recrear-la i projectar-la enfora és un procés que em fascina i m’espanta alhora.
L’Helena Valentí desprenia tot l’aire d’una dona que s’havia recollit, endinsat en ella mateixa, despullat,… i la seva presència en aquell petit moment de la vida de l’artificier omplia l’espai d’aquesta certitud. Uns passos ferms i una mica pertorbadors i misteriosos per un jove artificier regnant de desconcerts.