Helena Valentà i Petit (1940-1990)
Descobrir, en una entrevista a l’escriptora Helena ValentĂ, l’afirmaciĂł que la consciència damunt la realitat de la vida nomĂ©s s’estableix plenament en la creaciĂł artĂstica o creativa en general, no deixa d’agradar a l’artificier.
L’artificier recorda la impressiĂł que aquesta dona li va fer als seus anys joves. Ella en deuria tenir uns trenta-cinc, venia de CadaquĂ©s i havia viscut uns quants anys a Londres fent traduccions, algĂş va dir que era una mica hippie, potser com per disculpar-la de no sĂ© quins suposats imaginaris que el jove artificier no comprenia. Recorda la pregona serietat d’aquesta dona malgrat que a la foto la veiem riure deliciosament. La varen anomenar carinyosament per un nom familiar concebut segurament en la seva infantesa,  ella traspuava una mica de recel,  era davant la seva mare, la bibliotecĂ ria Roser Petit, de qui ella reconeix en aquesta mateixa entrevista que li feia una mica de por. Era, la seva, una generaciĂł que per primera vegada trencava moltes coses, malgrat que dins la seva famĂlia benestant i cultĂssima s’hi havia respirat ja l’alenada de la II RepĂşblica.
-¿Desconnectar de la realitat? Li pregunta l’entrevistador, naturalment per fer la seva obra literà ria pressuposava que ella havia de desconnectar-se de la realitat i ella li respon, senzillament i alhora magistralment:
-NomĂ©s quan escric mantinc un vertader contacte amb la realitat. La vida de cada dia Ă©s un mĂłn irreal, tot el que et donen, et presenten, t’expliquen, no ho reconeixies, vius en funciĂł dels altres. Cal recollir-te, endinsar-te en tu mateix, despullar-te, prendre contacte amb aquella nova realitat que pots crear. Recrear-la i projectar-la enfora Ă©s un procĂ©s que em fascina i m’espanta alhora.Â
L’Helena ValentĂ desprenia tot l’aire d’una dona que s’havia recollit, endinsat en ella mateixa, despullat,… i la seva presència en aquell petit moment de la vida de l’artificier omplia l’espai d’aquesta certitud. Uns passos ferms i una mica pertorbadors i misteriosos per un jove artificier regnant de desconcerts.Â